c.1910. Fons familiar Nela Robres Miravet i germans. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Els pelegrins de les Useres enceten l’últim divendres d’abril el cicle anual de les rogatives cap a Sant Joan de Penyagolosa. Però la constància gràfica del seu ritual és d’inicis del segle XX i és mínima.

Hi ha nombroses publicacions que expliquen els detalls d’aquest cerimonial, i als anys 70 els magnífics reportatges dels fotògrafs Cristina Garcia Rodero i Manuel Cruzado Cazador el van donar a conèixer a tot arreu. Al segle XXI, amb l’ús personal dels telèfons intel·ligents, s’han incrementat les imatges i els vídeos sobre la rogativa que circulen per les xarxes de manera simultània a la celebració.

En contrast amb la notorietat actual, que porta aparellada l’assistència multitudinària de turistes i visitants, compartim una imatge de calma dels pelegrins durant l’eixida de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, el dissabte al matí. Una imatge que, de tant inusual, pareix teatralitzada: sense turistes, sense càmeres, amb barbes curtes i vestes llargues, calçats amb espardenyes, amb barrets d’ala ampla i amb saragüells.

Altres posts de l’Arxiu de Vistabella del Maestrat sobre els Pelegrins de les Useres:

Quan Sunsi era cotero

El darrer divendres de cada mes d’abril, des de fa segles i en horari solar, els Pelegrins de Les Useres inauguren el rosari de rogatives que, des d’alguns pobles, arriben a Sant Joan de Penyagolosa. O vere Deus. Tots els camins solitaris despertaran al ritme dels bordons de fusta quan toquen a terra i marquen el pas. O vere Deus. La màgia d’un cant amb veus d’home que ve d’un altre temps, i que demana pau, salut i aigua del cel, tornarà a impactar a centenars de visitants. I en sent demà milers d’imatges circularan per la premsa i les xarxes socials.

Però als anys 70 del segle XX, quan els Pelegrins arribaven al seu destí, només els esperava el santet. I la família de l’ermità, que va assumir de vegades més d’un paper en el ritual. Quan no pujaven coteros de Vistabella, la filla xicoteta es posava el roquet i feia d’escolanet.

Un cronista excepcional, el fotògraf Manuel Cruzado Cazador, va narrar en imatges la bellesa crua i aspra dels Pelegrins sense turistes, l’acollida dels darrers ermitans de Sant Joan de Penyagolosa i a Sunsi fent de cotero perquè no tenia un germà.

O vere Deus, trinus et unus.

Da nobis salutem et pacem et pluviam de coelis.

Manuel Cruzado Cazador. 28 abril 1973

Manuel Cruzado Cazador. 27 abril 1974

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com