Arxiu d'etiquetes: dones de carrasca

Pastores de Penyagolosa

El projecte Pastores de Penyagolosa forma part de la replega de Memòria Oral del nostre territori: tots els sabers i aprenentatges, i les manifestacions culturals que ens han donat identitat secularment han sigut contats de viva veu entre generacions, no els hem heretat per escrit. Els canvis econòmics que han originat l’emigració, i han anat buidant les zones agrĆ­coles i ramaderes, han trencat la lĆ­nia de transmissió oral i ens porten a perdre el relat d’un món profundament lligat a la natura i les estacions, i d’una gent que consumia allò que produĆÆa i basava l’economia i les relacions en la comunitat i l’ajuda mĆŗtua. TambĆ© era un món illetrat, crĆØdul i fĆ cil d’enredar, i que discriminava fortament les dones.

En la voluntat de rescatar una part de la memòria de les dones de carrasca del territori estem localitzant les que anaven a guardar la rabera, per a gravar el seu testimoni i traçar el dibuix vital des de la infantesa, per evidenciar el biaix de gènere que no acostuma a explicar-se en els relats que es fan sobre la ramaderia a ca nostra. També tenim els testimonis de les dones joves que han apostat pel medi rural: una opció personal que no van poder triar les pastores que les van precedir.

Posar en valor l’aportació de les dones rurals en general, i de les dones pastores en particular, Ć©s aproximar-se a la nostra història real, i Ć©s fer justĆ­cia a un llegat que ha estat invisibilitzat. 

Amb l’assessorament del Programa d’Extensió UniversitĆ ria (PEU) de la Universitat Jaume I de Castelló, i el recolzament de l’Ajuntament de Vistabella del Maestrat, en este projecte sumen esforƧos moltes dones. D’una banda l’equip responsable del video documental Pastores: TĆ nia MuƱoz MarzĆ , que treballa en l’àmbit del folklore narratiu i la comunicació artĆ­stica, Amaya MuƱoz MarzĆ , com a gestora del patrimoni i historiadora de l’art, i Noelia Blanca Basilio, que Ć©s videografa especialitzada en projectes de caire social i antropològic. D’altra banda, Jodie DiNapoli Algarra, docent a l’UJI i investigadora del costum de echar al ganado a l’interior de la provĆ­ncia de ValĆØncia i de registres visuals generats arran de la convivĆØncia dels humans amb la geografia, i Elvira Safont Pitarch que, com a integrant de la comunitat patrimonial de Penyagolosa, aporta el treball del camp en la localització de les pastores.

8 de marƧ. La veu de les dones

1950. FlorĆØncia i Anita. Fons familiar Lupe Moliner Salvador

Històricament el silenci de les dones en general, i al món rural en particular, ha permès una estructura social injusta basada en la dependència econòmica i la submissió personal.

Fem nostres les paraules de la periodista i escriptora Emma Zafon de Llucena. Ens agrada el lloc del món d’on venim i on algunes vivim, el nostre poble Ć©s una bonica postal de bancals de pedra seca i carrasques, Ć©s el nostre refugi. Però les coses que ens agraden tambĆ© s’han de repensar.

Encara hem d’obrir moltes finestres al món rural, per a canviar comportaments i ventilar idees antigues.

Per a trencar l’espiral d’autosilencis de les dones. Per a fer entendre que cuidar xiquets, vells i malalts tambĆ© Ć©s cosa d’hòmens. PerquĆØ cal dir alt i fort que l’economia del món rural no se sostĆ© sense el treball de les dones. Per a posar en evidĆØncia les actituds que encara hui no han entĆØs que les dones tambĆ© són ciutadans amb vot i veu.

En defensa de la igualtat de drets, com cada 8 de marƧ, retem homenatge -i defensem els drets- de les dones de carrasca del territori de Penyagolosa.

8 de marƧ. El poder de dones i xiquetes

Setembre 1962 [Llavar a l’AlforĆ­]. Fons familiar Eva Maria Miralles Salvador. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Als seixanta, la font de Baix i la font de l’Ombria eren els dos llavadors pĆŗblics als afores del casc urbĆ  de Vistabella; aixina que desplaƧar-se a dos quilòmetres fins el llavador de l’AlforĆ­ era una excursió divertida per a un grup de xiques i necessitava una excusa: rentar les estovalles dels altars de l’esglĆ©sia per a la festivitat de Santa Teresa.

L’any 1962 un safareig pĆŗblic era un espai de llibertat: deixava a dones i xiquetes ser les ames de les converses i els riures, sense esperar el permĆ­s del pare o el marit. No eren ames de res mĆ©s: la llei no les autoritzava a obrir-se un compte al banc, no era ben vist que entraren sense companyia a les tavernes ni als cafĆØs, i no podien decidir tindre carnet de conduir.

La reforma de les lleis, des de 1975, ha anat concedint en compta-gotes els mateixos drets a les dones que a les altres persones humanes: nomƩs des de 1981 tenen la pƠtria potestat sobre els seus fills i poden tindre passaport.

Les lleis atorguen el poder de decidir: als hòmens des de fa molts anys, a les dones des d’ahir.

En defensa de la igualtat de drets, com cada 8 de marƧ, retem homenatge a les dones de carrasca del territori de Penyagolosa.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT