A l’Arxiu de Vistabella han arribat tres documents enrotllats dins uns tubs de metall: llicĆØncies de tres soldats del segle XIX, una veĆÆna els ha trobat dins un arcó vell de sa casa i els ha cedit per a que siguen de tots.
Al 1858 llicencien el soldat Antonio Montoliu Catalan, soldat del Regiment d’Aragó nĆŗmero 21, al declarar-lo inĆŗtil per al servei de les armes per falta de moviment del seu dit Ćndex de la mĆ dreta. Signa la llicĆØncia Antonio Ros de Olano, comte d’Almina, tinent general dels exĆØrcits nacionals. Era el regnat d’Isabel II
Al 1872 llicencien a JoaquĆn Aparici i Gonell, de Llucena, llaurador, fadrĆ, fill de Jaime i Urbana, artiller segon de l’esquadró. Signa el coronel Gaspar GoƱi y Vidarte, en nom del director general del cos d’artilleria Antonio Ros de Olano, comte de Guad-el-JelĆŗ. Encara era rei d’Espanya Amadeu I, l’any següent es proclamaria la 1a RepĆŗblica.
Què devien tindre en comú tres soldats, de pobles diferents i èpoques de servei diferents, per a que la seua documentació aparega junta en una casa de Vistabella?
A lāArxiu Històric Provincial de Castelló es conserven els permisos de conduir des de 1909, quan els cotxes van comenƧar a circular pel territori a inicis del segle XX.
Hem fet una tria dels 24 primers llibres per a elaborar un llistat dels conductors nascuts a Vistabella del Maestrat, i nāhem localitzat 100, des de 1922 fins a 1960. Tot hòmens.
No sorprendrà a ningú saber que els dos primers conductors van ser dos dels fills de Ramon Salvador Celades, farmacèutic i diputat a Corts: Ramon i Landelino Salvador eren advocats i -encara que no consta en la documentació- devien tindre cotxe de passeig.
Una altra saga de transportistes van ser els Miralles: Ramon Miralles Monfort, el pare, va tindre permĆs de conducció des de 1930, i va compartir cognoms i ofici en els seus dos fills: Ramon i Juan Miralles Monfort.
Cal destacar que les primeres fotografies que acompanyen la documentació, les dāabans de la guerra de 1936, estan fetes pel fotògraf minuter que estava instalĀ·lat al passeig Ribalta de Castelló: apareixen les baranes de lāestany, la vegetació o sāendevina el quiosc.
I acabem amb el detall de lāinici: tot hòmens. A Vistabella als anys 30 i posteriors les dones treballaven al camp i a tot arreu, i tenien capacitats fĆsiques per a conduir, però no tenien ni drets socials ni legals per a accedir a una activitat de privilegi -com era dirigir i controlar una mĆ quina- per a guanyar-se la vida de manera independent.
Tots els conductors que figuren en el llistat van col·laborar en fer del nostre poble un món menys aïllat, els seus trajectes van mantindre la carretera oberta i van fomentar la connexió en les terres baixes del litoral.
Dicho personal deberĆ” hallarse en el Campo donde se realizan los trabajos el próximo martes dĆa 27 a las siete de la maƱana en donde recibirĆ”n instrucciones.Lo que comunico a Vd. para su conocimiento y exacto cumplimiento. Salud y RepĆŗblica. […]
[ā¦] Teniendo necesidad de preparar alojamiento para oficialidad y tropa de fuerzas del Aire, procederĆ” vd a que a la mayor brevedad posible quede desalojado el local situado en la calle Ferrer y Guardiadenominado Casa Polo, para proceder a realizar urgentemente las obras oportunas [ā¦]
Ese mismo dĆa el Consejo Municipal remitió la orden a la C.N.T. local, que habĆa requisado dicho edificio, comunicando el desalojo:
[ā¦] Lo que en cumplimiento de lo interesado, le participo al objeto de su desalojamiento dentro del plazo de tres dĆas, esperando la contestación inmediatamente de recibir la presente comunicación. […]
La Casa de Polo fue desalojada y se realizaron obras para acondicionarla [ā¦] para unas 80 camas, con comedor, despensa, cocina económica de 50 plazas, agua y luz. Se han instalado dos bombas para elevación del agua, un depósito de mil litros, 6 lavabos, 3 waters y 3 duchas. Cochera para 4 coches [ā¦]
SegĆŗn consta en la documentación relativa al aeródromo, ademĆ”s de la Casa de Polo, los mandos militares y los pilotos disponĆan de otras dos casas en el pueblo.
[ā¦] SĆrvase facilitar las ocho camas que necesitan los elementos militares del Campo de Aviación en construcción asĆ como, deberĆ” reclutar el mayor nĆŗmero de obreros para trabajar dicha construcción [ā¦]
Para alojar a los soldados se construyeron varias casetas cerca de las pistas del aeródromo:
[ā¦] Una caseta de madera de 6ā05 x 5ā17 m. capaz para ocho camas y terraza de 6ā05 x 4ā00 m.Una caseta de madera de 4ā85x 3ā00 m. capaz para cuatro camas y terraza de 3ā00 x 3ā00.
Con fecha 8 de octubre se empieza la construcción de una caseta de 7ā50 x 11ā00 m. […]
El 13 de octubre el Consejo Municipal comunicó al maderista Alejandro Tena Salvador, la autorización remitida por la Jefatura de Montes de Castelló para retrasar la saca de maderas del Bovalar y del Savinar, por falta de mano de obra al encontrarse todos los hombres disponibles trabajando en las obras del aeródromo.
Hubo un pequeƱo golpe sobre las tres puntas (ruedas). Delante no habĆa ningĆŗn obstĆ”culo, solo un campo plano. De repente el avión se inclinó y giró muy bruscamente hacia la derecha, el tren de aterrizaje se rompió y el bombardero cayó sobre su fuselaje.
Nikiforov encendió la linterna, y salió a la superficie. Del avión apareció Kolesnikov. No se veĆa a Bershak. El piloto y el coopiloto corrieron hacia su cabina. Estaba en el suelo en una pose muy antinatural con la cara blanca como el papel. Los dosentraron en la estrecha cabina y sacaron con cuidado a Bershak de la cabina y lo sacaron y lo pusieron sobre la tierra.
Le quitaron la ropa, le quitaron el zapato lleno de sangre, cortaron el pantalón y abrieron el agujero donde estaba la rodilla. Al ver los huesos destrozados por los disparos y la carne ensangrentada, Kolesnikov comenzó a ponerse mal por todo lo que veĆa. Nikiforov rompió su camisa y como pudo intentó proteger la pierna herida de Bershak.
Nikoforov explicó como pudo que tenĆa un herido. El espaƱol cogió una cama oxidada que estaba apoyada sobre la pared y juntos transportaron a Bershak a la casita.
Mientras tanto, Kolesnikov contó 72 impactos en los puntos del avión de vital importancia. āEntonces, vuelan los Messerschmitt los pilotos experimentadosā, seƱaló para sĆ Nikiforov. āEs extraƱo, Āæcómo no nos hemos incendiado?ā, se encogió al ver los depósitos de gasolina, atravesados por balazos en muchos sitios. Por la tarde llegaron los automóviles y se llevaron toda las tripulaciones […]
El relato del piloto ruso coincide con el testimonio de Ćngel Tena, (āEl Temps Perdut. MemòriaHistòria de Vistabellaā, vv.aa. , Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014.) Ćŗnicamente difiere en el nĆŗmero de katiuskas, segĆŗn Ćngel fueron dos los que llegaron averiados, segĆŗn Nikiforov tres.
En el mes de abril de 1938 llegaron dos escuadrillas, la 1ĀŖ y la 4ĀŖ del Grupo 21, de Polikarpov I16 āmoscasā, estos aviones actuaron en los frentes de Teruel, Levante y el Ebro hasta el 21 de mayo, fecha en la que fue evacuada definitivamente la 4ĀŖ escuadrilla del Grupo 21, debido al avance de las tropas de GarcĆa ValiƱo que finalmente ocuparon Vistabella el 3 de junio de 1938.
Las tierras incautadas fueron devueltas a sus propietarios y el pabellón de mando se reconvirtió en escuela rural, funcionando hasta finales de los años sesenta.
