El servei d’autobús o cotxe de línia, com li hem dit sempre, és un servei de primera necessitat perquè comunica el poble amb la capital i puja i baixa a totes aquelles persones que no tenen vehicle i que, per diferents motius, han de desplaçar-se.
Però sempre ha sigut un símbol com a primer i únic mitjà regular de transport que ha trencat l’aïllament físic de la població. La línia Vistabella-Castelló, a més de persones, porta notícies, encàrrecs, premsa, medecines i en altres temps també el correu. L’arribada de l’autobús al Dau a les sis de la vesprada va concentrar durant dècades una gentada: era una festa esperar amics, familiars o desconeguts excursionistes i visitants vestits amb modes i indumentàries diferents a les habituals. Ara l’arribada del cotxe de línia ja no és res d’extraordinari, però que l’eixida sigue a les 6 de la matinada és difícil d’oblidar, encara que en este aspecte hem millorat: l’any 1921 eixie a les 4.30!
Obligatori resulta citar els conductors, que dibuixen cada dia el fil invisible que uneix Vistabella amb la resta del món: Amado, José Maria, José, Braulio, Manolo, Antonio (tres Antonios diferents), Rogelio… i els cobradors (feina ja extingida) com el tio Sento o Higinio.
Perquè volem fer un homenatge per remarcar l’enorme sort de tenir cotxe de línia, mireu la publicitat del servei, que quasi no ha canviat des de 1921, encara que sí han canviat el recorregut i les característiques del vehicle. I el preu!
34…. anys més tard podem trobar
Arxiu de Vistabella del Maestrat 