36 homes i 1 dona

[MatĆ­ de diumenge] 1957. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Safont Gimeno

36 hòmens i 1 dona figuren en el llistat de préstecs que va replegar les 216.033 pessetes que costava la instal·lació del telèfon a Vistabella del Maestrat.

L’any 1957 l’Ajuntament de l’alcalde Rogelio ClĆ©rig Falcó demana aportacions al veĆÆnat, en qualitat de prĆ©stec retornable amb un interĆØs del 2 per cent, perquĆØ no compta en diner metĆ lĀ·lic per a fer front al pagament. Hi havia pendent una subhasta de pins comunals per a fer caixa.

Van reunir 172.000 pessetes, quantitat clarament insuficient, entre 35 hòmens i la tia Matilde Monferrer Nebot, en aportacions detallades que van de les 1.000 a les 10.000 pessetes. Les 44.033 pessetes que faltaven devien ser mĆ©s difĆ­cils de trobar i les van haver de retornar amb un interĆØs del 4 per cent: les va aportar el tio Federico Garcia Robres, segons consta en l’Acta extraordinĆ ria del 2 d’abril.

Coneixem la identitat de la majoria dels hòmens-caps de família que figuren al llistat, però encara no sabem qui era Matilde Monferrer Nebot, única i insòlita dona que era ama del seus diners.

 

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

La Biblioteca JoaquĆ­n Osset Merle en acció

La Biblioteca JoaquĆ­n Osset Merle es reactiva en nous horaris, activitats i continguts a la seua seu i a la seua web. Edurne Garcia Ć©s la responsable de donar-li un sentit, en la mirada ficada en l’escola del poble i en el seu futur i qualitat, sabem que la biblioteca Ć©s clau per a tot. Que la biblioteca funcione i tinga continuĆÆtat Ć©s un bĆ© de primera necessitat per a menuts i grans.

A la biblioteca de Vistabella es pot llegir en paper i tambĆ© on line perquĆØ compta amb una eficient connexió d’internet. Ɖs un lloc per a compartir i per a estar, per a jugar i per a ser referent cultural de la comunitat.

Albert Einstein aconsellava que l’Ćŗnica cosa que cal saber sempre Ć©s on trobar una biblioteca. A Vistabella, al costat de l’escola i davant de l’ermita de Loreto estĆ  la vostra.

El preu de l’espĆ­gol

[Els bacis de l’AlforĆ­] 1954. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rafel Fabregat Prats

A inicis dels anys cinquanta tot el terme de Vistabella floria de mates i mates d’espĆ­gol, quan la font de l’AlforĆ­ nomĆ©s tenia l’ombreta de les seues teules, perquĆØ les raberes d’ovelles no respectaven cap fulla verda i digestiva que poguera convertir-se en arbre.

El 1954, una empresa de Barcelona: Carbonnel, que destilĀ·la plantes aromĆ tiques per a fer essĆØncies i perfums, va signar un contracte de cinc anys en l’Ajuntament de l’alcalde Juanito Pons per a poder replegar l’espĆ­gol del terme de Vistabella, des de gener de 1955 al desembre de 1959, al preu de 200 pessetes l’any que es cobraven cada mes de juny.

El contracte es va renovar per a 5 anys mĆ©s, quan era alcalde NatĆ lio Arnau, però el preu va passar de colp de 1.000 a 30.750 pessetes, Ć©s dir, a cobrar-ne 6.150 anuals. I es va tornar a renovar per 5 anys mĆ©s amb l’alcalde JoaquĆ­n Garcia Orenga el setembre de 1964: pel mateix preu de 30.750 pessetes, des de l’1 de gener de 1965 fins el 31 de desembre de 1969.

La Destileria Carbonnel consta a les Actes Municipals com a “Destilerias Mauricio Carbonell SA”, o tambĆ© amb el nom de Ricardo Colomer Escrig com a mediador de la mateixa empresa.

Quan la font de l’AlforĆ­ vivia torrada de papo al sol estava voltada de roques i de terra, d’eriƧons, de boges i d’espĆ­gol. Lluny del nostre poble, l’Ć nima d’aquell paisatge pelat es venia concentrada en ampolletes d’essĆØncia de lavanda.

 

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Desitjos 2022

L’any 2021 ens deixa molts regals i es van complint els desitjos que des de fa anys anem demanant al Reixos. Enguany per al 2022 volem poder continuar en tots els projectes comenƧats per a consolidar-los, i estrenar-ne algun de nou.

TambĆ© desitgem que la gent conserve igual de viva la resposta, l’interĆØs i la cooperació en els nostres projectes sobre el Patrimoni del territori. PerquĆØ Patrimoni som tots, i els Reixos tambĆ© ho saben.

O Vere Deus

Se done a saber, en llibre

Les campanyes d’exhumació de fosses d’Arqueoantro

L’arxiu fotogrĆ fic de Vistabella del Maestrat. La memòria dels carrers

Les veus de Penyagolosa

7 pessetes i 50 cĆØntims

[Germanes] c.1946 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar JosƩ BellƩs Monferrer

L’any 1946 el tio Victorino Salvador Prats va pagar 100 pessetes per l’adjudicació del terreny per a construir una era de batre de 8 metres de diĆ metre, al costat de l’era del tio Carlos Safont ClĆ©rig, vora la carretera d’entrada a Vistabella del Maestrat. Hui ens queda la meitat de cada era: dos semicercles pĆŗblics voltadets en una barana amb un parc infantil, una fonteta i uns bancs, des d’on admirem el paisatge.

A pocs anys d’acabada la guerra les xiques fadrines s’embellien amb arracades de fantasia nomĆ©s els dies mĆ©s festers, els altres escardaven els bancals de pataques i guardaven les raberes per ajudar a la famĆ­lia, sense cobrar. NomĆ©s alguns hòmens es podien guanyar el jornal que al nostre poble estava fixat en 7 pessetes i 50 cĆØntims.

La visita del bisbe el mes de maig de 1946 li va costar a l’Ajuntament 870 pessetes i 10 cĆØntims, i l’aportació a la colĀ·lecta del rector per a construir un nou seminari a Tortosa va suposar 500 pessetes del fons municipal. O el que Ć©s el mateix: 182 jornals que cap treballador no va poder cobrar.

Circulava poc diner en efectiu, es treballava en conlloga i, de vegades, a canvi de menjar. Però el tio Antonio Escrig Porcar va guanyar 80 pessetes per fer el trajecte Vistabella-Xodos traslladant la famĆ­lia d’un GuĆ rdia Civil en dos cavalleries, i el tio Manuel Salvador Garcia en va percebre 40 pel mateix trajecte però nomĆ©s en un matxo. Emilio Garcia Edo va cobrar 20 pessetes per indicar el camĆ­ de Vistabella a Xodos, fer d’acompanyant sense cavalleria i portar el pes a l’esquena. Els serveis que es podien fer a gent de fora del territori eren escassos, tots els habitants es movien a peu, i les dreceres tenien pocs secrets.

Al 1946 a les terres de Penyagolosa els camins i les eres ajudaven a menjar. Admirar el paisatge encara no s’havia inventat.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Una iguala i dos-cents segells

Foto Carmen de Cabanes,1966 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Safont Gimeno

L’any 1966 els diumenges al matĆ­ la plaƧa bullia de gent, les dones anaven a missa i portaven un catret, altra gent anava al bar a fer-se el vermutet, o es passejaven amunt i avall mudats i fent rogles per a xerrar.

El 1966 el concepte de sanitat universal no existia a casa nostra: a Vistabella hi havia un metge i un ATS -que en aquells anys es coneixia com a ā€œpracticantā€- que no cobraven de l’administració sinó dels usuaris. Per a tindre dret a l’assistĆØncia mĆØdica calia pagar una iguala. Eixe any l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una iguala del metge de 600 pessetes per famĆ­lia.

Tampoc no s’havien replegat mai els residus domĆØstics, un projecte que Ć©s pioner en l’actualitat perquĆØ fa una tria selectiva de la brossa i genera llocs de treball. En aquell temps la preocupació de la corporació municipal era senyalitzar espais on la gent anara a portar les deixalles, justament per evitar el descontrol de la brutĆ­cia prop del poble el mes de juliol de 1966 es va estrenar la replega domiciliĆ ria dos dies a la setmana: se li va assignar la feina a JoaquĆ­n Salvador Gual per 750 pessetes al mes en un contracte d’un any prorrogable. JoaquĆ­n, que vivia al nĆŗmero 20 de l’avinguda Ramon Salvador, feia la replega en el seu carro i el seu matxo.

En aquell món sense internet totes les comunicacions eren de correu postal: dos-cents segells li va comprar l’Ajuntament -quan cada carta n’havia de portar un de 0,50 pessetes- a la tia Carmen Pitarch Arnau que tenia l’estanc que no tancava mai al carrer Major nĆŗmero 2 cantonada en el Dau.

El 1966 era un ritual passejar mudats per la plaƧa els matins de festa, i era una obligació incloure en els pressupostos municipals 3000 pessetes per al Frente de Juventudes i 1000 pessetes per a un monument a Franco a Castelló, que consten en Acta al costat de les 500 pessetes que l’Ajuntament es va gastar en la festa de Sant Antoni i les 100 pessetes que va cobrar la tia Carmen, l’estanquera.

 

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Fira de Tots Sants 2021

L’Arxiu FotogrĆ fic de Vistabella Ć©s un bĆ© patrimonial que s’ha incorporat en les activitats culturals de la població. Per exemple, en les diferents edicions de la Fira de Tots Sants es fa una recreació d’imatges del fons fotogrĆ fic: enguany han sigut protagonistes les xiques de Santa Teresa.

Les xiques del 1962 (Fons familiar Eva Maria Miralles Salvador) i la recreació de les xiques el 2021

La celebració del pas de les joves a l’edat adulta anava de la mĆ  de l’esglĆ©sia, i es va potenciar durant tota la dictadura un model de dona Ćŗnic i uniforme: la futura mare de famĆ­lia que no tenia dret a obrir-se un compte corrent al banc per a gestionar la seua hipotĆØtica independĆØncia econòmica. La darrera festa de les xiques de Santa Teresa es va fer l’any 1974.

La recreació estĆØtica d’una festa obsoleta del segle XX, que acompanya l’exposició fotogrĆ fica La Memòria dels Carrers, ens recorda els avenƧos que hem conseguit, i ens permet d’una manera lĆŗdica reforƧar la importĆ ncia de guanyar drets socials, jurĆ­dics i personals. Sobretot de les dones. Sobretot al món rural.

Per si voleu recordar les anteriors edicions de la Fira de Tots Sants:

Fira tradicional de bestiar a Tots Sants de Vistabella del Maestrat

Fira de Tots Sants de 2018: L’Arxiu fotogrĆ fic ix al carrer

Fira de Tots Sants de 2019: La memòria dels carrers de Vistabella

La reixa de la GuĆ rdia Civil

[La reixa de la GuĆ rdia Civil] c.1963 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosario Garcia Badenes

Un telegrama del director d’Administració Local va donar l’ordre el gener de 1963 que cada Ajuntament havia de tindre un compte bancari.

Mentre l’ajuntament de l’alcalde Ximo Garcia Orenga baixava a Atzeneta del Maestrat a obrir el primer compte del consistori a la sucursal del Banco de Vizcaya, la reixa del quarter de l’avinguda Ramon Salvador era el decorat dels cabells cardats i les sabates d’agulla de les xiques dels anys 60: dos detalls revolucionaris que s’enfrontaven a un món on les ueles encara portaven faldetes i toca de color negre, i el cap cobert en un mocador.

Eixe mateix any 1963 l’ajuntament aprovava que el jornal d’un bracer seria de 60 pessetes diĆ ries, i que s’havia de comprar una mĆ quina de sumar per “aliviar de manera especialā€œ la feina del secretari.

NomĆ©s un any mĆ©s tard Bob Dylan cantava Els temps estan canviant, i la reixa de la GuĆ rdia Civil li donava la raó: declarat el quarter en ruĆÆnes no va acabar la dĆØcada per seguir l’eterna llei que el present de hui serĆ  el passat demĆ .

 

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Documental O Vere Deus

Aquest documental s’ha realitzat amb una subvenció de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.

Tota la documentació sobre l’evolució del projecte O Vere Deus de Vistabella del Maestrat estĆ  publicada en la categoria de Patrimoni del web del Centre d’Estudis de Penyagolosa:

O Vere Deus. Cants de la rogativa medieval de Vistabella del Maestrat

Tallers de cant O Vere Deus

Homenatge als escolans

Projecte O Vere Deus. Fase 1

Documental O Vere Deus

Les millores dels anys 70

[El pati de l’escola nova 1] c.1971 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Ramon Salvador Celades

La dècada dels anys 70 del segle XX va estrenar escola nova, en calefacció, menjador i transport escolar: per primera vegada en la història de Vistabella del Maestrat els xiquets i les xiquetes dels masos i del poble jugaven junts al pati.

L’octubre de 1971 l’Ajuntament va demanar ajuda financera a la Diputació per a comprar tres pallisses de 120 metres quadrats, que estaven confrontades al quarter de la guĆ rdia civil -declarat en ruĆÆnes- i que era de propietat municipal: en 130.000 pessetes van completar una gran parcelĀ·la per a construir el primer “Centre d’Higiene Rural – Casa del Metge”. Encara Ć©s un misteri que no podem explicar per quĆØ el Centre de Salut que es va construir nomĆ©s va ocupar la meitat del magnĆ­fic solar.

[El pati de l’escola nova 2] c.1971 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Tonica Arnau Miralles

L’escola i el centre mĆØdic no van ser les Ćŗniques millores, el mateix any es va comprar per 55.000 pessetes una parcelĀ·la amb la idea de construir el frontó. I el 1972 es decidia derrocar l’antiga Casa Abadia -que anava del carrer del Forn al carrer MossĆØn Tenesa- per a construir tres vivendes de titularitat municipal. Els baixos de l’edifici acollirien anys mĆ©s tard el primer centre de la tercera edat.

El mateix 1972, en un dels pobles on neva mĆ©s del PaĆ­s ValenciĆ , s’acordava per unanimitat comprar la primera pala llevaneus que “s’acoblava a qualsevol tractor”. L’inici dels 70 va ser la primera vegada d’algunes millores de serveis, però ni l’escola ni el centre mĆØdic ni la pala llevaneus van evitar, en esta dĆØcada, la pĆØrdua de 500 habitants.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ

D’on eren els Carruan’s?

Foto CARMEN de Cabanes 21/09/1969 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Maria i CĆØlia Miralles Salvador

L’any 1969 les xiques de la festa de Santa Teresa convidaven a ballar: havien contractat el conjunt que cantava els ĆØxits de la rĆ dio, el dels germans Bellmunt Tena, els Carruan’s.

Com aplegaven poques coses de fora l’espectacle comenƧava en l’arribada de la camioneta al Dau, no faltava ningĆŗ, ueles que es portaven la cadireta, mares en devantal i pares en boina, xiquets i xiquetes, rogles de xics jóvens en pantalons molt estrets i alguna xica valenta en minifalda.

Després, els mateixos músics muntaven els seus instruments i algun micro en altaveu. No hi havia tècnics, ni focus de colors, ni il·luminació especial. En un poble de canyissos a les portes, on es venia el tabac a la sastreria, poder escoltar en directe Cuéntame de Fórmula V era un magnífic regal que tots sabien valorar.

Els Carruan’s no venien de molt lluny, per a ser exactes eren d’AlbocĆ sser, però portaven la mĆ gia i la felicitat de la mĆŗsica en directe, i per a Vistabella era com si acabaren d’arribar d’un altre planeta.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ

100 anys del cotxe de lĆ­nia

El 21 d’agost de l’any 1921 va comenƧar el servei de la lĆ­nia d’autobĆŗs de Vistabella del Maestrat. Ara ha fet els 100 anys!

Fons familiar Miquel MartĆ­ TomĆ s. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Eixe dia va inaugurar un trajecte que durava 5 hores l’empresa PeƱagolosa-Automóvil, constituĆÆda el mes de juny de 1920 a Vistabella, i que tenia com a gerent Adolfo Campos Robres, a qui va succeir Ɓngel Monferrer Nebot. El vicepresident era Mariano Fabregat Vicent.

L’empresa PeƱagolosa-Automóvil es va disoldre el novembre de 1921, i els cotxes van passar a Hispano de Fuente en Segures (HIFE).

L’empresa HIFE s’havia creat a Benassal l’any 1915 i el 2 de marƧ de 1923 va obtindre l’autorització per a explotar la lĆ­nia de Vistabella, que se li va adjudicar en exclusiva el 22 d’octubre de 1926.

El cop d’estat de 1936 i la posterior guerra suposen un parĆØntesi en el servei del bus. A l’Arxiu Històric Provincial de Castelló es conserva un comunicat de l’empresa al governador civil que afirma que el servei es restableix el 26 de setembre de 1938, encara que sabem que des de 1946 a 1948, per falta de pneumĆ tics, va suplir el servei el camió de mercaderies de Manuel Pitarch Garcia, un Chevrolet CS-3515.

Al llarg de 100 anys són variades les incidĆØncies que podem ilĀ·lustrar: el 8 gener de 1921 l’Heraldo de Castelló publicava la notĆ­cia que el cobrador JosĆ© Arnau Prats havia faltat al xocar el bus contra un carro a Borriol; el 1924 a l’altura d’Atzeneta el cotxe va caure per un terraplĆØ en trencar-se l’eix davanter, ningĆŗ no es va fer mal. En canvi, segons consta a l’Heraldo de Castelló del dia 23 de gener de 1930, van resultar ferits el conductor Pascual Bau, el cobrador Justo Alamino i un passatger, en fer unes voltes de campana al km 11 de Vistabella a Atzeneta. El 23 de febrer de 1964 tot els passatgers van eixir sans i estalvis per la part de darrere en quedar una roda fora de la calƧada.