Las tres fotografĆas de soldados del Cuerpo de Aviación de la RepĆŗblica que aparecen en este artĆculo, fueron tomadas en el mes de marzo de 1938, los originales formaban parte de un cuaderno de campo perteneciente a un soldado de identidad desconocida, que recorrió durante la guerra varios aeródromos de la zona de Levante, entre ellos el de Vistabella.
Las fotografĆas fueron localizadas por Ernesto Rodrigo de āMontaƱas de Libertadā a quien agradezco haberme enviado este importante testimonio grĆ”fico.
Fuentes:
-Archivo del Aire, A12156. Villaviciosa de Odón.
-Archivo de Ćvila, FF.AA. 4ĀŖ Región, Legajo P1285.
Per a Sant Joan de juny de 1924 la mula de Jacinto els va pujar els instruments a lāermitori per 6 pessetes, i allĆ els van fer un dinar per 40 pessetes i 75 cĆØntims. A lāagost el clavari de Sant Joan els va pagar 300 pessetes per la mĆŗsica de les festes.
– Dramatització de los testimonios de Matilde Alcón Tena, exposición “La dona durant la II RepĆŗblica I la Guerra Civil Espanyola”, y la obra de teatro “Un tros de dona”.
Las jornadas comenzarĆ”n con la conferencia “La Memòria DemocrĆ tica i la proposta de la Llei de Concordia”, habrĆ” un punto de venta de libros durante toda la jornada, y se presentarĆ”n las Ćŗltimas novedades editoriales del GRMHC.
Os invitamos a venir y a participar, Salud y Memòria.
Durant la dictadura de Franco es va aplicar la JustĆcia Militar a la població civil: els procediments judicials militars, coneguts popularment com sumarĆssims, eren lāĆŗnica forma de justĆcia que es va aplicar just acabada la guerra, i van ser un dels majors instruments per articular la repressió. Sāiniciaven per una denĆŗncia o per una actuació dāofici de les forces policials. Al sumarĆssim de Gil lāacusació parteix dāuna denĆŗncia de lāescrivent de lāAjuntament, la signen la parella de la GuĆ rdia Civil, el jefe de la Falange, lāalcalde i dos veĆÆns: no sāhavia de provar que lāacusació fora veritat, i tampoc no hi havia investigació. Per això els sumarĆssims sāhan de llegir amb prevencions, i no de manera literal.
Lāany 2018 el GRMHC va iniciar les campanyes dāexhumacions de vĆctimes de la repressió franquista al cementeri de Castelló. Elaborar un estudi històric ben documentat i arreplegar demandes dels familiars ha suposat un feina dāanys: les demandes dels familiars -juntament en altres condicionants tĆØcnics arqueològics- són determinants per a seleccionar les fosses o rases a exhumar en cadascuna de les campanyes, per això cal localitzar els parents. Les lĆ pides del cementeri i les esqueles del periòdic MediterrĆ”neo van proporcionar informació valuosa per rastrejar la lĆnia familiar i poder trobar un net dāun germĆ de Gil.
Finalment l’exhumació de Gil Pons va ser realitzada per lāassociació cientĆfica ArqueoAntro durant el mes dāoctubre, dins la campanya iniciada el setembre 2022 amb subvencions de lāAjuntament i la Diputació de Castelló. Les seues restes van ser desenterrades juntament amb les de Salvador Esteve Balaguer de Borriol, Wenceslao Ferrer Tur de la Vall d’Uixó i Santiago OrtĆ Folch d’Ares del Maestrat.
Ara caldrĆ esperar un temps durant el qual es realitzaran els estudis antropològics i genĆØtics necessaris per a la definitiva identificació per ADN, cosa que no sempre sāaconsegueix.
Foto Carmen de Cabanes. 21 setembre 1969. Fons familiar Maria i CĆØlia Miralles Salvador. Arxiu de Vistabella del Maestrat.
Quan es tancava la dĆØcada dels seixanta del segle XX la carretera passava pel mig del poble, les xiques de Santa Teresa complien el ritual amb guants blancs i vestit negre, la pista cap a Sant Joan era de terra, lāenllumenat era mĆnim i tota la roba es llavava a mĆ .
A lāestiu compartien conversa al pedrĆs els que havien marxat i tornaven de visita a fer la cua de l’aigua com els avantpassats, i els que s’havien quedat i no tenien pressa perquĆØ quan arribes a la font de Dalt no saps mai qui trobarĆ s i a casa sense aigua no pots tornar si vius al 1947.
Eixe any la dictadura va crear per decret el 22 de maig el Servei de Llibertat Vigilada, publicat al BoletĆn Oficial del Estado del 10 de juny, una institució que operava a cada poble i passava informes mensuals per controlar els reclusos al carrer. En el seu redactat es diu que āper un sentit cristiĆ i patriòticā es veuen obligats a usar la llibertat condicional i a vigilar els dissidents en la seua vida privada. Per a deshumanitzar a les vĆctimes de la repressió, en lāarticle 8ĆØ es refereix a les persones vigilades com a āelementsā.
No tenim informació de com va acabar la plaga de lāescarabat, però tenim els somriures de festa dāun grup de cosines germanes a la plaƧa, alienes a les mirades de darrere els canyissos i als informes polĆtics de vigilĆ ncia, un diumenge de 1943.
[VeĆÆnes del carrer JesĆŗs] 1971. Fons familiar Rafel Fabregat Prats. Arxiu de Vistabella del Maestrat.
L’any 1971 al carrer JesĆŗs les dones majors portaven dol rigorós pels familiars difunts, al color negre de la roba afegien un vel finet que els cobria el cap i que marcava el temps des que havia faltat el parent. Encara li porta velet, una admiració referida a les viudes que honoraven el marit absent; una expressió i un costum de l’any de la picor que les dones joves van decidir no copiar.
Aquell estiu a la tenda de la tia Irene Salvador, al nĆŗmero 15 del carrer Major, venien sabatilles Victòria, de color; i el paviment dels carrers i l’enllumenat pĆŗblic eren molt deficients, constaven a la llista de millores beneficioses per al poble feta per l’Ajuntament. A eixe llistat s’afegien per primera vegada les instalĀ·lacions esportives per als jòvens: un parc infantil i un frontó.
Els arxius dels pobles xicotets depenen principalment del voluntarisme de persones interessades en el patrimoni documental. Les lleis i la majoria de les voltes les administracions viuen d’esquena a les necessitats del món rural.
Mentrestant, les condicions fĆsiques del nostre arxiu milloren passa a passa, i les visites guiades posen en valor entre els habitants la gran importĆ ncia de tindre un arxiu municipal cuidat. A l’estiu visiteu l’Arxiu.
šøVisita del 06/07/22
Próxima visita: diumenge 21 d’agost de 2022 de 18:00 a 19:00
Edurne Garcia, responsable actual de la biblioteca i l’arxiu municipal, ens convida a les següents activitats:
Dimecres dia 8 al matĆ una visita escolar amb alumnes de primĆ ria, a l’arxiu municipal situat a la falsa de l’ajuntament.
A les 18:00 hi haurĆ torn de visita per a altres persones que vulguen assistir, prĆØvia inscripció cridant a l’Ajuntament (964 38 90 07) o escrivint a arxiuvistabella@gmail.com
MatrĆcula industrial del comercio y profesiones del municipio de Vistabella del Maestrazgo correspondiente al aƱo 1933. Les podeu consultar online, digitalitzades a l’Arxiu Històric Provincial de Castello i online a Savex
L’any 2021 ens deixa molts regals i es van complint els desitjos que des de fa anys anem demanant al Reixos. Enguany per al 2022 volem poder continuar en tots els projectes comenƧats per a consolidar-los, i estrenar-ne algun de nou.
Des de lāoctubre de 2014 cada mes publiquem un SE DONE A SABER: fem difusió dāuna fotografia del Fons FotogrĆ fic de Vistabella, acompanyada dāuna explicació contextual i dāuna crida a la colĀ·laboració amb lāobjectiu dāidentificar totes les persones que apareixen retratades. Ara les hem ajuntat totes i hem fet un llibre en paper!
[Llacets al cap] c.1948 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Elvira Pitarch Edo
El febrer de 1948 el farmacĆØutic de Vistabella Emilio Chillida MaƱes es va estrenar d’alcalde, va succeir en el cĆ rrec al tio Arturo Garcia Orenga, i la corporació que presidia va tindre un pressupost anual de 94.838,00 pessetes, segons consta en el llibre d’Actes.
