El darrer divendres de cada mes d’abril, des de fa segles i en horari solar, els Pelegrins de Les Useres inauguren el rosari de rogatives que, des d’alguns pobles, arriben a Sant Joan de Penyagolosa. O vere Deus. Tots els camins solitaris despertaran al ritme dels bordons de fusta quan toquen a terra i marquen el pas. O vere Deus. La màgia d’un cant amb veus d’home que ve d’un altre temps, i que demana pau, salut i aigua del cel, tornarà a impactar a centenars de visitants. I en sent demà milers d’imatges circularan per la premsa i les xarxes socials.
Però als anys 70 del segle XX, quan els Pelegrins arribaven al seu destí, només els esperava el santet. I la família de l’ermità, que va assumir de vegades més d’un paper en el ritual. Quan no pujaven coteros de Vistabella, la filla xicoteta es posava el roquet i feia d’escolanet.
Un cronista excepcional, el fotògraf Manuel Cruzado Cazador, va narrar en imatges la bellesa crua i aspra dels Pelegrins sense turistes, l’acollida dels darrers ermitans de Sant Joan de Penyagolosa i a Sunsi fent de cotero perquè no tenia un germà.
O vere Deus, trinus et unus.
Da nobis salutem et pacem et pluviam de coelis.
SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com
Ana Ramos Broch ens ha enviat un correu que copiem sencer:
Enhorabona per la vostra pàgina, en les fotos conec al senyor Eduardo, la senyora Carmen i a Sunsi, una gran família, tinc molts records d’ells. Tots els estius pujàvem a Sant Joan durant un mes, eixos records són fabulosos, m’agradaria tornar a vore a Sunsi, era una gran persona. Gràcies família.
Retroenllaç: La provessó dels de la comunió | Arxiu de Vistabella del Maestrat