Arxiu d'etiquetes: ruralitat

Festa del llibre 2023. Llegir per obrir els ulls

El poeta andalús Antonio Machado (1875-1939) defensava que “en qüestions de cultura i saber, només es perd el que es guarda; només es guanya el que es dona“: li fem cas i cada 23 d’abril vos compartim alguna lectura.

Dos dones han observat el seu món i han pres decisions vitals: Maria va viure a Sagunt al segle XX i ara un còmic ens mostra la seua lluita coherent per defensar els seus drets; Vanesa viu al segle XXI al Pirineu i escriu perquè vol despertar-nos la consciència sobre la manera com vivim tots. Llegiu-les per obrir els ulls.

Maria, la jabalina. Durán, Cristina i Giner Bou, Miguel Ángel. Astiberri Ediciones

L’any 2003 l’Ajuntament de Sagunt li va dedicar un carrer a Maria Pérez Lacruz.

Aquest còmic narra la seua curta vida: els autors van fer una investigació a partir de testimonis orals, i de documentació d’arxius, i han dibuixat en vinyetes la vertadera història silenciada d’una jove treballadora nascuda l’any 1918, que va simpatitzar en les idees anarquistes, i que durant la guerra va treballar primer d’infermera al front i després a la fàbrica de municions.

Acusada per la repressió franquista de delictes que no podia haver comés, va ser afusellada al Terrer de Paterna l’any 1942 quan tenia 25 anys.

Ruralisme. La lluita per una vida millor. Freixa Riba, Vanesa. Editorial Ara Llibres

Vanesa Freixa és il·lustradora, viu amb la seua família dalt d’una muntanya del Pirineu, té una xicoteta rabera d’ovelles i és coneguda perquè va ser directora de l’Escola de Pastors i Pastores de Rialp. És una dona rural.

Els pobles de l’interior de Castelló patim totes les conseqüències del despoblament, busquem eixides i solucions a les problemàtiques del món rural, i moltes vegades ho fem des del punt de vista del món urbà.

Freixa ens explica que el ruralisme és una altra cosa, segons ella l’opció més intel·ligent de supervivència ara mateix.

10 xiquetes i 6 xiquets

2 Respostes

La qualitat de la vida rural és innegable, encara que la deficient gestió dels recursos per part de totes les administracions al llarg dels anys ens ha deixat en herència una ruralitat amenaçada de despoblament, i amb ella hem de patir una injusta carència de serveis.

A Vistabella, com a totes les poblacions de l’interior de Castelló, hem tancat un cicle perquè ha desaparegut la manera com gestionàvem el patrimoni els darrers segles, i necessitem trobar alternatives per a que el territori seguisca viu en un nou cicle encetat al segle XXI.

Hem abandonat gran part dels bancals i els nostres masos ja no són unitats productives: ha canviat la gestió de la terra que ara té qualitats estètiques i ambientals. Ha desaparegut una cultura que baratava pataques, però va nàixer un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals per a conservar el paisatge. Les brigades forestals i els bombers fan una part de la feina que abans feien les moltes raberes que habitaven el terme. I enmig d’aquesta transició de model social i econòmic segueix viva l’escola rural, com a referent, per a fixar i per a atreure població.

D’un costat l’escola viu gràcies a les famílies que aposten pel món natural i valoren la qualitat educativa que suposa l’atenció personalitzada d’una ràtio baixa, la convivència de diferents edats en la mateixa aula i el dinamisme del treball en l’entorn més pròxim. De l’altre costat cal remarcar que la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport va realitzar el 2015 un projecte experimental d’incorporació del nivell educatiu de 2 a 3 anys en els centres d’Infantil i Primària, que va ser legislat en l’Ordre 21/2019 del 30 d’abril, i que ha permès ampliar el número d’alumnat en les poblacions xicotetes com la nostra.

L’escola rural de Vistabella, pot ser hereva de la cosmovisió dels masovers del segle XIX però les ferramentes que necessita per a construir el seu present són molt diferents a les aixades: hui no es pot estar connectat a l’evolució del món sense una eficient línia de fibra òptica, un negoci que no interessa a les empreses perquè a l’interior som pocs consumidors, però que hauria de ser prioritària per a la Generalitat i la Diputació que tant en parlen dels pobles buits, i seria de gran ajuda a les 10 xiquetes i 6 xiquets d’entre dos i dotze anys que mantenen viva l’escola de Vistabella el curs 2020: elles i ells són l’ànima d’una opció que aposta per una educació que a més d’estar arrelada al territori també programa en tallers de robòtica, i són l’única opció que pot reinventar la manera d’habitar Penyagolosa al segle XXI.

1972 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Maria Isabel Gimeno Beser

Plataforma no al Yellowstone Europeo i el Manifest de la Vida Rural

2 Respostes

Fa uns mesos que sentim parlar d’un polèmic macro projecte amb unes característiques que ens recorden a vells temps i que responen als mateixos interessos de sempre. Es tracta de la voluntat de crear un gran parc nacional finançat per una fundació nord-americana que abastaria territori d’Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana. La intenció és crear un recurs turístic a gran escala amb finalitats diverses però sense comptar amb el sector primari ni amb la gent que viu al territori. Tot envoltat de màrqueting, aparents bones intencions i poc respecte aprofitant que l’argument de la “España Vaciada” està d’actualitat.

Per donar resposta al macroprojecte diversos grups, tant d’Aragó com del País Valencià, han començat a treballar amb la finalitat d’impedir que vage endavant, destaquem la Plataforma No al Yellowstone Europeo impulsada des de Cantavella i el Manifest de la Vida Rural impulsat des de Maestrat Viu. Han aparegut a la premsa diferents articles que considerem interessants per a conèixer les intencions i els arguments dels impulsors, aixina com també l’oposició decidida dels crítics a la qual ens sumem.