Dāeste pressupost van eixir les 40 pessetes que va costar la gorra de lāalguatzil municipal i les 300 pessetes que va cobrar la tia Francisca Tena Gascó per netejar els llavadors pĆŗblics durant tot lāany, feina que va haver de fer en desaparĆØixer el seu home que era el fuster: a Epifanio Pitarch seāl va emportar la GuĆ rdia Civil el 1947, i no el van tornar.
Consta en l’Acta de juliol que les cobertes dels dos llavadors pĆŗblics i el teulat de l’ermita de Sant Antoni demanaven reparacions urgents, i que calia una tala de pins de la Serra del Boi per a costejar-les. Vendre fusta dels boscos comunitaris: un sistema recurrent de l’Ajuntament per fer caixa.
Eixe any la mestra de l’escola del Camp, al Pla Avall, era donya Nicolasa Gago de la Cruz: l’Ajuntament li va pagar un curset de perfeccionament per a mestres a la capital que va costar 140 pessetes. Donya Nicolasa vivia al pis que li va llogar el tio Antonio Porcar damunt del seu cafĆØ Penyagolosa, era una mestra jove i prenia el sol al balcó que dona a la plaƧa: una extravagĆ ncia difĆcil d’assumir en una comunitat on les dones usaven grans barrets per evitar el color torradet de pell, sinònim de les dures feines del camp.
9 de juny, celebrem el dia internacional dels arxius, enguany l’ICA proposa Empoderar els arxius, els arxivers i els ciutadans fent-se resó d’elements bĆ sics en els que els arxius són esencials en les nostres vides.
1938. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar germans Escrig
Juan Manuel Escrig Lliberós va nĆ ixer a Vistabella del Maestrat el 6 de maig de 1905, segons consta al foli 145 de les Actes de naixement del nostre arxiu. Era el primer fill de Samuel Escrig Segura i de Josefa Lliberós Monfort. Quan tenia uns tres anys la famĆlia es va traslladar a viure a Catalunya, a Les Franqueses del VallĆØs, prop de Granollers.
El general Vicente Rojo, cap de l’estat Major, va concedir la medalla colĀ·lectiva del valor a la Brigada Mixta 126, de la qual formava part La Columna del VallĆØs Oriental, per la seua actuació a la Campanya de Llevant que va frenar les forces franquistes en el seu avanƧ cap a ValĆØncia. Des del maig de 1938 Escrig va dirigir la Companyia de Metralladores del batalló 503, i va arribar a ser-ne el comandant d’aquest batalló.
A finals de marƧ de 1939 Escrig estava a Ciudad Real i, davant la desfeta de l’ExĆØrcit Popular de la RepĆŗblica, la retirada d’aquesta zona es va fer cap al port d’Alacant, on va ser detingut pels franquistes, i condemnat a mort.
1937. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar germans Escrig
1905. Acta de naixement1905. Acta de naixementCausa 12569. Condemna a mort1r full de la causa contra Juan Manuel Escrig1939. Declaració de Juan Manuel Escrig
Era germà de Samuel Escrig Lliberós, davanter de futbol i jugador del Barça la temporada 1932-1933
Era una tarde de llanto y miedo. Tarde de junio. De desespero. La carretera subĆa perplejo, descamisado y sin aliento. Tarde sombrĆa de sangre y fuego. Armas bajando y armas subiendo. Y en las canteras junto a mis cerros, cuna de amores, paz y silencio, las tristes notas del tiroteo, eran campanas tocando a muertos.
La Llei de responsabilitats polĆtiques de 1939 va ser dictada pel rĆØgim franquista amb uns objectius molt clars que, evidentment, va lograr. Un d’ells va ser canviar l’explicació de la història real: va fer desaparĆØixer del relat que un colp d’estat dels militars contra el govern elegit a les urnes era l’origen dels enfrontaments. Encara ara gran part de la població ho ignora, quan la documentació existent en dona clar testimoni.
Per a tindre ĆØxit al canviar el relat el franquisme va buscar uns culpables: la població d’orientació republicana i, amb la llei a la mĆ , va fer una neteja i una depuració, tant fĆsica com ideològica. Presó, sancions i multes, persecució, inhabilitacions…, de manera que els dificultava la recuperació econòmica i la seua inserció en la societat franquista. El rĆØgim va necessitar tribunals, inquisidors i -sobretot- delators per a obrir els expedients de cĆ stig.
Quan totes les pedres vivien amagades en moltes capes de calƧ Eduard ens ensenyava a llegir-les, a rascar-les i a descobrir les dates gravades pels picapedrers; ell va localitzar lāescut nobiliari del carrer del Forn de Dalt. Per baix de l’arrebossat de les faƧanes del casc urbĆ Eduard sempre va vore els trossos de muralla que ara veiem tots. Pioner en localitzar trinxeres quan parlar-ne encara era pecat, en fer inventaris de fonts i casetes de pedra seca, ha recorregut tots els camins per estimar-se el territori pam a pam.
El seu treball a l’editorial Bruguera li va suposar coneixements per a publicar l’any 1995 pel seu compte: āVistabella, centinela inmortal del Maestrazgoā, el primer llibre que va reunir tota la informació existent sobre la localitat, un referent i punt necessari de partida.
Actualment a la zona es troben fins a 11 espĆØcies de Tuber, (…) però totes no es comercialitzen pel seu escĆ s interĆØs gastronòmic o comercial.
En la dĆØcada de 1950, la prĆ ctica de la recolĀ·lecció de la trufa negra (Tuber melanosporum) començà a expandir-se pels territoris productors dāaquest fong en Espanya. Ćs en les dĆØcades de 1960 i 1970 quan sāarriba a la mĆ xima producció, provinent tota la tòfona dels forests. Lāestructura de la vegetació dāaquests forests es correspon a una massa de quercĆnies adevesada, presentant amplis clars en la vegetació.
A Vistabella encara podem trobar testimonis orals dāaquells anys, que conten com els catalans van arribar al poble buscant āuna cosa negra que surt baix les carrasques i dāolor desagradable, que es busca amb gossosā. Conten que es trobaven tòfones vora els bancals quan es llaurava amb els matxos, però que no li donaven cap importĆ ncia a aquelles troballes fins que van saber exactament del que es tractava.
Respecte a la contestació i de forma resumida es comunica que, efectivament, hi ha aprofitament de tòfona en la zona i que aquest es porta a terme majoritĆ riament per cercadors provinents dāOsca, i en la partida denominada Bustals.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Entrada la dĆØcada dels 70 disminueix la producció, degut a la intensificació de lāaprofitament, al tancament dels forests i a la disminució de pluges, entre altres factors. Ćs per aquesta causa que la producció natural de tòfona, hui en dia es troba molt reduĆÆda (GarcĆa, 2006), sent la major part provinent dāexplotacions tofoneres.
El metge de Vistabella don Rodrigo Blanch i el seu fill Ismael davant el túnel acabat de construir en eixida al riu Montlleó. c. 1956. Arxiu de Vistabella. Fons familiar Juanjo Montoliu Blanch
Carretera de Vistabella al lĆmite de provincia. Ya en 1929, segĆŗn consta en el acta del pleno municipal del 13 de enero, el ayuntamiento dirigido por Miguel Pitarch MartĆnez aprobó solicitar la construcción de una carretera que unirĆa Vistabella con el lĆmite provincial, pero no fue hasta el advenimiento de la II RepĆŗblica cuando se iniciaron estas obras.
