El nostre territori és terra de frontera, per això compartim paraules mesclades en els nostres veïns de parla castellana: a Villahermosa de les manzanas en diuen pomas i a Vistabella del pic en diem pico. El pico DE Penyagolosa. Però que el nom pico sigue masculí no vol dir que el nom Penyagolosa també ho sigue.
La tradició oral que hem heretat dels nostres avantpassats es refereix a Penyagolosa en femení, com a muntanya i com a penya: les terres DE Penyagolosa, els pins DE Penyagolosa, a prop DE Penyagolosa, està aboirat A Penyagolosa o està nevant A Penyagolosa… perquè sempre que Penyagolosa com a topònim va assoles és del gènere femení.
En les jornades de l’UJI “Paisatge, etnografia i rituals a Penyagolosa” el juliol del 2015, el filòleg Jesús Bernat ja va denunciar aquesta confusió. La seua comunicació posava de manifest la desídia de l’administració en l’ús dels rètols oficials que no respecten el valor patrimonial dels topònims com a notaris del paisatge.
[Una gran senyora] Foto Jesús Bernat Agut
Açò és un crit d’auxili. Des de dins del territori DE Penyagolosa reivindiquem el gènere femení DE Penyagolosa i encoratgem als que van A Penyagolosa, als que estimem i parlen DE Penyagolosa a respectar la idiosincràcia de la seua naturalesa femenina, la que li van atorgar els nostres avantpassats. Redéu!
Arxiu de Vistabella del Maestrat 
No sé si és problema del disseny o ho és del meu ordinador però se m’ha fet impossible llegir l’article sobre les lletres del fons
És del teu ordinador. Prova d’accedir des de diferents cercadors.
Tens tota la raó, ja ho he pogut llegir correctament. I no puc estar més d’acord amb el que dius. Prometo esmenar el cas i dir, d’ara endavant . Penyagolosa està nevada, Penyagoloa està enboirada, etc, etc.
Ens fem més vells, ens feu més savis!!!!
Dins “De Castelló a Penyagolosa, les retolacions oficials”, article pendent de publicació. Comunicació en les jornades celebrades el 2015 a la Llotja de Castelló (UJI), deiem:
“I arribem a Penyagolosa, també recollit, en les nostres enquestes, com el Pico. La denominació ‘el Penyagolosa’ no l’hem sentida mai a la gent dels termes que l’envolten. Recordem que ‘penya’ és femení i que al mateix terme trobem ‘la Pinyalossa’, ‘la penya Blanca’ o ‘la Pena-roja’. Aquesta masculinització amb el determinant sembla haver estat una invenció excursionista, possiblement com a reducció o el·lipsi de ‘el pico de, el cim de Penyagolosa’, que ha tingut, a més, el reforç d’haver estat emprat per autors com Sarthou Carreres, que alterna Penyagolosa, quasi sempre, amb ‘el Penyagolosa’.”
Jo mateix he caigut alguna vegada en aquesta utilització que, altrament, no té cap justificació.
Afegim també que, ben prompte apareixerà publicat a Onada un llibre de Vicent Pitarch sobre Penyagolosa on denuncia també l’ús de l’article masculí.
Si diem que el Penyagolosa està nevat ens referim al pic, no al nom d’ell.
Això és evident Vicent, i no presenta cap problema com molt bé tu dius “quan estem parlant”. Però una altra cosa és quan escrivim. Cal diferenciar entre la parla i la llengua: la parla és viva, és oral, són les aportacions personals de tots els emissors d’una llengua i totes les nostres parles són diferents, mentres ens entenguem no hi ha cap problema.
Però la llengua escrita té unes normes estàndard, unificades, que cal complir perquè d’altra manera arribaria un moment que no mos entendríem. Per això si estàs parlant pel carrer pots dir “aniré a un puesto de la Mancomunitat del Penyagolosa”, però si ho has d’escriure has de tindre en compte que puesto és una interferència d’una altra llengua i no existeix en la nostra, i que has d’afegir la paraula pic per a que el gènere tinga concordança, o el que és el mateix: si no ho fas hauràs comès 2 errades!
I això és vàlid per a tots els idiomes.
Molts gràcies per llegir-nos, i per opinar.
Retroenllaç: La fotogènia de Penyagolosa