El tram des d’Atzeneta a Vistabella presenta les caracterĆ­stiques mĆ©s peculiars, el gel i la neu a l’hivern que podeu llegir en Katiusques per fer fòllega, o els javalins creuant la carretera, per això el trajecte Vistabella-Castelló ha tingut i tĆ© uns protagonistes diaris que són els conductors i els cobradors, afegim un llistat -encara incomplet- com a homenatge al seu servei pĆŗblic.

HIFE 1926 Hispano de Fuente en Segures conductor: Pascual Bau Miguel, de BetxĆ­
cobrador: Justo Alamino DarĆ”s, d’Atzeneta del Maestrat
HIFERogelio Clérig Falcó, de Vistabella
HIFEIsidro, de Vilafranca
HIFE anys 50Antonio Tena Peris, de Vistabella
Antonio MarĆ­n, de Vistabella (va faltar sent conductor)
HICID 1962conductor: JoaquĆ­n Pasies Puig, d’Atzeneta del Maestrat
cobrador: el tio Sento, d’Atzeneta del Maestrat
HICID 1963conductor: Manolo,  d’Atzeneta del Maestrat
cobrador: Higinio MartĆ­, de les Useres
HICID 1964conductor: Braulio  Miravet Garcia, de Vistabella
cobrador: Higinio MartĆ­, de les Useres
HICID 1971-1984conductor i cobrador: Braulio Miravet, de Vistabella
HICID 1984-1995conductor i cobrador: JosƩ Monfort Tena, de Vistabella
HICID 1995-1998JosƩ Maria Vidal Vicente, de Vistabella
HICID des de setembre 1999Amado Solsona Miravet, de Vistabella

Podeu consultar la tesi doctoral de Marco Dols, Pablo. Historia del transporte público de viajeros en Castelló. Evolución y factores determinantes.

Drets humans al mas del Collet

Imagina que et maten al mas del Collet. I que passen vuitanta anys sense que ni la llei ni ningĆŗ feren cap cas de tu.

La llei valenciana 14/2017, del 10 de novembre diu que “es pretĆ©n complir amb les obligacions que tĆ© la Generalitat Valenciana en les vĆ­ctimes de la guerra civil i el franquisme, i tambĆ© en els seus familiars” i que això ā€œimplica l’obligació de les institucions pĆŗbliques d’investigar per a promoure la clarificació del que va passar en relació a la violació dels drets humansā€. 

La recerca de testimonis orals confirma que una brigada de l’Ajuntament de Vistabella va tapar en terra en una fossa del mas del Collet sis soldats afusellats allĆ­ mateix, però no van escriure els seus noms. I aixina els van matar dos vegades perquĆØ el seu rastre va desaparĆØixer com si no foren ningĆŗ ni tingueren cap dret.

Els articles 12, 13 i 14 de la llei espanyola 52/2007, de 26 de desembre descriuen els protocols per a localitzar i identificar les vĆ­ctimes, i segons la llei la Generalitat estĆ   ā€œā€¦obligada a realitzar les actuacions necessĆ ries, conforme als protocols aprovats, per a recuperar i identificar les restes de vĆ­ctimes desaparegudes i per a elaborar mapes de localització de restes, (…)ā€

Imagina que et maten al mas del Collet. I que finalment unes lleis lentes permeten que te busquem i te trobem: vuitanta-tres anys tard els drets humans arriben al mas del Collet

MĆ©s informació al web del Centre d’Estudis de Penyagolosa

Un llibre SE DONE A SABER

Des de l’octubre de 2014 cada mes publiquem un SE DONE A SABER: fem difusió d’una fotografia del Fons FotogrĆ fic de Vistabella, acompanyada d’una explicació contextual i d’una crida a la colĀ·laboració amb l’objectiu d’identificar totes les persones que apareixen retratades. Ara les hem ajuntat totes i hem fet un llibre en paper!

Aquest llibre Ć©s la resposta a la demanda que moltes persones ens han fet: poder tocar el SE DONE A SABER, i fullejar-lo. Això significa facilitar-ne l’accĆ©s a les persones majors que necessiten l’ajuda d’intermediaris familiars per a seguir les publicacions que fem en lĆ­nia; tambĆ© vol dir oferir agrupat tot el contingut i tornar al format tradicional de la lectura: llegir paraula a paraula i mirar foto a foto, tindre un trosset del nostre passat immediat damunt la taula o a la prestatgeria, a l’abast de la mĆ .

El SE DONE A SABER no Ć©s un llibre d’història a l’ús, Ć©s la història de la vida quotidiana de Vistabella del Maestrat al segle XX, i la protagonitzen els noms i cognoms d’aquells anys, els noms de pares i mares, els dels masos i carrers. La vida feta d’antropònims i topònims que escrivim sobre paper perquĆØ són riquesa cultural i no els volem perdre.

No vos haurĆ­eu de perdre el vostre SE DONE A SABER en paper.

L’O Vere Deus de la rogativa de Vistabella

Des del Centre d’Estudis de Penyagolosa hem encetat un projecte per a evitar la pĆØrdua del cant de la rogativa medieval de Vistabella del Maestrat a Sant Joan de Penyagolosa: hem dissenyat 4 tallers de cant durant este estiu 2021. La resposta a la nostra proposta cultural ha sigut excelĀ·lent: mĆ©s de cent assistents han participat en els dos tallers del mes de juliol que ha dirigit el cantant lĆ­ric David Montolio.

Les rogatives medievals que unien els pobles en l’ermita de Sant Joan de Penyagolosa van dibuixar uns camins fĆ­sics i espirituals al llarg de centenars d’anys. Algunes s’han perdut. Les cinc rogatives que han arribat a l’actualitat: les Useres, Puertomingalvo, Vistabella del Maestrat, Xodos i Culla presenten trets diferencials, però tambĆ© caracterĆ­stiques comunes, el cant de l’O Vere Deus Ć©s el so que les agermana.

Una mateixa petició, un cant repetitiu que demana salut, pau i aigua del cel. Una senzilla, però majestuosa, melodia cantada en llatĆ­ que devia provocar gran impressió en un paisatge de bancals de pedra seca, pastores d’ovelles i treballadors de la terra. Encara que cada poble canta l’O Vere Deus a la seua manera.

El pas del temps ha canviat les circumstĆ ncies, les necessitats i les creences, però les rogatives segueixen sent camins i sendes que travessen el territori, motius de trobada dels habitants, i patrimoni immaterial a conservar. 

A Vistabella del Maestrat els detalls del ritual passaven de pares a fills i això garantia la continuĆÆtat, fins que el despoblament no nomĆ©s va desplaƧar totes les festes i rituals als caps de setmana sinó que va trencar la lĆ­nia directa de la transmissió: el nĆŗmero de cantors i cantores va anar minvant, i els fills del tio JosĆ© Vicente, l’escolĆ , es van quedar assoles demanant salut, pau i aigua del cel, mentre una majoria els acompanyava en silenci.

La rogativa de Vistabella Ć©s comunitĆ ria, representa a tot el poble, des de l’època medieval les persones que fan el trajecte a peu segueixen la bandera roja que marca el camĆ­, però els darrers anys durant el recorregut ja no s’escolta l’O Vere Deus: les persones majors que el sabien cantar no poden caminar. Els tallers d’este estiu tenen l’objectiu de trencar el silenci i omplir eixe trajecte de mĆŗsica.

Els comptes de 1948

[Llacets al cap] c.1948 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Elvira Pitarch Edo

El febrer de 1948 el farmacĆØutic de Vistabella Emilio Chillida MaƱes es va estrenar d’alcalde, va succeir en el cĆ rrec al tio Arturo Garcia Orenga, i la corporació que presidia va tindre un pressupost anual de 94.838,00 pessetes, segons consta en el llibre d’Actes.

D’este pressupost van eixir les 40 pessetes que va costar la gorra de l’alguatzil municipal i les 300 pessetes que va cobrar la tia Francisca Tena Gascó per netejar els llavadors pĆŗblics durant tot l’any, feina que va haver de fer en desaparĆØixer el seu home que era el fuster: a Epifanio Pitarch se’l va emportar la GuĆ rdia Civil el 1947, i no el van tornar.

Consta en l’Acta de juliol que les cobertes dels dos llavadors pĆŗblics i el teulat de l’ermita de Sant Antoni demanaven reparacions urgents, i que calia una tala de pins de la Serra del Boi per a costejar-les. Vendre fusta dels boscos comunitaris: un sistema recurrent de l’Ajuntament per fer caixa.

A l’estiu, mentre les adolescents lluĆÆen calcetins de mudar, llacets al cap i una seriositat impròpia de l’edat, l’Ajuntament abonava 1.400 pessetes a la fonda del tio Rogelio ClĆ©rig per l’estatge i la manutenció de 16 mĆŗsics que van tocar a les festes dels dies 28, 29, 30 i 31 d’agost.

Eixe any la mestra de l’escola del Camp, al Pla Avall, era donya Nicolasa Gago de la Cruz: l’Ajuntament li va pagar un curset de perfeccionament per a mestres a la capital que va costar 140 pessetes. Donya Nicolasa vivia al pis que li va llogar el tio Antonio Porcar damunt del seu cafĆØ Penyagolosa, era una mestra jove i prenia el sol al balcó que dona a la plaƧa: una extravagĆ ncia difĆ­cil d’assumir en una comunitat on les dones usaven grans barrets per evitar el color torradet de pell, sinònim de les dures feines del camp.

Dels comptes de la postguerra de 1948 el que mĆ©s costa d’imaginar no Ć©s el curset de perfeccionament d’una mestra que prenia el sol al carrer Major, sinó una orquestra de 16 mĆŗsics tocant al Dau.

 

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Quan els arbres no feien ombra

1963 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Carmen SƔenz de la Torre

Hui, des de la corba de la gasolinera, admirem el verd tossal del mas de l’Hostal, mentre el parc de bombers el vigila uns tres quilòmetres endavant, entre les Caputxeres i la CranĆ : la natura fa uns anys que tĆ© via lliure i la vegetació Ć©s desbordant.

Quan el tossal tenia el color marró de la terra treballada sense descans, els solcs de matxos i tractors, i les aixadelles que no paraven d’escardar, tenien a ratlla la vegetació i no hi havia incendis forestals perquĆØ tot es cremava a les estufes i els fumerals.

Quan els arbres no feien ombra, les moltes raberes d’ovelles i cabres desbrossaven els camins perquĆØ segaven l’herba arran, i despullaven de fulletes tendres els arbrets mentre deixaven el tronc viu per a que seguira brotant.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Fem 7 anys

Hem aplegat als 7 anys! Un any més agrair-vos la participació, fidelitat, interés i el comboi que ens anima a seguir creant històries.

Vam comenƧar el blog junt amb l’intent de recuperar els documents de l’arxiu municipal, a la falsa de la Sala la Vila, però a 2021 no podem estar contentes en el resultat ja que actualment la trobem en pijors condicions de conservació, espai inadequat i en problemes que poden dur a perdues de documentació. Recordem vivament que no es poden eliminar documents als 5 anys i que cal respectar la legislació vigent. No es poden destruir documents i Ć©s important conservar els que tenim perquĆØ son la memòria escrita del consistori i del poble.

26 de juny de 2021

Les veus de Penyagolosa

Posem en marxa un projecte intergeneracional que fa temps que estem preparant. La nostra ruralitat no Ć©s nostĆ lgica, treballem en favor de la vida als pobles de l’interior: a diferĆØncia dels nostres avantpassats nosaltres sabem de lletra.

SI ETS JOVE I VOLS PARTICIPAR ET POTS INSCRIURE FINS EL 27 DE JUNY al següent enllaç: https://bit.ly/veuspenyagolosa21

Primer vam aprendre que les ermites i el pont medieval, el Santjoanet de fusta i l’escut de la casa Polo eren Patrimoni, desprĆ©s ens vam adonar que tambĆ© ho eren les parets dels bancals, els pous i les casetes de pedra seca.

Ara sabem que tenim un Patrimoni Immaterial: les cascaranyes i les tĆ rmenes, l’ofici dels peladors de pins, els topònims Serra d’Esclaramunda i partida de La Foia d’Ores, i el cant de l’O Vere Deus de la rogativa. I tambĆ© el nostre paisatge canviant i la seua cultura oral.

Per a replegar la cultura oral hem dissenyat el projecte LES VEUS DE PENYAGOLOSA: entrevistes a la gent major per explicar la seua vida i els seus valors, aixina els jóvens podran escriure en imatges la història del segle XX del poble usant el seu telèfon mòbil.

El concepte de cultura ha evolucionat, crear una xarxa d’intercanvi entre jóvens i gent major dona sentit al que som com a comunitat: el Patrimoni existeix perquĆØ nosaltres existim. Els jóvens construiran quĆØ serĆ  Patrimoni d’ara endavant.

Empoderant els arxius! 9 de juny dia internacional dels arxius

9 de juny, celebrem el dia internacional dels arxius, enguany l’ICA proposa Empoderar els arxius, els arxivers i els ciutadans fent-se resó d’elements bĆ sics en els que els arxius són esencials en les nostres vides.

#EmpoweringArchives #ArxiusXDins #SIA2021 #IAW2021 #EmpoderarElsArxius #ArxiusValencians

  • Conceptes com la rendició de comptes, perquĆØ els arxius contribueixen a la transparĆØncia dels governs i institucions facilitant l’accĆ©s a la informació.
  • Fomentar la diversitat i la inclusió, anant mĆ©s enllĆ  de la teoria i la prĆ ctica arxivĆ­stica per aconseguir que els arxius apleguen diferents veus i històries.
  • Millorar la colĀ·laboració, treballant en xarxa per a donar a conĆØixer el poder dels arxius en la societat i la seua importĆ ncia en la nostra vida.

PERSONES, ARXIUS, VIDA,

a les terres de Penyagolosa.

La font del Dau

[La font del Dau] c.1966. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosalia Gonell Porcar

La xicoteta font de la placeta de l’Hostal i la immensa font del Dau, de 4 aixetes, van costar unes 40.000 pessetes i van tindre una curta vida dins el casc urbĆ  de Vistabella.

Consta en l’Acta de la sessió extraordinĆ ria del 25 de juliol de 1961 que les dos fonts es van fer en pedra calcĆ ria coneguda com a “pedra Borriol” i que les feines dels paletes van costar 13.467,45 pessetes: Ćŗnic pressupost presentat. Va fer les obres el contractista Dimas Victoria Puerto, que estava temporalment a Vistabella perquĆØ s’encarregava de les obres d’abastiment d’aigua potable.

La font del Dau tenia esperit de monument funerari, per la seua imponent quadratura i perquĆØ la van ubicar just davant del retaule de pedra de l’esglĆ©sia del segle XVII i en van dificultar la seua visió. Però als anys 60 hi havia detalls que eren secundaris. El darrer pedrapiquer tradicional del poble, el tio Antonio Asensi, li va fer els ornaments.

Si voleu vore i tocar els ornaments picats a escoda i les voltes dels arcs fetes, en cisell i en maceta, pel tio Antonio heu d’anar a la font de l’AlforĆ­: una part dels bancs de pedra de la zona de pĆ­cnic són directament les peces desballestades de la font seixantera del Dau.

.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Comandant Escrig Lliberós

1938. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar germans Escrig

Juan Manuel Escrig Lliberós va nĆ ixer a Vistabella del Maestrat el 6 de maig de 1905, segons consta al foli 145 de les Actes de naixement del nostre arxiu. Era el primer fill de Samuel Escrig Segura i de Josefa Lliberós Monfort. Quan tenia uns tres anys la famĆ­lia es va traslladar a viure a Catalunya, a Les Franqueses del VallĆØs, prop de Granollers.

Va ser capitĆ  de La Columna del VallĆØs Oriental -501 Batalló de la 16 Brigada de la 28 Divisió- que va lluitar contra les tropes rebels franquistes durant la guerra. Aquesta Columna estava formada per 500 milicians voluntaris que van eixir de Granollers el dia 15 de setembre de 1936, i dos dies mĆ©s tard ja lluitaven al front d’Aragó. DesprĆ©s van participar al front de Llevant, a Andalucia i a Extremadura. Juan Manuel Escrig formava part del grup de 16 voluntaris originaris de Les Franqueses del VallĆØs.

El general Vicente Rojo, cap de l’estat Major, va concedir la medalla colĀ·lectiva del valor a la Brigada Mixta 126, de la qual formava part La Columna del VallĆØs Oriental, per la seua actuació a la Campanya de Llevant que va frenar les forces franquistes en el seu avanƧ cap a ValĆØncia. Des del maig de 1938 Escrig va dirigir la Companyia de Metralladores del batalló 503, i va arribar a ser-ne el comandant d’aquest batalló.

A finals de marƧ de 1939 Escrig estava a Ciudad Real i, davant la desfeta de l’ExĆØrcit Popular de la RepĆŗblica, la retirada d’aquesta zona es va fer cap al port d’Alacant, on va ser detingut pels franquistes, i condemnat a mort. 

Les seues cartes a la famĆ­lia, des de la presó Model de Barcelona, són testimoni de la cruel realitat de 1939. M’han condemnat a mort, però no et desesperes, jo estic tranquil. Cuida el meu fill. Sóc innocent de tot això que m’acusen. Envia’m cartes i segells. I algun diner, si pots. El comandant Escrig sabia que seria executat però no imaginava que les seues idees tornarien a ser legals trenta-vuit anys mĆ©s tard.

Segons consta en un recull de militants anarquistes va ser afusellat als 34 anys a Barcelona, al camp de la Bota, el dia 27 de marƧ de 1940, acusat de ser el dirigent comarcal de la CNT i d’haver lluitat de voluntari per defensar la RepĆŗblica. La seua dona explicava que va anar el dia de l’afusellament: va demanar el seu cos per a enterrar-lo, però li’l van denegar. Juan Manuel Escrig va ser doblement castigat per la dictadura: va perdre la seua identitat al ser soterrat en una fossa comuna al Fossar de la Pedrera, al cementeri de MontjuĆÆc. Una venjanƧa mĆ©s enllĆ  de la mort.

Era germà de Samuel Escrig Lliberós, davanter de futbol i jugador del Barça la temporada 1932-1933

La font de la placeta de l’Hostal

[La font de la placeta de l’Hostal] Foto CARMEN de Cabanes,1962. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Consuelo Alcon Garcia

A inicis dels anys 60 del segle passat no havia arribat l’aigua corrent a les cases de Vistabella, i tot el consum d’aigua tenia l’origen a la font de Dalt: dones en capƧanes, matxos en argadells i xiquets en carretons eren una provessó contĆ­nua de cĆ nters i ampolles des del poble a la font medieval. Des de 1568.

L’Ajuntament va trencar el monopoli de quasi quatre-cents anys de servei de la font de Dalt i va instalĀ·lar dos fonts dins el casc urbĆ , per facilitar la feina de les dones sobretot. Consta en l‘Acta de la sessió extraordinĆ ria del 25 de juliol de 1961 que, a proposta de l’alcalde NatĆ lio Arnau, es va encarregar de la instalĀ·lació el tĆØcnic de Castelló Vicente R. Cabedo Falomir amb un cost global de 26.000 pessetes.

Una de les fonts, la xicoteta, va tindre una vida efĆ­mera a la placeta de l’Hostal: ubicada al mig del pas i de simple construcció sempre estava voltada de fang. Les seues modestes aixetes es van sumar a la festa dels quintos els primers dies de setembre de 1962, però no van completar la dĆØcada.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Fiesta del libro 2021. Lecturas de Xodos

El último libro de Ernest NabÔs, concebido como homenaje a los vencidos de la Guerra Civil a través de la figura del poeta anarquista Pau Montolío, aporta importante información rescatada de testimonios orales y fuentes documentales sobre la historia reciente de Xodos, aderezada con algunos relatos del autor y poemas del protagonista.

En palabras del autor:
[…] ā€œEls versos del llibertariā€ Ć©s una biografia novel.lada de Pau MontolĆ­o. Ell Ć©s el protagonista i el fil conductor. En ell tenim un mirall per conĆ©ixer la realitat socioeconòmica d’aquest xicotet poble de l’AlcalatĆ©n. La lectura dels documents dels judicis sumarĆ­ssims contra els ā€œrojosā€ de Xodos, inclosos en la Causa General, ens ofereix un gran banc de dades. El tronc i moltes branques del relat estan allĆ­. […]

ā€œEls versos del llibertariā€
Ernest NabĆ s Orenga
Trenca Timons Editors
Col·lecció Vides, 3, 2020

Efectivamente, el libro incluye numerosas referencias y menciones a otras personas de pueblos vecinos, que de una forma u otra se significaron en aquellos aƱos en la lucha contra el fascismo, entre otros Melchor Marƭn, presidente del ComitƩ Antifascista de Benafigos, o Rosa y Felisa Safont Vicente, milicianas de Vistabella.

Ernest NabĆ”s es autor tambiĆ©n entre otros trabajos de ā€œMemòries d’un roderā€ y ā€œCamĆ­ de tornada” i “Xodos, memòria grĆ fica i xicotetes històries I y IIā€.

Dando la cara

Era una tarde
de llanto y miedo.
Tarde de junio.
De desespero.
La carretera
subĆ­a perplejo,
descamisado
y sin aliento.
Tarde sombrĆ­a
de sangre y fuego.
Armas bajando
y armas subiendo.
Y en las canteras
junto a mis cerros,
cuna de amores,
paz y silencio,
las tristes notas
del tiroteo,
eran campanas
tocando a muertos.

Poema de Pau Montolío en referencia a la ocupación de Xodos por el ejército franquista el 7 de junio de 1938

Vistabella va aportar 37 vĆ­ctimes a la Llei de responsabilitats polĆ­tiques de 1939

La Llei de responsabilitats polĆ­tiques de 1939 va ser dictada pel rĆØgim franquista amb uns objectius molt clars que, evidentment, va lograr. Un d’ells va ser canviar l’explicació de la història real: va fer desaparĆØixer del relat que un colp d’estat dels militars contra el govern elegit a les urnes era l’origen dels enfrontaments. Encara ara gran part de la població ho ignora, quan la documentació existent en dona clar testimoni.

Per a tindre ĆØxit al canviar el relat el franquisme va buscar uns culpables: la població d’orientació republicana i, amb la llei a la mĆ , va fer una neteja i una depuració, tant fĆ­sica com ideològica. Presó, sancions i multes, persecució, inhabilitacions…, de manera que els dificultava la recuperació econòmica i la seua inserció en la societat franquista. El rĆØgim va necessitar tribunals, inquisidors i -sobretot- delators per a obrir els expedients de cĆ stig.

L’octubre de 1939 es van obrir 3 expedients a 3 represaliats de Vistabella: un llaurador, un canaster i un paleta, però quan va acabar l’any ja n’eren 9. L’any 1940 va afectar a 5 persones mĆ©s, el 1941 a 17, el 1943 a 1 i el 1944 a 5 mĆ©s. Un total de 37 persones de Vistabella: 2 dones i 35 hòmens, van patir aquesta llei. Per les seues idees. I per a aplicar-la nomĆ©s van necessitar que algĆŗ els assenyalara. A la provĆ­ncia de Castelló es van obrir 9000 expedients. En la correspondĆØncia on es demana informació, a mĆ©s de les idees que tenen es pregunta pels seus bĆ©ns i si tenen propietats: la majoria de famĆ­lies estaven en la misĆØria acabada la guerra, i s’ignora on van anar a parar els diners de les sancions que van haver de pagar.

Arxiu de Vistabella. Fragment correspondĆØncia, 1941

Aquestes 37 vĆ­ctimes cal sumar-les a les 21 a qui se’ls va aplicar un consell de guerra: 3 dones i 18 hòmens, i que consten en les sumarĆ­ssims publicats per l’Arxiu Nacional de Catalunya. Este total de 58 nomĆ©s Ć©s una part del mapa repressiu sobre persones nascudes a Vistabella que les investigacions dels darrers anys han fet visible.

Moltes dades d’esta informació formen part de l’exposició Documents per la memòria, comissariada per Fernando PeƱa Rambla, la qual ofereix un molt complet catĆ leg amb documents de l’Arxiu Històric Provincial de Castelló que demostren la magnitud de la repressió del franquisme sobre els treballadors. La donem a conĆØixer un 28 de marƧ perquĆØ Ć©s el dia de record i homenatge a les vĆ­ctimes de la guerra i la dictadura al PaĆ­s ValenciĆ , segons va decretar la Generalitat valenciana l’octubre de 2017, i perquĆØ els documents desmenteixen la versió de la història que es va repetint des de 1939.

L’ordre de les pedres

[L’ordre de les pedres] c.1947 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Tonica Arnau ClĆ©rig

A Vistabella les pedres ja estaven quan van arribar els pobladors de l’any 1251, per això el sentit comĆŗ va construir una cultura de pedra que no destorbava el paisatge, nomĆ©s li posava ordre: casetes, bancals, fites, abeuradors, marges, camins rals, eres, assagadors, pous, escaletes, neveres, sĆ©nies, empedrats. I quilòmetres i quilòmetres de parets van aparĆØixer perquĆØ les persones van encaixar pedres al servei de millorar la vida.

La fotografia del segle XX va arrenglerar les xiquetes davant una paret de pedra seca quan no se sabia que era un monument secular perquĆØ era una necessitat: cada solsida era tornada amb religiositat, perquĆØ una llei no escrita ensenyava que no fer-ho era l’inici del final.

La tĆØcnica de la pedra seca, compartida per totes les vores de la mar MediterrĆ nia, anava lligada a una economia autosuficient que va deixar de tindre sentit quan els pobladors van marxar del món rural a fer cues a les portes de les fĆ briques. 

Al segle XXI les cabres salvatges tomben l’ordre de la pedra seca, que des del 2018 es considera Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

 

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

8 de marƧ. L’antroponĆ­mia de les dones

El sistema de valors que governa les relacions personals i socials a les terres de Penyagolosa es coneix com heteropatriarcat. Però això ho hem sabut ara, perquĆØ li hem posat un nom. Al segle XX, les dones de Vistabella s’explicaven el seu tracte d’inferioritat amb el no-argument: “les coses sempre han sigut aixina”. Allò que no se pot anomenar no existeix: posar nom a la dependĆØncia econòmica i la submissió personal Ć©s el primer pas per a fer justĆ­cia i arribar a la igualtat real.

L’heteropatriarcat Ć©s responsable que als escrits del nostre arxiu històric tant els propietaris de les terres, com els cĆ rrecs pĆŗblics o els escrivents dels documents siguen tots hòmens, quan nomĆ©s eren la meitat del poblament.

TambĆ© Ć©s la raó per la qual l’herĆØncia ve marcada per la lĆ­nia del pare, i els cognoms de les mares desapareixen. En una comunitat de cultura oral com la nostra, on els valors familiars els transmetien les mares, sorprĆØn que siga l’antroponĆ­mia de les dones la que es perd. A d’altres llocs de tradició oral, com al Senegal, sĆ­ que es conserva el costum de fer memoritzar a xiquets i xiquetes la lĆ­nia dels noms de les mares, com ens explica el filòleg JesĆŗs Bernat, al blog Imatgies.

Enguany, per celebrar el 8 de marƧ, volem posar en valor l’antroponĆ­mia matriarcal d’algunes protagonistes del nostre arxiu fotogrĆ fic, una manera d’evidenciar que les dones som imprescindibles per a no deixar la història mal escrita a la meitat.

Clotilde Tena, filla d’Avelina Edo, neta de Leonida Tena, besneta de Josefa Roig.

Mara Amela, filla de Maria Obrero, neta d’Olga Catalan, besneta de Providencia Solsona, rebesneta d’Agustina Santamaria.

Eva Tena, filla de Rosa Monfort, neta de Rosa Moliner, besneta d’Ɓngela Escrig, rebesneta de Juana Edo.

Elvira Safont, filla d’Elvira Pitarch, neta d’Antonia Edo, besneta d’Elvira Robres.

Sƭlvia Olaria, filla de Pilar IbaƱez, neta de Dionƭsia Garcia, besneta de Teresa Folch.

Eva Maria Miralles, filla de Manola Salvador, neta de Festiva Salvador, besneta de DionĆ­sia Solsona.

Carmen Monfort, filla de Severina Robres, neta de Matilde Edo, besneta de Concepciona Moliner.

Diana Fermin, filla de Marta Edo, neta de Rosalia Gonell, besneta d’Amparo Porcar, rebesneta de Rosalina Tena.

Sigues agraĆÆda: quantes generacions de dones de ta casa pots recitar?

Altres articles nostres publicats sobre el 8 de marƧ:

Dones de carrasca

Pels drets de les dones

La corbata de don Aurelio

[La corbata de don Aurelio] c.1947 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Eva Maria Miralles Salvador

Mentre don Aurelio Bou es fotografiava al pati de l’escola en la seua classe dels xics, l’expectació de mares en davantal era notòria davant la costereta del Loreto i l’Ajuntament aprovava el preu de 9 pessetes en 50 cĆØntims per a fixar la feina diĆ ria d’un jornaler. Mentre les partides de maquis es movien entre Puertomingalvo, el Pla de Vistabella i el Boi, a les Actes Municipals el secretari deixava constĆ ncia de la subhasta del pinar del Pas de la Creu per a pagar les obres de remodelació del quarter de la guĆ rdia civil del carrer Ramon Salvador.

L’any 1947 nomĆ©s anaven a la classe de don Aurelio els del poble, perquĆØ tots els masovers eren considerats sospitosos potencials d’ajudar a la guerrilla i als seus xiquets se’ls va complicar la vida. Eixe any la guĆ rdia civil se va emportar a Manolo i a Pedro del mas de Monçó, i a Epifanio del carrer Sense Cap, i ja no els va tornar. 

Però d’això no se’n parlava a l’escola. El mestre don Aurelio havia sigut destinat a Vistabella com a cĆ stig, per la seua defensa de les millores pedagògiques instaurades per la RepĆŗblica. La seua dignitat vestida de corbata, en un món de llauradors en poca lletra, representa els mestres a la postguerra: silenci a canvi de pa.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Eleuterio Folch i els nostres mĆŗsics de tradició popular

Als masos de Vistabella la mĆŗsica era de bureo, de guitarra i guitarró, i els que tenien afició n’aprenien d’escoltar i d’observar; a totes les partides del terme hi havia mĆŗsics. Els balls es feien a les eres, i a la plaƧa del poble, i cada festa de quintos demanava una ronda pels carrers on l’ambient l’animaven les lletretes dels cantadors.

Trobada de rondalles, juliol 2014. Homenatge a Eleuterio Folch Safont per la seua contribució a la mĆŗsica tradicional. Gravació d’imatges NĆŗria Garcia Vicente.

Han desaparegut els masos com a sistema de producció, i les festes de quintos; i per llei de vida els músics i cantadors de tradició oral a la zona de Penyagolosa han anat apagant les seues veus els primers anys del segle XXI, mentre un moviment ascendent de rondalles a quasi tots els pobles intenta recuperar una música que només té sentit perquè és col·lectiva i crea esperit de comunitat.

Gravació del cant de “La ronda de Vistabella”: recuperació de tonada i lletres. Agost, 2013

Al llarg del segle XX al Maestrat, pot ser degut a l’aĆÆllament, es va mantindre la tradició popular de fer ronda pels carrers, i de ballar jota que acaba en fandango, sempre en participació de la gent, i això vol dir que parlem de mĆŗsica feta al marge dels parĆ metres escĆØnics, lluny de la que es fa per a lluĆÆr-se damunt d’un escenari. Esta mĆŗsica tant poc acadĆØmica ha sigut estudiada per Carolina Ibor Monesma, de la Universitat de Saragossa.

Al nostre poble, cantadors com Eleuterio Folch (1923 – 2021), han mantingut un estil sense contaminar en la manera de cantar i en les lletres de les jotes, per això la seua herĆØncia Ć©s tant valuosa per al nostre patrimoni.

Fadrinetes jovenetes

ja no es casareu enguany

que els fadrins són jovenets

i tenen temor a la fam.

Els mĆŗsics del nostre patrimoni són anònims i no han tingut mai un reconeixement des de l’Ć mbit cultural. Nosaltres hem conegut, escoltat i identificat en el fons fotogrĆ fic de Vistabella a: Eleuterio Folch Safont del molĆ­ Prat, Gregoriet Tena Monfort de la Germandat, Miguel Miravet del mas de Capote, Amadeo Gual del mas Nou, Silvino del mas de Celades, Otilio Solsona del mas de Capote, Pedro Porcar Escrig de les Ventes, Manuel Tena Salvador el fuster, Adolfo Garcia Peris del molĆ­ Lluna, Ramon Tena de l’AlbagĆØs, Juanito Vicente del mas Cremat, Nicanor Gimeno d’El Castillo, Leocadio Escrig guarda forestal del Bovalar, Gregorio Edo Miravet de Sant Bertomeu, Ximo Garcia Bayo, els germans Gregorio i Aniceto Edo Edo del mas d’El Collao, Florencio el xurro del Pla Avall, Juanito Vicente Monferrer del mas de Peris, Eliseo Miravet Porcar el canaster, Julio Peris Salvador de La Estrella, i Pedro Edo Porcar del mas de Capote.

Les fotos dels quintos d’esquerra a dreta:

  1. Fons familiar Gregorio Tena Monfort, c.1965
  2. Fons familiar Joaquin ClƩrig Tena del 7 de setembre de 1967
  3. Fons familiar Ximo MarĆ­n Tena c.1978
  4. Les xiques de Santa Teresa i els quintos. 1974. Fons familiar Clotilde Tena Edo
  5. Foto Carmen de Cabanes. Fons familiar Amparo i Benito Gonzalo. 17 de setembre de 1971

Quan la neu s’embruta

[Placeta de l’Hostal nĆŗmero 5] c.1968 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Eduard Fabregat Escobar

A Vistabella la mĆ gia Ć©s vore nevar. Quan les volves de confeti blanc ho emboiren tot, arriben al terra i no es desfan. Això si no fa torbisca, perquĆØ l’aire t’agrana la mĆ gia i la ventisca sempre te complica la vida.

La neu porta sempre un silenci lluminós i una calma que ho cobreix tot: hui les dos coses duren poc, però al segle XX això s’allargava dies i setmanes perquĆØ al poble no hi havia mĆ quines llevaneus, ni bombers, i la neu s’embrutava lentament a colps de pala.

[Del ramal] c.1968 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Eduard Fabregat Escobar

La ilĀ·lusió blanca de la neu s’acaba en dos fases. La primera Ć©s quan es torna perillós gel, i la segona quan es desfĆ  i l’aigua es barreja en la terra. La fòllega obre els camins per a reprendre els moviments, tornen els sorolls i la neu s’embruta com l’hivern passat, com el segle passat. Als anys 60, desprĆ©s de la calma i l’aĆÆllament obligat, els masovers s’acostaven al poble a comprar.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Saber de lletra

[Saber de lletra] c.1951 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Eva Maria Miralles Salvador

Saber les fases de la lluna per a tallar la llenya i per a traure el fem. Saber triar la pedra justa per a equilibrar una paret seca. Saber fer sabó del greix dels animals. Saber muntar i encendre una carbonera. I un forn de calç. Saber pelar vímens i fer canastes i cistelles. Saber fer calcetins de llana, en quatre agulles. Saber munyir una cabra o una ovella, i fer formatge, i fer quallà. Saber tirar un pi gros, i pelar-lo, i arrastrar-lo muntanya avall en un matxo. Saber aparellar un conill i fer mondongo.

La saviesa ancestral del món rural lligada a la supervivĆØncia mai no va tindre la consideració de saber perquĆØ anava emparentada en l’analfabetisme de la lectura i l’escriptura. Al cens electoral de Vistabella de 1935 el 70’6 % dels possibles electors eren illetrats, i en el cas de les dones l’analfabetisme pujava al 84’6 %: votants que se sabien fĆ cils d’enganyar per no saber de lletra.

Anar a escola per saber de lletra, una expressió que a Vistabella al llarg de gran part del segle XX va ser sinònim d’un fort desig de superació.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Els papers d’Eduard d’ArĆ©s

L’Arxiu de Vistabella Ć©s molt mĆ©s que una habitació plena de caixetes en papers ordenats. Ɖs un organisme viu que replega dades històriques, vivĆØncies personals i fotos familiars, les ordena i les intenta explicar per a que siguen memòria de totes i tots. L’Arxiu de Vistabella s’alimenta d’alguns documents i de moltes persones humanes. Una d’elles Ć©s l’Eduard d’ArĆ©s.

 

Eduard Fabregat, veĆ­ del carrer Sense Cap, fill d’Eduard i net de Teresa Salvador i d’ArĆ©s Fabregat -guarda forestal de Sant Joan-, besnĆ©t de Rafel Fabregat -barber i dentista del carrer Major-, Ć©s un dels cronistes del nostre poble.

L’àlbum de la seua famĆ­lia retrata Vistabella al llarg de tot el segle XX, i ell Ć©s autor de fotos en blanc i negre dels anys seixanta i setanta que ens expliquen com Ć©rem i ja no som.

Quan totes les pedres vivien amagades en moltes capes de calƧ Eduard ens ensenyava a llegir-les, a rascar-les i a descobrir les dates gravades pels picapedrers; ell va localitzar l’escut nobiliari del carrer del Forn de Dalt. Per baix de l’arrebossat de les faƧanes del casc urbĆ  Eduard sempre va vore els trossos de muralla que ara veiem tots. Pioner en localitzar trinxeres quan parlar-ne encara era pecat, en fer inventaris de fonts i casetes de pedra seca, ha recorregut tots els camins per estimar-se el territori pam a pam.

Com a colĀ·lectivitat devem a Eduard Fabregat que haja furgat pels arxius i les hemeroteques a la recerca de les nostres Cartes Pobles, i de qualsevol referĆØncia històrica que portara el nom del poble; tambĆ© li hem d’agrair que haja compartit cada document trobat.

El seu treball a l’editorial Bruguera li va suposar coneixements per a publicar l’any 1995 pel seu compte: ā€œVistabella, centinela inmortal del Maestrazgoā€, el primer llibre que va reunir tota la informació existent sobre la localitat, un referent i punt necessari de partida.



Eduard Fabregat ha fet donació de la seua documentació i les seues imatges a l’Arxiu de Vistabella, perquĆØ Eduard d’ArĆ©s Ć©s un dels nostres arxivers.

 

Temps de trumfes

ROCIO MOLINER MONSERRAT Ć©s enginyera forestal i autora d’aquest article, del qual adjuntem nomĆ©s un resum. Per llegir-lo en tota la seua extensió cliqueu acĆ­:

http://www.cepenyagolosa.org/evolucio-de-la-tubericultura-a-vistabella


Vistabella és el municipi recol·lector de tòfona més alt de la Comunitat Valenciana, es troben truferes fins 1.480 m.s.n.m. (Reyna, S. Truficultura. Fundamentos y técnicas. Ed Mundiprensa. 2007). En la parla de la zona de Penyagolosa el vocable trumfa és el més habitual per a fer-ne referència.

Actualment a la zona es troben fins a 11 espĆØcies de Tuber, (…) però totes no es comercialitzen pel seu escĆ s interĆØs gastronòmic o comercial. 

En la dĆØcada de 1950, la prĆ ctica de la recolĀ·lecció de la trufa negra (Tuber melanosporum) comenƧƠ a expandir-se pels territoris productors d’aquest fong en Espanya. Ɖs en les dĆØcades de 1960 i 1970 quan s’arriba a la mĆ xima producció, provinent tota la tòfona dels forests. L’estructura de la vegetació d’aquests forests es correspon a una massa de quercĆ­nies adevesada, presentant amplis clars en la vegetació.

A Vistabella encara podem trobar testimonis orals d’aquells anys, que conten com els catalans van arribar al poble buscant ā€œuna cosa negra que surt baix les carrasques i d’olor desagradable, que es busca amb gossosā€. Conten que es trobaven tòfones vora els bancals quan es llaurava amb els matxos, però que no li donaven cap importĆ ncia a aquelles troballes fins que van saber exactament del que es tractava. 

L’Arxiu Municipal de Vistabella tĆ© un document de l’any 1963 on el Servei provincial d’informació i investigació de la Falange Espanyola i de les JONS demana informació sobre la recolĀ·lecció de tòfona al terme municipal 

Respecte a la contestació i de forma resumida es comunica que, efectivament, hi ha aprofitament de tòfona en la zona i que aquest es porta a terme majoritĆ riament per cercadors provinents d’Osca, i en la partida denominada Bustals. 

Menciona que els forests pĆŗblics nomĆ©s presenten pinars, i que la tòfona es troba baix carrasques, cosa d’estranyar si tenim en compte la continuĆÆtat de l’aprofitament de tòfones en forests pĆŗblics fins data de hui (encara existeixen subhastes d’aquest aprofitament, en els forests de La Devesa, L’Avellanar, L’Alfarder i Serra del Boi).

Podem mencionar diverses persones que van viure aquesta ĆØpoca i que van ser de les primeres en recolĀ·lectar el preuat fong:

  • Maria Gual Moliner,  Mas de la Solana 
  • Mari Carmen Vicente Gual, Mas del Tossal
  • Miguel Robres Miravet, Vistabella
  • JosĆ© Olaria Edo, Vistabella
  • Juan Moliner Olaria, Vistabella
  • Tomas Salvador Pitarch, Vistabella
  • Amadeo Salvador Tena, Mas de Padilla

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entrada la dĆØcada dels 70 disminueix la producció, degut a la intensificació de l’aprofitament, al tancament dels forests i a la disminució de pluges, entre altres factors. Ɖs per aquesta causa que la producció natural de tòfona, hui en dia es troba molt reduĆÆda (GarcĆ­a, 2006), sent la major part provinent d’explotacions tofoneres.

Al terme municipal de Vistabella podem trobar de forma puntual i experimental plantacions desenvolupades  a finals dels 70, però no Ć©s fins la dĆØcada dels 90 que les plantacions tofoneres agafen mĆ©s forƧa, fins convertir-se en una activitat econòmica complementĆ ria, de recolzament a altres activitats com la ramaderia, l’agricultura i el turisme, que presenten una marcada estacionalitat.

Tradicionalment, la tòfona s’ha venut en mercats tant negres com ella, però aquesta tendĆØncia tambĆ© s’ha modificat amb les exigĆØncies del mercat. La trufa fresca s’ha comercialitzat a intermediaris que majoritĆ riament introdueixen aquest producte als mercats francesos, que l’empren per la re-venda en fresc i per a la indĆŗstria conservera (trufa negra). 

A Vistabella, va ser la Cooperativa Biopenyagolosa la que va comenƧar a establir criteris de qualitat i de cultiu en ecològic envers el preuat fong, tambĆ© ha sigut la pionera en vincular les activitats de turisme i de formació a aquesta activitat.  

AixĆ­ doncs podem destacar que en aquesta cooperativa es marquen pautes per fer el cultiu de la tòfona el mĆ©s natural possible i exigir que no s’emprara glifosat per al control d’adventĆ­cies, apostant sempre per mĆØtodes mecĆ nics, animals o manuals. S’hi insisteix en la importĆ ncia del conreu al secĆ , aportant aigua nomĆ©s en cas de necessitat, cosa que repercuteix en la qualitat de la tòfona, sobretot en intensitat de sabor i aroma.

Conjunt de fotos d’Elvira Safont, RocĆ­o Moliner i Jose Manuel Edo

 

 

Estiu de 1941

[Tindre 13 anys] Agost 1941 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Monferrer Gual

L’estiu de 1941 la dictadura franquista va comenƧar a parlar de la la Divisió Blava (la División Azul, perquĆØ el blau era el color de la camisa dels falangistes): combatents espanyols per ajudar a Adolf Hitler al front oriental. En canvi, als llibres d’història consta que Espanya no va participar en la segona guerra mundial. La propaganda oficial defensa des de fa 80 anys que la Divisió Blava estava composta per voluntaris, però investigacions recents als arxius militars demostren que els voluntaris i els falangistes en van ser una mĆ­nima part dels prop de 50.000 implicats: soldats, presos polĆ­tics i presoners de la guerra van ser obligats a allistar-se, a canvi de la commutació de penes.

Mentre es creava el mite de la Divisió Blava a Vistabella el paisatge era pobre i es tapava en un llenƧ pintat de fonts i jardins; la gent parlava de les coses que importen en veu baixa o bĆ© callava en un silenci fill de la temor a la repressió. El mateix mes que els feien un retrat a quatre xiquetes de tretze anys al nostre poble, l’agost de 1941, moria a Calcuta el filòsof i poeta universal Rabindranath Tagore, autor de pensaments concisos i contundents: “La veritat no estĆ  de part de qui crida mĆ©s”.

 

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

L'escola de Vistabella a les escaletes del Loreto novembre 2020 Imatge maria JosƩ OlƠria IbaƱez

10 xiquetes i 6 xiquets

La qualitat de la vida rural és innegable, encara que la deficient gestió dels recursos per part de totes les administracions al llarg dels anys ens ha deixat en herència una ruralitat amenaçada de despoblament, i amb ella hem de patir una injusta carència de serveis.

A Vistabella, com a totes les poblacions de l’interior de Castelló, hem tancat un cicle perquĆØ ha desaparegut la manera com gestionĆ vem el patrimoni els darrers segles, i necessitem trobar alternatives per a que el territori seguisca viu en un nou cicle encetat al segle XXI.

Hem abandonat gran part dels bancals i els nostres masos ja no són unitats productives: ha canviat la gestió de la terra que ara tĆ© qualitats estĆØtiques i ambientals. Ha desaparegut una cultura que baratava pataques, però va nĆ ixer un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals per a conservar el paisatge. Les brigades forestals i els bombers fan una part de la feina que abans feien les moltes raberes que habitaven el terme. I enmig d’aquesta transició de model social i econòmic segueix viva l’escola rural, com a referent, per a fixar i per a atreure població.

D’un costat l’escola viu grĆ cies a les famĆ­lies que aposten pel món natural i valoren la qualitat educativa que suposa l’atenció personalitzada d’una rĆ tio baixa, la convivĆØncia de diferents edats en la mateixa aula i el dinamisme del treball en l’entorn mĆ©s pròxim. De l’altre costat cal remarcar que la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport va realitzar el 2015 un projecte experimental d’incorporació del nivell educatiu de 2 a 3 anys en els centres d’Infantil i PrimĆ ria, que va ser legislat en l’Ordre 21/2019 del 30 d’abril, i que ha permĆØs ampliar el nĆŗmero d’alumnat en les poblacions xicotetes com la nostra.

L’escola rural de Vistabella, pot ser hereva de la cosmovisió dels masovers del segle XIX però les ferramentes que necessita per a construir el seu present són molt diferents a les aixades: hui no es pot estar connectat a l’evolució del món sense una eficient lĆ­nia de fibra òptica, un negoci que no interessa a les empreses perquĆØ a l’interior som pocs consumidors, però que hauria de ser prioritĆ ria per a la Generalitat i la Diputació que tant en parlen dels pobles buits, i seria de gran ajuda a les 10 xiquetes i 6 xiquets d’entre dos i dotze anys que mantenen viva l’escola de Vistabella el curs 2020: elles i ells són l’ànima d’una opció que aposta per una educació que a mĆ©s d’estar arrelada al territori també programa en tallers de robòtica, i són l’Ćŗnica opció que pot reinventar la manera d’habitar Penyagolosa al segle XXI.

1972 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Maria Isabel Gimeno Beser

Devantals de carrer

[Devantals de carrer] 30 agost 1956 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Tonica Arnau ClƩrig

Els devantals sempre han sigut cosa de dones, i encara que ferrers, fusters i picapedrers van realitzar durant segles les seues tasques darrere d’un bon mandil, sabem que la imatge d’un devantal vol dir cuinar, escurar, cuidar xiquets i malalts, planxar i netejar: una senya d’identitat del treball femenĆ­.

A Vistabella, com a mig món, la indumentĆ ria tradicional femenina porta devantal de mudar per damunt de les faldetes, una espĆØcie de recordatori de qui era l’encarregada de fer les feines de dins de casa, perquĆØ al món rural les feines de fora de casa s’han hagut de repartir entre totes i tots.Ā  Aquesta aparent contradicció, un devantal de vestir, Ć©s el que portaven les dones de la foto al descans dels bous de les festes d’agost, i esta peƧa de roba adquiria mĆ xim protagonisme quan es pastava per a una boda, posem per cas: totes les xiques que anaven al forn a ajudar a fer les cascaranyes, els rotllets i els dolƧos que se servirien al convit portaven devantals de festa, en volants, llacets i ornaments per a lluĆÆr.

Les dones a Vistabella van deixar de portar devantals de carrer, la versió neta i polida del devantal de treball, abans d’acabar-se el segle XX. Però, com a la resta del món, van seguir fent majoritĆ riament les feines de casa.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

QuĆØ fa un plat de la Cartuja de Sevilla en una trinxera del mas del Collet?

L’associació ArqueoAntro va comenƧar la seua actuació a Vistabella el passat mes d’agost. Aquest grup d’especialistes en arqueologia i antropologia colĀ·labora en el Centre d’Estudis de Penyagolosa i en el Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló en la localització, identificació i recuperació de vestigis de la guerra: d’una part fan exhumacions dels cossos dels combatents per a retornar-los a les famĆ­lies o per soterrar-los al cementeri en dignitat, i d’una altra els seus estudis permeten elaborar mapes, senyalitzacions i rutes de visita amb finalitats didĆ ctiques, per fomentar la memòria democrĆ tica.

Moment de la troballa en l’excavació d’un tram de trinxera

En una trinxera s’espera trobar objectes metĆ lĀ·lics, per això es treballa en detectors, però en el primer tram d’una trinxera al mas del Collet van aparĆØixer restes de cerĆ mica. I no una cerĆ mica qualsevol: el segell de la Cartuja de Sevilla, de porcellana china opaca, indica la pertinenƧa a una vaixella molt especĆ­fica, la de la FĆ brica la Cartuja Pickman-SA.

La FĆ brica de la Cartuja va ser creada per Carlos Pickman i el seu germanastre BenjamĆ­n Harris aprofitant un lloguer fruit de la desamortització de MendizĆ”bal i que desprĆ©s van comprar convertint-se en una industria de gran importĆ ncia. Va ser proveĆÆdora de la Casa Reial a finals del segle XIX i va rebre nombrosos reconeixements pels seus productes de cristalleria i cerĆ mica. El 1883 va morir Carlos Pickman, en un moment de creixement de l’empresa, i es va optar per mantindre-la com a societat anònima. L’evolució de l’empresa va ser intensa al llarg del segle XX, amb greus problemes en els treballadors i en les diferents polĆ­tiques lliurecanvistes o proteccionistes, depenent del govern. El declivi va anar constatant-se per mil motius, com la falta de modernització, la impossibilitat de renovació, l’incendi de 1950 i finalment l’expropiació el 1977.

Els fons documentals de l’empresa es troben conservats a l‘Arxiu Històric Provincial de Sevilla

 

Desconeixem el recorregut d’uns plats de cerĆ mica fabricats a Sevilla i que van a morir al mas del Collet dins una trinxera republicana que vigila, de cara al Montlleó, com baixa l’enemic des de l’Aragó.

Comprava el Govern plats de cerƠmica per a enviar als soldats del front? No arribava aquest material i els soldats confiscaven o demanaven plats dels domicilis particulars? Tenim la certesa que cap soldat va menjar dins la trinxera del mas del Collet desprƩs del juny de 1938: els darrers ocupants es van rendir i van ser afusellats allƭ mateix. Les restes de tres plats de la Cartuja de Sevilla en van ser testimonis.

Reconstrucció dels tres plats. Foto Eloy Ariza

Podeu visualitzar els treballs d’ArqueoAntro este mes d’agost 2020 al web del Centre d’Estudis de Penyagolosa: Primera intervenció d’ArqueoAntro a Vistabella

Choleck d’ou

[La reixa del cafĆØ Penyagolosa] Foto CARMEN de Cabanes. 30 agost 1964 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Enrique Barreda Peris

Diuen que els jóvens fan soroll perquĆØ busquen el seu lloc al món i necessiten cridar l’atenció per a quĆØ les mirades dels que passen els diguen que existeixen: si el CafĆØ Penyagolosa se’t queda menut, traus les cadires al mig del carrer.Ā  Quan a Vistabella encara no s’havien inventat les terrasses i els bars no servien begudes fora del local, la modernor va fer estrenar els primers gots llargs i triomfaven els cuba-libre i els Cholecks de vainilla, que la gent pensava que eren d’ou. El concepte vainilla Ć©s un exotisme aliĆØ a la nostra cuina de supervivĆØncia.

Els xics jóvens dels seixanta es movien en colla, tenien la valentia d’exhibir calcetins cridaners, i no n’eren conscients de ser la primera generació de la història del poble que arraconava les espardenyes blanques i podia portar sabates per a mudar.

Les xiques jóvens dels seixanta no eixien a les fotos barrejades en els xics perquĆØ nomĆ©s ells heretaven la cultura de beure com a sistema de relació social, elles encara s’havien de guanyar a pols poder cridar en pĆŗblic i beure cubata en got llarg.

Als carrers de Vistabella la terra s’enganxava a la sabates dels dies de festa dels jóvens, i les pintava en la pols antiga d’espardenya mentre un jove entrava al cafĆØ Penyagolosa i preguntava a Juan Gonell:

– Juanito, tu saps per quĆØ diu vainilla a l’etiqueta dels Cholecks d’ou?

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Bous i ball

[Mantons de ball rodat] Foto CARMEN de Cabanes. 29 agost 1959 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Juanjo Moliner Escrig


A l’estiu, l’oferta festiva al món rural era tan precisa com limitada: bous i ball.

Actualment a Vistabella es fan dos tipologies de bous: bou corregut i bou embolat. Però als anys 50 del segle passat nomĆ©s es feia bou corregut, el que en altres zones de la nostra parla tambĆ© es coneix com a correbou. Ara l’expressió bou corregut estĆ  en recessió perquĆØ les generacions joves no l’han incorporat al seu vocabulari i usen sempre el genĆØric bous.

De ball podies -i pots- triar si ballar al Dau amb el directe d’un grup de mĆŗsica, o si prefereixes un dels dos balls tradicionals: la jota i fandango dels tocadors de rondalla, en guitarra i guitarró, o el ball rodat al ritme dels dolƧainers.

Bous i ball. Una realitat Ćŗnica i indiscutida que va travessar tot el segle XX i que mantĆ© el protagonisme al XXI. Fins l’estiu del 2020, quan una pandĆØmia ha girat el món del revĆ©s i ha deixat l’estiu sense bous i sense ball.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Plataforma no al Yellowstone Europeo i el Manifest de la Vida Rural

Fa uns mesos que sentim parlar d’un polĆØmic macro projecte amb unes caracterĆ­stiques que ens recorden a vells temps i que responen als mateixos interessos de sempre. Es tracta de la voluntat de crear un gran parc nacional finanƧat per una fundació nord-americana que abastaria territori d’Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana. La intenció Ć©s crear un recurs turĆ­stic a gran escala amb finalitats diverses però sense comptar amb el sector primari ni amb la gent que viu al territori. Tot envoltat de mĆ rqueting, aparents bones intencions i poc respecte aprofitant que l’argument de la “EspaƱa Vaciada” estĆ  d’actualitat.

Per donar resposta al macroprojecte diversos grups, tant d’Aragó com del PaĆ­s ValenciĆ , han comenƧat a treballar amb la finalitat d’impedir que vage endavant, destaquem la Plataforma No al Yellowstone Europeo impulsada des de Cantavella i el Manifest de la Vida Rural impulsat des de Maestrat Viu. Han aparegut a la premsa diferents articles que considerem interessants per a conĆØixer les intencions i els arguments dels impulsors, aixina com tambĆ© l’oposició decidida dels crĆ­tics a la qual ens sumem.

Podeu llegir:

Manifest per la vida rural. Maestrat viu

MarĆ­n i Monfort, Jordi. Rewilding. Temps de franja. 30 de juny de 2020

Territori Viu. Contra postals de natura. Maestrat viu

Tena, Violeta. “La iniciativa Maestrazgo-Ports no Ć©s un projecte colonialista”. El Temps. 12 de juny de 2020

Luces y muchas sombras para un “Yellowstone europeo” en Els Ports. Levante. 7 de juliol de 2020

Plegar caramels

[Casament de Ramon i Carmen] Foto CARMEN de Cabanes. 19 octubre 1963 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Rosalia Gonell Porcar

El ritual dels casaments a Vistabella comenƧava a casa del nóvio. El dissabte a les dotze del matĆ­ Ramon Porcar, fill de la tia Rosalina i el tio Antonio del cafĆØ Penyagolosa, eixia de bracet en la seua germana que li feia de padrina i encetava el recorregut cap a casa de la nóvia al carrer Sense Cap, acompanyat dels seus amics i familiars. A la porta de la xica ella assumia el protagonisme i encapƧalava un seguici, una espĆØcie de desfilada fins l’esglĆ©sia: davant, Carmen i el seu padrĆ­, fills del tio JosĆ© i la tia Nicanora, desprĆ©s el nóvio i la seua padrina, seguits de tots els convidats de les dos famĆ­lies, ben mudats.

Les altres veĆÆnes i veĆÆns sembraven el trajecte d’admiració, des de les finestres i les cantonades del carrer Major, damunt dels pedrissos i fent rogle al Dau. Visca els nóvios! Visca!

Però on van tan decidits eixes xiquetes i xiquets que no formen part del convit i desfilen desmudats al costat dels nóvios? Van a plegar caramels! Quan eixiran de l’esglĆ©sia els padrins tiraran caramels des d’un balcó, per compartir l’alegria i la bona sort del dia. AcĆ­, acĆ­, acĆ­, reclamarĆ  cadascĆŗ des del seu lloc, els xiquets davant però els adults tambĆ©. MĆ©s, mĆ©s mĆ©s, vĆ©s a saber quan serĆ  el proper casament.

A Vistabella l’any 1963 feien festa grossa un grapat de caramels caiguts del cel. I visca els nóvios! Visca!

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Construcción de vĆ­as de comunicación en Vistabella durante la II RepĆŗblica

Durante la II República se hizo un importante esfuerzo para paliar el aislamiento geogrÔfico de Vistabella, se activaron varios proyectos de comunicaciones viarias que en la mayoría de los casos quedaron truncados por la guerra o fueron realizados solo parcialmente. El único acceso a la población era a través del eje vial que unía AlbocÔsser, La Pobla Tornessa, Atzeneta, Vistabella, no existiendo ninguna otra conexión con pueblos vecinos salvo con Benafigos, ni con la provincia de Teruel.

El metge de Vistabella don Rodrigo Blanch i el seu fill Ismael davant el túnel acabat de construir en eixida al riu Montlleó. c. 1956. Arxiu de Vistabella. Fons familiar Juanjo Montoliu Blanch

Carretera de Vistabella al lĆ­mite de provincia. Ya en 1929, segĆŗn consta en el acta del pleno municipal del 13 de enero, el ayuntamiento dirigido por Miguel Pitarch MartĆ­nez aprobó solicitar la construcción de una carretera que unirĆ­a Vistabella con el lĆ­mite provincial, pero no fue hasta el advenimiento de la II RepĆŗblica cuando se iniciaron estas obras.

13-1-1929.[…] Información pĆŗblica del proyecto de los tramos 1Āŗ, 2Āŗ y 3Āŗ de la carretera de esta villa al lĆ­mite de la provincia […] El ayto. acordó informar que es de urgente necesidad la inmediata construcción de dicha carretera que unirĆ” esta población con las carreteras y vĆ­as de comunicación de la parte de Aragón […]

Dos aƱos despuĆ©s, en el pleno del 1 de marzo de 1931 se volvió a insistir en la necesidad de construir esta carretera.1-3-1931.[…] es de urgente necesidad la inmediata construcción de la referida carretera […] por los grandes beneficios que reportarĆ” al comercio y la agricultura asĆ­ como al vecindario en general de todos los pueblos de la comarca al tener una vĆ­a de comunicación tan directa con empalme en las demĆ”s carreteras de EspaƱa, y esta población saldrĆ­a del aislamiento que tiene en la actualidad por morir la carretera en esta villa, siendo ademĆ”s un gran beneficio para el turismo […]

Meses despuĆ©s, en el pleno del 2 de agosto de 1931, se informó de la fecha de la subasta pĆŗblica para licitar el primer tramo de unos 8 kilómetros entre Vistabella y La Canaleta, esta fue fijada para el 22 de agosto del mismo aƱo. Los propietarios de los terrenos afectados presentaron una notificación que fue enviada a la Jefatura de Obras PĆŗblicas de Castelló el 8 de agosto, en la que se oponĆ­an a las expropiaciones, estas reclamaciones siguieron su curso burocrĆ”tico. El 15 de septiembre del siguiente aƱo el ayuntamiento trasladó a los propietarios la declaración de Utilidad PĆŗblica de las obras, instĆ”ndoles a que designaran un perito para realizar la tasación de los terrenos, optando la mayorĆ­a por Manuel Castedo Barba para su representación, por su parte, la Jefatura de Obras PĆŗblicas designó en su representación a Francisco Barceló Marco. Finalmente a finales de noviembre de 1935 se personó en Vistabella un pagador para abonar las indemnizaciones  por la expropiación de terrenos.

Las obras se iniciaron durante el invierno de 1932, segĆŗn el testimonio de ƀngel Tena Monferrer, vecino de Vistabella en aquella Ć©poca: […] la subasta del primer tramo de ocho kilómetros fue hasta La Canaleta, entre las dos Canaletas, en la partición de la Canaleta de Dalt. Empezaron trabajando ahĆ­ en la salida, que fue casualidad porque fue ponerse a trabajar el 13 de enero por la parte del GurugĆŗ, toda esa parte es umbrĆ­a, sin embargo se trabajó, y ya estaban trabajando abajo en la CranĆ” que dicen, en la solana, y a primeros de marzo cayó una nevada de un palmo; recuerdo que los hombres hicieron ā€œfòllegaā€ que decimos aquĆ­, y allĆ­ apartaban la nieve los tres o cuatro primeros dĆ­as para poder trabajar […]

Para completar el primer tramo de la carretera se empleó mÔs de un año, y en junio de 1933 se iniciaron las obras del segundo, este de unos tres kilómetros entre La Canaleta y el Mas de Prats. El ayuntamiento ya había recibido en septiembre de 1932 la relación de propietarios afectados, iniciÔndose idéntico proceso que anteriormente: reclamaciones, designación de peritos, declaración de Utilidad Pública, etc., en esta segunda fase se afectaron terrenos de Juan BarberÔ Dealbert, herederos de Alfredo Chillida Solsona, Ramón Monferrer Celades y herederos de Humildad Fabregat Solsona.

En el acta del pleno municipal del 7 de mayo de este mismo año se recoge el agradecimiento del ayuntamiento a los diputados en Cortes, Fernando Gasset Lacasaña y José Royo Gómez, por haber facilitado con sus gestiones la continuación de las obras. Enrique Pitarch Monfort, entonces alcalde de Vistabella, fue elegido como contratista adjudicatario y presentó la dimisión de su cargo en el pleno municipal del 18 de junio, siendo nombrado como sucesor Arturo García Orenga.

Una vez finalizado el tramo hasta el Mas de Prats, las obras de la carretera se paralizaron seguramente a finales de 1933 o principios de 1934. En el pleno del 3 de abril de 1934 el ayuntamiento acordó solicitar la intermediación de JosĆ© Vicente Cantos, representante en Cortes por Castellón y ministro de Justicia en ese momento, para continuar las obras hasta el lĆ­mite de la provincia, ademĆ”s se pidió la construcción de una pista forestal hasta S. Joan de Penyagolosa y una estación telegrĆ”fica para la población (tambiĆ©n se solicitó en noviembre de ese mismo aƱo el ā€œensanche de las curvas y protección de pendientesā€ de la carretera de Vistabella al empalme de Benafigosā€). Nuevamente en 1936, para tratar de conseguir los mismos objetivos ademĆ”s de la construcción de nuevas escuelas, la Comisión Gestora municipal presidida por Rodrigo Edo Campos, en la sesión plenaria del 31 de mayo designó una comisión para lograr el apoyo de las autoridades de Castelló a estas obras, sin embargo los trabajos de la carretera no se reanudaron hasta que finalizó la guerra. En 1939 salió a concurso pĆŗblico la primera subasta para la adjudicación del tercer tramo, que incluĆ­a la construcción del tĆŗnel y el puente sobre el rĆ­o Monlleó. Esta primera subasta quedó desierta y en 1940 se volvió a licitar segĆŗn aparece reflejado en el diario MediterrĆ”neo del 5 de mayo de 1940. 

 

[…] Fijan la segunda subasta de las obras nuevas comprendidas en el primer expediente subastado en el ejercicio económico de 1940, con cargo al presupuesto ordinario, aumentando los nuevos presupuestos en el 13% de acuerdo con lo dispuesto en el Decreto de 26 de octubre de 1939 y que fueron declaradas desiertas. Las obras importan un total de 8.388.643’63 ptas. y entre ellas figuran las siguientes carreteras: Castellón, LĆ­mite de la provincia a la Puebla de Tornesa a AlbocĆ”cer, sección Vistabella, al limite, trozo tercero, 977.679’36 ptas.[…]

Carretera entre Vistabella y Xodos

Certificat mèdic de la baixa del treballador José Bergès Vives

Del proyecto de la carretera que uniría Xodos y Vistabella no se ha encontrado documentación, pero hay constancia de que se empezó a construir (seguramente después de la paralización de las obras de la carretera al límite de provincia) y de que las obras duraron al menos hasta 1937. La escasa información que se ha podido reunir se basa en testimonios orales, en una certificación de accidente laboral durante las obras en 1937, y en una mención en los documentos que se conservan sobre los refugiados que llegaron a Vistabella durante la guerra, en la que se cita que alguno de ellos trabajó en estas obras; también quedan vestigios de los trabajos que se realizaron en La Creveta, donde se utilizaron barrenos para la voladura de rocas.

SegĆŗn testimonio de ƀngel Tena Monferrer se hicieron obras desde la salida de Vistabella por el cementerio hasta las proximidades del Mas de L’Escaleta. […] la empezaron desde aquĆ­ a L’Escaleta, el masico aquel que estĆ” allĆ” abajo. En la Creveta tiraron barrenos, pero mĆ”s allĆ”, en La Solana, no tiraron mĆ”s porque retiraron la dinamita para la guerra […]

Con fecha de 21 de mayo de 1937, el médico titular de Vistabella, Ricardo Ripollés Ejarque, envió un certificado al Gobierno Civil de Castelló en el que señalaba que el trabajador José Bergés Vives natural de Barcelona, con domicilio en la calle Ascaso (actual Mossén Falcó) de Vistabella, trabajador en las obras de la carretera de Vistabella a Xodos, debido a un accidente presenta una herida de unos tres centímetros en el dorso de la mano izquierda que le impedirÔ trabajar durante unos siete días.

Estas obras nunca se completaron aunque se volvió a insistir intermitentemente en este proyecto, como vemos reflejado en las actas de los  plenos del 10 de marzo de 1947 y del 14 de junio de 1952, en las que se menciona que estaban incluidas en el Plan de Carreteras Locales del Estado.

14-6-1952. El alcalde, Juan Pons Orenga, informa de las gestiones realizadas en un viaje a Lucena con el concejal JuliĆ”n Allepuz Moliner. […] con el objeto de cumplimentar la visita al Excmo. Sr. Duque de TetuĆ”n y Conde de Lucena con motivo de la construcción de la carretera desde Lucena a Villafranca pasando por Chodos y este pueblo, incluido en el Plan de Ctras. Locales del Estado, segĆŗn aviso recibido de aquella alcaldĆ­a. […]

Finalmente se consiguió una conexión vial entre ambas poblaciones, aunque no directa, construyendo un ā€œcamino ruralā€ asfaltado a principios de los aƱos 90, desde Xodos pasando por el Mas de Morratges hasta el cruce con la carretera de Vistabella-Atzeneta en el kilómetro 28, cerca del Mas de La Xaparra.

Pista forestal de Vistabella a Sant Joan de Penyagolosa

La disponibilidad de un buen camino forestal para poder transportar la producción maderera, tanto del monte público de S. Joan como de los particulares, era de vital importancia para la economía local. Las primeras gestiones encaminadas a lograr la cesión de los terrenos afectados datan de 1928, pero no fue hasta la época de la II República cuando se activó este importante proyecto, en 1934 el ayuntamiento pidió la mediación del diputado en Cortes José Vicente Cantos Figuerola para iniciar las obras, y consiguió la cesión de terrenos para facilitar los trÔmites administrativos. Ese mismo año el ingeniero jefe del distrito forestal visitó Vistabella para estudiar el trazado, y poco después le fueron remitidos los documentos de cesión gratuita.

Camió i treballadors de Fustes Fernando Beltran “Bufarres” als anys 50. Arxiu de Vistabella. Fons familiar Ximo Alcon Peris

-Consta en el acta del pleno municipal del 24 de junio de 1934: […] Teniendo en cuenta que por la Jefatura del distrito forestal se estĆ” ultimando el proyecto y presupuesto para la construcción del Camino forestal que ha de unir el monte y Ermitorio […] con la carretera de Vistabella a Mosqueruela, y considerando la suma utilidad que a la propiedad en general ha de reportar tan importante vĆ­a […] acuerda dar cuantas facilidades sean compatibles con la economĆ­a de este Municipio, entre ellas proseguir las gestiones que este Municipio inició en el aƱo 1928 cerca de los diez propietarios de fincas a quienes afecta dicho camino en su trazado obligĆ”ndose a obtener de los propietarios que aĆŗn no lo han hecho, la cesión a favor del Estado de la superficie necesaria de cada una de sus fincas que ha de ocuparse […] y al propio tiempo se obliga asĆ­ mismo a satisfacer si hubiera lugar la indemnización de perjuicios que pudiera ocasionar a alguno de dichos propietarios. Y considerando que con ello se contribuye a dar facilidades al Estado como es el deseo de esta Corporación evitando el expediente de expropiación por medio de la cesión voluntaria de los propietarios en lo referente a la ocupación de terrenos, acuerda que se comunique Ć­ntegro este acuerdo al Sr. Ingeniero Jefe del Distrito Forestal para que asĆ­ lo haga constar en el expediente […]

8-07-1934.   Pagos. […] a TomĆ”s GarcĆ­a Gual (alguacil) 137’50 ptas por pago de los gastos ocurridos en obsequio del Sr. Ingeniero Jefe del Distrito forestal durante su permanencia en esta con motivo del estudio del trazado del camino forestal a S. Juan de PeƱagolosa […]

Salida de correspondencia, 266/5-10-1934.  […] Castellón-  Ingeniero Jefe Distrito Forestal

El ayto. remite documento firmado por los propietarios afectados con cesión gratuita de los terrenos […] Las obras comenzaron pero se debieron paralizar ya que en 1936 la Comisión Gestora municipal designó una comisión para pedir a las autoridades de Castelló la continuación de las obras, como quedó reflejado en el acta del pleno del 31 de mayo.