13-1-1929.[ā¦] Información pĆŗblica del proyecto de los tramos 1Āŗ, 2Āŗ y 3Āŗ de la carretera de esta villa al lĆmite de la provincia [ā¦] El ayto. acordó informar que es de urgente necesidad la inmediata construcción de dicha carretera que unirĆ” esta población con las carreteras y vĆas de comunicación de la parte de Aragón [ā¦]
[ā¦] Fijan la segunda subasta de las obras nuevas comprendidas en el primer expediente subastado en el ejercicio económico de 1940, con cargo al presupuesto ordinario, aumentando los nuevos presupuestos en el 13% de acuerdo con lo dispuesto en el Decreto de 26 de octubre de 1939 y que fueron declaradas desiertas. Las obras importan un total de 8.388.643ā63 ptas. y entre ellas figuran las siguientes carreteras: Castellón, LĆmite de la provincia a la Puebla de Tornesa a AlbocĆ”cer, sección Vistabella, al limite, trozo tercero, 977.679ā36 ptas.[ā¦]
SegĆŗn testimonio de Ćngel Tena Monferrer se hicieron obras desde la salida de Vistabella por el cementerio hasta las proximidades del Mas de LāEscaleta. [ā¦] la empezaron desde aquĆ a LāEscaleta, el masico aquel que estĆ” allĆ” abajo. En la Creveta tiraron barrenos, pero mĆ”s allĆ”, en La Solana, no tiraron mĆ”s porque retiraron la dinamita para la guerra […]
Estas obras nunca se completaron aunque se volvió a insistir intermitentemente en este proyecto, como vemos reflejado en las actas de los plenos del 10 de marzo de 1947 y del 14 de junio de 1952, en las que se menciona que estaban incluidas en el Plan de Carreteras Locales del Estado.
14-6-1952. El alcalde, Juan Pons Orenga, informa de las gestiones realizadas en un viaje a Lucena con el concejal JuliĆ”n Allepuz Moliner. [ā¦] con el objeto de cumplimentar la visita al Excmo. Sr. Duque de TetuĆ”n y Conde de Lucena con motivo de la construcción de la carretera desde Lucena a Villafranca pasando por Chodos y este pueblo, incluido en el Plan de Ctras.Locales del Estado, segĆŗn aviso recibido de aquella alcaldĆa. [ā¦]
Finalmente se consiguió una conexión vial entre ambas poblaciones, aunque no directa, construyendo un ācamino ruralā asfaltado a principios de los aƱos 90, desde Xodos pasando por el Mas de Morratges hasta el cruce con la carretera de Vistabella-Atzeneta en el kilómetro 28, cerca del Mas de La Xaparra.
Pista forestal de Vistabella a Sant Joan de Penyagolosa
Camió i treballadors de Fustes Fernando Beltran “Bufarres” als anys 50. Arxiu de Vistabella. Fons familiar Ximo Alcon Peris
-Consta en el acta del pleno municipal del 24 de junio de 1934: [ā¦] Teniendo en cuenta que por la Jefatura del distrito forestal se estĆ” ultimando el proyecto y presupuesto para la construcción del Camino forestal que ha de unir el monte y Ermitorio [ā¦] con la carretera de Vistabella a Mosqueruela, y considerando la suma utilidad que a la propiedad en general ha de reportar tan importante vĆa [ā¦] acuerda dar cuantas facilidades sean compatibles con la economĆa de este Municipio, entre ellas proseguir las gestiones que este Municipio inició en el aƱo 1928 cerca de los diez propietarios de fincas a quienes afecta dicho camino en su trazado obligĆ”ndose a obtener de los propietarios que aĆŗn no lo han hecho, la cesión a favor del Estado de la superficie necesaria de cada una de sus fincas que ha de ocuparse [ā¦] y al propio tiempo se obliga asĆ mismo a satisfacer si hubiera lugar la indemnización de perjuicios que pudiera ocasionar a alguno de dichos propietarios. Y considerando que con ello se contribuye a dar facilidades al Estado como es el deseo de esta Corporación evitando el expediente de expropiación por medio de la cesión voluntaria de los propietarios en lo referente a la ocupación de terrenos, acuerda que se comunique Ćntegro este acuerdo al Sr. Ingeniero Jefe del Distrito Forestal para que asĆ lo haga constar en el expediente [ā¦]
8-07-1934. Pagos. [ā¦] a TomĆ”s GarcĆa Gual (alguacil) 137ā50 ptas por pago de los gastos ocurridos en obsequio del Sr. Ingeniero Jefe del Distrito forestal durante su permanencia en esta con motivo del estudio del trazado del camino forestal a S. Juan de PeƱagolosa […]
Salida de correspondencia, 266/5-10-1934. [ā¦] Castellón- Ingeniero Jefe Distrito Forestal
El ayto. remite documento firmado por los propietarios afectados con cesión gratuita de los terrenos […] Las obras comenzaron pero se debieron paralizar ya que en 1936 la Comisión Gestora municipal designó una comisión para pedir a las autoridades de Castelló la continuación de las obras, como quedó reflejado en el acta del pleno del 31 de mayo.
[ā¦] Se acuerda designar una comisión para lograr apoyo de las autoridades en Castellón para las siguientes obras y mejoras: Estación TelegrĆ”fica, terminación de la carretera al lĆmite de provincia, continuación de las obras del camino forestal a S. Juan de PeƱagolosa, construcción de los edificios escolares y creación de nuevas escuelas [ā¦]
En plena Guerra Civil, el maig de 1938, avions alemanys van bombardejar quatre pobles de l’Alt Maestrat, al PaĆs ValenciĆ , un mes abans que avions italians bombardejaren la lĆnia del front al seu pas per Vistabella. El documental “Experiment Stuka” reconstrueix el fet en base a una teoria secreta i veu la mĆ de Hitler.
Vista des del Mas del Boiro. Sebastien Vouillot, 2013
Acabem l’any i volem felicitar-vos el nadal i aprofitant el moment fem el recull de desitjos per al 2020. Una nova etapa plena de camins per descobrir i de projectes per a tirar endavant.
La inmensa mayorĆa de los marroquĆes que apoyaron a Franco, ya fueran voluntarios o encuadrados dentro de las unidades de Regulares, procedĆan de zonas muy deprimidas, especialmente del Rif, y lo hicieron por motivos económicos mĆ”s que ideológicos, aunque se les intentó inculcar la idea de que iban a pelear en una guerra santa. Resultaba muy atractiva la oferta de una paga de 180 ptas, una lata de aceite y cuatro kilos de azĆŗcar que recibirĆan cada mes, con esto podĆan ayudar a sus familias a sobrellevar la miseria.
Ofici de l’Alcalde Ramón Miralles Monfort que informa el Governador civil sobre el soterrament de soldats marroquins. 1940-10-09. Vistabella del Maestrat. Arxiu Històric Provincial de Castelló
El nĆŗmero de marroquĆes muertos en la guerra espaƱola se calcula en unos 20.000, de estos solo unos pocos fueron enterrados en cementerios (en nuestra provincia Ćŗnicamente en El Toro y Castelló), la mayorĆa quedaron en los campos de batalla. Cuando ya habĆa pasado el frente, al encargado del cementerio ayudado por otros hombres, se le ordenaba la inhumación de los cadĆ”veres encontrados dentro de cada municipio. En 1940, parece que con la intención de proporcionar un lugar de entierro adecuado a los musulmanes, los gobernadores civiles enviaron una circular a los alcaldes de los municipios por los que habĆa pasado el frente de guerra, preguntando por el nĆŗmero de marroquĆes enterrados en cada pueblo. En octubre del mismo aƱo el gobernador civil de Castelló ya habĆa recibido la información requerida, y elaboró un listado en el que se indica un total de 202 marroquĆes enterrados en la provincia, de los cuales cuatro fueron enterrados en Vistabella, aunque probablemente el nĆŗmero real sea mayor, tenemos referencias de al menos cinco. En la relación de los 37 fallecidos en el hospital de campaƱa que las tropas rebeldes montaron en la casa de Polo al ocupar el pueblo, figura como fallecido el 18 de junio de 1938, un soldado con el nĆŗmero 4938 perteneciente al ā7Āŗ Tabor Mehal del Rifā, con toda seguridad marroquĆ. Los cuerpos de los fallecidos en el hospital fueron enterrados en una fosa comĆŗn en el cementerio de la localidad. Este es el Ćŗnico caso documentado, el resto lo conocemos por testimonios de los vecinos.
Las tropas del 1er Tabor de TetuĆ”n tomaron la Serra de la Batalla el 2 de junio de 1938, la 2a compaƱĆa del Tabor continuó avanzando hasta cruzar el Pla Amunt y desalojar las posiciones republicanas al sur de Vistabella, ocasionando mĆ”s de sesenta muertos. Pasaron por el masĀ dels Arcs donde ejecutaron a dos desertores republicanos que intentaron entregarse, y pernoctaron esa noche a pocos metros de la masada. Al dĆa siguiente llegaron hasta el mas del Collet donde fueron recibidos con un contraataque que ocasionó otro muerto entre los marroquĆes, este segĆŗn parece fue enterrado en las proximidades de la masĆa. La respuesta a este contraataque de los republicanos fue la ejecución de 12 guardias de asalto capturados en las posiciones del mas del Collet y enterrados en dos fosas comunes, una de ellas perfectamente localizada. Esa misma noche, mientras las tropas del 1er Tabor de TetuĆ”n pernoctaban ya en Vistabella, dos soldados marroquĆes intentaron asaltar la vivienda del mas del Pinaret, desde dentro los masoveros atrancando la puerta lograron impedir el asalto, y los soldados efectuaron varios disparos sobre la misma antes de retirarse. Estos dos marroquĆes fueron fusilados al dĆa siguiente por orden de los mandos franquistas y les enterraron en el exterior del cementerio por ser musulmanes, es el Ćŗnico caso conocido en la zona en el que se castigó este tipo de fechorĆa.
El Ćŗltimo caso lo conocemos gracias al testimonio de Ćngel Tena Monferrer entonces vecino de Vistabella, afirma conocer el lugar exacto donde enterraron a otro marroquĆ, la fosa estarĆa ubicada en el Pla Amunt a la altura del mas de lāAlberta, cerca de la pista que cruza la rambla.
Fuentes:
GonzĆ”lez GarcĆa, Clemente. Entre PeƱagolosa y EspadĆ”n. Secretos de un campo de batalla. Editorial de Tinta, S.L. 2014.
Ja tenim cinc anys i mig! creixem, tenim interessos, creem i continuem reflexionant com volem continuar sent, i anem de camĆ cap a la idea de traure els arxius al carrer.
La nostra proposta inicial era que Vistabella fora el material d’arxiu amb l’ajuda dels documents que conserva l’Ajuntament i ara ens trobem que hem avanƧat cap a d’altres direccions, grĆ cies a la participació de les famĆlies creant l’arxiu fotogrĆ fic, celebrant les jornades de memòria històrica, inaugurant el Centre d’Estudis de Penyagolosa o fent samarretes per visibilitzar l’Arxiu de Vistabella i tots els arxius.
Grà cies a les persones que ens llegiu, a les que ens expliqueu històries i a les que ens deixeu fotografies. Grà cies les que ens doneu à nims per continuar.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Com cada any celebrem el Dia Internacional dels Arxius, enguany dedicat a enfocar la mirada cap al futur. Un futur ple de reptes apasionants on els arxivers valencians fan camà sense descans cada dia per avançar.
Aprofitant dos dates importants, la dels arxius i el dia de Sant Joan per a Vistabella, presentem les samarretes de l’Arxiu de Vistabella. Una manera d’eixir al carrer i que la paraula arxiu siga al vostre cap, al vostre dia a dia i arribe ben lluny.
La investigadora Queta Ródenas va publicar el 31 de marƧ a Levante: Castelló i Eva Perón, despeses per a una “Dama”, un extens article on detallava el preu dels 50 vestits regionals complets (roba, calcer, joies, complements) que Franco li va regalar a la dona del president argentĆ quan va vindre en viatge oficial el 1947. Antonio Giner, en el seu article del programa de les festes de Vistabella 2018, ja havia localitzat aquest regal dins les Actes Municipals.
L’any 1947 hi havia cartilles de racionament per accedir als aliments, funcionava l’estraperlo i la misĆØria i la fam definien la situació de gran part de la població. Però des del Govern Civil es recaptaven fons pel procediment d’enviar una carta als ajuntaments. Les 50 pessetes destinades a Eva Duarte de Perón, aprovades el 30 d’octubre en una sessió ordinĆ ria del Consistori de Vistabella, com a Ćŗnic punt del dia, no van ser els Ćŗnics gastos destinats a causes externes que es van pagar aquell any del capĆtol d’Imprevistos. AcĆ teniu la llista:
Cliqueu sobre la imatge per accedir a les Actes Municipals
L’any 2018 es va signar un conveni entre la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Vistabella del Maestrat on les dos institucions es comprometien a cooperar enĀ l’organització conjunta de projectes i activitats relacionades en la preservació i difusió del patrimoni bibliogrĆ fic i documental de lāArxiu Municipal de Vistabella del Maestrat, concretament la digitalització, catalogació i comunicació pĆŗblica en el Repositori UJI de la documentació amb interĆØs per a la investigació i la ciutadania.
En palabras del historiador Salvador Fdez. Cava, la memoria histórica es como una lluvia fina y persistente que poco a poco va calando. La recuperación de la memoria de quienes lucharon contra el fascismo y padecieron la brutal represión de la dictadura es una tarea necesaria y obligada por decencia democrÔtica.
Pagos: [ā¦] a Epifanio Pitarch, carpintero,37,10 ptas. por jornales y materiales para laconstrucción de una puerta para el cuartel de la guardia civil. [ā¦] (Libros de Actas Municipales. Tomo 18.Ā 1-12-1935)
Pagos: [ā¦] a Epifanio Pitarch 17.50 ptas. por pago de los objetos detallados en el recibo adjunto, empleados en la Escuela de NiƱos. [ā¦] (Libros de Actas Municipales.Ā Tomo 18.Ā 15-3-1936)
El 10 de febrero de 1941 fue detenido en Vistabella y conducido al Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores n.Āŗ 63, 3ĀŖ compaƱĆa, de Valencia, donde permaneció ingresado hasta el 6 de septiembre del mismo aƱo. (Archivo militar de Guadalajara).
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Hay que destacar que Epifanio anteriormente ya habĆa realizado el servicio militar con el reemplazo de 1920, que su quinta fue llamada a filas y participó en la guerra, y que tuvo que volver a hacer el servicio militar en 1939. Los motivos de su detención e internamiento no constan en la documentación del BDST, tal vez el estudio de la documentación de Falange de Vistabella, que tenemos pendiente de verificar, pueda aportarnos algĆŗn informe o denuncia que expliquen su detención.
Ens teniu que portar una nova plataforma virtual per a lāarxiu fotogrĆ fic. La que tenĆem ha sigut inhabilitada i ara mateix no es poden visualitzar les nostres magnĆfiques exposicions fotogrĆ fiques. Tant la plataforma com lāajuda tĆØcnica costen diners.
Esperem que els nostres desitjos puguen fer-se realitat, i mentrestant seguirem treballant i contemplant la immensitat del Pla de Vistabella i els seus colors canviants al llarg dels propers 12 mesos.
El Centre dāEstudis de Penyagolosa comenƧa el seu recorregut en la finalitat de ser una associació per a lāestudi i la investigació sobre temes històrics, artĆstics, ecològics, etnològics, arqueològics, econòmics, folklòrics, etc. per augmentar el coneixement dels diversos aspectes culturals de la localitat i crear consciĆØncia de la seua personalitat entre els seus habitants.
Per donar difusió a les nostres idees hem creat una nova web on podeu trobar:
Les lĆnies de treball estructurades en diferents Ć rees com son: lāarxiu de Vistabella, els fons fotogrĆ fics familiars, la memòria històrica, la memòria oral, la pedra en sec i la toponĆmia.
Vos animem a que entreu per descobrir-la, i sobretot ens agradaria ara que hem comenƧat a dibuixar el projecte que participeu activament. Volem que ens escrigueu o, si ens trobeu pel carrer, ens digueu quins temes vos interessen o en quĆØ podrĆeu ajudar per a treballar junts.
SabĆem per un document de la caixa 157 de l’arxiu de Llucena que el 25 de juny de 1813, en plena guerra del francĆØs, es demanaven fusters per a fer llits i gent per a fer llenya, perquĆØ la fusta ja estava al costat de l’Hospital de campanya instalĀ·lat a Sant Joan.
FaƧana posterior de la casa-quarter: Raval de Sant Roc. Foto per a les obres de 1956. Arxiu Municipal de Vistabella
Antonio Giner, en el seu estudi de les Actes Municipals,Ā ha localitzat referĆØncies a intervencions en l’edifici de la guĆ rdia civil: al Tom 18 consta que el novembre de 1935 es va pintar i al desembre se li van pagar 37,10 pessetes al fuster Epifanio Pitarch per una porta.
