Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Què és l’Orde de Montesa? on està Montesa? qui eren els seus membres? quina és la vinculació amb Vistabella i la seua església?

Continuant amb la publicació de tesis doctorals sobre la història de Vistabella del Maestrat, volem que us apropeu a conèixer l’Orde de Montesa i la vida dels seus membres.

Gràcies a la tesi doctoral de Josep Cerdà i Ballester Els cavallers i religiosos de l´Orde de Montesa en temps dels Àustria (1592-1700), podreu aproximar-vos a la biografia dels cavallers i religiosos que integraren l’orde militar entre 1592 a 1700. A més, l’autor ens ofereix un precís capítol sobre l’etapa medieval i l’evolució de la institució a partir del segle XVII.

El treball aporta dades d’alguns personatges nascuts a Vistabella frares de l’Orde de Montesa: Jerónimo Badal, Juan Jerónimo Çaera, Romualdo Monferrer i Juan Rovira; d’altra banda, altres frares montesians hi foren rectors de la parroquial de Vistabella: Pablo Climent, Pedro Fito, Jaime Pasqual, entre altres. Com veiem, dades ben interessants que complementen així la tesi doctoral sobre l’església de Vistabella.

2014-09-22 17_50_31-Tesi Josep Cerdà i Ballester (3 vols).pdf - Adobe Reader

A més podeu visitar la web del Museu Parroquial de Montesa on ens ofereixen més bibliografia i informacions sobre la història de l’Orde de Montesa i de la seua vila.

Tesi doctoral sobre l’església de Vistabella del Maestrat

2 Respostes

Maria Jesús Mañez Pitarch és professora de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat de Castelló, i el gener de 2014 ha publicat la seua tesi doctoral sobre l’església de Vistabella. El treball final consta de 692 pàgines i porta el títol: La Arquitectura religiosa renacentista en tierrras del Maestre: la Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción de Vistabella del Maestrazgo.

En aquesta tesi ha reunit totes les dades bibliogràfiques, gràfiques i arxivístiques existents. També ha fet un exhaustiu aixecament gràfic que ha estat realitzat a partir de complets treballs de camp, durant els quals ha utilitzat no només sistemes tradicionals de mesurament, com ara instruments i aparells topogràfics, sinó també programari d’última generació.

Gràcies a la totalitat de la investigació s’ha localitzat als autors de l’obra: d’una banda l’arquitecte francès Joan Tell “(…) en el año 1987 Ferran Olucha encontrara un documento en el archivo municipal de Castellón donde se desvelaba el verdadero autor de la obra, Joan Tell. En dicho documento el propio Joan Tell se define como arquitecto, también maestro de iglesias, y habitador de la villa de Vistabella”. D’altra banda l’autora manté la tesi que Joan Rigor va ser l’autor de les portades: “(…) el autor de las portadas de Vistabella fue Joan Rigor, el cual fue reconocido en su tiempo como un cantero de mucha habilidad”. Aixina mateix també s’explica perquè Joan Anglès, al qual sempre s’ha atribuït l’obra, no podia ser-ne l’autor.

A tall personal anotem que l’autora de la tesi: Maria Jesús Mánez és filla d’Olimpia Pitarch i néta de Landelino Pitarch del Carrer Major 28 de Vistabella.

Portada-retaule de l’església de Vistabella

1 Resposta

Devem a Adolf Mas i al seu fill Pelai Mas el fet d’haver pogut identificar totes les imatges de la portalada-retaule de l’església de Vistabella, d’inicis del segle XVII. Ells van ser els autors l’any 1917 d’una fotografia que, en principi, no interessava a ningú. O no massa. Però no imaginaven que 20 anys després hi hauria una guerra que buidaria el retaule d’imatges. I que la seua fotografia seria molt buscada, sense saber que realment existia. L’any 1981 la va trobar Elvira Safont Pitarch, quan era estudiant d’història de l’art a València, en un arxiu privat del carrer Freneria número 5, darrere de la catedral de Barcelona. Va ser aixina com va poder fer un estudi d’identificació de les imatges, i per tant, del significat global de la portalada.

En l’actualitat el fons fotogràfic de l’arxiu Mas pertany a l’Institut Amatller d’Art Hispànic (Passeig de Gràcia 41, Barcelona, telèfon 93 216 0175), de titularitat privada. La imatge de la portalada està referenciada com a: C 24877. Està prohibida la seua reproducció en finalitat lucrativa i cal citar sempre la propietat de la mateixa.