[…] Se acuerda designar una  comisión para lograr apoyo de las autoridades en Castellón para las siguientes obras y mejoras: Estación TelegrĆ”fica, terminación de la carretera al lĆ­mite de provincia, continuación de las obras del camino forestal a S. Juan de PeƱagolosa, construcción de los edificios escolares y creación de nuevas escuelas […]

No sabemos si la construcción de la pista finalizó antes o después de la guerra, y ya no aparece ninguna referencia a la misma en los libros de actas hasta el 27 de junio de 1971 cuando el ayuntamiento presidido por Anulfo GonzÔlez Díaz solicitó de la Diputación su asfaltado, y nuevamente el 21 de agosto de 1975 cuando el ayuntamiento presidido por Martín Salvador Moliner, aprobó la justificación de la subvención de 50.000 ptas. recibidas por la Diputación para el acondicionamiento de la pista.

Conexión con el término municipal de Benassal

 Las dificultades que plantea la complicada orografĆ­a de nuestro territorio ha impedido la conexión viaria directa con los municipios vecinos de Vilafranca, Benassal y Culla, y quizĆ”s haya sido mejor asĆ­ para poder mantener prĆ”cticamente virgen una zona de alto valor histórico y ecológico, donde conviven masĆ­as centenarias con viejos molinos, necrópolis andalusĆ­es, pinturas rupestres, vĆ­as pecuarias, bosques y montaƱas, en un paisaje Ćŗnico donde  parece haberse detenido el tiempo. En 1933, por iniciativa del alcalde de Benassal, tuvo lugar una reunión en el MolĆ­ del Pas con representantes del ayuntamiento de Vistabella, para tratar de la posibilidad de unir los dos tĆ©rminos municipales con un puente que se construirĆ­a sobre el rĆ­o Montlleó; este proyecto que no se llegó a realizar se volvió a retomar poco despuĆ©s de finalizada a guerra, aunque con idĆ©ntico resultado.

Entradas de correspondencia. 61/18-3-1933- Benasal- Alcalde: […] Proponiendo la conveniencia de arreglar un paso sobre el rĆ­o Monlleó para que quede bien unido el enlace de los dos tĆ©rminos municipales […]

Actas municipales, 7 de mayo de 1933: […] Dada cuenta del resultado de la entrevista celebrada por la Comisión de este Municipio compuesta de los sres. concejales D. Leonardo Monferrer y D. JosĆ© Vicente, con la del municipio de Benasal, el dĆ­a 4 del actual y sitio denominado MolĆ­ del Pas para cambiar impresiones sobre la forma de construir un puente en el rĆ­o Monleón para enlace de los dos tĆ©rminos municipales cuya iniciativa corre a cargo del Municipio de Benasal, se dio por enterada la Corporación y que sigan las relaciones entabladas hasta su logro. […]

ƀngel Tena Monferrer, juny 2020. Nascut a Vistabella el 1923, fill d’Antonia i Honorio.

De nuevo ƀngel Tena Monferrer nos aporta un valioso testimonio sobre su participación despuĆ©s de la guerra, como ayudante de los topógrafos que realizaron las mediciones y el trazado de un vial que unirĆ­a los dos tĆ©rminos municipales.

[…] DespuĆ©s de la guerra se volvió a replantear el cruce ese, allĆ­ en la conversación estaba el ingeniero jefe, un tal Don JoaquĆ­n, que era mallorquĆ­n por cierto; llevaron allĆ­ unas fotos del terreno y miraron si serĆ­a conveniente cruzar por debajo del Tormo, o por el MolĆ­ del Pas, debajo del MolĆ­ La Vinya para cruzar al otro lado. AllĆ­ estuve yo clavando las estacas aquellas de punto de lĆ­nea, tangente de entrada, vĆ©rtice… estuve en el replanteo, o sea, en la medición con los ingenieros. Estuvimos con las miras y todo hasta el MolĆ­ La Vinya, allĆ” abajo, replanteando todo aquello de L’Alfarder, por encima dels Castellets, por encima del Mas de Montlleó… tenĆ­a que ir por el MolĆ­ del Pas, por allĆ­ encima de la balsa del MolĆ­ del Pas hasta abajo del MolĆ­ La Vinya, hasta el rĆ­o… pero hay un terreno tan escarpado allĆ­ que claro… era difĆ­cil tomar decisiones […]

 La instauración de la II RepĆŗblica supuso una mejora sustancial en las condiciones laborales de los trabajadores y del campesinado asalariado, los mecanismos de defensa frente a los despidos arbitrarios, la regularización de la jornada laboral de ocho horas, los descansos semanales, la subida de salarios  y la prohibición de emplear a menores de catorce aƱos, fueron algunos de los aspectos mĆ”s importantes que mejoraron las condiciones de vida de millones de personas. En Vistabella la construcción de carreteras redujo de manera importante el paro endĆ©mico que obligaba a muchos a emigrar, pero fue en 1937 con la construcción del campo de aviación, cuando fue empleada toda la mano de obra local y hubo que recurrir a trabajadores de otros pueblos, todos ellos estaban sindicados principalmente en la C.N.T. creada en Vistabella a principios de los aƱos 30, y en la U.G.T. a partir de 1936.

Atxes i flassades de Corpus

[Atxes i flassades] Foto CARMEN de Cabanes. 15 de juny de 1969 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Ximo MarĆ­n Tena


La festa del Corpus Christi Ć©s una celebració de l’esglĆ©sia catòlica, que es fa seixanta dies desprĆ©s del diumenge de glòria i que sempre va associada a una provessó. El seu origen medieval i el seu esperit festiu li van incorporar vistosos elements populars no necessĆ riament religiosos.

A Vistabella els elements que decoraven la provessó eren austers: desfilar d’atxes al carrer i les millors flassades i cobertors als balcons. Però siguem ajustats a realitat: nomĆ©s els hòmens eren portadors d’atxa, el ciri -mĆ©s humil- estava reservat a les dones.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

GrĆ cies infinites, Lola

GrĆ cies Lola Vicente Folch, filla de la tia Eduarda del mas de ClĆØric i del tio German de la taverna de la placeta del molĆ­.

Per escriure en una llibreta les dades dels familiars i salvar-les per sempre de l’oblit.

Per llegir-nos la vida que s’amaga darrere cada foto.

Pels avantpassats del mas del Tormegal i del mas de Marimon.

Gràcies Lola per entendre que la història del nostre poble és col·lectiva i la fem entre totes.

Per una mantellina blanca al Dau de 1963 i una mantellina negra al Dau de 1969.

Pel teu somriure de ball rodat de juny de 1971, sis mesos abans de casar-te amb Odiló.

Per la ilĀ·lusió i l’entusiasme, per regirar caixes i caixetes per a nosaltres.

Perquè ens has regalat temps, i això no té preu.

GrĆ cies infinites, Lola.

Perquè la teua memòria és ara herència de tot el poble.


EL FONS FAMILIAR LOLA VICENTE FOLCH FORMA PART DEL FONS FOTOGRƀFIC DE L’ARXIU DE VISTABELLA DEL MAESTRAT.

A Lola, in memoriam.

9 de juny Dia Internacional dels Arxius: “Els nostres arxius”

En el marc del Dia Internacional dels Arxius, ICA International Council on Archives llanƧa la campanya #UnArxiuƉs. Nosaltres seguint la iniciativa de l’Associació d’Arxivers ValenciansĀ  volem adreƧar-nos al seu projecte per a donar a conĆØixer el treball dels arxivers. Com ells ben bĆ© diuen “per a donar respostes a aquestes preguntes i donar a conĆØixer quĆØ són els nostres arxius: les seues principals caracterĆ­stiques, quins serveis prestem, cóm es pot accedir a ells, la seua presĆØncia a la web i a les xarxes socials, etc.Ā  ”

A Vistabella no tenim un arxiu municipal en funcionament, som un poble de menys de 500 habitants i pocs recursos. L’arxiu municipal l’hem anant recuperant en els Ćŗltims deu anys: netejant, ordenant, fent l’obra de la falsa, canviant caixes velles per caixes de conservació, triant per a digitalitzar en convenis en l’UJI, actuacions de manteniment per a tindre coneixement dels documents que va generar l’Ajuntament al llarg dels anys. Per altra banda intentem donar visibilitat als documents mitjanƧant la web de l’arxiu i les xarxes socials, Ć©s en aquest espai digital on hem trobat la manera de comunicar-nos sense entrebancs i on tenim sempre una acollida meravellosa i molta comunicació en descendents de Vistabella o en persones que volen participar aportant informació dels seus avantpassats.

No som optimistes, sabem que si no ens ho fem nosaltres ningĆŗ vindrĆ  al rescat. Encara que sabem i valorem la voluntat de l’UJI per a digitalitzar, o de la Diputació de Castelló en el seu encertat Pla d’arxius. No entrem en els mĆ­nims que indica la llei valenciana per a tindre un arxiu perquĆØ en som pocs. Però com una alternativa possible podrĆ­em aprofitar la Mancomunitat de Penyagolosa i treballar conjuntament per a tindre els arxius dels pobles de Penyagolosa en condicions, traure-li profit tant en el sentit de valorar el nostre patrimoni documental com en el mĆ©s actual d’impuls dels serveis de l’administració electrònica.

Arxiu municipal de Vistabella, estiu 2019. Foto d’Elvira Safont

 

El regal de la padrina

Foto Gasch de Vilafranca [Boda de Carmen i Clemente] 15 juny 1973. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Clotilde Tena Edo.

Mai no havƭem imaginat que viurƭem una alarma sanitƠria que ens obligaria a guardar les distƠncies socials, que no ens deixaria eixir de casa, ni tampoc abraƧar les amistats. En ple confinament per la crisi del covid-19 augmenta el seu valor esta imatge plena de gent al raval de Loreto camƭ de la font de Dalt.

Els davantals grisos de les cuineres i els davantals blancs de les cambreres anuncien que darrere la porta hi ha llargues taules d’amics i familiars que s’han trobat per beure i menjar. Però Ć©s la presĆØncia de la padrina, amb peineta de teja i mantellina, carregada en els seus regals per als convidats la que ens confirma que algĆŗ s’acaba de casar. El regal de la padrina posava el punt final al convit de la boda, i desprĆ©s sempre hi havia ball.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Fons audiovisuals dels pobles del Maestrat

Durant aquest temps tancats a casa segurament hem pogut fer moltes coses, com vore pelĀ·lĆ­cules, sĆØries, documentals, informatius o dibuixos animats, imatges en moviment que ens fan evadir-nos, reflexionar, gaudir i fins i tot adormir-nos.

Al correu de l’Arxiu de Vistabella ens ha arribat una iniciativa molt interessant de FermĆ­n Sales, d’AlbocĆ sser, que treballa recuperant documents enregistrats que mostren un temps passat en moviment. Ell mateix ens ha enviat un escrit per donar a conĆØixer el seu treball i ens convida a participar fent una crida al poble de Vistabella per a que reviseu els vostres records i les vostres cintes, si sabeu d’algĆŗ que tenia cĆ mera de vĆ­deo o si recordeu algĆŗ que pujara al poble a gravar moments com poden ser les festes d’agost, Sant Antoni, Sant Joan, la matanƧa o la volta ciclista.

Crida per a la recuperació de fons audiovisuals:

L’Ć©sser humĆ  sempre ha tingut l’interĆØs de perpetuar-se a travĆ©s de la representació de la seua
imatge en moviment. Tots guardem records plasmats en pelĀ·lĆ­cula o sabem qui els guarda entre la nostra famĆ­lia i amics. Eixes imatges patixen l’inexorable pas del temps i es deterioren fins a
desaparèixer. I amb elles desapareix la memòria individual i col·lectiva, el testimoni viu del temps passat. Aquesta és una crida per a evitar que les imatges puguen desaparèixer.
El Maestrat filmat Ć©s un projecte de recerca, catalogació i resignificació d’imatge en moviment a la comarca de l’Alt Maestrat. L’objectiu principal d’aquest projecte Ć©s recuperar totes les imatges oblidades i perdudes on puga vore’s l’estil de vida dels nostres pobles, i se centra en la recerca d’imatge cinematogrĆ fica, es a dir, de pelĀ·lĆ­cules en 35mm, 16mm i Super8 mm (formats amb els que s’acostumaven a fer les filmacions familiars).

Recordeu com es veu l’om de Sant Joan al vĆ­deo de Cinc minuts de 1964? El que pretenem Ć©s localitzar les filmacions fetes al territori de Vistabella del Maestrat per tal que puguen tornar a la llum. De ben segur que la gent mĆ©s major recorda qui filmava als anys 60, als 70 i inclĆŗs als anys 80; si fem memòria i localitzem les persones que encara conserven ni que siguen pocs minuts d’una boda, una provessó, una festa de comunió o una excursió estarem ajudant a recompondre i revaloritzar el nostre passat.

Tenim unes imatges de l’agost de 1989, que de segur que vos agraden. En necessitem moltes mĆ©s!

Complicitat masculina

[Davant la porta del carrer Major 26] 15/05/1969. Foto CARMEN de Cabanes. Fons familiar Tonica Arnau ClƩrig. Arxiu de Vistabella

Ā Al món l’any 1969 Els Beatles publicaven les seues darreres canƧons junts i Neil Armstrong xafava la lluna; a Espanya,Ā  Joan Carles de Borbó era designat successor del dictador Franco,Ā i a Vistabella els hòmens fumaven junts i anaven als bars, mentres les dones anaven a l’esglĆ©sia i es confessaven per separat.

A Carmen Sidro, la retratista de Cabanes, li agradava molt treballar l’escenografia de les seues creacions, però tambĆ© sabia disparar-li a l’espontaneĆÆtat quan se la trobava de cara els dies de festa: la seua cĆ mara va atrapar al carrer Major la novetat de les corbates estretes i la pervivĆØncia de les boines negres de tota la vida, la doble uniformitat de les camises blanques i les sabates negres de mudar, i la reunió dels hòmens de diferents edats que convertia els trajectes entre els bars i les tavernes en un passeig de riures i converses.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Quina solispassa!

Una de les tradicions de Pasqua que es va deixar de fer a inicis dels anys 60 a Vistabella va ser la Solispassa.Ā  Coneguda tambĆ© a altres poblacions com a Salpassa, SalpĆ s, o SilispĆ ssia, era un ritual per beneir les cases que al nostre poble es feia el dissabte de glòria, desprĆ©s de l’ofici religiós.

Primer anaven els xiquets fent gran rebombori i picant en una maƧa de fusta totes les portes que estaven tancades mentre cantaven:

“Ous, ous, bona pasqua i bon dijous.

El dijous de matĆ­ una coca per a mi,

el dijous de vesprĆ  una coca en cansalĆ .

Angelets del cel baixareu a pasqua

ouets i caragolets i fulletes de carrasca”.

Foto de Josep LluĆ­s Ruiz Guasch. L’escolĆ  JosĆ© Vicente Edo a la porta de l’esglĆ©sia de Vistabella, 1991

El soroll dels xiquets obria les portes, i darrere anava el senyor rector Pepet Escrig acompanyat del tio JosĆ© Vicente Edo, l’escolĆ : portaven una barreja de segó que havien pastat en aigua beneĆÆda i en la qual el mossĆØn feia una creu a cada casa; la gent els donava ous i alguns cĆØntims. El ritual de la Solispassa es repetia pels masos del terme passada la pasqua, als quals es desplaƧaven el rector i l’escolĆ .

Epifanio Pitarch Gascó, fuster. c.1935 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Eva Pitarch Morales

La festa era completa per als xiquets (no per a les xiquetes, ja que no compartien ni escola ni jocs): primer havien d’aconseguir un tros de fusta i desprĆ©s visitar els fusters per a que els feren una maƧa xicoteta. Al món rural la convivĆØncia de diferents fusters era vital perquĆØ va haver un temps en quĆØ tot era de fusta, aixina que van fer maces per als xiquets el tio Epifanio Pitarch Gascó, primer al carrer del Mur i desprĆ©s al carrer Sense Cap, el tio Serafin Centelles al carrer del Forn i el tio MartĆ­n Salvador BellĆ©s al carrer Nou.

Acabada la Solispassa el rector repartia uns quinzets entre els xiquets que sempre eren benvinguts.

La informació sobre els Ćŗltims protagonistes de la Solispassa al nostre poble la devem al relat de les persones majors i sobretot al testimoni de JosĆ© i Carmen Vicente Asensi, fills del tio JosĆ© l’escolĆ .

Anotem que ƀlvar Monferrer Monfort, de les Useres, replega en la seua publicació La Salpassa diferents variants d’aquesta celebració al llarg de les terres valencianes.

SerafĆ­n Centelles, en la seua dona Rosario i la filla a la porta de la fusteria. Arxiu de Vistabella. Fons familiar Rafael Centelles Miravet.

A la dreta, Martƭn Salvador BellƩs, fuster, quan feia el servei militar, al Portalet c.1924 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Tonica Salvador Moliner

A Vistabella vam perdre el ritual però hem conservat la paraula al llarg de mig segle desprĆ©s de desaparĆØixer el significat primer: per a referir-se a les accions que comporten molt de soroll usem l’expressió quina solispassa!, com a sinònim de quina bronca! o quin sermó!

La implacable castellanització de la nostra parla, ara mateix, tambĆ© estĆ  esborrant dels nostres carrers esta magnĆ­fica expressió perquĆØ els jóvens no l’han incorporat al seu vocabulari: perdre una paraula Ć©s una desgrĆ cia cultural.

Quina solispassa mereixem per no cuidar la nostra llengua!

El molĆ­ del poble

Al terme de Vistabella van arribar a funcionar 14 molins fariners, dels quals 13 eren hidraĆŗlics, Ć©s a dir, podien moldre per la forƧa de l’aigua, i per això estaven ubicats vora el riu Montlleó i un dels seus ramals: el riu dels Molins.

NomĆ©s un dels molins de farina, el de construcció mĆ©s recent i tambĆ© el darrer que va tancar, no era d’aigua: el molĆ­ de dins el casc urbĆ .

[A la porta del molĆ­ del poble] 18 de juliol de 1954. Arxiu de Vistabella. Fons familiar Enrique Barreda Peris

El terme de  Vistabella és molt ampli i proporcionalment també ho era la superfície cultivable destinada a llegum i cereal: la referència del Pla com un immens graner no és només una llicència poètica, va ser una realitat. Aixina que també era real la necessitat de moldre: a la Visura de 1597 ja apareixen els molins, segons ens indica Jesús Bernat.

El molĆ­ fariner del poble funcionava en electricitat quan va tancar, i abans ho havia fet en gasoil; des del setembre de 1983 JosĆ© Escriche Bou va ser el darrer moliner, però abans van ser-ho durant tota la seua vida el tio Benito Gonzalo Monferrer i el seu germĆ  Angelino, que van heretar l’ofici i el molĆ­ de son pare: Joan Gonzalo de Amarante.

Moltes persones de cognom Moliner descendeixen de Vistabella, però res mĆ©s no recorda el nostre passat fet de farina i gatxes: les teulades dels molins s’han deixat caure sobre les moles, les gronses s’han podrit i el molĆ­ del poble no dona ni nom a la placeta on encara dorm des de l’any 2003.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

8 de marƧ. Pels drets de les dones

La segona República va aprovar lleis que incidien directament sobre la vida de les dones: poder votar, divorciar-se o avortar en són un exemple. La dictadura franquista les va eliminar totes i va tractar les dones com a éssers inferiors: recuperar els drets i millorar-los forma part de la lluita per la dignitat.

Fons familiar Gregorio Tena Monfort. Arxiu de Vistabella del Maestrat

El 19 de novembre de 1933 va ser la primera vegada en la història que les dones van poder votar a Vistabella, la majoria eren analfabetes. Per a que pogueren fer-ho es va modificar la llei electoral l’1 d’octubre del 1931 i es va incorporar a la Constitució el text: ā€œEls ciutadans d’un i altre sexe, majors de vint-i-tres anys, tindran els mateixos drets electorals conforme determinen les lleisā€. La RepĆŗblica adoptava el sufragi universal, quan ja feia seixanta-quatre anys que existia el sufragi universal masculĆ­.

Fons familiar Amparo i Benito Gonzalo Escrig. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Al món rural, la vulnerabilitat de les dones ha sigut sistemĆ tica, sotmeses als pares o als marits no tenien vies d’independĆØncia econòmica i això les obligava a ser obedients i guardar silenci. Al padró de les finques de Vistabella que pagaven impostos l’any 1844 figuren 165 propietaris, dels quals nomĆ©s 3 dones apareixen en el seu nom com a independents. TambĆ© consten 13 viudes, però no en el seu nom propi, sinó en el nom del marit difunt que seguia sent l’amo de les terres i de la dona desprĆ©s de mort. 

La llei del divorci es va aprovar el 7 de juliol de 1981, durant el govern de la UCD del president SuĆ”rez, defensada pel ministre de justĆ­cia Francisco FernĆ”ndez Ordóñez i amb l’oposició frontal de l’EsglĆ©sia catòlica. El govern socialista de JosĆ© LuĆ­s RodrĆ­guez Zapatero la va modernitzar el 2005.

Fons familiar Olga Catalan Solsona. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Però la primera llei de divorci a Espanya havia sigut la de 1932, durant la RepĆŗblica, com tambĆ© ho va ser la primera llei de despenalització de l’avortament del 1937 quan era ministra de sanitat Frederica Montseny. L’avortament no tornaria a ser legislat fins el 1985, sota el govern de Felipe GonzĆ”lez quan es va dur a terme una reforma parcial del Codi Penal. Esta llei va ser modernitzada el 2010 sota el govern de RodrĆ­guez Zapatero.

Les lleis van sempre per darrere les necessitats dels ciutadans en general i de les dones en particular: l’any 2007 es va aprovar la Llei per a la igualtat efectiva de dones i hòmens, i ara a l’any 2020 s’estĆ  discutint la Llei de llibertat sexual que ha de suposar canvis en el Codi Penal per a poder castigar les violacions sistemĆ tiques que pateixen les dones.

Fons familiar Eduarda Traver Moliner. Arxiu de Vistabella del Maestrat

 

Encara que la violĆØncia estructural contra les dones estĆ  tan assumida que “no es veu”, la regulació de les lleis i l’accĆ©s a la formació i la cultura han dignificat molt la vida de la meitat de la població.

 

En defensa dels seus drets, com cada 8 de marƧ, retem homenatge a les dones de carrasca del territori de Penyagolosa.

Persones i llocs de Penyagolosa

Les ponĆØncies i comunicacions de la Jornada d’OnomĆ stica de maig de 2018 ja tenen format de llibre!

Aquesta publicació contĆ© 18 articlesĀ  que estudien el pic de Penyagolosa i les comarques que el volten: els Ā«Estudis d’onomĆ stica de les terres de PenyagolosaĀ» apleguen la relació entre toponĆ­mia, cartografia i excursionisme.

TambĆ© s’aporta una bibliografia onomĆ stica de les terres de la Setena de Culla i l’AlcalatĆ©n.

Cal afegir aquestes 408 pĆ gines als coneixements que tenim del nostre territori. TambĆ© es pot accedir a tots els continguts en format pdf a l’ Edició electrònica d’accĆ©s obert

Bombardeig STUKA a TV3

En plena Guerra Civil, el maig de 1938, avions alemanys van bombardejar quatre pobles de l’Alt Maestrat, al PaĆ­s ValenciĆ , un mes abans que avions italians bombardejaren la lĆ­nia del front al seu pas per Vistabella. El documental “Experiment Stuka” reconstrueix el fet en base a una teoria secreta i veu la mĆ  de Hitler.

Aquest film tambĆ© compta en una exposició grĆ fica que va estar a la sala de La Presó de Vistabella en una de les primeres edicions de les nostres Jornades de Memòria Històrica, dins les quals ƒscar Vives va dictar una conferĆØncia sobre el tema.

El seu recorregut, tant per diferents poblacions com canals de comunicació, pot seguir-se al Facebook: https://www.facebook.com/StukaExperiment/ .Ā  Però Ć©s important afegir que hi ha argumentacions contrĆ ries a la lĆ­nia plantejada pel documental: els historiadors no neguen l’existĆØncia dels bombardejos però sĆ­ que neguen que formaren part d’un pla secret de Hitler, senzillament perquĆØ defensen que van ser part de la batalla de Llevant i en conseqüència no van ser un fet ni secret ni aĆÆllat, sinó que eren ofensiva de l’exĆØrcit franquista.

Aquesta polĆØmica entre els autors d'”Experiment Stuka” i els historiadors queda reflectida en els diversos articles a ValĆØncia Plaza:

https://valenciaplaza.com/los-historiadores-dan-nula-credibilidad-al-experimento-stuka

https://valenciaplaza.com/premios-audiovisual-experimento-stuka

En el cas de Vistabella recordem l’article sobre els bombardejos de L’Aviazione Legionaria delle Ā BaleariĀ Ā Ā 

 

AnĆ­s o conyac

Foto CARMEN de Cabanes [AnĆ­s o conyac] 20 / setembre / 1970 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Amparo i Benito Gonzalo Escrig

Haver de triar. Sembrar pataques o blat. Eixa és la segona eterna qüestió a Vistabella. Perquè la primera, des de 1910, és sempre: quedar-se o marxar.

Quedar-se al món rural, on vius seguint el ritme natural de les estacions i t’embrutes els peus de terra o marxar prop de la costa, a ciutats i pobles grans, on et marque la vida el rellotge i portes les sabates netes de fang.

Haver de triar als anys 70. Ser agricultor i recriar-te uns bacons per a fer matanƧa al desembre o ser obrer de fƠbrica i cobrar cada fi de mes per anar a comprar-te la carn. Viure per damunt dels mil dos-cents metres i mantindre una estufa de llenya o baixar cap al nivell del mar i comprar-te una estufa de butƠ. Per a les dones haver de triar: casar-se al poble o casar-se a la ciutat.

Els quintos de l’any 1970, nomĆ©s els hòmens, quan feien ronda i captaven pel poble per a pagar-se la festa, oferien mĆŗsica, jotes i una copeta. I repetien de lletania: Visca els quintos! AnĆ­s o conyac?

MƩs de la meitat dels quintos van buscar feina a les fƠbriques i van triar marxar.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Una matxĆ  en mandilĆ  per Sant Antoni festejar

La burreta Sevillana d’Eric Salvador Escrig i la burreta Paloma de Daniel Escriche Guillamon. MatxĆ  de Sant Antoni 2019

A la festa en honor de Sant Antoni els protagonistes són els animals, sobretot les cavalleries perquĆØ eren la gran ajuda a les feines del món rural. Per això els clavaris i clavariesses del sant encapƧalen cada any una provessó de matxos, cavalls i burrets. La matxada, popularment dita matxĆ , ix de l’ermita de Sant Antoni i acompanya el santet i el seu guió fins a la Sala de la Vila.

Completa el ritual la volta en cercle per dins el poble, sortejant les fogueres, els matxos canvien l’albarda dels dies de treball per l’eixalma dels dies de passeig i van vestits en mandils, ornaments de llana de colors vistosos, que a Vistabella en diem la mandilĆ .

Una desfilada de cavalleries guarnides i enflocades per festejar Sant Antoni, però que en la parla de Vistabella es coneix com una matxà en mandilà, que acaba sempre al crit de Visca Sant Antoni!

Per conèixer la tradició de la festa a Vistabella consulteu les nostres publicacions:

Per Sant Antoni un fred delĀ dimoni

Treure rotllo de SantĀ Antoni

Visca Sant Antoni gloriós!

Els animalets de SantĀ Antoni

Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer!

Quintos de 1948

[Quintos de 1948] Foto Riau, Carrer Colon, 54, 1º de Castelló. Arxiu de Vistabella. Fons familiar Eduardo Safont Safont

 

Els homes nascuts l’any 1927 eren de la quinta de 1948, i això vol dir que estaven cridats a fer el servei militar obligatori quan arribaven als vint-i-un anys. Als pobles xicotets la solidaritat entre els quintos era evident perquĆØ se coneixien tots, els medien el mateix dia, feien la festa junts i eixien del poble per a fer “la mili”, lluny de casa durant mĆ©s d’un any, repartits en diferents casernes. Les històries viscudes durant la mili van ser un tema de conversa comĆŗ i habitual entre la majoria d’hòmens durant els mĆ©s de dos-cents anys que va durar el servei obligatori.

Aquest sistema de reclutament no professional de l’exĆØrcit va entrar en vigor el 1770 i el va eliminar el govern de JosĆ© MarĆ­a Aznar amb un reial decret el 9 de marƧ de 2001 aprovat pel Consell de Ministres. Ara l’exĆØrcit Ć©s professional i els parlants usem la paraula quinto per designar les xiques i xics nascuts el mateix any.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

 

Desitjos per al 2020

Vista des del Mas del Boiro. Sebastien Vouillot, 2013

Acabem l’any i volem felicitar-vos el nadal i aprofitant el moment fem el recull de desitjos per al 2020. Una nova etapa plena de camins per descobrir i de projectes per a tirar endavant.

Reixos d’Orient, escolteu:

VoldrĆ­em que Vistabella tinguera tot el que mereix per a no caure en l’aĆÆllament i la penĆŗria dels pobles de turisme de cap de setmana.
Voldríem tindre les subvencions que desitgem per continuar en els estudis de Memòria Històrica.
Voldrƭem que la cultura de la pedra seca no foren nomƩs paraules que no sostenen dretes les casetes del territori.
Voldríem continuar fent exposicions virtuals en els àlbums familiars per a reconstruir la imatge i esperit dels nostres avantpassats i per això necessitem la vostra ajuda.
VoldrĆ­em tenir suport per a que l’Arxiu Municipal continuara en ordre i no es quede de nou en una falsa desbaratada.
VoldrĆ­em que les administracions pĆŗbliques valencianes defensaren el patrimoni i actuaren immediatament sobre Sant Joan de Penyagolosa.
VoldrĆ­em una biblioteca viva en condicions, en llibres actuals i bon internet.
VoldrĆ­em continuar fent cultura.
Voldríem continuar tenint il.lusió i necessitem suport.
VoldrĆ­em tindre els mateixos drets i serveis.
VoldrĆ­em sobreviure.

Les lloses de Troia

FOTO CARMEN de Cabanes. [Les lloses de Troia], 1963. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Leonor Vicente Escrig.


Les ruĆÆnes de les milĀ·lenĆ ries muralles de Troia poden visitar-se al nord-oest de l’actual Turquia i corresponen a una ciutat històrica i llegendĆ ria, famosa per la guerra que s’explica al poema de La IlĆ­ada d’Homer. I per la història de l’engany del cavall de Troia, que la va destruir.

Troia queda lluny de Vistabella, en l’espai i en el temps, però un dels conjunts d’eres de batre que voltaven el poble portava el nom d’Eres de Troia. Uns cercles de lloses a diferents nivells, voltats de pallisses i emmarcats per parets de pedra, on homes, dones i matxos separaven el gra de la palla, que van deixar de ser Ćŗtils als anys 70 del segle passat.

Ara eixes eres són aparcaments de cotxes i heliport, casal i piscina, parc infantil, i les pallisses són garatges. Però ha sobreviscut el topònim i una xicoteta part de les lloses de Troia, i encara no s’ha desvelat el misteri de com va arribar un nom tan erudit a batejar uns enllosats en un lloc tan remot. Això si Ć©s que Troia Ć©s Troia, que tambĆ© pot ser que no: per descobrir-ho cal buscar la pĆ gina 1017 de la ToponĆ­mia de Vistabella de JesĆŗs Bernat i llegir unes lĆ­nies… resulta que els nostres veĆÆns de Puertomingalvo diuen troja a una part dels graners, encara que Ć©s mĆ©s probable que foren unes eres de terra roja: de Terra Roia a Terroia nomĆ©s hi ha una passa, i de Terroia a Troia mitja passa mĆ©s. Vist aixina el nom no Ć©s tan mĆ­tic, però no ens direu que no Ć©s bonic!

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Iniciativa popular “Salvem Sant Joan de Penyagolosa”

El patrimoni cultural no Ć©s una cosa estĆ tica o del passat, tĆ© un paper primordial en la nostra identitat i Ć©s important preservar-lo i transmetre’l a les generacions futures. Per això, el patrimoni cultural no ha d’abandonar-se a la decadĆØncia, el deteriorament o la destrucció.

L’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa Ć©s una construcció d’origen medieval, amb posteriors ampliacions barroques i neoclĆ ssiques, que concentra gran part de la mĆ gia i misticitat de Penyagolosa, als peus del qual se situa i des d’on parteix la ruta per a ascendir al seu cim. Aquest indret, on envoltant el seu pati interior, podem trobar diverses dependĆØncies com hostaleria, esglĆ©sia o refugi, Ć©s el focus d’atracció religiosa mĆ©s important de la provĆ­ncia, rebent any rere any les peregrinacions ancestrals de la majoria de pobles del voltant. Algunes d’elles es remunten a l’edat mitjana, sent la mĆ©s coneguda la dels Pelegrins de Les Useres, declarada BĆ© d’InterĆ©s Cultural Immaterial.

L’ermitori representa un punt de trobada, no nomĆ©s religiós, sinó tambĆ© per a nombrosos amants de la natura, i sobretot significa un sentiment de pertinenƧa per a molts pobles veĆÆns, convertint-se en un important motor econòmic i turĆ­stic per a aquestes comarques.

Actualment l’ermitori es troba tancat i sense cap activitat des de 2018, fet que provoca un sentiment d’abandonament injust per un lloc tan emblemĆ tic i que, amb el pas del temps, farĆ  impossible la seua rehabilitació.

Ɖs per això que demanen a les institucions municipals, provincials, autonòmiques i eclesiĆ stiques que, com mĆ©s prompte millor, adopten les mesures (tĆØcniques, administratives i financeres) adequades per a conservar, revalorar i rehabilitar aquest patrimoni, per tal de tornar a donar vida a Sant Joan de Penyagolosa.

Per aquests motius demanem la teua col·laboració, donant suport a aquesta iniciativa popular amb la teua firma. Entre totes i tots SALVEM SANT JOAN DE PENYAGOLOSA!

PER SIGNAR, CLIQUEU ACƍ

 

Pati interior ermita de Sant Joan de Penyagolosa. Juny 2019. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Davant les circumstĆ ncies actualsĀ d’excepcionalitat que pateix l’ermita el Centre d’Estudis de Penyagolosa va redactar i publicar una defensa cultural de Sant Joan de Penyagolosa per posar en valor els elements mĆ©s significatius del conjunt i ressaltar l’esperit dels Camins que li donen sentit.

Els amos del pedrĆ­s

[Els amos del pedrĆ­s] Foto Salvador Pascual, Nino 18/09/1979 Arxiu de Vistabella. Fons familiars Monferrer Gual i Elvira Safont Pitarch

 

El pedrĆ­s gran de l’esglĆ©sia sempre ha tingut ĆØxit de pĆŗblic. I si fa sol, mĆ©s. Per això sis auelos armats en gorres i boines dibuixaven una renglera al solet de setembre fa quaranta anys.

Este llarg banc va ser construĆÆt en la idea de poder contemplar la vida en companyia, i compartir-ne les impressions. El món l’any 1600 comenƧava al Dau i s’acabava a la placeta de l’Hostal, i nomĆ©s si estĆ s assentat al pedrĆ­s el pots abastar tot, perquĆØ fa corba. El pedrĆ­s Ć©s una genialitat, un tron des d’on mirar i ser admirat.

Fa quaranta anys Salvador Pascual va fer dos fotografies que van anar a parar a dos Ć lbums familiars diferents i que hui formen part del fons del nostre Arxiu.Ā  Amb l’ajuda de la tĆØcnica -i el permĆ­s de l’autor- les hem pogut ajuntar per a mostrar-vos els amos del pedrĆ­s, els que veuen el món sense moure’s del Dau.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

La memòria dels carrers de Vistabella

La fira de Tots Sants de Vistabella Ć©s una festa de carrer, de passejar-se amunt i avall, de comprar unes figues albardaes, ballar una jota i un fandango al pas de la rondalla i admirar parades i demostracions d’oficis antics. Una manera d’evocar el temps passat com si fora un present continu, per unes hores. Per això la participació de l’Arxiu de Vistabella ha consistit enguany en un homenatge a la vida feta als carrers: una exposició de fotografies de gran format, ubicades al mateix lloc on va ser fetes.

L’exposició “La Memòria dels Carrers” Ć©s un projecte obert i a llarg terme del Centre d’Estudis de Penyagolosa que tĆ© l’objectiu d’explicar la vida social del poble al segle XX. Cada edició vol mostrar imatges del veĆÆnat fetes al carrers, a mida real, amb la intenció que la gent d’ara ens puguem relacionar de manera directa amb les circumstĆ ncies que ens han precedit, perquĆØ vulguem fotografiar-nos en els retrats del passat i aixina portar-los al present, una manera d’incorporar i reconĆØixer el que hem sigut per ajudar-nos a descobrir qui som.

El recorregut d’aquesta primera edició va des de la Sala de la Vila fins al pedrĆ­s del Dau i ha tingut una gran acollida, la gent no s’ha limitat a admirar passivament les imatges sinó que ha interactuat en la proposta que hem fet: entre totes i tots fem eterns els habitants de Vistabella.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

← Back

S'ha enviat el missatge

AvĆ­s
AvĆ­s
AvĆ­s
AvĆ­s

AvĆ­s!

 

Un meló roig

[Un meló roig] Foto CARMEN de Cabanes 30/08/1957 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Carmen Segarra Sidro

Van decidir nĆ ixer justet acabada la guerra, com un regal familiar enmig de tanta pena; com tot era escĆ s heretaven la roba de pares i germans, per això els pantalons sempre portaven als baixos una vora i els seus cossos, prims com un aram, pareixien perduts dins la roba de pana. La retratista de Cabanes els va posar davant les columnes salomòniques del retaule de l’esglĆ©sia i va fixar la mirada neta, valenta i adolescent dels que tenen tota la vida per estrenar.

A Espanya l’any 1957 es va posar a la venda el primer cotxe utilitari per 65.000 pessetes: el SEAT 600, i Sara Montiel triomfava amb la pelĀ·lĆ­cula El Ćŗltimo cuplĆ©. A Vistabella no hi havia ni cine ni cotxes, però a vegades arribaven coses exòtiques i poc habituals, com un meló roig, que es podia mostrar com un trofeu.

El meló d’alger, tambĆ© dit meló d’aigua, meló de moro, meló d’olor o sĆ­ndria -serĆ  per falta de noms!- no forma part dels cultius del territori de Penyagolosa i la nostra parla no tĆ© el seu nom incorporat, Ć©s una raresa que va vindre de fora com les albergines. Però la nostra gent ho va resoldre amb simplicitat, com van fer a altres llocs: meló roig, com a oposat al meló blanc de tot l’any.

Tres jóvens i un meló roig eren la realitat del nostre poble quan nomĆ©s tenĆ­em un calcer i el camĆ­ del mas al poble sempre es media en el peu. Quan era un regal de festa menjar meló d’alger.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Un padró de 1000 habitants

[Des del Pinet] c.1974 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Maria Isabel Gimeno Beser


Els anys 70 del segle XX prometien grans canvis perquĆØ el món comenƧava a fotografiar-se en color.Ā  L’any 1971 Vistabella tenia 1143 habitants i va arribar al 1979 en un cens de nomĆ©s 884 persones. L’emigració cap a les indĆŗstries s’emportava la gent a cabassos: 288 persones van marxar del poble entre 1971 i 1979, el rĆØcord mĆ©s trist correspon a 1971 perquĆØ 76 habitants es van donar de baixa del padró.

La Ley General de Educación tambĆ© va nĆ ixer l’agost de 1970, amb l’excusa de millorar la qualitat de l’ensenyament se va emportar les xiquetes i xiquets de Vistabella a viure a Llucena quan arribaven als 11 anys, i va partir l’escola per la meitat. Les lleis de l’administració sempre van potenciar l’emigració, en aquesta dĆØcada al poble morien una mitjana de 10 persones per any i nomĆ©s en naixien 4. Cal destacar que l’any 1974 van nĆ ixer 7 persones! i Ć©s ben fĆ cil de recordar perquĆØ va ser la darrera vegada que es va arribar a eixe nĆŗmero.

Devem a aquesta dĆØcada haver baixat del nĆŗmero 1000: habitants exactes del 31 de desembre de 1975.Ā  Per sort hi havia vida al marge de la cruel estadĆ­stica i el cel descolorit de les fotos no fa justĆ­cia als records d’una escola que sempre ha eixit d’excursió al Pinet, i que als anys 70 va estrenar un edifici nou, en calefacció, menjador i transport.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

L’estiu de l’Arxiu

Un dels millors moments de la roda de l’any per a treure l’Arxiu al carrer Ć©s l’estiu. A Penyagolosa Ć©s aixina mateix: la temperatura Ć©s magnĆ­fica i molta gent volta pel territori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MĆ©s de 200 persones han festejat el bon temps passejant les samarretes de l’Arxiu de Vistabella del Maestrat pel poble i pel món, poc s’ho imaginava un notari del segle XVII que la seua signatura arribaria a l’ƀfrica! i moltĆ­ssimes mĆ©s s’han entretingut al Dau o dins l’esglĆ©sia de l’Assumpció en l’exposició fotogrĆ fica “De Vistabella a Sant Joan. Tres provessons a l’any“.

Des del 8 de juny fins al 30 d’agost hem pogut mostrar la relació de la gent de Vistabella en Sant Joan. I en el contacte personal hem ampliat les aportacions al fons fotogrĆ fic. Enguany hem omplit l’estiu de samarretes i de fotos del segle XX.

Un regal de postal

El retaule de pedra de l’esglĆ©sia de Vistabella Ć©s una de les nostres icones i trobar imatges anteriors a 1936 una de les nostres ilĀ·lusions. Hui oferim una imatge inĆØdita.

Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Monferrer Gual

Caixeta de retrats famĆ­lia Monferrer Gual

Dins una caixeta de fotografies que ens han deixat les filles de Rosa Monferrer Gual, del carrer Malcuinat, hi ha una postal que mostra les escultures del retaule! Tota una novetat perquĆØ no s’ajusta a cap de les dos versions que coneixem.

En el nostre article Portada-retaule de l’esglĆ©sia de Vistabella expliquem com vam localitzar la imatge mĆ©s coneguda i reproduĆÆda, la de l’Arxiu Mas, obra d’Adolf Mas feta l’any 1917. Però Carlos Sarthou Carreres ja havia fotografiat el retaule l’any 1910, en dos retrats que es conserven a la Unitat GrĆ fica de la Biblioteca de Catalunya: ho trobem explicat en detall a la Tesi doctoral sobre l’esglĆ©sia de Vistabella, de Maria JesĆŗs MaƱez Pitarch, a la pĆ gina 571 i següents podem vore les imatges.

Revers imatge del retaule. Fons familiar Monferrer Gual

Aquesta postal del fons familiar Monferrer Gual es converteix en la tercera imatge supervivent anterior a 1936. Ara nomĆ©s haurĆ­em de trobar l’autoria, o poder afinar la seua datació.

Les caixetes de retrats sempre porten regal.

La barrera del carrer Sant Roc

[La barrera del carrer Sant Roc] agost 1952 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rafel Fabregat Prats

El mes d’agost porta sorolls de festa a Vistabella, hi ha mĆŗsica de ball rodat i converses en taules allargades de reunions familiars. Les barreres per als bous formen part del decorat, hui de ferro i de fusta en temps passat.

Fa nomĆ©s 70 anys els hòmens es cobrien els cap en boines i gorres, fumaven econòmicsĀ  cigarrets de picadura que encenien lentament en un xisquero: uns colps en el cantó de la mĆ  giraven la rodella que treia espurnes d’una pedreta i feien brasa a la punta d’una metxa que desprĆ©s s’apagava directament en els dits; sense presses, sense flama. Les dones no fumaven, ni amagades.

Fa només 70 anys el tio Paco Peris i la tia Festiva Monfort tenien gàbies de coloms baix del ràfel del seu teulat, al número 3 del carrer de Sant Roc, perquè el metge don Rodrigo recomanava caldo de colom per als malalts. Els xiquets portaven tirants i els pantalons els arribaven molt amunt, i jugaven a pujar i baixar de les barreres que tapaven els carrers per al bou corregut de la plaça.

El mes d’agost porta sorolls de festa a Vistabella, hi ha mĆŗsica de disco-mòbil i la població es multiplica per quatre. Les barreres per als bous formen part del decorat, ahir de fusta i de ferro en l’actualitat.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Fotomuntatge Salvador Pascual. [67 anys mƩs tard] 30 agost 2019. Arxiu de Vistabella

X Jornades de Memòria Històrica de Vistabella

El proper dia 17 d’agost, dissabte, es faran a l’edifici de l’Antiga Presó del carrer JesĆŗs les activitats emmarcades dins les X Jornades de Memòria Històrica de Vistabella del Maestrat.

El documental que es podrĆ  vore a les 17.00 de la vesprada La causa contra Franco Ć©s obra dels directors Dietmar Post i LucĆ­a Palacios, i intenta trobar respostes a per quĆØ no s’ha investigat judicialment la dictadura, i per quĆØ a l’estat espanyol es contradiu la jurisprudĆØncia internacional.

La pelĀ·lĆ­cula indaga en diferents arxius per reconstruir els fets, com per exemple el Robert H. Jackson Center de Nova York, que tĆ© dipositats els materials dels judicis de Nuremberg,Ā  y l’Arquivo Nacional Torre de Tombo de Lisboa, que tĆ© fotografies i premsa sobre la matanƧa ordenada pel general Yagüe a Badajoz, on es van executar 4000 presoners republicans. Cal destacar que el film contĆ© els testimonis de l’exministre falangista JosĆ© Utrera Molina i de la filla de Yagüe.

Una de les persones entrevistades opina que la connexió del règim franquista en el nazisme queda ben clara, però en canvi el nazisme va ser jutjat. Encara hi ha alguna possibilitat de jutjar una dictadura feixista del segle XX?

Del Rif a Vistabella

La intervención en la guerra civil española de mercenarios y tropas regulares marroquíes, que masivamente cruzaron el Estrecho de Gibraltar con el apoyo aéreo de Italia y Alemania, fue un factor decisivo para que Franco ganara la guerra. El número total de estos efectivos nunca se ha llegado a conocer con exactitud, si bien la mayoría de las fuentes coinciden en señalar que fueron entre 70.000 y 100.000 los hombres de entre quince y cincuenta años que cruzaron a la península.

Apenas consolidada la sublevación se crearon cuatro tabores de Fuerzas Regulares Indígenas y de la Mehala, y durante la primera quincena de octubre de 1936 se sumaron diez nuevos tabores procedentes del ejército marroquí. El Tabor era la forma organizativa en la que estaban estructurados los grupos de Regulares creados por España con personal indígena en los territorios ocupados a Marruecos, la Mehala era el nombre que recibía el ejército regular marroquí. El primer Tabor se creó en 1911 y estaba formado por cuatro compañías de infantería y un escuadrón de caballería.

La inmensa mayoría de los marroquíes que apoyaron a Franco, ya fueran voluntarios o encuadrados dentro de las unidades de Regulares, procedían de zonas muy deprimidas, especialmente del Rif, y lo hicieron por motivos económicos mÔs que ideológicos, aunque se les intentó inculcar la idea de que iban a pelear en una guerra santa. Resultaba muy atractiva la oferta de una paga de 180 ptas, una lata de aceite y cuatro kilos de azúcar que recibirían cada mes, con esto podían ayudar a sus familias a sobrellevar la miseria.

Una vez trasladados a la península, Franco no dudó en utilizar las tropas africanas como carne de cañón y arma psicológica. La entrada en las poblaciones a sangre y fuego, las matanzas de civiles, las torturas y violaciones, no hubieran podido llevarse a cabo sin la complicidad de los mandos. AdemÔs el robo y el botín eran normalmente tolerados para tener contenta a la tropa, aunque hubo casos en los que se castigó a los culpables de estos delitos, como ocurrió en el caso del mas del Pinaret que comentaré mÔs adelante.

Al finalizar la guerra los marroquíes fueron rÔpidamente repatriados a su país, solo se quedaron los que fueron enrolados en la Guardia Mora de Franco, y un número reducido que continuó actuando con algunas unidades del ejército, en la persecución de los guerrilleros antifranquistas hasta los años 50. Los excombatientes estuvieron cobrando durante muchos años una mínima paga, en 2005 aún quedaban 4.800 pensionistas entre titulares y viudas.

Ofici de l’Alcalde Ramón Miralles Monfort que informa el Governador civil sobre el soterrament de soldats marroquins. 1940-10-09. Vistabella del Maestrat. Arxiu Històric Provincial de Castelló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El nĆŗmero de marroquĆ­es muertos en la guerra espaƱola se calcula en unos 20.000, de estos solo unos pocos fueron enterrados en cementerios (en nuestra provincia Ćŗnicamente en El Toro y Castelló), la mayorĆ­a quedaron en los campos de batalla. Cuando ya habĆ­a pasado el frente, al encargado del cementerio ayudado por otros hombres, se le ordenaba la inhumación de los cadĆ”veres encontrados dentro de cada municipio. En 1940, parece que con la intención de proporcionar un lugar de entierro adecuado a los musulmanes, los gobernadores civiles enviaron una circular a los alcaldes de los municipios por los que habĆ­a pasado el frente de guerra, preguntando por el nĆŗmero de marroquĆ­es enterrados en cada pueblo. En octubre del mismo aƱo el gobernador civil de Castelló ya habĆ­a recibido la información requerida, y elaboró un listado en el que se indica un total de 202 marroquĆ­es enterrados en la provincia, de los cuales cuatro fueron enterrados en Vistabella, aunque probablemente el nĆŗmero real sea mayor, tenemos referencias de al menos cinco. En la relación de los 37 fallecidos en el hospital de campaƱa que las tropas rebeldes montaron en la casa de Polo al ocupar el pueblo, figura como fallecido el 18 de junio de 1938, un soldado con el nĆŗmero 4938 perteneciente al ā€œ7Āŗ Tabor Mehal del Rifā€, con toda seguridad marroquĆ­. Los cuerpos de los fallecidos en el hospital fueron enterrados en una fosa comĆŗn en el cementerio de la localidad. Este es el Ćŗnico caso documentado, el resto lo conocemos por testimonios de los vecinos.

Las tropas del 1er Tabor de TetuÔn tomaron la Serra de la Batalla el 2 de junio de 1938, la 2a compañía del Tabor continuó avanzando hasta cruzar el Pla Amunt y desalojar las posiciones republicanas al sur de Vistabella, ocasionando mÔs de sesenta muertos. Pasaron por el mas  dels Arcs donde ejecutaron a dos desertores republicanos que intentaron entregarse, y pernoctaron esa noche a pocos metros de la masada. Al día siguiente llegaron hasta el mas del Collet donde fueron recibidos con un contraataque que ocasionó otro muerto entre los marroquíes, este según parece fue enterrado en las proximidades de la masía. La respuesta a este contraataque de los republicanos fue la ejecución de 12 guardias de asalto capturados en las posiciones del mas del Collet y enterrados en dos fosas comunes, una de ellas perfectamente localizada. Esa misma noche, mientras las tropas del 1er Tabor de TetuÔn pernoctaban ya en Vistabella, dos soldados marroquíes intentaron asaltar la vivienda del mas del Pinaret, desde dentro los masoveros atrancando la puerta lograron impedir el asalto, y los soldados efectuaron varios disparos sobre la misma antes de retirarse. Estos dos marroquíes fueron fusilados al día siguiente por orden de los mandos franquistas y les enterraron en el exterior del cementerio por ser musulmanes, es el único caso conocido en la zona en el que se castigó este tipo de fechoría.

El Ćŗltimo caso lo conocemos gracias al testimonio de Ɓngel Tena Monferrer entonces vecino de Vistabella, afirma conocer el lugar exacto donde enterraron a otro marroquĆ­, la fosa estarĆ­a ubicada en el Pla Amunt a la altura del mas de l’Alberta, cerca de la pista que cruza la rambla.

Fuentes:
GonzƔlez Garcƭa, Clemente. Entre PeƱagolosa y EspadƔn. Secretos de un campo de batalla. Editorial de Tinta, S.L. 2014.

En lĆ­nea:
Lamraoui, Mohamed. La participación Ôrabe en la Guerra Civil española. Trabajo fin de mÔster.

Barbuello, TomÔs. (13 de marzo de 2018).  Los moros en la cruzada de Franco. El País.

Boughaleb, El Attar. (17 de agosto de 2018). Los marroquĆ­es en la Guerra Civil. El PaĆ­s.

Tur, Francesc. (15 de septiembre de 2018). Los moros de Franco. Ser Histórico. Portal de Historia.

Madariaga, Maria Rosa. Los moros que trajo Franco. Alianza Editorial. Madrid, 2015

Porcar, Juan Luis. Soldats morts a l’Hospital Militar de Vistabella i soterrats al cementeri de la localitat. En: Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica

Ródenas, Queta. Soldados marroquíes enterrados en la ciudad de Castellón y provincia durante la guerra civil. En: Aula Militar Bermúdez de Castro