A l’Acta del 31 de desembre de 1947 consta una subhasta de pins per a reconstruir la casa-quarter per estar en males condicions. Fetes les obres de millora l’1 d’agost de 1959 es va signar el primer contracte d’arrendament: l’ajuntament era el propietari de l’edifici i en pagava el manteniment.
Al llarg dels anys 60 es van fer gestions per a construir una nova caserna a les eres de Troia (on ara hi ha la piscina municipal),Ā perquĆØ al vell quarter ja li costava sostindre’s dret: en el Tom 26 de les Actes Municipals corresponent a la data 20-11-67 es pot llegir:
[…] Dada cuenta de las gestiones realizadas cerca de los albaƱiles locales para la reforma a llevar a cabo en la Casa Cuartel de la Guardia Civil de esta localidad, de propiedad municipal, se acuerda dejar la realización de la reforma en cuestión (servicios de los pabellones) para el próximo aƱo 1968 y se acuerda que se apuntale el tejado debidamente para evitar posibles hundimientos por la nieve […]
Mai no es va arribar a construir un nou quarter, els guĆ rdies van ser traslladats a Atzeneta i aquesta Ćŗnica caserna es va enderrocar.
El malcuinat era un plat tĆpic medieval, que resultava barat, era un guisat popular fet en cap i pota de corder en suc. Un plat calent per a menjar en cullera.
Rajola del carrer Malcuinat de Vistabella del Maestrat
1970. Targeta postal del carrer Malcuinat en el carro de Juanito de Sant Joan
Durant la dictadura el carrer va ser castigat a portar un nom militar: General Mola, però no va tindre mai cap placa que en fora testimoni. I quan va recuperar el seu nom secular una part del veïnat va associar que el mot malcuinat de Vistabella tenia relació en el ferm del carrer medieval original, potser ple de pedres i de terra, com tots el altres de dins la muralla, però que en tindre a la seua part alta una placeta que comunicava directament al castell potser els dies de pluja el fang baixava pel desnivell de tant empinat carrer.
En 1932 el Ayuntamiento de Vistabella comunicó al Gobernador Civil la celebración de una corrida de becerros en la que, para cumplir con las disposiciones vigentes, contrataron a Silvino Rodriguez, nombre con el que el Niño de la Estrella debutó en 1928.
422/14-11-32. Castellón-Gobernador Civil.
[…] Participando que entre 3 y 4 de la tarde de hoy ha sido llevado al matadero un becerro y antes de entrarle a dicho establecimiento ha sido capeado y muerto a estoque, que eso era costumbre antigua y el caso de hoy ha sido una repetición de aquellos hechos, no obstante esta AlcaldĆa lo pone en conocimiento de dicha Autoridad por considerarlo no es una infracción a las disposiciones vigentes, y que no ha habido el menor incidente que lamentar. [ā¦]
El dĆa 18 Gobernador Civil preguntó al Ayuntamiento por los autores de la capea y ese mismo dĆa le respondieron:
[ā¦] los autores de la capea que tuvo lugar el dĆa 14 del corriente fueron D. Francisco Gil Solsona, D. Ignacio P. Gomis Alonso, auxiliados por el novillero Silvino Rodriguez (a) NiƱo de la Estrella, natural de la aldea de La Estrella del municipio de Mosqueruela (Teruel) auxiliado por un compaƱero y un hijo del vecino de Villafranca del Cid, Julio Monfort. [ā¦]
Entre 1932 y 1935 se continuaron realizando corridas de becerros. El Reglamento de PolicĆa y EspectĆ”culos PĆŗblicos de 1935 reiteraba la prohibición de correr toros y novillos por las calles, por lo que es de suponer que durante todo este periodo no se corrieron toros embolados en las fiestas de Vistabella.
En 1935 el Niño de la Estrella volvió a torear en Vistabella.
Silvino Zafón Colomer nació el 12-09-1908 en La Estrella (Mosqueruela), en una familia de 5 hermanos hijos de Ramón Zafón y Petronila Colomer. A los 8 años empezó a trabajar de pastor hasta que cumplió los 12 y viajó a Barcelona para trabajar en el negocio de un familiar.
Debutó en pĆŗblico en Vinarós el 01-09-1928 con el nombre artĆstico de Silvino Rodriguez, y ese mismo aƱo se trasladó a Francia donde participó en 14 festejos taurinos en la región del MidĆ. En 1930 volvió a EspaƱa y debutó en Madrid el 28 de junio.
– Fortanet, X.Ā Silvino Zafón Colomer āNiƱo de la Estrellaā. Ćltimo torero republicano. Programa Fiestas Patronales Virgen de la Estrella. Mosqueruela. 1986.
– Portillo de Ibarlucea, L. āUn famoso torero del Maestrazgo. El NiƱo de la Estrellaā. Diario de Teruel. Fiestas del Ćngel. 16 junio 1985a, s.p.Ā (Ref. A Vistabella)
L’escola de Vistabella del Maestrat, hui al pedrĆs. 08/06/2018 Imatge Marta Masip
A les terres de Penyagolosa som hereus dāun món que ha viscut secularment dels bancals i dels animalets, els nostres avantpassats cuidaven la terra i pasturaven raberes. Necessitaven tot el dia per a fer aquestes feines, sobreviure era lāocupació central, per això la immensa majoria no sabia llegir ni escriure. Una gran part dels nostres avantpassats no eren propietaris ni dels bancals ni de les ovelles: els masovers passaven comptes amb el cacic que no treballava les terres, i dāaltres eren jornalers que treballaven a canvi del menjar. Les tradicions anaven de pares a fills sense qüestionar-se, i les històries, les llegendes i la cultura ancestral es transmetien oralment.
El 1921 la necessitat de tindre unes escoles noves estĆ replegada en un document del Diputat a Corts per AlbocĆ sser, i tots els informes fan insistĆØncia sobre les pĆØssimes condicions dels locals, lāescĆ s mobiliari i la falta de material. LāAjuntament va comprar el 12 de novembre de 1922 un bancal a Maria Salvador Asensi en 5000 pessetes per a construir les primeres escoles al raval del Loreto: cadascun dels dos edificis va costar 31.680,66 pessetes. El 23 dāagost de 1927 lāarquitecte escolar de la provĆncia, don Manuel Montesinos IbƔƱez, fa lliurament de lāobra a lāalcalde Miguel Pitarch.
El curt recorregut de la RepĆŗblica va ser prou per a demostrar a la posterior dictadura franquista que els mestres són perillosos: saben coses i alguns ensenyen a pensar. Per això van decidir depurar-los. Dels mestres de Vistabella don Miguel Osset va ser afusellat i els altres que van sobreviure a la guerra van haver dāomplir papers de fidelitat al nou rĆØgim i van haver de demanar cartes de recomanació als nous cĆ rrecs polĆtics per a poder seguir treballant. Conservem el document de Salvador Soler Donet, mestre de lāescola de la Foia dāOres, que suplica el favor de ser rehabilitat. Quan llegim lāexpedient de donya Carmen Sirera i donya Angela Perez Gómez sentim lāangoixa i la humiliació que van haver de patir per recuperar el seu ofici.
Fins lāany 1959 no es construirĆ la primera aula de pĆ rvuls al poble, entre els dos edificis destinats a xiquets i a xiquetes els quals es declararan en ruĆÆnes a inicis dels 60: es tornaran a fer classes a lāAjuntament. Hauran de passar quasi 10 anys per a tindre lāescola nova en calefacció i per primera vegada, als anys 70, tots els xiquets dels masos aniran a escola juntament en els del poble. Sāestrena el servei dāautobĆŗs escolar i el servei de menjador.
Dins la caixa 157 de l’Arxiu de Llucena es conserva aquesta carta manuscrita datada a Sant Joan el 1813.Ā El director de l’Hospital Militar de Husares y Tiradores de TupperĀ demana a l’alcalde de Llucena fusters per a fer llits per als soldats i persones que fagen llenya per al foc.
Recordeu que Vistabella, durant la guerra del francĆØs, era un centre de la guerrilla antinapoleònica a les ordres d’Asensi Nebot, conegut amb el sobrenom d'”El Frare”: nascut a Nules el 1779 va eixir d’un convent de Vila Real per a incorporar-se a la lluita contra la invasió dels francesos.
