Arxiu d'etiquetes: cavalleries

Objectiu Mandilà

Amb la intenció d’elaborar una protocol sobre la festa de Sant Antoni del nostre poble, i aixina evitar la pèrdua de les seues característiques més distintives, hem començat per fer una recopilació de totes les mandilaes que encara es conserven escampades per les cases.

Si tens una mandilà, la volem fotografiar

A més de fer les fotos, repleguem informació sobre l’origen familiar de cada una, i sobretot volem posar en valor la importància que té la seua conservació, i també el seu lluïment la nit de la festa: els tapets, alforges, campanetes i cabestres de colors de les mandilaes donen personalitat al nostre santantoni, i mostren que el color roig és sinònim d’alegria i germà del foc.

Per als que encara no sabeu què és una mandilà ací ho teniu explicat

La força de sang

Deixa un comentari

FOTO Josep Lluís Ruiz Guasch. Estiu 1988. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

A moltes cases del poble, dins el casc urbà, hi havia un corral amb una mula, un matxo, una egua o un burro. I per suposat, a tots els masos. En la dècada dels anys 80 van anar desapareixent de la nostra vida diària.

L’any 1984 es van actualitzar les ordenances municipals del poble per a renovar les tarifes bimensuals, una de les quals encara era el “trànsit dels animals domèstics”: l’Ajuntament ingressava 100 pessetes per cada cavalleria.

Al llarg de la història de Vistabella del Maestrat s’ha utilitzat primer l’energia o força de sang -la pròpia de les persones i la dels animals domèstics-, associada a la força de vent per a batre i a la de l’aigua en els molins de farina; lligada més endavant a la de foc, en les calderes d’essència d’espígol.

Ara disposem de molts altres recursos energètics. Hui al nostre territori no hi ha taxa per cavalleries, la força de sang és passat i els animals comencen a tindre drets.

Estiu c.1954. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Safont Gimeno.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT o cerqueu https://sedoneasaber.wordpress.com/

500 habitants i 2 mestres

1 Resposta

FOTO Josep Lluís Ruiz Guasch. Agost 1991. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

La dècada que va tancar el segle XX a Vistabella del Maestrat encara lluïa canyissos i portes mitgeres de fusta en gateres redones.

El 22 de gener de 1991 va nevar en ganes, passat un mes el rector David Solsona, com a titular del bar de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, exposa a l’Ajuntament que no pot realitzar les seues activitats per estar incomunicat, i demana solucions al tema de la neu.

També demana coses el nou Consistori format en les eleccions municipals del 26 de maig: a la Conselleria de Turisme una subvenció per a construir un càmping i un hotel; al Pla provincial d’Obres de 1992 li reclamen una piscina; també recolzen la iniciativa privada de construcció d’un hotel de muntanya, per a 60 persones, en la partida de l’Ombria. Que pugen visitants per a que no se’n vagen els habitants, idea discutible que sobrevola el poble, encara ara passats trenta anys.

Al padró baixàvem fins els 500 habitants i les places de mestres es reduïen a dos. Només la piscina es va fer realitat.

El 29 de novembre de 1991 la secretària Julia Moliner Blay pren una decisió històrica i insòlita: trenca la tradició manuscrita i redacta la primera Acta Municipal de Vistabella a màquina!

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT o cerqueu https://sedoneasaber.wordpress.com/

Les carreres populars de Sant Antoni

Deixa un comentari

17 de gener de 1967 [Carreres de Sant Antoni]. Fons familiar Rosa Monfort Moliner. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Cada mes de gener arriba la festa de Sant Antoni, una celebració que s’adapta als grans canvis de les poblacions xicotetes com la nostra. Es mantenen les fogueres, el repartiment de rotllos i cascaranyes, i els treballs comunitaris d’elaborar pastissets i anar a buscar malea, però les carreres populars de matxos i cavalls es van quedar al segle XX: l’energia de sang, la força muscular de persones i animals per al treball, ja és cosa del passat.

Fotos CARMEN de Cabanes. 3 novembre 1957. Fons familiar Rosa Safont Gimeno. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Ara, les cavalleries que una nit a l’any desfilen pel poble darrere el guió de Sant Antoni són d’entreteniment i passeig, i escenifiquen una representació dels nostres orígens.

