Arxiu d'etiquetes: arxiu de Culla

Documentació històrica de l’Arxiu de Culla sobre Vistabella

Gran part del material del fons històric de l’Arxiu de Culla ja estĆ  digitalitzat i pot consultar-se en lĆ­nia al repositori de l’UJI. Però correspon a un altre nivell, de plaer i d’admiració, poder contemplar en viu documents escrits en tinta vegetal sobre pergamĆ­ que estan datats fa 600 anys, posem per exemple. Això Ć©s el que ofereix l’exposició comissariada per Paco BellĆ©s Beltran, de Culla, que pot visitar-se a la Casa de la Llum: per primera vegada ha viatjat des de Culla a Vistabella una tria de documentació que abasta des dels segles XIII fins el XVIII i que explica el passat del nostre poble.

Per citar algunes de les quaranta-cinc meravelles manuscrites que es poden admirar destaquem un testament datat l’any 1395 on apareix citat Sant Joan de la Font Coberta -el nom original de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa-, i tambĆ© uns versos en carĆ cters arĆ bics -escrits sobre escorƧa d’arbre- datats sobre l’any 1000.

La història de la Setena de Culla estĆ  Ć mpliament representada. S’exposa el document de la seua creació l’any 1345, en doble pergamĆ­, quan el Maestre de l’Orde de Montesa -Pere de Thous- va atorgar els drets per a gestionar les pastures, les vies pecuĆ ries, l’aprofitament d’aigües, dels boscos, i de tot allò relacionat en la ramaderia. TambĆ© hi ha Visures, en les delimitacions dels territoris de la Setena i llibres d’ordenances i normes del seu funcionament.

L’exposició ha estat organitzada en motiu de la celebració del 775ĆØ aniversari de la Carta de Poblament de Vistabella, datada el 3 d’abril del 1251, i atorgada per ConstanƧa d’Alagó i Guillem d’Anglesola.

Visures de ploma i tinta

La Setena de Culla, nascuda el 1345 i formada per 7 pobles: Culla, Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat, Benassal, La Torre d’en Besora, Benafigos i Vilar de Canes, tenia una llei comuna per defensar i compartir els interessos ramaders. TambĆ© coneguda com Ā “Comunitat d’Herbatge” va comprar els drets d’explotació dels recursos pecuaris i forestals a l’orde de Montesa: aquest Ć©s l’origen dels nostres camins rals i drets de pas.

Les Visures són documents escrits a mĆ  per un escrivĆ , testificades per un notari, on estan especificats els camins, assagadors, fonts, mallades, abeuradors i els comuns d’herbatge de tot el terme.

El verb visurar significa reconĆØixer o examinar visualment, per tant cada 8, o 10 o 14 anys -i desprĆ©s de fer un jurament d’honestedat- els sĆ­ndics i prohoms encarregats recorrien el territori a peu i prenien nota de tot el que era de tots: que les fites dels camins no s’hagueren canviat de lloc, que els pous estigueren nets o que ningĆŗ no havia llaurat dins el pas.

Tota la nostra toponĆ­mia ja estĆ  en les Visures perquĆØ estan redactades amb molta precisió, la seua finalitat era vigilar el manteniment, i per tant el bon funcionament, de les comunicacions i serveis bĆ sics de l’economia de la TinenƧa de Culla: la xarxa ramadera.

visura1658_800p

CapƧalera de la Visura manuscrita de l’any 1658 sobre el terme de Vistabella: feta en 10 jornades, entre el 17 de juny i el 10 de juliol. Arxiu Municipal de Culla. Foto de JesĆŗs Bernat Agut

Devem al nostre filòleg, JesĆŗs Bernat Agut, la descoberta de les nou Visures del terme de Vistabella que estan guardades a l’Arxiu Municipal del poble de Culla, i que corresponen als segles XVI, XVII i XVIII.

A l’Arxiu Municipal de Vistabella tambĆ© es conserven tres Visures, ara acabades de restaurar, que corresponen als segles XVII i XVIII:

  • Visura dels Masos i Passos. Any 1688. Feta entre el 30 de juny i el 13 de juliol de 1688 Ć©s el document original mĆ©s antic de l’Arxiu Municipal.
  • Visura General de la Vila de Vistabella de 1759.
  • Visura General de Passos, Mallades, Abeuradors i Comuns d’Herbatge de la vila de Vistabella feta en lo any del naiximent del senyor, 1769.

Les Visures estan escrites en valenciĆ  que era la llengua oficial del Regne de ValĆØncia dins la Corona d’Aragó, fins i tot les del segle XVIII. Recordem que l’any 1707 el Decret de Nova Planta del rei Felip V de Borbó va abolir els Furs i va imposar per llei el castellĆ  com a llengua de l’administració, però el valenciĆ  era la llengua que coneixien els escrivans i la van seguir utilitzant fins al segle XIX.

Any 1688. Visura dels Masos i Passos. Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat. Foto d’Elvira Safont