Si l’Hospital estava instalĀ·lat a Sant Joan devia generar molta documentació i correspondĆØncia, que ha desaparegut o que encara no hem trobat. Ara ja tenim un testimoni dins la caixa 157.
El soldado conductor va con orden expreso de llevarse a Vd. a este hospital faltando a enviar los carpinteros, sin embargo tengo formado un buen concepto de Vd. Y me hace pensar de inmediato cumplimiento a uno y otro.
San Juan 25 junio 1813
 P.D. Los carpinteros tendrÔn diariamente las raciones de pan, carne, y vino que le suministrarÔ este hospital.
En 1952 la nueva sociedad pudo comprar el palacete a su propietario gracias al apoyo del PCF. El hospital continuó con el mismo nombre hasta 1970 cuando fue rebautizado como Hospital Joseph Ducuing, y continuó su labor hasta nuestros dĆas, actualmente asistiendo a inmigrantes subsharianos y magrebĆes.
SegĆŗn los datos que aparecen en el registro de ingresos, Ramón Robres Monferrer ingresó en el Hospital Varsovia procedente de Vall d’Aran, el 25 de octubre de 1944 con una lesión de bala en el antebrazo izquierdo. Estaba alistado en la 99 División 551 Brigada con el grado de guerrillero y constaba como casado. No figura la fecha del alta ni disponemos de ninguna otra información que nos permita conocer su trayectoria a partir de esa fecha.
-MARTĆNEZ VIDAL, Ćlvar (coord.) 2010. Exili, medicina i filantropĆa. LāHospital Varsòvia de Tolosa Llenguadoc (1944-1950)Ā Catarroja. Afers.
– MOLANES PĆREZ, Pablo. 2013. El Hospital Varsovia de Toulouse, un proyecto del exilio espaƱol. Revista Cultura de los cuidados. AƱo XVII, n.Āŗ 35.Ā
El objectivo de este programa se debe a que la […] recuperació dels restes de les vĆctimes de la Guerra Civil Espanyola, tant militars com població civil i dels repressaliats del franquisme, suposa una acció terapĆØutica per a les famĆlies i un exemple pedagògic de convivĆØncia i de qualitatĀ democrĆ tica per a la nostra societat, amb tot el que comporta comĀ a referent de respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals.Ā […]
Sabemos que Ramón fue miliciano y seguramente militó en la CNT, se le acusó de participar en el asesinato del cura de Vistabella Manuel Tenesa, aunque esta acusación quedó desmentida por el testimonio que hizo de los hechos el enterrador Ramón Alcón.
Los primeros movimientos se iniciaron a finales de agosto con el paso por la frontera de grupos de reconocimiento. Durante los meses de septiembre y octubre cruzaron varias columnas de guerrilleros para atacar objetivos y confundir al enemigo sobre el lugar por donde se iba a realizar la invasión. El 3 de octubre entró una brigada por Roncesvalles, el 5 por el valle del Roncal; a mediados de ese mes se produjeron infiltraciones por el PaĆs Vasco de las brigadas 10, 27 y 35 de la 102 División, y finalmente el dĆa 19 la 102 División realizó ataques por toda la frontera mientras la 204 División penetraba en el valle de ArĆ”n con 112 brigadas de entre 300 y 400 hombres dirigidos por Vicente López Tovar.
Canejan, a la Val d’Aran (Lleida). Foto d’Antonio Giner, octubre 2017
A pesar del amplio despliegue guerrillero que logró concentrar cerca de la frontera posiblemente a mĆ”s de 7.000 hombres y ocupar 20 poblaciones, la operación resultó un fracaso debido a una mala organización, a las falsas expectativas de levantamiento popular en el interior creadas por la propaganda del PCE, y a la falta de colaboración y apoyo de Francia y de los paĆses aliados que decidieron, una vez mĆ”s, no implicarse.
Cap resposta sobre la constitució de la biblioteca municipal, encara la bona voluntat per adequar lāespai com a sala de lectura, però sense llibres actualitzats ni activitat bibliotecĆ ria. Sempre agraint a les voluntĆ ries que ocupen el seu temps en mantenir-lo viu els caps de setmana.
Aquest any demanarem els mateixos desitjos: la necessitat i el reconeixement del valor de la biblioteca com a espai informatiu, formatiu, educatiu i socialitzador, i de lāarxiu municipal que ens nodreix d’informació per a reconstruir el nostre passat, present i futur.
Estimats reis mags, nosaltres continuem treballant.
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914), RETORNO A VISTABELLA DE EMIGRADOS EN FRANCIA.
En las Actas de los plenos municipales del Ayuntamiento encontramos varias referencias a la Primera Guerra Mundial, y a las repercusiones que tuvo en Vistabella. Las dos primeras, fechadas en agosto de 1914, se refieren al retorno de jornaleros emigrados a Francia. Aunque no existen datos concretos que nos permitan conocer el número exacto de retornados, debió de ser importante ya que originó problemas debido a la falta de trabajo en Vistabella.
16-8-14Ā [ā¦] Se hizo presente que vista lasituación crĆtica que va activĆ”ndose por los muchos jornaleros repatriados de Francia y la carencia de trabajo que existe y antes que pueda sobrevenir algĆŗn conflicto, la Corporación acuerda: que se participe al Sr. Gobernador Civil de la provincia a fin de que esta autoridad haga llegar a los poderes pĆŗblicos esta situación y estos acordar la forma de darles trabajo, teniendo presente que en esta villa se halla en construcción la carretera de Vistabella a La Barona. [ā¦]
30-8-14Ā [ā¦] El Sr Presidente expuso que a tenor de varias circulares proponĆa a la Corporación[…] acordase el medio de facilitar socorro a los emigrados de Francia con motivo de la guerra Europea. Enterados de lo expuesto y por unanimidad que se suscriba la Corporación con 12ā50 ptas cuya suma se satisfaga de la partida de Imprevistos del presupuesto corriente [ā¦]
De peons a Barcelona. 1920. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Cirila Arnau Miralles
Aunque a Vistabella volvieron desde Francia muchos de los emigrantes, al menos en un primer momento del conflicto, la emigración continuó de forma creciente. La falta de trabajo, la carencia de tierra suficiente para poder cultivar los alimentos necesarios, y las condiciones feudales de explotación a la que estaban sometidos los mÔs pobres, obligaron a muchas familias a buscar nuevos horizontes, algunas de ellas huyendo de la miseria y del hambre.
– Actas de plenos municipales anys 1914, 1916 i 1918: transcripciones literales en cursiva.
– LILLO, Natacha. La emigración espaƱola a Francia a lo largo del siglo XX. Entre la āperfectaĀ integraciónā y el retorno. Universidad de ParĆs. (en la red)
– RUBIO, J. (1974) : La emigración espaƱola a Francia. Barcelona, Ariel.
– Un siglo de inmigración espaƱola en Francia. Grupo de Comunicación de Galicia en el mundo S.L. Colección: Crónicas de la Emigración. (en la red)
La Constitución republicana de 1931 estableció un Estado laico determinando la separación Iglesia-Estado. Los privilegios e influencia de los que se beneficiaba la Iglesia católica desde la firma del concordato con el Vaticano en 1851, y durante los reinados de Alfonso XII y XIII, fueron abolidos en diferentes Ômbitos como las cÔrceles, hospitales, cuarteles, cementerios y colegios de primera y segunda enseñanza.
La polĆtica religiosa del Gobierno republicano promovió la creación de escuelas laicas declarando voluntario el aprendizaje religioso, legalizó el divorcio, estableció la libertad de cultos, la reducción de las órdenes religiosas y la secularización de cementerios entre otros aspectos. El 9 de julio de 1931 presentaron un Decreto, ratificado por las Cortes en diciembre de ese mismo aƱo, donde se seƱalaba el [ā¦] sometimiento de los cementerios a los Ayuntamientos y estipulaba que el carĆ”cter del enterramiento, ya fuera civil o religioso, era voluntad exclusiva del difunto o de sus familiares. [ā¦] (1)
Pocos dĆas antes de aprobarse la Constitución, que en su artĆculo 27 establecĆa que [ā¦] los cementerios estarĆan sujetos exclusivamente a la jurisdicción civil, y no estarĆa permitida la separación de recintos por motivos religiosos [ā¦] (1) el Ministro de Justicia Fernando de los RĆos, presentó en el Consejo de Ministros el Proyecto de Ley de Cementerios que fue aprobado el 30 de enero de 1932.Ā
El Ayuntamiento, pese a acatar teóricamente la Constitución republicana, tuvo que ser obligado por el Gobernador Civil a cumplir con lo estipulado en la Ley de Cementerios, como muestra el registro de correspondencia municipal del año 1932:
20-4-1932. El Ayuntamiento comunica al Gobernador Civil el cumplimiento de la Ley de Cementerios.
15-9-1932. El Gobernador Civil pregunta al Ayuntamiento si es cierto que no se ha derribado la pared que separa el cementerio civil del católico y ordena que se cumpla la Ley.
16-9-1932. El Ayuntamiento contesta: [ā¦] en el Cementerio de esta villa se halla enlazado el civil del católico por una abertura de metro y medio, y no tiene ningĆŗn carĆ”cter de católico por cuanto a la publicación de la Ley de Secularización de Cementerios de 30 de enero Ćŗltimo, se puso en la puerta principal la inscripción āCementerio Municipalā [ā¦]
21-9-1932. Gobierno Civil responde: [ā¦] la pared que separa el cementerio católico del civil debe desaparecer totalmente dentro del plazo de 30 dĆas [ā¦]
24-9-1932. El Ayuntamiento comunica el derribo de la pared.
25-9-1932. Finalmente aprueban el pago de los jornales a los trabajadores que realizaron el trabajo. […] Pagos. [ā¦] a Pedro Bou Salvador y Juan Allepuz Prats por un jornal y medio el primero y un jornal el segundo empleados en derribar la pared que separaba el cementerio católico del civil [ā¦]
No volvemos a encontrar ninguna otra mención a la separación de los dos recintos hasta 1941. El Ayuntamiento en el pleno del 4 de mayo acordó [ā¦] hacer la separación de terreno de Cementerio civil y EclesiĆ”stico que fue destruido por los marxistas [ā¦]
Realmente no tenemos constancia de la construcción, otra vez, de ninguna pared divisoria. En la panorÔmica del cementerio tomada en 1951 no se observa ninguna, tal vez por la falta de espacio para exhumaciones. El Cementerio Civil se convirtió en Cementerio Católico Municipal.
1951, PanorĆ mica del cementeri de Vistabella del Maestrat des del Calvari. Arxiu Municipal de Vistabella
FUENTES.
(1) -ArtĆculo de Eduardo Montagut. Nueva Tribuna. 3-11-2016.
-āPolĆtica religiosa de la Segunda RepĆŗblicaā Pedro Castiella. En la red.
– Registro de correspondencia municipal 1932.
Vam contestar de seguida i vam estirar del fil dels documents, amb el resultat dā un relat de mestres, amor i mort a Vistabella que volem contar-vos.
[Escola de xiques] c.1887-1897 Dolores Redón podria ser la mestra vestida de blanc. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Moliner Medall, viuda de Manolo de Cambra
El dia 14 de gener de 1893 va arribar a Vistabella un mestre, de nom Rigoberto Belda, que acabava dāaprovar les oposicions. Era de XĆ tiva, tenia 22 anys i cobrava un salari de 825 pessetes, uns 5 euros actuals.Ā
Obrim una nova exposició virtual dedicada a la correspondĆØncia municipal de lāAjuntament de Vistabella entre 1936 i 1937. Un periode determinant per entendre els esteveniments previs a la guerra civil i el seu desenvolupament al llarg de 1937.
Les Visures són documents escrits a mĆ per un escrivĆ , testificades per un notari, on estan especificats els camins, assagadors, fonts, mallades, abeuradors i els comuns d’herbatge de tot el terme.
Tota la nostra toponĆmia ja estĆ en les Visures perquĆØ estan redactades amb molta precisió, la seua finalitat era vigilar el manteniment, i per tant el bon funcionament, de les comunicacions i serveis bĆ sics de l’economia de la TinenƧa de Culla: la xarxa ramadera.
CapƧalera de la Visura manuscrita de lāany 1658 sobre el terme de Vistabella: feta en 10 jornades, entre el 17 de juny i el 10 de juliol. Arxiu Municipal de Culla. Foto de JesĆŗs Bernat Agut
Devem al nostre filòleg, JesĆŗs Bernat Agut, la descoberta de les nouVisures del terme de Vistabella que estan guardades a l’Arxiu Municipal del poble de Culla, i que corresponen als segles XVI, XVII i XVIII.
Visura General de Passos, Mallades, Abeuradors i Comuns dāHerbatge de la vila de Vistabella feta en lo any del naiximent del senyor, 1769.
Les Visures estan escrites en valenciĆ que era la llengua oficial del Regne de ValĆØncia dins la Corona dāAragó, fins i tot les del segle XVIII. Recordem que lāany 1707 el Decret de Nova Planta del rei Felip V de Borbó va abolir els Furs i va imposar per llei el castellĆ com a llengua de lāadministració, però el valenciĆ era la llengua que coneixien els escrivans i la van seguir utilitzant fins al segle XIX.
Any 1688. Visura dels Masos i Passos. Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat. Foto d’Elvira Safont
Va haver un temps que, a Vistabella del Maestrat, o eres de Sant Joan o eres de Sant Bertomeu. A l’ĆØpoca medieval el món es va organitzar al nostre territori en una dualitat perfecta: dos sants, quatre peirons, dues ermites, dues fonts de camĆ. I provessons. Sant Joan de Penyagolosa per al Pla Amunt i Sant Bertomeu del Boi per al Pla Avall, l’AlforĆ per beure quan baixes de dalt i el Fontanal per beure quan puges de baix. Un món ben equilibrat.
L’arcada de Sant Bertomeu acull visitants des de l’any 1588 en un entorn natural privilegiat i desconegut per al turisme de masses. A la seua resistĆØncia antiga ha afegit la paciĆØncia d’esperar durant cinquanta anys que nosaltres recuperarem l’equilibri, i l’ermita la campana.
[L’arcada de Sant Bertomeu] c 1967. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Enrique Barreda Peris
[La penĆŗltima campana] c 1962. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Maria Pitarch Salvador
L’Arxiu Municipal de Vistabella acaba de restaurar diferents documents històrics que es trobaven en mal estat i per tant corrien el risc de malmetre’s definitivament. Es tracta dāun conjunt de documents que van des de 1688 fins a 1913 i que contenen informació del nostre terme.
El projecte de restauració ha estat impulsat per l’Ajuntament de Vistabella en colĀ·laboració amb lāInstitut ValenciĆ de Conservació i Restauració que ha reintegrat i elaborat per a tots els documents unes camises de conservació a mida per tal dāemmagatzemar-los adequadament dāara endavant. El treball ha estat encapƧalat per Raquel Madurga Pascual, de lāequip de lāIVACOR.
L’exposició la dediquem en agraĆÆment a Ximo MarĆn, secretari de l’Ajuntament, que sempre va estar atent a guardar discretament els documents que el dia 20 d’agost podreu disfrutar.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
La llista mostra un total de 66.590 noms de persones fĆsiques i 15 noms d’entitats, acompanyats del tipus de procediment, el nĆŗmero i la data dāobertura de la causa, la data dāaprovació de la sentĆØncia o resolució, la pena imposada i lāindult demanat.
El sĆ”bado 8 de julio Ferran Puchades, Secretario Autonómico de Justicia, presentarĆ” el proyecto de la nueva Ley y se desarrollarĆ” un debate con miembros del GRMHC. El proyecto de ley mejora sustancialmente la ineficaz ley vigente de Memoria Histórica de Ć”mbito estatal, en muchos aspectos decisivos como la apertura y exhumación de fosas, la retirada efectiva de toda la simbologĆa franquista, o la situación actual de los archivos y documentación de los periodos de la II RepĆŗblica, guerra civil y franquismo, ademĆ”s de otros muchos temas como la necesidad de reparación, verdad y justicia.
El domingo 9 celebraremos en Atzeneta un homenaje a las 14 personas fallecidas el 7-6-1938 a causa de los bombardeos de la aviación fascista, en una vivienda de refugiados de la guerra situada en la calle Venerable.
Durante la jornada del sÔbado en el local de la prisión habrÔ parada de libros.