Saber les fases de la lluna per a tallar la llenya i per a traure el fem. Saber triar la pedra justa per a equilibrar una paret seca. Saber fer sabó del greix dels animals. Saber muntar i encendre una carbonera. I un forn de calç. Saber pelar vímens i fer canastes i cistelles. Saber fer calcetins de llana, en quatre agulles. Saber munyir una cabra o una ovella, i fer formatge, i fer quallà. Saber tirar un pi gros, i pelar-lo, i arrastrar-lo muntanya avall en un matxo. Saber aparellar un conill i fer mondongo.
La saviesa ancestral del món rural lligada a la supervivència mai no va tindre la consideració de saber perquè anava emparentada en l’analfabetisme de la lectura i l’escriptura. Al cens electoral de Vistabella de 1935 el 70’6 % dels possibles electors eren illetrats, i en el cas de les dones l’analfabetisme pujava al 84’6 %: votants que se sabien fàcils d’enganyar per no saber de lletra.
Anar a escola per saber de lletra, una expressió que a Vistabella al llarg de gran part del segle XX va ser sinònim d’un fort desig de superació.
SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com
Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT
Arxiu de Vistabella del Maestrat 
M’ha agradat molt el teu escrit.
Gràcies
Es pot pensar, es pot sentir, però s’ha de saber dir! Ens ajudes a posar les paraules.
Molt interessant. Hi ha molta veritat en tan poquet de tros.
Molt bon any a tots i endavant!
Sí, recorde que mon pare m’ho dia, en frases com ara “fa falta saber de lletra”, o “si no saps de lletra, malament”. Ja quasi tení oblidada esta frase, que més que frase era una sentència. I tenia raó.