Les desaparegudes carreres populars de Sant Antoni es feien de vesprada a la carretera d’entrada al poble, a la recta davant de les Forques: els genets muntaven a pèl, primer corrien matxos, egües i cavalls, després burros, i s’acabava en les corregudes a peu dels jóvens: xics i xiques per separat. El premi era un pollastre viu.

Les competicions actuals, per franges d’edat al carrer Major, són l’evolució d’eixe antic món agrari, i han incorporat a xiquetes i xiquets com a protagonistes nous. El premi encara és un pollastre viu.

Visca la festa de Sant Antoni!

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Els nostres articles sobre la festa de Sant Antoni a Vistabella del Maestrat:

Aportació de Jesús Bernat. IMATGIES. Les corregudes de Sant Antoni a Vistabella

Quan els rotllos de Sant Antoni es llançaven al vol

1 Resposta

Gener 2016. Repartiment de rotllos i cascaranyes a la Sala de la Vila.

L’any 1946 va ser clavari de Sant Antoni el tio Ramon Olària Solsona. La millor festa hivernal del territori encara es manté però ha hagut de fer adaptacions als canvis del món rural.

Quan el tio Ramon va ser clavari el forn no era un negoci privat al qual es podien encarregar els rotllos de llavoretes: la distribució sexista de les feines ajuntava totes les dones pròximes a la família del clavari per a fer els rotllos al forn comunal. El centre de la festa no era la Sala de la Vila com ara, sinó la casa del clavari, on es portava el santet, i per on desfilaven totes les grupes de la matxà mudades en mandils de colors per a traure rotllo i replegar cascaranya.

Foto Núria Garcia Vicente. Gener 2023. La ronda de l’arreplegà de Sant Antoni.

Tampoc no es feia l’actual ronda de la vesprada que volta el poble abans de la nit de fogueres: ara els clavaris i clavariesses van casa per casa, acompanyats per la música de la rondalla, a repartir rotllos i fer l’arreplegà d’aportacions per a la festa. Abans, des de la porta del clavari, els rotllos es llançaven al vol com si foren caramels, quan s’acabava la desfilada de la matxà. I no paraven mai al terra, de tanta gent que hi havia!

L’any 1946, quan el tio Ramon Olària Solsona del raval de Loreto va ser clavari a Vistabella, totes les persones que no anaven en cavalleria van replegar els rotllos que caien tous damunt dos pams i mig de neu! També hi ha qui diu que José Olària, el fill del tio Ramon que era pastor i tenia traça en fer volar pedretes, disparava els rotllos des del balcó i que la neu se’ls tragava.

Siga en neu o sense neu: Visca la festa de Sant Antoni!

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Els nostres articles sobre la festa de Sant Antoni a Vistabella del Maestrat:

Aportació de Jesús Bernat. IMATGIES. Les corregudes de Sant Antoni a Vistabella

Les grupes de Sant Antoni

2 Respostes

[Al mas de Clèric] 1965. Fons familiar Teresa Folch Folch. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

Al món rural tots els animals han sigut peces importants però el protagonisme sempre el van ocupar les cavalleries. Les màquines van arribar per substituir les seues feines i al segle XXI la desaparició física de cavalls, matxos, egües i burros també es va emportar el vocabulari que els definia: quan els matxos portaven taleques de farina, sàries en canastes o sacs de pataques es deien càrregues; però quan passejaven parelles de gent per anar a una boda o una provessó es deien grupes.

Al gener, a la festa de Sant Antoni les grupes van en provessó guarnides en mandilà, i això que ara les cavalleries no són la base del treball, ja no hi ha càrregues, la matxà nocturna que desfila vora les fogueres recorda allò que vam ser: com volíem els burrets que necessitàvem i l’orgull que sentíem de mostrar el matxo. Les grupes de Sant Antoni són l’agraïment als animals que ens han ajudat a sobreviure.

[Al Dau] 1962 Fons familiar Paquita Miravet Olaria. Arxiu de Vistabella del Maestrat

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Els nostres articles sobre la festa de Sant Antoni a Vistabella del Maestrat: