Arxiu d'etiquetes: rogativa

Quan els pelegrins calƧaven espardenyes

c.1910. Fons familiar Nela Robres Miravet i germans. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Els pelegrins de les Useres enceten l’Ćŗltim divendres d’abril el cicle anual de les rogatives cap a Sant Joan de Penyagolosa. Però la constĆ ncia grĆ fica del seu ritual Ć©s d’inicis del segle XX i Ć©s mĆ­nima.

Hi ha nombroses publicacions que expliquen els detalls d’aquest cerimonial, i als anys 70 els magnĆ­fics reportatges dels fotògrafs Cristina Garcia Rodero i Manuel Cruzado Cazador el van donar a conĆØixer a tot arreu. Al segle XXI, amb l’Ćŗs personal dels telĆØfons intelĀ·ligents, s’han incrementat les imatges i els vĆ­deos sobre la rogativa que circulen per les xarxes de manera simultĆ nia a la celebració.

En contrast amb la notorietat actual, que porta aparellada l’assistĆØncia multitudinĆ ria de turistes i visitants, compartim una imatge de calma dels pelegrins durant l’eixida de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, el dissabte al matĆ­. Una imatge que, de tant inusual, pareix teatralitzada: sense turistes, sense cĆ meres, amb barbes curtes i vestes llargues, calƧats amb espardenyes, amb barrets d’ala ampla i amb saragüells.

Sant Joan de la provessó

Foto Elvira Safont Pitarch. 27 de maig 2023. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

Diu el diccionari que una rogativa Ć©s una sĆŗplica pĆŗblica de carĆ cter penitencial, que tĆ© forma de provessó -o de manifestació, segons es mire-, i que es fa per a aconseguir un remei a una necessitat colĀ·lectiva. 

O Vere Deus, trinus et unus, exaudi preces populi huius.

Da nobis salutem et pacem, et pluviam de coelis.

Foto Elvira Safont Pitarch, 4 juny 2022. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

Popularment es deia que les rogatives eren per a demanar aigua, però la lletra del cant O Vere Deus, que es repeteix com un mantra en totes les rogatives, tambĆ© demana salut i pau. Es veu que necessitem les mateixes coses des de l’ĆØpoca medieval.

Un camĆ­, una bandera, un estendard, una imatge, un cant. SĆ­mbols repetits cada any que donen forma a un ritual, a un costum colĀ·lectiu de trobar-se, entossudits a conservar un trajecte heretat, que per a alguns Ć©s molt espiritual i per a d’altres Ć©s sobretot cultural.

Sant Joan de la provessó Ć©s el nom que se li dona a la rogativa de Vistabella, per diferenciar-lo de Sant Joan de juny i de Sant Joan d’agost: les tres visites anuals i festives que es fan des del poble a l’ermita de Penyagolosa.

Sant Joan de la provessó porta el valor afegit del trajecte a peu, de l’esmorzar a la font de l’Espino i del berenar a la font de l’AlforĆ­. El diccionari haurĆ  d’actualitzar el sentit de rogativa i afegir-li el significat de “compartir camĆ­”.

Si voleu compartir camƭ, i demanar pau, salut i aigua del cel, enguany la rogativa Ʃs el dissabte 7 de juny.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT o cerqueu https://sedoneasaber.wordpress.com/

La rogativa de Vistabella

Recepció a Sant Joan de la rogativa de 1996. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Teresa Moliner Moliner

La rogativa de Vistabella a Sant Joan de Penyagolosa apunta indicis de ser tan vella com la població: els darrers estudis realitzats a la imatge de fusta del Santjoanet el porten fins al segle XIII, com la primera carta de poblament, la de 1251. Aixina que només fa 800 anys que fem i desfem a peu el mateix trajecte demanant salut, pau i aigua del cel.

Les rogatives medievals que encara arriben a l’ermitori mantenen oberts uns camins fĆ­sics i espirituals, però sobretot culturals. Són jornades senzilles: es va a peu, es canta, es menja la berena. Són trobades comunitĆ ries: es comparteix el territori, el temps i el sentit de pertinenƧa.

El 4 de juny de 2022 la rogativa de Vistabella tornarĆ  a eixir a les 9 del matĆ­ del poble cantant l’O Vere Deus per a mantindre obert un camĆ­ que tĆ© 8 segles.

Articles relacionats:

La provessó dels de la comunió

L’O Vere Deus de la rogativa de Vistabella del Maestrat

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Documental O Vere Deus

Aquest documental s’ha realitzat amb una subvenció de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.

