Arxiu d'etiquetes: església de l’Assumpció

Un regal de postal

El retaule de pedra de l’església de Vistabella és una de les nostres icones i trobar imatges anteriors a 1936 una de les nostres il·lusions. Hui oferim una imatge inèdita.

Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Monferrer Gual

Caixeta de retrats família Monferrer Gual

Dins una caixeta de fotografies que ens han deixat les filles de Rosa Monferrer Gual, del carrer Malcuinat, hi ha una postal que mostra les escultures del retaule! Tota una novetat perquè no s’ajusta a cap de les dos versions que coneixem.

En el nostre article Portada-retaule de l’església de Vistabella expliquem com vam localitzar la imatge més coneguda i reproduïda, la de l’Arxiu Mas, obra d’Adolf Mas feta l’any 1917. Però Carlos Sarthou Carreres ja havia fotografiat el retaule l’any 1910, en dos retrats que es conserven a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya: ho trobem explicat en detall a la Tesi doctoral sobre l’església de Vistabella, de Maria Jesús Mañez Pitarch, a la pàgina 571 i següents podem vore les imatges.

Revers imatge del retaule. Fons familiar Monferrer Gual

Aquesta postal del fons familiar Monferrer Gual es converteix en la tercera imatge supervivent anterior a 1936. Ara només hauríem de trobar l’autoria, o poder afinar la seua datació.

Les caixetes de retrats sempre porten regal.

El rellotge del campanar té 84 anys

Deixa un comentari

L’any 1930, quan era alcalde José Arnau, es va comprar el rellotge del campanar que va costar 4.400 pessetes, tal com consta al contracte signat el dia 23 de març d’aquell mateix any. L’Ajuntament havia demanat pressupostos a diferents rellotgers, entre els quals estava Gonzalo Tena, de Segorbe, qui es va desplaçar en persona l’agost de 1929 a Vistabella per negociar amb l’alcalde (en tant mala fortuna que no el va trobar). Per una carta de Gonzalo Tena sabem que el senyor rector preferia un rellotge que cantara tots els quarts, mentre que l’alcalde només volia les mitges hores i les repeticions.

Finalment el van comprar a Blasco y Liza, una empresa de Roquetes, província de Tarragona. El van enviar per tren fins a Castelló i el van posar en funcionament l’1 de juliol. Tenia una garantia de 10 anys i l’1 de juliol de 2030 farà 100 anys.

Tesi doctoral sobre l’església de Vistabella del Maestrat

2 Respostes

Maria Jesús Mañez Pitarch és professora de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat de Castelló, i el gener de 2014 ha publicat la seua tesi doctoral sobre l’església de Vistabella. El treball final consta de 692 pàgines i porta el títol: La Arquitectura religiosa renacentista en tierrras del Maestre: la Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción de Vistabella del Maestrazgo.

En aquesta tesi ha reunit totes les dades bibliogràfiques, gràfiques i arxivístiques existents. També ha fet un exhaustiu aixecament gràfic que ha estat realitzat a partir de complets treballs de camp, durant els quals ha utilitzat no només sistemes tradicionals de mesurament, com ara instruments i aparells topogràfics, sinó també programari d’última generació.

Gràcies a la totalitat de la investigació s’ha localitzat als autors de l’obra: d’una banda l’arquitecte francès Joan Tell “(…) en el año 1987 Ferran Olucha encontrara un documento en el archivo municipal de Castellón donde se desvelaba el verdadero autor de la obra, Joan Tell. En dicho documento el propio Joan Tell se define como arquitecto, también maestro de iglesias, y habitador de la villa de Vistabella”. D’altra banda l’autora manté la tesi que Joan Rigor va ser l’autor de les portades: “(…) el autor de las portadas de Vistabella fue Joan Rigor, el cual fue reconocido en su tiempo como un cantero de mucha habilidad”. Aixina mateix també s’explica perquè Joan Anglès, al qual sempre s’ha atribuït l’obra, no podia ser-ne l’autor.

A tall personal anotem que l’autora de la tesi: Maria Jesús Mánez és filla d’Olimpia Pitarch i néta de Landelino Pitarch del Carrer Major 28 de Vistabella.

Portada-retaule de l’església de Vistabella

1 Resposta

Devem a Adolf Mas i al seu fill Pelai Mas el fet d’haver pogut identificar totes les imatges de la portalada-retaule de l’església de Vistabella, d’inicis del segle XVII. Ells van ser els autors l’any 1917 d’una fotografia que, en principi, no interessava a ningú. O no massa. Però no imaginaven que 20 anys després hi hauria una guerra que buidaria el retaule d’imatges. I que la seua fotografia seria molt buscada, sense saber que realment existia. L’any 1981 la va trobar Elvira Safont Pitarch, quan era estudiant d’història de l’art a València, en un arxiu privat del carrer Freneria número 5, darrere de la catedral de Barcelona. Va ser aixina com va poder fer un estudi d’identificació de les imatges, i per tant, del significat global de la portalada.

En l’actualitat el fons fotogràfic de l’arxiu Mas pertany a l’Institut Amatller d’Art Hispànic (Passeig de Gràcia 41, Barcelona, telèfon 93 216 0175), de titularitat privada. La imatge de la portalada està referenciada com a: C 24877. Està prohibida la seua reproducció en finalitat lucrativa i cal citar sempre la propietat de la mateixa.