Tota la documentació sobre l’evolució del projecte O Vere Deus de Vistabella del Maestrat estĆ  publicada en la categoria de Patrimoni del web del Centre d’Estudis de Penyagolosa:

O Vere Deus. Cants de la rogativa medieval de Vistabella del Maestrat

Tallers de cant O Vere Deus

Homenatge als escolans

Projecte O Vere Deus. Fase 1

Documental O Vere Deus

L’O Vere Deus de la rogativa de Vistabella

Des del Centre d’Estudis de Penyagolosa hem encetat un projecte per a evitar la pĆØrdua del cant de la rogativa medieval de Vistabella del Maestrat a Sant Joan de Penyagolosa: hem dissenyat 4 tallers de cant durant este estiu 2021. La resposta a la nostra proposta cultural ha sigut excelĀ·lent: mĆ©s de cent assistents han participat en els dos tallers del mes de juliol que ha dirigit el cantant lĆ­ric David Montolio.

Les rogatives medievals que unien els pobles en l’ermita de Sant Joan de Penyagolosa van dibuixar uns camins fĆ­sics i espirituals al llarg de centenars d’anys. Algunes s’han perdut. Les cinc rogatives que han arribat a l’actualitat: les Useres, Puertomingalvo, Vistabella del Maestrat, Xodos i Culla presenten trets diferencials, però tambĆ© caracterĆ­stiques comunes, el cant de l’O Vere Deus Ć©s el so que les agermana.

Una mateixa petició, un cant repetitiu que demana salut, pau i aigua del cel. Una senzilla, però majestuosa, melodia cantada en llatĆ­ que devia provocar gran impressió en un paisatge de bancals de pedra seca, pastores d’ovelles i treballadors de la terra. Encara que cada poble canta l’O Vere Deus a la seua manera.

El pas del temps ha canviat les circumstĆ ncies, les necessitats i les creences, però les rogatives segueixen sent camins i sendes que travessen el territori, motius de trobada dels habitants, i patrimoni immaterial a conservar. 

A Vistabella del Maestrat els detalls del ritual passaven de pares a fills i això garantia la continuĆÆtat, fins que el despoblament no nomĆ©s va desplaƧar totes les festes i rituals als caps de setmana sinó que va trencar la lĆ­nia directa de la transmissió: el nĆŗmero de cantors i cantores va anar minvant, i els fills del tio JosĆ© Vicente, l’escolĆ , es van quedar assoles demanant salut, pau i aigua del cel, mentre una majoria els acompanyava en silenci.

La rogativa de Vistabella Ć©s comunitĆ ria, representa a tot el poble, des de l’època medieval les persones que fan el trajecte a peu segueixen la bandera roja que marca el camĆ­, però els darrers anys durant el recorregut ja no s’escolta l’O Vere Deus: les persones majors que el sabien cantar no poden caminar. Els tallers d’este estiu tenen l’objectiu de trencar el silenci i omplir eixe trajecte de mĆŗsica.

Quan Sunsi era cotero

El darrer divendres de cada mes d’abril, des de fa segles i en horari solar, elsĀ Pelegrins de Les Useres inauguren el rosari de rogatives que, des d’alguns pobles, arriben aĀ Sant Joan de Penyagolosa. O vere Deus. Tots els camins solitaris despertaran al ritme dels bordons de fusta quan toquen a terra i marquen el pas. O vere Deus. La mĆ gia d’un cant amb veus d’home que ve d’un altre temps, i que demana pau, salut i aigua del cel, tornarĆ  a impactar a centenars de visitants. I en sent demĆ  milers d’imatges circularan per la premsa i les xarxes socials.

Però als anys 70 del segle XX, quan els Pelegrins arribaven al seu destĆ­, nomĆ©s els esperava el santet. I la famĆ­lia de l’ermitĆ , que va assumir de vegades mĆ©s d’un paper en el ritual. Quan no pujaven coteros de Vistabella, la filla xicoteta es posava el roquet i feia d’escolanet.

Un cronista excepcional, el fotògraf Manuel Cruzado Cazador, va narrar en imatges la bellesa crua i aspra dels Pelegrins sense turistes, l’acollida dels darrers ermitans de Sant Joan de Penyagolosa i a Sunsi fent de cotero perquĆØ no tenia un germĆ .

O vere Deus, trinus et unus.

Da nobis salutem et pacem et pluviam de coelis.

Manuel Cruzado Cazador. 28 abril 1973

Manuel Cruzado Cazador. 27 abril 1974

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT