Arxiu de la categoria: Documents

Soldats del segle XIX

A l’Arxiu de Vistabella han arribat tres documents enrotllats dins uns tubs de metall: llicĆØncies de tres soldats del segle XIX, una veĆÆna els ha trobat dins un arcó vell de sa casa i els ha cedit per a que siguen de tots.

Al 1858 llicencien el soldat Antonio Montoliu Catalan, soldat del Regiment d’Aragó nĆŗmero 21, al declarar-lo inĆŗtil per al servei de les armes per falta de moviment del seu dit Ć­ndex de la mĆ  dreta. Signa la llicĆØncia Antonio Ros de Olano, comte d’Almina, tinent general dels exĆØrcits nacionals. Era el regnat d’Isabel II

Antonio Montoliu era de Zucaina, llaurador de 25 anys, fadrĆ­, de cabells i celles castanys, ulls pardos, nas i boca regulars, i de poca barba. Va entrar a l’exĆØrcit l’any 1856, va embarcar al port de MĆ laga en direcció a ValenciĆ  per anar a servir a la guarnició de Morella. L’any 1857 se embarca al port del Grau de ValĆØncia en direcció a Barcelona, per anar a la guarnició de Girona, on Ć©s llicenciat un any mĆ©s tard.

Al 1871 llicencien a Ramon Porcar Solsona, llaurador de Xodos, fadrĆ­, de bona conducta, fill de JosĆ© i Regina. Era quinto del seu poble l’any 1866, va servir a Segorbe i a Castelló. El 1867 estava a GrĆ cia i a Barcelona, a la Seu d’Urgell i a Vilafranca del PenedĆØs; el 1869 va passar a la reserva de Castelló. Era tinent general dels exĆØrcits nacionals Fernando FernĆ”ndez de Córdova, marquĆØs de MendigorrĆ­a. I era el regnat d’Amadeu I.

Al 1872 llicencien a JoaquĆ­n Aparici i Gonell, de Llucena, llaurador, fadrĆ­, fill de Jaime i Urbana, artiller segon de l’esquadró. Signa el coronel Gaspar GoƱi y Vidarte, en nom del director general del cos d’artilleria Antonio Ros de Olano, comte de Guad-el-JelĆŗ. Encara era rei d’Espanya Amadeu I, l’any següent es proclamaria la 1a RepĆŗblica.

Què devien tindre en comú tres soldats, de pobles diferents i èpoques de servei diferents, per a que la seua documentació aparega junta en una casa de Vistabella?

Els primers permisos de conducció

A l’Arxiu Històric Provincial de Castelló es conserven els permisos de conduir des de 1909, quan els cotxes van comenƧar a circular pel territori a inicis del segle XX.

Hem fet una tria dels 24 primers llibres per a elaborar un llistat dels conductors nascuts a Vistabella del Maestrat, i n’hem localitzat 100, des de 1922 fins a 1960. Tot hòmens.

Tota la documentació que es conserva als arxius és valuosa, aquesta en concret ens dona informació sobre els transports i la mobilitat al nostre poble durant uns anys de carreteres lentes de terra i pedres.

No sorprendrà a ningú saber que els dos primers conductors van ser dos dels fills de Ramon Salvador Celades, farmacèutic i diputat a Corts: Ramon i Landelino Salvador eren advocats i -encara que no consta en la documentació- devien tindre cotxe de passeig.

Ja no trobarem mĆ©s advocats en la llista dels nostres veĆÆns, la majoria són agricultors i jornalers. Alguns d’ells són els transportistes que van abastir les tendes del poble durant anys, o van ajudar als compradors de bestiar -mĆ©s coneguts com a tractants-, o van carregar malea i fusta. Els seus trajectes van servir tambĆ© com a taxi fora de l’horari de l’autobĆŗs de lĆ­nia, de fet abans dels anys seixanta del segle XX pujar dret a la romeria de Sant Joan dins la caixa d’un camió resultava mĆ©s còmode i mĆ©s rĆ pid que pujar en carro o en matxo.

Els germans Rogelio i Modesto ClĆ©rig Falcó van ser els primers en tindre camió i permĆ­s de conducció en la segona meitat dels anys 20, i els seus respectius fills: Rogelio ClĆ©rig Vidal i JoaquĆ­n ClĆ©rig Tena van heretar el camió i l’ofici als anys 50. 

L’any 1930 el tio JoaquĆ­n Arnau, que figura com a comerciant perquĆØ era tractant de bestiar, va obtindre el permĆ­s de conducció: en la seua camioneta carregava els bacons que comprava, però tambĆ© transportava gent si calia. A finals dels anys 40, a la boda de Julian Allepuz i Antolina Salvador els convidats van pujar a fer la festa al mas de l’Espino en les caixes dels camions de JoaquĆ­n Arnau i de Manuel Pitarch. El tio Manuel tenia carnet des de 1933, va arribar a tindre dos camions -un d’ells conduĆÆt per Julian ForĆ©s Miravet– i feia dos viatges setmanals entre Vistabella i Castelló en tota classe de mercaderies.

Una altra saga de transportistes van ser els Miralles: Ramon Miralles Monfort, el pare, va tindre permĆ­s de conducció des de 1930, i va compartir cognoms i ofici en els seus dos fills:  Ramon i Juan Miralles Monfort.

També va iniciar una família de conductors el tio Eliseo Tena Edo, que des de 1933 feia transports, primer en una camioneta i després en un camió, feina que va transmetre als fills, Eliseo i Modesto Tena Pitarch.

Cal destacar que les primeres fotografies que acompanyen la documentació, les d’abans de la guerra de 1936, estan fetes pel fotògraf minuter que estava instalĀ·lat al passeig Ribalta de Castelló: apareixen les baranes de l’estany, la vegetació o s’endevina el quiosc. 

I acabem amb el detall de l’inici: tot hòmens. A Vistabella als anys 30 i posteriors les dones treballaven al camp i a tot arreu, i tenien capacitats fĆ­siques per a conduir, però no tenien ni drets socials ni legals per a accedir a una activitat de privilegi -com era dirigir i controlar una mĆ quina- per a guanyar-se la vida de manera independent.

Tots els conductors que figuren en el llistat van col·laborar en fer del nostre poble un món menys aïllat, els seus trajectes van mantindre la carretera oberta i van fomentar la connexió en les terres baixes del litoral.

GrĆ cies a l’Arxiu Històric Provincial de Castelló per donar-nos l’oportunitat de consultar la documentació i poder oferir-vos l’extracte de noms.

9 de juny, dia internacional dels arxius 2025

Amb el lema “Els arxius són accessibles:Ā arxius per a tots i totes” celebrem un any mĆ©s el dia dels arxius. Amb la voluntad de ser essencials en el sector pĆŗblic i privat. Sobre la necessitat de preservar i facilitar l’accĆ©s als arxius a llarg termini, donar a conĆØixer els documents Ćŗnics i singulars que es conserven en les diferents institucions arxivĆ­stiques i difondre la funció del arxius en el sĆ­ de la societat. Continuem treballant i celebrant llarga vida a la professió!

HISTORIA Y DOCUMENTOS DEL AERƓDROMO REPUBLICANOĀ  DE VISTABELLA DEL MAESTRAT

Antonio Giner

Descargar artĆ­culo en pdf

El aeródromo de Vistabella se empezó a construir el 27 de julio de 1937 para apoyar la ofensiva del EjĆ©rcito Popular en el frente de Aragón, pertenecĆ­a al Sector 3Āŗ de la  4ĀŖ Región Militar y se utilizó como campo de aviación auxiliar del aeródromo de VilafamĆ©s. El Consejo Municipal recibió una orden remitida por la Jefatura de Obras de la SubsecretarĆ­a del Aire fechada el 25 de julio (reg. entrada 259), indicando la fecha de inicio de las obras, el nĆŗmero de obreros necesarios y salario y duración de la jornada de trabajo, todo conforme con la reglamentación que la II RepĆŗblica implantó para mejorar las condiciones laborales de los trabajadores.

[…]  Por tener que realizar trabajos urgentes de guerra en el tĆ©rmino municipal de esa Villa, manifiesto a esa AlcaldĆ­a la necesidad de que coopere en los trabajos con al menos 250 hombres, al mismo tiempo hago presente que estos disfrutarĆ”n de un jornal de 10 Pts siendo la jornada laboral de ocho horas diarias efectivas en el Campo, debiendo organizar los sindicatos de ese Ayuntamiento grupos de veinticinco hombres con un responsable cada grupo, y traer legón y azada cada individuo para el trabajo que se le ordene.

   Dicho personal deberĆ” hallarse en el Campo donde se realizan los trabajos el próximo martes dĆ­a 27 a las siete de la maƱana en donde recibirĆ”n instrucciones. Lo que comunico a Vd. para su conocimiento y exacto cumplimiento. Salud y RepĆŗblica. […]

Las obras comenzaron en la fecha indicada, y se llegó a emplear prÔcticamente a la totalidad de la mano de obra disponible en Vistabella en aquellos momentos, el tiempo de construcción de las dos pistas, una de 1.230 m x 300 y otra de 1.090 m x 200, no llegó a los dos meses. Todos los terrenos comprendidos dentro del perímetro del aeródromo, unos 352 jornales según la relación que incluyo mÔs adelante, fueron incautados a sus propietarios. También se incautaron dos masías que fueron utilizadas como almacenes y talleres

 […] a 50 m. al N. del Campo se ha preparado la casa ā€œMas de Tófolā€. Al O.E. del Campo se ha preparado la casa ā€œMas de Planillarā€ […]

Pocos días después de iniciarse los trabajos, el Mayor de Aviación Militar del aeródromo de Vilafamés, José Bordons, en un escrito de fecha 2 de agosto (reg. entrada 265), ordenó el desalojo de la Casa de Polo para habilitarla como alojamiento para tropa y oficiales.

[…] Teniendo necesidad de preparar alojamiento para oficialidad y tropa de fuerzas del Aire, procederĆ” vd a que a la mayor brevedad posible quede desalojado el local situado en la calle Ferrer y Guardia denominado Casa Polo, para proceder a realizar urgentemente las obras oportunas […]

   Ese mismo dĆ­a el Consejo Municipal remitió la orden a la C.N.T. local, que habĆ­a requisado dicho edificio, comunicando el desalojo:

[…] Lo que en cumplimiento de lo interesado, le participo al objeto de su desalojamiento dentro del plazo de tres dĆ­as, esperando la contestación inmediatamente de recibir la presente comunicación. […]

   La Casa de Polo fue desalojada y se realizaron obras para acondicionarla  […] para unas 80 camas, con comedor, despensa, cocina económica de 50 plazas, agua y luz. Se han instalado dos bombas para elevación del agua, un depósito de mil litros, 6 lavabos, 3 waters y 3 duchas. Cochera para 4 coches […]

   SegĆŗn consta en la documentación relativa al aeródromo, ademĆ”s de la Casa de Polo, los mandos militares y los pilotos disponĆ­an de otras dos casas en el pueblo.

   De nuevo, el 4 de agosto (reg. entrada, 270) se vuelven a recibir instrucciones, esta vez a travĆ©s de un telegrama remitido por el Gobernador Civil de Castelló (reg.entrada 270) pidiendo mĆ”s camas y mĆ”s trabajadores para el aeródromo en construcción:

[…] SĆ­rvase facilitar las ocho camas que necesitan los elementos militares del Campo de Aviación en construcción asĆ­ como, deberĆ” reclutar el mayor nĆŗmero de obreros para trabajar dicha construcción […]

   Para alojar a los soldados se construyeron varias casetas cerca de las pistas del aeródromo:

[…] Una caseta de madera de 6’05 x 5’17 m. capaz para ocho camas y terraza de 6’05 x 4’00 m. Una caseta de madera de 4’85x 3’00 m. capaz para cuatro camas y terraza de 3’00 x 3’00.

Con fecha 8 de octubre se empieza la construcción de una caseta de 7’50 x 11’00 m. […]

   SegĆŗn varios testimonios en el campo de aviación llegaron a trabajar unos setecientos hombres, a los vecinos de Vistabella se sumaron trabajadores de otros pueblos cercanos, incluso de L’Alcora, atraĆ­dos por lo que entonces consideraban un buen salario y unas dignas condiciones laborales. Los refugiados varones mayores de catorce aƱos que residĆ­an en Vistabella en aquel momento, tambiĆ©n fueron reclutados. El 13 de agosto, de nuevo el Gobernador Civil remitió otro telegrama (reg. Entrada 283) anunciando su visita a Vistabella:

[…] AgradecerĆ© a V. muy vivamente que por el Ayuntamiento y vecindario se den toda clase de facilidades y se tengan las mĆ”s significativas atenciones con los camaradas que estĆ”n desplazados en ese tĆ©rmino para trabajar en las obra del Campo de Aviación. Del buen criterio de V. y del ejemplar comportamiento de sus colegas administrativos no cabe otra cosa que esperar que asĆ­ lo hagan adivinando el interĆ©s de las obras y la precisión de quienes las efectĆŗan queden contentos de su estancia.

   Yo irĆ© personalmente en visita a ese tĆ©rmino deseando llegar y que todo estĆ© resuelto. Salud. [… ]

    Las obras continuaron prĆ”cticamente durante todo el tiempo que permaneció operativo el aeródromo, se levantó el pabellón de mando donde pernoctaban los oficiales de servicio, un aljibe con capacidad para 7 m³ , y una caseta para guardia de 3 m. de altura a 200 m. al S.E. del campo de aterrizaje. TambiĆ©n se instaló un telĆ©fono conectado con el aeródromo de VilafamĆ©s, las autoridades municipales despuĆ©s que el ejĆ©rcito franquista tomara Vistabella, intentaron que permaneciera en uso ya que era el Ćŗnico telĆ©fono existente en el pueblo en aquellas fechas.

[…] El 24 de julio de 1938 la corporación municipal acuerda por unanimidad se nombre una comisión para ir a Castellón y gestionar asuntos sobre el telĆ©fono del campo de aviación para que quede a favor del municipio y solicitarlo de quien corresponda […] (Actas municipales, tomo 19)

    El 25 de septiembre comenzaron las obras del primero de los tres refugios de que disponĆ­a el aeródromo, esta construcción aledaƱa al pabellón de mando aĆŗn se conserva en buen estado, estĆ” declarado Bien de Relevancia Local e inventariado como Monumento de InterĆ©s Local con nivel de protección integral dentro del RĆ©gimen General de Intervenciones, aunque esto no le salva del estado de abandono en el que se encuentra el conjunto histórico formado por el pabellón, refugio y cisterna. Los otros dos refugios no se llegaron a terminar, de estos, el mĆ”s completo se encuentra a unos 50 metros al sur del Mas de Tófol, y el otro toca la carretera  a unos 100 metros de L’Escola del Camp en dirección norte.

   El 13 de octubre el Consejo Municipal comunicó al maderista Alejandro Tena Salvador, la autorización remitida por la Jefatura de Montes de Castelló para retrasar la saca de maderas del Bovalar y del Savinar, por falta de mano de obra al encontrarse todos los hombres disponibles trabajando en las obras del aeródromo.

[…] Visto lo manifestado por el rematante de productos maderables del monte ā€œBovalar y Savinarā€ de este tĆ©rmino Alejandro Tena, solicitando una prórroga de cincuenta dĆ­as para poder extraer los productos maderables objeto de la subasta del monte y fundamenta la petición en que debido a no haber encontrado jornaleros por hallarse estos en trabajos de explanación de un aeródromo que se estĆ” construyendo en este tĆ©rmino municipal no ha podido extraer los productos del monte dentro del plazo legal […] acuerda acceder a lo solicitado […]

   En el archivo municipal tambiĆ©n encontramos un pequeƱo rastro sobre los militares de Aviación, en una anotación en el libro de actas del dĆ­a 21 de noviembre […] El Ayuntamiento paga 20 ptas. a Asunción Asensi por lavar ropa de los de Aviación. […] (Tomo 19, p. 13).

   A principios de febrero de 1938 se establecieron en el aeródromo de VilafamĆ©s 20 bombarderos rusos SB-2 ā€œkatiuskaā€, tres de ellos aterrizaron averiados en el aeródromo de Vistabella el 7 de febrero de 1938,  procedentes de una misión de bombardeo sobre la estación ferroviaria de Calamocha (Teruel), segĆŗn consta en el relato del piloto de uno de los aparatos, el ruso  A. P. Nikiforov, recogido en ā€œEl aeródromo militar de VilafamĆ©s 1937-1940ā€, Carlos Mallench, Blas Vicente, JosĆ© F. Albeda y Josep J. Miralles, Ajuntament de VilafamĆ©s, 2019.

Testimonio de A. P. Nikiforov, piloto ruso de la 1ĀŖ escuadrilla del grupo 24.

(pp. 244 a 248).

  […] El campo que se podrĆ­a aprovechar para el aterrizaje, apareció de repente de la misma manera que apareció la salida entre las montaƱas. Nikiforov tuvo tiempo para ver una pequeƱa casita y al lado de la misma dos Katiuskas. Yendo rĆ”pido y hacia adelante bajó el tren de aterrizaje, el avión estaba vivo, el sistema hidroelĆ©ctrico no sufrió daƱos. La tierra se acercaba mu rĆ”pido. Ā”MĆ”s cercaĀ”, Ā”mĆ”s cercaĀ”, se pudo apagar el motor que funcionaba.

   Hubo un pequeƱo golpe sobre las tres puntas (ruedas). Delante no habĆ­a ningĆŗn obstĆ”culo, solo un campo plano. De repente el avión se inclinó y giró muy bruscamente hacia la derecha, el tren de aterrizaje se rompió y el bombardero cayó sobre su fuselaje.

Alrededor todo estaba muy tranquilo, solo se oía el ruido del combustible que salía del avión a través de los agujeros de los disparos.

   Nikiforov encendió la linterna, y salió a la superficie. Del avión apareció Kolesnikov. No se veĆ­a a Bershak. El piloto y el coopiloto corrieron hacia su cabina. Estaba en el suelo en una pose muy antinatural con la cara blanca como el papel. Los dos entraron en la estrecha cabina y sacaron con cuidado a Bershak de la cabina y lo sacaron y lo pusieron sobre la tierra.

Le quitaron la ropa, le quitaron el zapato lleno de sangre, cortaron el pantalón y abrieron el agujero donde estaba la rodilla. Al ver los huesos destrozados por los disparos y la carne ensangrentada, Kolesnikov comenzó a ponerse mal por todo lo que veía. Nikiforov rompió su camisa y como pudo intentó proteger la pierna herida de Bershak.

   Durante medio kilómetro corrió hacia otros dos aviones SB que habĆ­an aterrizado sobre su panza tambiĆ©n al lado de la casita blanca. Sobre ellos estaban sentados los pilotos espaƱoles. Entonces cuando Ć©l se acercó a cada uno de los aviones, observó que todos los ametralladores estaban heridos en las piernas. Los pilotos y observadores estaban intentando ayudar a sus compaƱeros. Uno de los pilotos espaƱoles que hablaba un poco de ruso, pues hizo el curso en la Unión SoviĆ©tica, le dijo que ya habĆ­an llamado a una ambulancia.

   Nikoforov explicó como pudo que tenĆ­a un herido. El espaƱol cogió una cama oxidada que estaba apoyada sobre la pared y juntos transportaron a Bershak a la casita.

   Mientras tanto, Kolesnikov contó 72 impactos en los puntos del avión de vital importancia. ā€œEntonces, vuelan los  Messerschmitt los pilotos experimentadosā€, seƱaló para sĆ­ Nikiforov. ā€œEs extraƱo, Āæcómo no nos hemos incendiado?ā€, se encogió al ver los depósitos de gasolina, atravesados por balazos en muchos sitios. Por la tarde llegaron los automóviles y se llevaron toda las tripulaciones […]

   El relato del piloto ruso coincide con el testimonio de Ɓngel Tena, (ā€œEl Temps Perdut. Memòria Història de Vistabellaā€, vv.aa. , Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014.) Ćŗnicamente difiere en el nĆŗmero de katiuskas, segĆŗn Ɓngel fueron dos los que llegaron averiados, segĆŗn Nikiforov tres.

[…] Antes de llegar los ā€œmoscasā€ vinieron un dĆ­a dos ā€œKatiuskasā€ rusos, dos bombarderos bimotor que bajaban tocados del frente de Teruel y aterrizaron aquĆ­ de emergencia porque no podĆ­an llegar a VilafamĆ©s. Uno de la tripulación -no sĆ© si el piloto o quiĆ©n- llevaba una rodilla destrozada por un balazo, subió una ambulancia de VilafamĆ©s y se le llevaron. Aterrizaron en el campo antes de que estuviera acabado, aĆŗn no estaban aquĆ­ las avionetas […] (ā€œEl Temps Perdut, p. 89)

   En el mes de abril de 1938 llegaron dos escuadrillas, la 1ĀŖ y la 4ĀŖ del Grupo 21, de Polikarpov I16 ā€œmoscasā€, estos aviones actuaron en los frentes de Teruel, Levante y el Ebro hasta el 21 de mayo, fecha en la que fue evacuada definitivamente la 4ĀŖ escuadrilla del Grupo 21, debido al avance de las tropas de GarcĆ­a ValiƱo que finalmente ocuparon Vistabella el 3 de junio de 1938.

   Las tierras incautadas fueron devueltas a sus propietarios y el pabellón de mando se reconvirtió en escuela rural, funcionando hasta finales de los aƱos sesenta.

   Las tres fotografĆ­as de soldados del Cuerpo de Aviación de la RepĆŗblica que aparecen en este artĆ­culo, fueron tomadas en el mes de marzo de 1938, los originales formaban parte de un cuaderno de campo perteneciente a un soldado de identidad desconocida, que recorrió durante la guerra varios aeródromos de la zona de Levante, entre ellos el de Vistabella.

   Las fotografĆ­as fueron localizadas por Ernesto Rodrigo de ā€œMontaƱas de Libertadā€ a quien agradezco haberme enviado este importante testimonio grĆ”fico.

Fuentes:

-Archivo del Aire, A12156. Villaviciosa de Odón.

-Archivo de Ávila, FF.AA. 4ª Región, Legajo P1285.

-AHEA, Plano de localización, A 12156.

-Croquis del refugio antiaƩreo de Ernesto Barreda (15.06.2019)

-ā€œEl Temps Perdut : Memòria Històrica de Vistabellaā€, (vv.aa.), Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014. – ā€œEl aeródromo miliar de VilafamĆ©s.

-Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat

Descargar artĆ­culo en pdf

Sociedad Instructiva Musical Vistabellense

[Fragment. La banda de Vistabella en la provesó del Corpus entrant al Dau] 20/juny/1924. Col.lecció Huguet © Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

La falsa Ć©s el nom que a Vistabella del Maestrat donem a la part mĆ©s alta de les cases, baix de les bigues del teulat, allĆ  on es guarden els objectes de poc Ćŗs, i de vegades apareixen tresors. Durant els darrers 100 anys gran part del material de la Sociedad Instructiva Musical Vistabellense ha estat malvivint dins una gran caixa de fusta en precĆ ries condicions a la falsa d’una casa particular.

Les partitures i els documents que s’han conservat ens expliquen que l’1 de juny de 1922 es va constituir esta societat, en les Actes municipals d’eixe any no apareix cap referĆØncia, per tant es tractava d’una societat sense Ć nim de lucre creada al marge de l’Ajuntament. Els socis pagaven quotes mensuals, es rebia formació musical, es mantenia una banda que oferia serenates, concerts, balls i passacarrers per a festes, provessons i tot tipus de celebracions, i es cobraven les actuacions. TambĆ© es mantenia un local i es repartien beneficis entre els mĆŗsics.

A la festa de Sant Josep de 1923 van recaptar 118 pessetes per fer serenates, i es van gastar 30 pessetes i 45 cèntims al Cafè Penyagolosa: els músics van consumir 25 cafès, 5 botelles de conyac i alguna coseta més.

Per a Sant Joan de juny de 1924 la mula de Jacinto els va pujar els instruments a l’ermitori per 6 pessetes, i allĆ­ els van fer un dinar per 40 pessetes i 75 cĆØntims. A l’agost el clavari de Sant Joan els va pagar 300 pessetes per la mĆŗsica de les festes.

Juan Nebot era el mestre i director de la banda, cobrava 31 pessetes i 25 cèntims al mes. Els materials els compraven a la Casa Erviti de Donosti (Sant Sebastià), i al poble arribaven rellotgers que també sabien repassar i posar a punt els instruments. El juliol de 1925 la societat musical va passar una inspecció que va trobar tota la documentació en regla. Cap dona no en va formar part.

NomĆ©s tenim una imatge de la banda de mĆŗsica, pertany al fons de la Biblioteca Valenciana: el 20 de juny de 1924 van cobrar 70 pessetes per l’acompanyament musical de la provessó del Corpus.

XV Jornades de Memòria Històrica de Vistabella del Maestrat

Matilde Alcón Tena c.1930

Y VAN QUINCE.
El pasado 10 de agosto celebramos una vez mƔs el encuentro anual que venimos
organizando desde 2008 para recuperar y dar a conocer la historia mƔs reciente de
Vistabella, historia que se nos ha escondido y falseado primero por los que ganaron la
guerra, amos absolutos de las vidas y haciendas de quienes defendieron las conquistas
sociales llevadas a cabo durante la II Rep., y hoy en día por los herederos del franquismo empeñados en conservar privilegios, en acabar con el importante avance que la recuperación de la memoria histórica ha tenido en nuestro país durante los últimos años, y en imponer un revisionismo histórico fanÔtico y acientífico.
El primer acto de las jornadas, después de la presentación de las mismas por parte de
Amat SĆ”nchez representando al Centre d’Estudis Penyagolosa, de BelĆ©n Bachero
concejala del ayuntamiento de Vistabella, y de Francisco Mezquita por parte del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica de Castelló, fue la conferencia ā€œLa memòria
DemocrĆ tica i la proposta de Llei de Concòrdiaā€ impartida por Maribel Peris, presidenta del GRMHC y miembro del Consell ValenciĆ” de Cultura, en la que fue analizando los pormenores y motivos por los que la derecha rancia y la ultraderecha intentan imponer este decreto, derogador mĆ”s que regulador, de la Ley de Memoria DemocrĆ”tica vigente.
Este año el protagonismo de las jornadas ha sido de las mujeres de Vistabella que fueron víctimas de represión, abusos de todo tipo y humillaciones después de la guerra, señalando también a los victimarios, causantes e inductores de toda esta injusticia.
Recordamos los nombres de muchas de ellas:
Matilde Alcón Tena, María Lidón BarberÔ Safont, Jacinta Folch Badenes, Rosa
García Porcar, Antonia Escrig Robres, Carmen Monfort Alcón, María Centelles
Albert, Tomasa Moliner Vicente, Patrocinio Robres Miravet, Divina Tena Edo y
Consuelo Fabregat Albert.
Acusadas y maltratadas por los principales inductores de la represión fascista en
Vistabella: Gilberto de Arnau (ā€œUlleresā€), Antonio Porcar, Recaredo GarcĆ­a, Enrique
Pitarch, Manuel Safont, Juan Pons y Joel Fabregat, entre otros.
Después de la introducción que hizo Antonio Giner, poniendo en contexto la historia de
Matilde Alcón y aportando datos sobre los juicios sumarísimos contra algunas de las
vecinas mencionadas, fue Ana Claramonte Salvador quien puso un emotivo broche final a los actos de la maƱana con ā€œDones represaliades a Vistabellaā€, una intensa
dramatización de los testimonios que nos dejó Matilde Alcón (recogidos en el libro El
Temps Perdut, Memòria Histórica deVistabella), que consiguió emocionar al público
asistente.

Por la tarde se inauguró la exposición ā€œLa dona durant la II RepĆŗblica i la Guerra
Civil Espanyolaā€, con una visita guiada a cargo de Laura PĆ©rez Campos, comisaria de la
exposición, y de Antoni Arnau, ambos representantes del Centre de Documentació i
Estudis de la Guerra Civil Espanyola.

Esta exposición, abierta hasta el 31 de agosto, ofrece una amplia visión a través de
paneles explicativos, fotografías de la época (algunas de ellas icónicas), reproducción de
carteles y propaganda, publicaciones, etc., del papel que jugaron las mujeres y de las
luchas que llevaron a cabo para conseguir derechos tan elementales como poder votar en las elecciones, estudiar en las universidades, lograr unas condiciones laborales dignas, estar representadas en las Cortes, el aborto o el divorcio.
El acto final de las jornadas fue la representación de la obra de teatro ā€œUn tros de
donaā€ de Domingo Juan Font, autor tambiĆ©n de ā€œLa milicianaā€, del libro ā€œPascual Cabrera
Quemades. BiografĆ­a y poesĆ­aā€ y de artĆ­culos sobre Memoria Histórica de Vila-real. ā€œUn
tros de donaā€ es una obra intensa y dura basada en hechos reales que se podrĆ­an extrapolar a casi cualquier rincón de nuestra geografĆ­a, donde muchas mujeres fueron vĆ­ctimas de la deshumanización y de la barbarie ejercida por los fascistas, trata sobre la violencia ejercida sobre MarĆ­a Antonia, una mujer republicana que no abandonó su pueblo cuando terminó la guerra y fue abusada y asesinada por uno de los falangistas del pueblo. La obra estuvo magnĆ­ficamente representada por Sergio Vilar en el papel de falangista,Cristina AragonĆ©s como MarĆ­a Antonia, Jorge Vilar como enterrador y Fernando Soldevila como ā€œel Coixoā€, del grupo ā€œL’Armelarā€ de Castelló.

XV JORNADES DE MEMƒRIA HISTƒRICA DE VISTABELLA DEL MAESTRAT.

El sÔbado 10 de agosto de 2024 celebraremos en Vistabella las XV Jornades de Memòria Històrica, este año recordaremos a las mujeres que fueron represaliadas por el franquismo en Vistabella, a través de tres actos:

– Dramatització de los testimonios de Matilde Alcón Tena, exposición “La dona durant la II RepĆŗblica I la Guerra Civil Espanyola”, y la obra de teatro “Un tros de dona”.

   Las jornadas comenzarĆ”n con la conferencia “La Memòria DemocrĆ tica i la proposta de la Llei de Concordia”,  habrĆ” un punto de venta de libros durante toda la jornada, y se presentarĆ”n las Ćŗltimas novedades editoriales del GRMHC. 

      Os invitamos a venir y a participar, Salud y Memòria. 

9 de juny Dia Internacional dels Arxius

Un any mĆ©s celebrem el Dia Internacional dels Arxius amb la commemoració dels 75 anys del Consell Internacional d’Arxius (1948-2023). El lema escollit enguany Ć©s #arxiusunits i com sempre es remarca el paper fonamental dels arxius com a contenidors de coneixement i d’accĆ©s a la informació que aporten els documents. Tot un mon ple de vida, drets, memòria, present, passat i futur.

Elisa, Teodora i Maria. 1942. Fons familiar Maria i CĆØlia Miralles Salvador.

L’any dels Beatles

[Ball de la tia Filomena] Foto CARMEN de Cabanes, 31 d’agost 1965. Fons familiar TomĆ s Salvador Pitarch. Arxiu de Vistabella del [Maestrat.

El grup musical The Beatles va fer una revolució als anys seixanta del segle XX, per això la dictadura franquista els va mantindre lluny, i nomĆ©s van visitar Espanya una vegada l’any 1965 per actuar en dos places de bous a Madrid i a Barcelona.

Mentre el Beatles i la seua nova estĆØtica de melenes llargues cantaven a un amor lliure, a Vistabella la cançó mĆ©s escoltada de l’estiu del 65 era la Yenka de Johnny & Charley, un gran ĆØxit que al ball de la tia Filomena del carrer Roser cantonada El Mur triomfava entre els jóvens, tant com la mĆŗsica yĆ© yĆ©.

Eixe any, en les protestes pacifistes en contra de la guerra del Vietnam, va nĆ ixer el famós eslògan “Fes l’amor i no la guerra” -Make Love Not War- que tambĆ© defensaven els Beatles. Al món es van escampar les minifaldes, i al Dau van arribar els monyos cardats de maxi-volum de les xiques: l’aspecte exterior de les dones comenƧava a canviar, però no la seua realitat social.

L’any 1965 totes les feines contractades per l’Ajuntament estaven fetes per hòmens, excepte els serveis de Serafina Garcia Salvador de carrer Sense Cap, contractada ā€œpara divulgación de la Sección Femeninaā€, això volia dir explicar a les dones que havien de creure als hòmens.
Per cert, l’Ajuntament tambĆ© pagava a les mestres per netejar les escoles: en les Actes figuren 3 pagaments que sumen 800 pessetes. No consta que el mestre passara la granera.

Encara que a Vistabella tot arribava més tard, després dels Beatles el món no va ser igual.

[Esperant el ball al Dau] Foto CARMEN de Cabanes, 29 d’agost 1965. Fons familiar Consuelo Alcon Garcia. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Gil Pons Solsona, sumarĆ­ssim 2083

Gil PonsĀ  Solsona va nĆ ixer l’any 1915 al mas de Garrido de Vistabella del Maestrat, i va ser afusellat a Castelló el setembre de 1939. Tenia 23 anys. Condemnat per un Consell de Guerra sense cap garantia jurĆ­dica, el seu cos va parar a una fossa, sense cap indicació. 77 anys mĆ©s tard els estudis duts a terme pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló -GRMHC– el van identificar com una de les 530 vĆ­ctimes de la repressió franquista soterrades al cementeri civil de Castelló. 83 anys desprĆ©s del seu afusellament l’associació ArqueoAntro ha pogut exhumar el seu cos. Esta Ć©s la seua història, que forma part de la nostra Memòria.

El sumarĆ­ssim de Gil Pons Solsona: 2083-C

Durant la dictadura de Franco es va aplicar la JustĆ­cia Militar a la població civil: els procediments judicials militars, coneguts popularment com sumarĆ­ssims, eren l’única forma de justĆ­cia que es va aplicar just acabada la guerra, i van ser un dels majors instruments per articular la repressió. S’iniciaven per una denĆŗncia o per una actuació d’ofici de les forces policials. Al sumarĆ­ssim de Gil l’acusació parteix d’una denĆŗncia de l’escrivent de l’Ajuntament, la signen la parella de la GuĆ rdia Civil, el jefe de la Falange, l’alcalde i dos veĆÆns: no s’havia de provar que l’acusació fora veritat, i tampoc no hi havia investigació. Per això els sumarĆ­ssims s’han de llegir amb prevencions, i no de manera literal.

Gil Pons manifesta estar d’acord en totes les acusacions i les signa. Respecte d’això Juan Luis Porcar, investigador del GRMHC, ens matissa: ā€œLa instrucció del  procediment era inquisitiva i sota el rĆØgim de secret, sense cap intervenció del defensor, i les diligĆØncies es feien amb l’auxili exclusiu de les forces de seguretat. A mĆ©s, la instrucció solia anar acompanyada de tortures que desencadenaven declaracions forƧades per part dels inculpats, atesa la seua situació desesperada. Resultaven innegables la parcialitat i la belĀ·ligerĆ ncia dels informes de les autoritatsā€. 

El van empresonar el 18 d’abril de 1939, i en nomĆ©s 5 mesos ja l’havien afusellat: li van fer un Consell de Guerra d’urgĆØncia, va ser tractat com un enemic i no com un ciutadĆ , sense jutges imparcials i sense possible defensa. Una revenja ideològica i polĆ­tica que va demanar la pena de mort. 

TambĆ© consta al sumarĆ­ssim ā€œel enteradoā€: un document que detalla que el mateix general Franco confirmava que n’estava informat. 

La deshumanització de les víctimes

La revenja de la dictadura mĆ©s enllĆ  de la mort va deixar Gil baix terra sense lĆ pida i sense nom. I fora del nostre poble. Els familiars de les vĆ­ctimes encara busquen els seus morts al segle XXI, recolzats en unes tĆ­mides i frĆ gils lleis de Memòria fan la feina que hauria d’haver fet l’estat des de 1975, però qui busca els qui no van deixar descendĆØncia? Gil Pons tenia nòvia quan va ser assassinat, però no va deixar cap fill que el poguera recordar i buscar. Doblement oblidat, la seua identificació serĆ  resultat de la perseveranƧa de moltes persones anònimes.

Un poc de justĆ­cia molt tard

Quan l’any 2016 el GRMHC va posar el nom de Gil Pons Solsona en una placa del memorial al cementeri es va comenƧar a reconĆØixer la injustĆ­cia de la seua mort. Ell Ć©s un dels set veĆÆns de Vistabella que, afusellats pel franquisme, es van soterrar al cementeri de Castelló, i els seus noms van quedar restringits al silenci de la intimitat familiar: BartolomĆ© Safont ClĆØrig, Rodrigo Tena Allepuz, Gil Pons Solsona, Benigno Miravet Escrig, Bernardino Allepuz Alcón, Francisco Peris Escrig i Ramón Escrig Escrig. VeĆÆns de diverses edats i diferents condicions familiars, van ser usats com a exemple i escarment contra el pensament dissident; en una perversió de la història els defensors de la legalitat vigent van ser considerats criminals.

L’any 2018 el GRMHC va iniciar les campanyes d’exhumacions de vĆ­ctimes de la repressió franquista al cementeri de Castelló. Elaborar un estudi històric ben documentat i arreplegar demandes dels familiars ha suposat un feina d’anys: les demandes dels familiars -juntament en altres condicionants tĆØcnics arqueològics- són determinants per a seleccionar les fosses o rases a exhumar en cadascuna de les campanyes, per això cal localitzar els parents. Les lĆ pides del cementeri i les esqueles del periòdic MediterrĆ”neo van proporcionar informació valuosa per rastrejar la lĆ­nia familiar i poder trobar un net d’un germĆ  de Gil.

Finalment l’exhumació de Gil Pons va ser realitzada per l’associació cientĆ­fica ArqueoAntro durant el mes d’octubre, dins la campanya iniciada el setembre 2022 amb subvencions de l’Ajuntament i la Diputació de Castelló. Les seues restes van ser desenterrades juntament amb les de Salvador Esteve Balaguer de Borriol, Wenceslao Ferrer Tur de la Vall d’Uixó  i Santiago OrtĆ­ Folch d’Ares del Maestrat.

Ara caldrĆ  esperar un temps durant el qual es realitzaran els estudis antropològics i genĆØtics necessaris per a la definitiva identificació per ADN, cosa que no sempre s’aconsegueix.

A Espanya no s’ha jutjat mai la dictadura franquista, per tant l’estat no ha anulĀ·lat el sumarĆ­ssim 2083-C contra Gil Pons, ni cap representant del mateix ha demanat perdó per un Consell de Guerra ilĀ·legal que li va costar la vida, ni per soterrar-lo de manera inhumana. L’Argentina va ser el primer paĆ­s del món on el poder civil va jutjar i condemnar els responsables de la dictadura: el fiscal Julio Strassera va argumentar que els crims d’estat nomĆ©s queden impunes quan la consciĆØncia moral d’un paĆ­s ha caigut als nivells mĆ©s baixos.

Nadie puede aceptar que el secuestro, la tortura o el asesinato sean hechos polĆ­ticos o contingencias del combate. El sadismo no es una ideologĆ­a polĆ­tica ni una estrategia bĆ©lica, sino una perversión moral. 

Fiscal argentĆ­ Julio Strassera (1933-2015)

L’any dels comptadors d’aigua

Foto Carmen de Cabanes. 21 setembre 1969. Fons familiar Maria i CĆØlia Miralles Salvador. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

Quan es tancava la dĆØcada dels seixanta del segle XX la carretera passava pel mig del poble, les xiques de Santa Teresa complien el ritual amb guants blancs i vestit negre, la pista cap a Sant Joan era de terra, l’enllumenat era mĆ­nim i tota la roba es llavava a mĆ .

Rentar la roba, als llavadors pĆŗblics i als safareigs de casa, una feina necessĆ ria i molt dura que nomĆ©s realitzaven les dones. Encara que els hòmens de l’Ajuntament que prenien les decisions sobre les obres pĆŗbliques en devien ser conscients perquĆØ millorar la conducció de l’aigua a la Font de l’Ombria i condicionar els llavadors va suposar un gasto de 93.100 pessetes el mes de juny de 1969.

L’abastiment d’aigua a les cases era insuficient, a temporades es tallava el subministre i es donava aigua durant nomĆ©s unes hores que s’aprofitaven per a omplir cassoles,  calderos i safareigs! per això amb una subvenció d’11.000 pessetes de la Diputació el mes de marƧ es va ampliar la capacitat del pou que abastia el poble; ara bĆ©, al mes de juliol ja es va constatar que havia sigut una ampliació insuficient: a mĆ©s de seguir fent bandos per avisar dels talls d’aigua, el Ple de l’Ajuntament va decidir que per a frenar el consum i el malbaratament el millor seria posar un comptador a cada domicili.

L’any 1969 a Vistabella no existia la dutxa diĆ ria i la gent es rentava per parts, la roba de mudar nomĆ©s era per als diumenges i els dies de festa, i les mares repetien fartes mira de no embrutar-te.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

El pedrĆ­s de la font de Dalt

[El pedrĆ­s de la font de Dalt] 1947. Fons familiar Rafel Fabregat Prats. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

La font de Dalt Ć©s la reina de les fonts de Vistabella, es va construir fora muralla el 1568, quan el comerƧ de la llana de la Comunitat d’Herbatge de la Setena de Culla era un negoci pròsper que generava molts ingressos. Fa mĆ©s de quatre-cents anys que abasteix d’aigua la població: els temps li han canviat la teulada i les cases se li han arrimat tant que d’un camĆ­ de terra han fet un carrer i ara forma part del casc urbĆ . Però el ritual d’assentar-se al seu pedrĆ­s no s’ha alterat mai.

L’any 1947 va ser un any d’escassesa al nostre territori, faltava de tot i nomĆ©s l’aigua rajava abundant: sempre hi havia cĆ nters per omplir a la font de Dalt. Segons consta en l’Acta del 5 de gener l’Ajuntament de l’alcalde Arturo Garcia Orenga va fixar el jornal d’un bracer en 9 pessetes i 50 cĆØntims, mentre els darrers guerrillers del maquis es movien a la desesperada entre Penyagolosa i el Boi, i la GuĆ rdia Civil feia impossible la vida dels masovers atrapats entre dos focs. Va ser un tristĆ­ssim any de delators.

A l’estiu compartien conversa al pedrĆ­s els que havien marxat i tornaven de visita a fer la cua de l’aigua com els avantpassats, i els que s’havien quedat i no tenien pressa perquĆØ quan arribes a la font de Dalt no saps mai qui trobarĆ s i a casa sense aigua no pots tornar si vius al 1947.

Fa més de quatre-cents anys que el pedrís de la font de Dalt abasteix de conversa la població.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Entre canyissos

[Entre canyissos] 1943. Fons familiar Ana CĆ­scar Miralles. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

L’any 1943 totes les portes del poble estaven obertes durant el dia, per això les cobrien en canyissos. I per evitar les mosques, tambĆ©. Un magnĆ­fic sistema de ventilació i protecció que et deixava soriejar el carrer sense ser vist.

Eixe any la dictadura va crear per decret el 22 de maig el Servei de Llibertat Vigilada, publicat al BoletĆ­n Oficial del Estado del 10 de juny, una institució que operava a cada poble i passava informes mensuals per controlar els reclusos al carrer. En el seu redactat es diu que  ā€œper un sentit cristiĆ  i patriòticā€ es veuen obligats a usar la llibertat condicional i a vigilar els dissidents en la seua vida privada. Per a deshumanitzar a les vĆ­ctimes de la repressió, en l’article 8ĆØ es refereix a les persones vigilades com a ā€œelementsā€.

Al nostre poble una plaga d’escarabat de la pataca afectava tot el terme, i els regidors Recaredo Garcia i JoaquĆ­n MarĆ­n van cobrar 70 pessetes al juny per desplaƧar-se a la capital i informar-se de les mesures que s’aconsellaven per a exterminar-la. Tres mesos mĆ©s tard es constituĆÆa la Junta Local del Servei de Llibertat Vigilada de Vistabella presidida pel jutge municipal, i formada pel comandant de la guĆ rdia civil, el jefe de la Falange i un representant de l’Ajuntament que va ser nomenat el 30 de setembre.

No tenim informació de com va acabar la plaga de l’escarabat, però tenim els somriures de festa d’un grup de cosines germanes a la plaƧa, alienes a les mirades de darrere els canyissos i als informes polĆ­tics de vigilĆ ncia, un diumenge de 1943.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Al carrer JesĆŗs

[VeĆÆnes del carrer JesĆŗs] 1971. Fons familiar Rafel Fabregat Prats. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

L’any 1971 al carrer JesĆŗs les dones majors portaven dol rigorós pels familiars difunts, al color negre de la roba afegien un vel finet que els cobria el cap i que marcava el temps des que havia faltat el parent. Encara li porta velet, una admiració referida a les viudes que honoraven el marit absent; una expressió i un costum de l’any de la picor que les dones joves van decidir no copiar.

Aquell estiu a la tenda de la tia Irene Salvador, al nĆŗmero 15 del carrer Major, venien sabatilles Victòria, de color; i el paviment dels carrers i l’enllumenat pĆŗblic eren molt deficients, constaven a la llista de millores beneficioses per al poble feta per l’Ajuntament. A eixe llistat s’afegien per primera vegada les instalĀ·lacions esportives per als jòvens: un parc infantil i un frontó.

El primer parc infantil va costar 50.000 pessetes i es va posar al pati d’escola. El bancal per a construir el frontó se li va comprar a la tia Felicidad Fabregat per 55.000 pessetes i l’obra del frontó descobert va costar 286.000 pessetes. Destaca en Acta l’argument que es juga a pilota al Dau i fa de frontó la paret de l’esglĆ©sia, un perill i un inconvenient perquĆØ l’any 71 la carretera encara creuava per dins la població.

L’any 1971 al carrer JesĆŗs hi havia xiquetes en sabatilles Victòria de color.

Acta Municipal. Sessió extraordinària 30 de juliol 1971

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

A l’estiu visiteu l’Arxiu

Els arxius dels pobles xicotets depenen principalment del voluntarisme de persones interessades en el patrimoni documental. Les lleis i la majoria de les voltes les administracions viuen d’esquena a les necessitats del món rural.

Sabem que el nostre futur Ć©s disposar d’un arxiver compartit als pobles de la Mancomunitat de Penyagolosa: cal seguir el model d’altres mancomunitats que a la provĆ­ncia de ValĆØncia donen tant bons resultats.

Mentrestant, les condicions fĆ­siques del nostre arxiu milloren passa a passa, i les visites guiades posen en valor entre els habitants la gran importĆ ncia de tindre un arxiu municipal cuidat. A l’estiu visiteu l’Arxiu.

šŸ“øVisita del 06/07/22

Próxima visita: diumenge 21 d’agost de 2022 de 18:00 a 19:00

Formulari d’inscripció

9 de juny dia Internacional dels Arxius #SomArxiuĀ 

Celebrem un any mĆ©s el dia internacional dels arxius #IAW2022 aquest any en el lema #SomArxiu #ArchivesAreYou i amb la mirada posada a donar a conĆØixer la professió d’arxiver/a i del que els documents d’arxiu reflecteixen: la vida, els drets i les històries. TambĆ© #SomArxiu representa la societat civil, la gent. Els documents protegeixen les històries i el passat de les persones, el seu present i el seu futur. Ens ajuden a comprendre’ns per això volem celebrar aquesta setmana dels arxius en activitats.

Edurne Garcia, responsable actual de la biblioteca i l’arxiu municipal, ens convida a les següents activitats:

  • Dimecres dia 8 al matĆ­ una visita escolar amb alumnes de primĆ ria, a l’arxiu municipal situat a la falsa de l’ajuntament.
  • A les 18:00 hi haurĆ  torn de visita per a altres persones que vulguen assistir, prĆØvia inscripció cridant a l’Ajuntament (964 38 90 07) o escrivint a arxiuvistabella@gmail.com
  • Dijous dia 9 es mostrarĆ  documentació històrica curiosa a l’escola de la gent major: moment per a recordar que tots i totes –i sobretot la gent que mĆ©s ha viscut– tenim moltes històries que compartir.
MatrĆ­cula industrial del comercio y profesiones del municipio de Vistabella del Maestrazgo correspondiente al aƱo 1933. Les podeu consultar online, digitalitzades a l’Arxiu Històric Provincial de Castello i online a Savex

Visites comentades a l’Arxiu de Vistabella

Pessetes de 1959

[Les autoritats de 1959] 29 agost 1959. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Lola Vicente Folch

El fred i la neu són elements de la vida a la muntanya, i combatre’ls tĆ© el seu preu: el mes de febrer de 1959 l’Ajuntament li va pagar al tio DionĆ­s Salvador 674 pessetes per llenya per a l’estufa, i va contractar 12 jornals per a netejar la neu dels camins que li van costar 1.725 pessetes.

Eixe any l’escola tambĆ© va costar mĆ©s pessetes del que era habitual: el mes de maig es va acordar la construcció d’una aula de pĆ rvuls en el tram de pati existent entre l’escola del xiquets i l’escola de les xiquetes. Li van destinar un pressupost de 40.000 pessetes, que se van afegir a les 1.464 pessetes que consten en els pagaments del mes de febrer: “a Vicente Navarro per taules i cadires per a l’escola 834 pessetes; a Emilio Ballester per material escolar 317 pessetes i la pintura de les pissarres de les escoles 313 pessetes”.

El mes d’agost de 1959 el Centre Excursionista de Castelló va inaugurar una creu al cim del pic de Penyagolosa, i l’Ajuntament de Vistabella va haver de posar 500 pessetes per ajudar a la construcció, a mĆ©s de pagar el dinar que es va oferir a l’ermita de Sant Joan per a les autoritats provincials i demĆ©s convidats d’honor. Dinar que va costar 2.392 pessetes en 60 cĆØntims, segons consta a l’Acta del 20 de setembre.

Per fer front als pagaments els ingressos habituals de l’Ajuntament eren les tales de pins dels boscos comunitaris, i en mĆ©s poca escala el permĆ­s de replega de l’espĆ­gol, però tambĆ© s’arrendaven els herbatges de pastura al millor postor. L’any 1959 l’oferta mĆ©s elevada per les pastures de les partides de Les Pedrisses i les Navaes va ser de 1.270 pessetes: es van menjar l’herba les ovelles del tio JosĆ© Olaria Vicente.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

La Biblioteca JoaquĆ­n Osset Merle en acció

La Biblioteca JoaquĆ­n Osset Merle es reactiva en nous horaris, activitats i continguts a la seua seu i a la seua web. Edurne Garcia Ć©s la responsable de donar-li un sentit, en la mirada ficada en l’escola del poble i en el seu futur i qualitat, sabem que la biblioteca Ć©s clau per a tot. Que la biblioteca funcione i tinga continuĆÆtat Ć©s un bĆ© de primera necessitat per a menuts i grans.

A la biblioteca de Vistabella es pot llegir en paper i tambĆ© on line perquĆØ compta amb una eficient connexió d’internet. Ɖs un lloc per a compartir i per a estar, per a jugar i per a ser referent cultural de la comunitat.

Albert Einstein aconsellava que l’Ćŗnica cosa que cal saber sempre Ć©s on trobar una biblioteca. A Vistabella, al costat de l’escola i davant de l’ermita de Loreto estĆ  la vostra.

Desitjos 2022

L’any 2021 ens deixa molts regals i es van complint els desitjos que des de fa anys anem demanant al Reixos. Enguany per al 2022 volem poder continuar en tots els projectes comenƧats per a consolidar-los, i estrenar-ne algun de nou.

TambĆ© desitgem que la gent conserve igual de viva la resposta, l’interĆØs i la cooperació en els nostres projectes sobre el Patrimoni del territori. PerquĆØ Patrimoni som tots, i els Reixos tambĆ© ho saben.

O Vere Deus

Se done a saber, en llibre

Les campanyes d’exhumació de fosses d’Arqueoantro

L’arxiu fotogrĆ fic de Vistabella del Maestrat. La memòria dels carrers

Les veus de Penyagolosa

Un llibre SE DONE A SABER

Des de l’octubre de 2014 cada mes publiquem un SE DONE A SABER: fem difusió d’una fotografia del Fons FotogrĆ fic de Vistabella, acompanyada d’una explicació contextual i d’una crida a la colĀ·laboració amb l’objectiu d’identificar totes les persones que apareixen retratades. Ara les hem ajuntat totes i hem fet un llibre en paper!

Aquest llibre Ć©s la resposta a la demanda que moltes persones ens han fet: poder tocar el SE DONE A SABER, i fullejar-lo. Això significa facilitar-ne l’accĆ©s a les persones majors que necessiten l’ajuda d’intermediaris familiars per a seguir les publicacions que fem en lĆ­nia; tambĆ© vol dir oferir agrupat tot el contingut i tornar al format tradicional de la lectura: llegir paraula a paraula i mirar foto a foto, tindre un trosset del nostre passat immediat damunt la taula o a la prestatgeria, a l’abast de la mĆ .

El SE DONE A SABER no Ć©s un llibre d’història a l’ús, Ć©s la història de la vida quotidiana de Vistabella del Maestrat al segle XX, i la protagonitzen els noms i cognoms d’aquells anys, els noms de pares i mares, els dels masos i carrers. La vida feta d’antropònims i topònims que escrivim sobre paper perquĆØ són riquesa cultural i no els volem perdre.

No vos haurĆ­eu de perdre el vostre SE DONE A SABER en paper.

Els comptes de 1948

[Llacets al cap] c.1948 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Elvira Pitarch Edo

El febrer de 1948 el farmacĆØutic de Vistabella Emilio Chillida MaƱes es va estrenar d’alcalde, va succeir en el cĆ rrec al tio Arturo Garcia Orenga, i la corporació que presidia va tindre un pressupost anual de 94.838,00 pessetes, segons consta en el llibre d’Actes.

D’este pressupost van eixir les 40 pessetes que va costar la gorra de l’alguatzil municipal i les 300 pessetes que va cobrar la tia Francisca Tena Gascó per netejar els llavadors pĆŗblics durant tot l’any, feina que va haver de fer en desaparĆØixer el seu home que era el fuster: a Epifanio Pitarch se’l va emportar la GuĆ rdia Civil el 1947, i no el van tornar.

Consta en l’Acta de juliol que les cobertes dels dos llavadors pĆŗblics i el teulat de l’ermita de Sant Antoni demanaven reparacions urgents, i que calia una tala de pins de la Serra del Boi per a costejar-les. Vendre fusta dels boscos comunitaris: un sistema recurrent de l’Ajuntament per fer caixa.

A l’estiu, mentre les adolescents lluĆÆen calcetins de mudar, llacets al cap i una seriositat impròpia de l’edat, l’Ajuntament abonava 1.400 pessetes a la fonda del tio Rogelio ClĆ©rig per l’estatge i la manutenció de 16 mĆŗsics que van tocar a les festes dels dies 28, 29, 30 i 31 d’agost.

Eixe any la mestra de l’escola del Camp, al Pla Avall, era donya Nicolasa Gago de la Cruz: l’Ajuntament li va pagar un curset de perfeccionament per a mestres a la capital que va costar 140 pessetes. Donya Nicolasa vivia al pis que li va llogar el tio Antonio Porcar damunt del seu cafĆØ Penyagolosa, era una mestra jove i prenia el sol al balcó que dona a la plaƧa: una extravagĆ ncia difĆ­cil d’assumir en una comunitat on les dones usaven grans barrets per evitar el color torradet de pell, sinònim de les dures feines del camp.

Dels comptes de la postguerra de 1948 el que mĆ©s costa d’imaginar no Ć©s el curset de perfeccionament d’una mestra que prenia el sol al carrer Major, sinó una orquestra de 16 mĆŗsics tocant al Dau.

 

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Fem 7 anys

Hem aplegat als 7 anys! Un any més agrair-vos la participació, fidelitat, interés i el comboi que ens anima a seguir creant històries.

Vam comenƧar el blog junt amb l’intent de recuperar els documents de l’arxiu municipal, a la falsa de la Sala la Vila, però a 2021 no podem estar contentes en el resultat ja que actualment la trobem en pijors condicions de conservació, espai inadequat i en problemes que poden dur a perdues de documentació. Recordem vivament que no es poden eliminar documents als 5 anys i que cal respectar la legislació vigent. No es poden destruir documents i Ć©s important conservar els que tenim perquĆØ son la memòria escrita del consistori i del poble.

26 de juny de 2021

Empoderant els arxius! 9 de juny dia internacional dels arxius

9 de juny, celebrem el dia internacional dels arxius, enguany l’ICA proposa Empoderar els arxius, els arxivers i els ciutadans fent-se resó d’elements bĆ sics en els que els arxius són esencials en les nostres vides.

#EmpoweringArchives #ArxiusXDins #SIA2021 #IAW2021 #EmpoderarElsArxius #ArxiusValencians

  • Conceptes com la rendició de comptes, perquĆØ els arxius contribueixen a la transparĆØncia dels governs i institucions facilitant l’accĆ©s a la informació.
  • Fomentar la diversitat i la inclusió, anant mĆ©s enllĆ  de la teoria i la prĆ ctica arxivĆ­stica per aconseguir que els arxius apleguen diferents veus i històries.
  • Millorar la colĀ·laboració, treballant en xarxa per a donar a conĆØixer el poder dels arxius en la societat i la seua importĆ ncia en la nostra vida.

PERSONES, ARXIUS, VIDA,

a les terres de Penyagolosa.

Comandant Escrig Lliberós

1938. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar germans Escrig

Juan Manuel Escrig Lliberós va nĆ ixer a Vistabella del Maestrat el 6 de maig de 1905, segons consta al foli 145 de les Actes de naixement del nostre arxiu. Era el primer fill de Samuel Escrig Segura i de Josefa Lliberós Monfort. Quan tenia uns tres anys la famĆ­lia es va traslladar a viure a Catalunya, a Les Franqueses del VallĆØs, prop de Granollers.

Va ser capitĆ  de La Columna del VallĆØs Oriental -501 Batalló de la 16 Brigada de la 28 Divisió- que va lluitar contra les tropes rebels franquistes durant la guerra. Aquesta Columna estava formada per 500 milicians voluntaris que van eixir de Granollers el dia 15 de setembre de 1936, i dos dies mĆ©s tard ja lluitaven al front d’Aragó. DesprĆ©s van participar al front de Llevant, a Andalucia i a Extremadura. Juan Manuel Escrig formava part del grup de 16 voluntaris originaris de Les Franqueses del VallĆØs.

El general Vicente Rojo, cap de l’estat Major, va concedir la medalla colĀ·lectiva del valor a la Brigada Mixta 126, de la qual formava part La Columna del VallĆØs Oriental, per la seua actuació a la Campanya de Llevant que va frenar les forces franquistes en el seu avanƧ cap a ValĆØncia. Des del maig de 1938 Escrig va dirigir la Companyia de Metralladores del batalló 503, i va arribar a ser-ne el comandant d’aquest batalló.

A finals de marƧ de 1939 Escrig estava a Ciudad Real i, davant la desfeta de l’ExĆØrcit Popular de la RepĆŗblica, la retirada d’aquesta zona es va fer cap al port d’Alacant, on va ser detingut pels franquistes, i condemnat a mort. 

Les seues cartes a la famĆ­lia, des de la presó Model de Barcelona, són testimoni de la cruel realitat de 1939. M’han condemnat a mort, però no et desesperes, jo estic tranquil. Cuida el meu fill. Sóc innocent de tot això que m’acusen. Envia’m cartes i segells. I algun diner, si pots. El comandant Escrig sabia que seria executat però no imaginava que les seues idees tornarien a ser legals trenta-vuit anys mĆ©s tard.

Segons consta en un recull de militants anarquistes va ser afusellat als 34 anys a Barcelona, al camp de la Bota, el dia 27 de marƧ de 1940, acusat de ser el dirigent comarcal de la CNT i d’haver lluitat de voluntari per defensar la RepĆŗblica. La seua dona explicava que va anar el dia de l’afusellament: va demanar el seu cos per a enterrar-lo, però li’l van denegar. Juan Manuel Escrig va ser doblement castigat per la dictadura: va perdre la seua identitat al ser soterrat en una fossa comuna al Fossar de la Pedrera, al cementeri de MontjuĆÆc. Una venjanƧa mĆ©s enllĆ  de la mort.

Era germà de Samuel Escrig Lliberós, davanter de futbol i jugador del Barça la temporada 1932-1933

Fiesta del libro 2021. Lecturas de Xodos

El último libro de Ernest NabÔs, concebido como homenaje a los vencidos de la Guerra Civil a través de la figura del poeta anarquista Pau Montolío, aporta importante información rescatada de testimonios orales y fuentes documentales sobre la historia reciente de Xodos, aderezada con algunos relatos del autor y poemas del protagonista.

En palabras del autor:
[…] ā€œEls versos del llibertariā€ Ć©s una biografia novel.lada de Pau MontolĆ­o. Ell Ć©s el protagonista i el fil conductor. En ell tenim un mirall per conĆ©ixer la realitat socioeconòmica d’aquest xicotet poble de l’AlcalatĆ©n. La lectura dels documents dels judicis sumarĆ­ssims contra els ā€œrojosā€ de Xodos, inclosos en la Causa General, ens ofereix un gran banc de dades. El tronc i moltes branques del relat estan allĆ­. […]

ā€œEls versos del llibertariā€
Ernest NabĆ s Orenga
Trenca Timons Editors
Col·lecció Vides, 3, 2020

Efectivamente, el libro incluye numerosas referencias y menciones a otras personas de pueblos vecinos, que de una forma u otra se significaron en aquellos aƱos en la lucha contra el fascismo, entre otros Melchor Marƭn, presidente del ComitƩ Antifascista de Benafigos, o Rosa y Felisa Safont Vicente, milicianas de Vistabella.

Ernest NabĆ”s es autor tambiĆ©n entre otros trabajos de ā€œMemòries d’un roderā€ y ā€œCamĆ­ de tornada” i “Xodos, memòria grĆ fica i xicotetes històries I y IIā€.

Dando la cara

Era una tarde
de llanto y miedo.
Tarde de junio.
De desespero.
La carretera
subĆ­a perplejo,
descamisado
y sin aliento.
Tarde sombrĆ­a
de sangre y fuego.
Armas bajando
y armas subiendo.
Y en las canteras
junto a mis cerros,
cuna de amores,
paz y silencio,
las tristes notas
del tiroteo,
eran campanas
tocando a muertos.

Poema de Pau Montolío en referencia a la ocupación de Xodos por el ejército franquista el 7 de junio de 1938

Vistabella va aportar 37 vĆ­ctimes a la Llei de responsabilitats polĆ­tiques de 1939

La Llei de responsabilitats polĆ­tiques de 1939 va ser dictada pel rĆØgim franquista amb uns objectius molt clars que, evidentment, va lograr. Un d’ells va ser canviar l’explicació de la història real: va fer desaparĆØixer del relat que un colp d’estat dels militars contra el govern elegit a les urnes era l’origen dels enfrontaments. Encara ara gran part de la població ho ignora, quan la documentació existent en dona clar testimoni.

Per a tindre ĆØxit al canviar el relat el franquisme va buscar uns culpables: la població d’orientació republicana i, amb la llei a la mĆ , va fer una neteja i una depuració, tant fĆ­sica com ideològica. Presó, sancions i multes, persecució, inhabilitacions…, de manera que els dificultava la recuperació econòmica i la seua inserció en la societat franquista. El rĆØgim va necessitar tribunals, inquisidors i -sobretot- delators per a obrir els expedients de cĆ stig.

L’octubre de 1939 es van obrir 3 expedients a 3 represaliats de Vistabella: un llaurador, un canaster i un paleta, però quan va acabar l’any ja n’eren 9. L’any 1940 va afectar a 5 persones mĆ©s, el 1941 a 17, el 1943 a 1 i el 1944 a 5 mĆ©s. Un total de 37 persones de Vistabella: 2 dones i 35 hòmens, van patir aquesta llei. Per les seues idees. I per a aplicar-la nomĆ©s van necessitar que algĆŗ els assenyalara. A la provĆ­ncia de Castelló es van obrir 9000 expedients. En la correspondĆØncia on es demana informació, a mĆ©s de les idees que tenen es pregunta pels seus bĆ©ns i si tenen propietats: la majoria de famĆ­lies estaven en la misĆØria acabada la guerra, i s’ignora on van anar a parar els diners de les sancions que van haver de pagar.

Arxiu de Vistabella. Fragment correspondĆØncia, 1941

Aquestes 37 vĆ­ctimes cal sumar-les a les 21 a qui se’ls va aplicar un consell de guerra: 3 dones i 18 hòmens, i que consten en les sumarĆ­ssims publicats per l’Arxiu Nacional de Catalunya. Este total de 58 nomĆ©s Ć©s una part del mapa repressiu sobre persones nascudes a Vistabella que les investigacions dels darrers anys han fet visible.

Moltes dades d’esta informació formen part de l’exposició Documents per la memòria, comissariada per Fernando PeƱa Rambla, la qual ofereix un molt complet catĆ leg amb documents de l’Arxiu Històric Provincial de Castelló que demostren la magnitud de la repressió del franquisme sobre els treballadors. La donem a conĆØixer un 28 de marƧ perquĆØ Ć©s el dia de record i homenatge a les vĆ­ctimes de la guerra i la dictadura al PaĆ­s ValenciĆ , segons va decretar la Generalitat valenciana l’octubre de 2017, i perquĆØ els documents desmenteixen la versió de la història que es va repetint des de 1939.

Els papers d’Eduard d’ArĆ©s

L’Arxiu de Vistabella Ć©s molt mĆ©s que una habitació plena de caixetes en papers ordenats. Ɖs un organisme viu que replega dades històriques, vivĆØncies personals i fotos familiars, les ordena i les intenta explicar per a que siguen memòria de totes i tots. L’Arxiu de Vistabella s’alimenta d’alguns documents i de moltes persones humanes. Una d’elles Ć©s l’Eduard d’ArĆ©s.

 

Eduard Fabregat, veĆ­ del carrer Sense Cap, fill d’Eduard i net de Teresa Salvador i d’ArĆ©s Fabregat -guarda forestal de Sant Joan-, besnĆ©t de Rafel Fabregat -barber i dentista del carrer Major-, Ć©s un dels cronistes del nostre poble.

L’àlbum de la seua famĆ­lia retrata Vistabella al llarg de tot el segle XX, i ell Ć©s autor de fotos en blanc i negre dels anys seixanta i setanta que ens expliquen com Ć©rem i ja no som.

Quan totes les pedres vivien amagades en moltes capes de calƧ Eduard ens ensenyava a llegir-les, a rascar-les i a descobrir les dates gravades pels picapedrers; ell va localitzar l’escut nobiliari del carrer del Forn de Dalt. Per baix de l’arrebossat de les faƧanes del casc urbĆ  Eduard sempre va vore els trossos de muralla que ara veiem tots. Pioner en localitzar trinxeres quan parlar-ne encara era pecat, en fer inventaris de fonts i casetes de pedra seca, ha recorregut tots els camins per estimar-se el territori pam a pam.

Com a colĀ·lectivitat devem a Eduard Fabregat que haja furgat pels arxius i les hemeroteques a la recerca de les nostres Cartes Pobles, i de qualsevol referĆØncia històrica que portara el nom del poble; tambĆ© li hem d’agrair que haja compartit cada document trobat.

El seu treball a l’editorial Bruguera li va suposar coneixements per a publicar l’any 1995 pel seu compte: ā€œVistabella, centinela inmortal del Maestrazgoā€, el primer llibre que va reunir tota la informació existent sobre la localitat, un referent i punt necessari de partida.



Eduard Fabregat ha fet donació de la seua documentació i les seues imatges a l’Arxiu de Vistabella, perquĆØ Eduard d’ArĆ©s Ć©s un dels nostres arxivers.

 

Temps de trumfes

ROCIO MOLINER MONSERRAT Ć©s enginyera forestal i autora d’aquest article, del qual adjuntem nomĆ©s un resum. Per llegir-lo en tota la seua extensió cliqueu acĆ­:

http://www.cepenyagolosa.org/evolucio-de-la-tubericultura-a-vistabella


Vistabella és el municipi recol·lector de tòfona més alt de la Comunitat Valenciana, es troben truferes fins 1.480 m.s.n.m. (Reyna, S. Truficultura. Fundamentos y técnicas. Ed Mundiprensa. 2007). En la parla de la zona de Penyagolosa el vocable trumfa és el més habitual per a fer-ne referència.

Actualment a la zona es troben fins a 11 espĆØcies de Tuber, (…) però totes no es comercialitzen pel seu escĆ s interĆØs gastronòmic o comercial. 

En la dĆØcada de 1950, la prĆ ctica de la recolĀ·lecció de la trufa negra (Tuber melanosporum) comenƧƠ a expandir-se pels territoris productors d’aquest fong en Espanya. Ɖs en les dĆØcades de 1960 i 1970 quan s’arriba a la mĆ xima producció, provinent tota la tòfona dels forests. L’estructura de la vegetació d’aquests forests es correspon a una massa de quercĆ­nies adevesada, presentant amplis clars en la vegetació.

A Vistabella encara podem trobar testimonis orals d’aquells anys, que conten com els catalans van arribar al poble buscant ā€œuna cosa negra que surt baix les carrasques i d’olor desagradable, que es busca amb gossosā€. Conten que es trobaven tòfones vora els bancals quan es llaurava amb els matxos, però que no li donaven cap importĆ ncia a aquelles troballes fins que van saber exactament del que es tractava. 

L’Arxiu Municipal de Vistabella tĆ© un document de l’any 1963 on el Servei provincial d’informació i investigació de la Falange Espanyola i de les JONS demana informació sobre la recolĀ·lecció de tòfona al terme municipal 

Respecte a la contestació i de forma resumida es comunica que, efectivament, hi ha aprofitament de tòfona en la zona i que aquest es porta a terme majoritĆ riament per cercadors provinents d’Osca, i en la partida denominada Bustals. 

Menciona que els forests pĆŗblics nomĆ©s presenten pinars, i que la tòfona es troba baix carrasques, cosa d’estranyar si tenim en compte la continuĆÆtat de l’aprofitament de tòfones en forests pĆŗblics fins data de hui (encara existeixen subhastes d’aquest aprofitament, en els forests de La Devesa, L’Avellanar, L’Alfarder i Serra del Boi).

Podem mencionar diverses persones que van viure aquesta ĆØpoca i que van ser de les primeres en recolĀ·lectar el preuat fong:

  • Maria Gual Moliner,  Mas de la Solana 
  • Mari Carmen Vicente Gual, Mas del Tossal
  • Miguel Robres Miravet, Vistabella
  • JosĆ© Olaria Edo, Vistabella
  • Juan Moliner Olaria, Vistabella
  • Tomas Salvador Pitarch, Vistabella
  • Amadeo Salvador Tena, Mas de Padilla

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entrada la dĆØcada dels 70 disminueix la producció, degut a la intensificació de l’aprofitament, al tancament dels forests i a la disminució de pluges, entre altres factors. Ɖs per aquesta causa que la producció natural de tòfona, hui en dia es troba molt reduĆÆda (GarcĆ­a, 2006), sent la major part provinent d’explotacions tofoneres.

Al terme municipal de Vistabella podem trobar de forma puntual i experimental plantacions desenvolupades  a finals dels 70, però no Ć©s fins la dĆØcada dels 90 que les plantacions tofoneres agafen mĆ©s forƧa, fins convertir-se en una activitat econòmica complementĆ ria, de recolzament a altres activitats com la ramaderia, l’agricultura i el turisme, que presenten una marcada estacionalitat.

Tradicionalment, la tòfona s’ha venut en mercats tant negres com ella, però aquesta tendĆØncia tambĆ© s’ha modificat amb les exigĆØncies del mercat. La trufa fresca s’ha comercialitzat a intermediaris que majoritĆ riament introdueixen aquest producte als mercats francesos, que l’empren per la re-venda en fresc i per a la indĆŗstria conservera (trufa negra). 

A Vistabella, va ser la Cooperativa Biopenyagolosa la que va comenƧar a establir criteris de qualitat i de cultiu en ecològic envers el preuat fong, tambĆ© ha sigut la pionera en vincular les activitats de turisme i de formació a aquesta activitat.  

AixĆ­ doncs podem destacar que en aquesta cooperativa es marquen pautes per fer el cultiu de la tòfona el mĆ©s natural possible i exigir que no s’emprara glifosat per al control d’adventĆ­cies, apostant sempre per mĆØtodes mecĆ nics, animals o manuals. S’hi insisteix en la importĆ ncia del conreu al secĆ , aportant aigua nomĆ©s en cas de necessitat, cosa que repercuteix en la qualitat de la tòfona, sobretot en intensitat de sabor i aroma.

Conjunt de fotos d’Elvira Safont, RocĆ­o Moliner i Jose Manuel Edo

 

 

Plataforma no al Yellowstone Europeo i el Manifest de la Vida Rural

Fa uns mesos que sentim parlar d’un polĆØmic macro projecte amb unes caracterĆ­stiques que ens recorden a vells temps i que responen als mateixos interessos de sempre. Es tracta de la voluntat de crear un gran parc nacional finanƧat per una fundació nord-americana que abastaria territori d’Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana. La intenció Ć©s crear un recurs turĆ­stic a gran escala amb finalitats diverses però sense comptar amb el sector primari ni amb la gent que viu al territori. Tot envoltat de mĆ rqueting, aparents bones intencions i poc respecte aprofitant que l’argument de la “EspaƱa Vaciada” estĆ  d’actualitat.

Per donar resposta al macroprojecte diversos grups, tant d’Aragó com del PaĆ­s ValenciĆ , han comenƧat a treballar amb la finalitat d’impedir que vage endavant, destaquem la Plataforma No al Yellowstone Europeo impulsada des de Cantavella i el Manifest de la Vida Rural impulsat des de Maestrat Viu. Han aparegut a la premsa diferents articles que considerem interessants per a conĆØixer les intencions i els arguments dels impulsors, aixina com tambĆ© l’oposició decidida dels crĆ­tics a la qual ens sumem.

Podeu llegir:

Manifest per la vida rural. Maestrat viu

MarĆ­n i Monfort, Jordi. Rewilding. Temps de franja. 30 de juny de 2020

Territori Viu. Contra postals de natura. Maestrat viu

Tena, Violeta. “La iniciativa Maestrazgo-Ports no Ć©s un projecte colonialista”. El Temps. 12 de juny de 2020

Luces y muchas sombras para un “Yellowstone europeo” en Els Ports. Levante. 7 de juliol de 2020

Construcción de vĆ­as de comunicación en Vistabella durante la II RepĆŗblica

Durante la II República se hizo un importante esfuerzo para paliar el aislamiento geogrÔfico de Vistabella, se activaron varios proyectos de comunicaciones viarias que en la mayoría de los casos quedaron truncados por la guerra o fueron realizados solo parcialmente. El único acceso a la población era a través del eje vial que unía AlbocÔsser, La Pobla Tornessa, Atzeneta, Vistabella, no existiendo ninguna otra conexión con pueblos vecinos salvo con Benafigos, ni con la provincia de Teruel.

El metge de Vistabella don Rodrigo Blanch i el seu fill Ismael davant el túnel acabat de construir en eixida al riu Montlleó. c. 1956. Arxiu de Vistabella. Fons familiar Juanjo Montoliu Blanch

Carretera de Vistabella al lĆ­mite de provincia. Ya en 1929, segĆŗn consta en el acta del pleno municipal del 13 de enero, el ayuntamiento dirigido por Miguel Pitarch MartĆ­nez aprobó solicitar la construcción de una carretera que unirĆ­a Vistabella con el lĆ­mite provincial, pero no fue hasta el advenimiento de la II RepĆŗblica cuando se iniciaron estas obras.

13-1-1929.[…] Información pĆŗblica del proyecto de los tramos 1Āŗ, 2Āŗ y 3Āŗ de la carretera de esta villa al lĆ­mite de la provincia […] El ayto. acordó informar que es de urgente necesidad la inmediata construcción de dicha carretera que unirĆ” esta población con las carreteras y vĆ­as de comunicación de la parte de Aragón […]

Dos aƱos despuĆ©s, en el pleno del 1 de marzo de 1931 se volvió a insistir en la necesidad de construir esta carretera.1-3-1931.[…] es de urgente necesidad la inmediata construcción de la referida carretera […] por los grandes beneficios que reportarĆ” al comercio y la agricultura asĆ­ como al vecindario en general de todos los pueblos de la comarca al tener una vĆ­a de comunicación tan directa con empalme en las demĆ”s carreteras de EspaƱa, y esta población saldrĆ­a del aislamiento que tiene en la actualidad por morir la carretera en esta villa, siendo ademĆ”s un gran beneficio para el turismo […]

Meses despuĆ©s, en el pleno del 2 de agosto de 1931, se informó de la fecha de la subasta pĆŗblica para licitar el primer tramo de unos 8 kilómetros entre Vistabella y La Canaleta, esta fue fijada para el 22 de agosto del mismo aƱo. Los propietarios de los terrenos afectados presentaron una notificación que fue enviada a la Jefatura de Obras PĆŗblicas de Castelló el 8 de agosto, en la que se oponĆ­an a las expropiaciones, estas reclamaciones siguieron su curso burocrĆ”tico. El 15 de septiembre del siguiente aƱo el ayuntamiento trasladó a los propietarios la declaración de Utilidad PĆŗblica de las obras, instĆ”ndoles a que designaran un perito para realizar la tasación de los terrenos, optando la mayorĆ­a por Manuel Castedo Barba para su representación, por su parte, la Jefatura de Obras PĆŗblicas designó en su representación a Francisco Barceló Marco. Finalmente a finales de noviembre de 1935 se personó en Vistabella un pagador para abonar las indemnizaciones  por la expropiación de terrenos.

Las obras se iniciaron durante el invierno de 1932, segĆŗn el testimonio de ƀngel Tena Monferrer, vecino de Vistabella en aquella Ć©poca: […] la subasta del primer tramo de ocho kilómetros fue hasta La Canaleta, entre las dos Canaletas, en la partición de la Canaleta de Dalt. Empezaron trabajando ahĆ­ en la salida, que fue casualidad porque fue ponerse a trabajar el 13 de enero por la parte del GurugĆŗ, toda esa parte es umbrĆ­a, sin embargo se trabajó, y ya estaban trabajando abajo en la CranĆ” que dicen, en la solana, y a primeros de marzo cayó una nevada de un palmo; recuerdo que los hombres hicieron ā€œfòllegaā€ que decimos aquĆ­, y allĆ­ apartaban la nieve los tres o cuatro primeros dĆ­as para poder trabajar […]

Para completar el primer tramo de la carretera se empleó mÔs de un año, y en junio de 1933 se iniciaron las obras del segundo, este de unos tres kilómetros entre La Canaleta y el Mas de Prats. El ayuntamiento ya había recibido en septiembre de 1932 la relación de propietarios afectados, iniciÔndose idéntico proceso que anteriormente: reclamaciones, designación de peritos, declaración de Utilidad Pública, etc., en esta segunda fase se afectaron terrenos de Juan BarberÔ Dealbert, herederos de Alfredo Chillida Solsona, Ramón Monferrer Celades y herederos de Humildad Fabregat Solsona.

En el acta del pleno municipal del 7 de mayo de este mismo año se recoge el agradecimiento del ayuntamiento a los diputados en Cortes, Fernando Gasset Lacasaña y José Royo Gómez, por haber facilitado con sus gestiones la continuación de las obras. Enrique Pitarch Monfort, entonces alcalde de Vistabella, fue elegido como contratista adjudicatario y presentó la dimisión de su cargo en el pleno municipal del 18 de junio, siendo nombrado como sucesor Arturo García Orenga.

Una vez finalizado el tramo hasta el Mas de Prats, las obras de la carretera se paralizaron seguramente a finales de 1933 o principios de 1934. En el pleno del 3 de abril de 1934 el ayuntamiento acordó solicitar la intermediación de JosĆ© Vicente Cantos, representante en Cortes por Castellón y ministro de Justicia en ese momento, para continuar las obras hasta el lĆ­mite de la provincia, ademĆ”s se pidió la construcción de una pista forestal hasta S. Joan de Penyagolosa y una estación telegrĆ”fica para la población (tambiĆ©n se solicitó en noviembre de ese mismo aƱo el ā€œensanche de las curvas y protección de pendientesā€ de la carretera de Vistabella al empalme de Benafigosā€). Nuevamente en 1936, para tratar de conseguir los mismos objetivos ademĆ”s de la construcción de nuevas escuelas, la Comisión Gestora municipal presidida por Rodrigo Edo Campos, en la sesión plenaria del 31 de mayo designó una comisión para lograr el apoyo de las autoridades de Castelló a estas obras, sin embargo los trabajos de la carretera no se reanudaron hasta que finalizó la guerra. En 1939 salió a concurso pĆŗblico la primera subasta para la adjudicación del tercer tramo, que incluĆ­a la construcción del tĆŗnel y el puente sobre el rĆ­o Monlleó. Esta primera subasta quedó desierta y en 1940 se volvió a licitar segĆŗn aparece reflejado en el diario MediterrĆ”neo del 5 de mayo de 1940. 

 

[…] Fijan la segunda subasta de las obras nuevas comprendidas en el primer expediente subastado en el ejercicio económico de 1940, con cargo al presupuesto ordinario, aumentando los nuevos presupuestos en el 13% de acuerdo con lo dispuesto en el Decreto de 26 de octubre de 1939 y que fueron declaradas desiertas. Las obras importan un total de 8.388.643’63 ptas. y entre ellas figuran las siguientes carreteras: Castellón, LĆ­mite de la provincia a la Puebla de Tornesa a AlbocĆ”cer, sección Vistabella, al limite, trozo tercero, 977.679’36 ptas.[…]

Carretera entre Vistabella y Xodos

Certificat mèdic de la baixa del treballador José Bergès Vives

Del proyecto de la carretera que uniría Xodos y Vistabella no se ha encontrado documentación, pero hay constancia de que se empezó a construir (seguramente después de la paralización de las obras de la carretera al límite de provincia) y de que las obras duraron al menos hasta 1937. La escasa información que se ha podido reunir se basa en testimonios orales, en una certificación de accidente laboral durante las obras en 1937, y en una mención en los documentos que se conservan sobre los refugiados que llegaron a Vistabella durante la guerra, en la que se cita que alguno de ellos trabajó en estas obras; también quedan vestigios de los trabajos que se realizaron en La Creveta, donde se utilizaron barrenos para la voladura de rocas.

SegĆŗn testimonio de ƀngel Tena Monferrer se hicieron obras desde la salida de Vistabella por el cementerio hasta las proximidades del Mas de L’Escaleta. […] la empezaron desde aquĆ­ a L’Escaleta, el masico aquel que estĆ” allĆ” abajo. En la Creveta tiraron barrenos, pero mĆ”s allĆ”, en La Solana, no tiraron mĆ”s porque retiraron la dinamita para la guerra […]

Con fecha de 21 de mayo de 1937, el médico titular de Vistabella, Ricardo Ripollés Ejarque, envió un certificado al Gobierno Civil de Castelló en el que señalaba que el trabajador José Bergés Vives natural de Barcelona, con domicilio en la calle Ascaso (actual Mossén Falcó) de Vistabella, trabajador en las obras de la carretera de Vistabella a Xodos, debido a un accidente presenta una herida de unos tres centímetros en el dorso de la mano izquierda que le impedirÔ trabajar durante unos siete días.

Estas obras nunca se completaron aunque se volvió a insistir intermitentemente en este proyecto, como vemos reflejado en las actas de los  plenos del 10 de marzo de 1947 y del 14 de junio de 1952, en las que se menciona que estaban incluidas en el Plan de Carreteras Locales del Estado.

14-6-1952. El alcalde, Juan Pons Orenga, informa de las gestiones realizadas en un viaje a Lucena con el concejal JuliĆ”n Allepuz Moliner. […] con el objeto de cumplimentar la visita al Excmo. Sr. Duque de TetuĆ”n y Conde de Lucena con motivo de la construcción de la carretera desde Lucena a Villafranca pasando por Chodos y este pueblo, incluido en el Plan de Ctras. Locales del Estado, segĆŗn aviso recibido de aquella alcaldĆ­a. […]

Finalmente se consiguió una conexión vial entre ambas poblaciones, aunque no directa, construyendo un ā€œcamino ruralā€ asfaltado a principios de los aƱos 90, desde Xodos pasando por el Mas de Morratges hasta el cruce con la carretera de Vistabella-Atzeneta en el kilómetro 28, cerca del Mas de La Xaparra.

Pista forestal de Vistabella a Sant Joan de Penyagolosa

La disponibilidad de un buen camino forestal para poder transportar la producción maderera, tanto del monte público de S. Joan como de los particulares, era de vital importancia para la economía local. Las primeras gestiones encaminadas a lograr la cesión de los terrenos afectados datan de 1928, pero no fue hasta la época de la II República cuando se activó este importante proyecto, en 1934 el ayuntamiento pidió la mediación del diputado en Cortes José Vicente Cantos Figuerola para iniciar las obras, y consiguió la cesión de terrenos para facilitar los trÔmites administrativos. Ese mismo año el ingeniero jefe del distrito forestal visitó Vistabella para estudiar el trazado, y poco después le fueron remitidos los documentos de cesión gratuita.

Camió i treballadors de Fustes Fernando Beltran “Bufarres” als anys 50. Arxiu de Vistabella. Fons familiar Ximo Alcon Peris

-Consta en el acta del pleno municipal del 24 de junio de 1934: […] Teniendo en cuenta que por la Jefatura del distrito forestal se estĆ” ultimando el proyecto y presupuesto para la construcción del Camino forestal que ha de unir el monte y Ermitorio […] con la carretera de Vistabella a Mosqueruela, y considerando la suma utilidad que a la propiedad en general ha de reportar tan importante vĆ­a […] acuerda dar cuantas facilidades sean compatibles con la economĆ­a de este Municipio, entre ellas proseguir las gestiones que este Municipio inició en el aƱo 1928 cerca de los diez propietarios de fincas a quienes afecta dicho camino en su trazado obligĆ”ndose a obtener de los propietarios que aĆŗn no lo han hecho, la cesión a favor del Estado de la superficie necesaria de cada una de sus fincas que ha de ocuparse […] y al propio tiempo se obliga asĆ­ mismo a satisfacer si hubiera lugar la indemnización de perjuicios que pudiera ocasionar a alguno de dichos propietarios. Y considerando que con ello se contribuye a dar facilidades al Estado como es el deseo de esta Corporación evitando el expediente de expropiación por medio de la cesión voluntaria de los propietarios en lo referente a la ocupación de terrenos, acuerda que se comunique Ć­ntegro este acuerdo al Sr. Ingeniero Jefe del Distrito Forestal para que asĆ­ lo haga constar en el expediente […]

8-07-1934.   Pagos. […] a TomĆ”s GarcĆ­a Gual (alguacil) 137’50 ptas por pago de los gastos ocurridos en obsequio del Sr. Ingeniero Jefe del Distrito forestal durante su permanencia en esta con motivo del estudio del trazado del camino forestal a S. Juan de PeƱagolosa […]

Salida de correspondencia, 266/5-10-1934.  […] Castellón-  Ingeniero Jefe Distrito Forestal

El ayto. remite documento firmado por los propietarios afectados con cesión gratuita de los terrenos […] Las obras comenzaron pero se debieron paralizar ya que en 1936 la Comisión Gestora municipal designó una comisión para pedir a las autoridades de Castelló la continuación de las obras, como quedó reflejado en el acta del pleno del 31 de mayo.

[…] Se acuerda designar una  comisión para lograr apoyo de las autoridades en Castellón para las siguientes obras y mejoras: Estación TelegrĆ”fica, terminación de la carretera al lĆ­mite de provincia, continuación de las obras del camino forestal a S. Juan de PeƱagolosa, construcción de los edificios escolares y creación de nuevas escuelas […]

No sabemos si la construcción de la pista finalizó antes o después de la guerra, y ya no aparece ninguna referencia a la misma en los libros de actas hasta el 27 de junio de 1971 cuando el ayuntamiento presidido por Anulfo GonzÔlez Díaz solicitó de la Diputación su asfaltado, y nuevamente el 21 de agosto de 1975 cuando el ayuntamiento presidido por Martín Salvador Moliner, aprobó la justificación de la subvención de 50.000 ptas. recibidas por la Diputación para el acondicionamiento de la pista.

Conexión con el término municipal de Benassal

 Las dificultades que plantea la complicada orografĆ­a de nuestro territorio ha impedido la conexión viaria directa con los municipios vecinos de Vilafranca, Benassal y Culla, y quizĆ”s haya sido mejor asĆ­ para poder mantener prĆ”cticamente virgen una zona de alto valor histórico y ecológico, donde conviven masĆ­as centenarias con viejos molinos, necrópolis andalusĆ­es, pinturas rupestres, vĆ­as pecuarias, bosques y montaƱas, en un paisaje Ćŗnico donde  parece haberse detenido el tiempo. En 1933, por iniciativa del alcalde de Benassal, tuvo lugar una reunión en el MolĆ­ del Pas con representantes del ayuntamiento de Vistabella, para tratar de la posibilidad de unir los dos tĆ©rminos municipales con un puente que se construirĆ­a sobre el rĆ­o Montlleó; este proyecto que no se llegó a realizar se volvió a retomar poco despuĆ©s de finalizada a guerra, aunque con idĆ©ntico resultado.

Entradas de correspondencia. 61/18-3-1933- Benasal- Alcalde: […] Proponiendo la conveniencia de arreglar un paso sobre el rĆ­o Monlleó para que quede bien unido el enlace de los dos tĆ©rminos municipales […]

Actas municipales, 7 de mayo de 1933: […] Dada cuenta del resultado de la entrevista celebrada por la Comisión de este Municipio compuesta de los sres. concejales D. Leonardo Monferrer y D. JosĆ© Vicente, con la del municipio de Benasal, el dĆ­a 4 del actual y sitio denominado MolĆ­ del Pas para cambiar impresiones sobre la forma de construir un puente en el rĆ­o Monleón para enlace de los dos tĆ©rminos municipales cuya iniciativa corre a cargo del Municipio de Benasal, se dio por enterada la Corporación y que sigan las relaciones entabladas hasta su logro. […]

ƀngel Tena Monferrer, juny 2020. Nascut a Vistabella el 1923, fill d’Antonia i Honorio.

De nuevo ƀngel Tena Monferrer nos aporta un valioso testimonio sobre su participación despuĆ©s de la guerra, como ayudante de los topógrafos que realizaron las mediciones y el trazado de un vial que unirĆ­a los dos tĆ©rminos municipales.

[…] DespuĆ©s de la guerra se volvió a replantear el cruce ese, allĆ­ en la conversación estaba el ingeniero jefe, un tal Don JoaquĆ­n, que era mallorquĆ­n por cierto; llevaron allĆ­ unas fotos del terreno y miraron si serĆ­a conveniente cruzar por debajo del Tormo, o por el MolĆ­ del Pas, debajo del MolĆ­ La Vinya para cruzar al otro lado. AllĆ­ estuve yo clavando las estacas aquellas de punto de lĆ­nea, tangente de entrada, vĆ©rtice… estuve en el replanteo, o sea, en la medición con los ingenieros. Estuvimos con las miras y todo hasta el MolĆ­ La Vinya, allĆ” abajo, replanteando todo aquello de L’Alfarder, por encima dels Castellets, por encima del Mas de Montlleó… tenĆ­a que ir por el MolĆ­ del Pas, por allĆ­ encima de la balsa del MolĆ­ del Pas hasta abajo del MolĆ­ La Vinya, hasta el rĆ­o… pero hay un terreno tan escarpado allĆ­ que claro… era difĆ­cil tomar decisiones […]

 La instauración de la II RepĆŗblica supuso una mejora sustancial en las condiciones laborales de los trabajadores y del campesinado asalariado, los mecanismos de defensa frente a los despidos arbitrarios, la regularización de la jornada laboral de ocho horas, los descansos semanales, la subida de salarios  y la prohibición de emplear a menores de catorce aƱos, fueron algunos de los aspectos mĆ”s importantes que mejoraron las condiciones de vida de millones de personas. En Vistabella la construcción de carreteras redujo de manera importante el paro endĆ©mico que obligaba a muchos a emigrar, pero fue en 1937 con la construcción del campo de aviación, cuando fue empleada toda la mano de obra local y hubo que recurrir a trabajadores de otros pueblos, todos ellos estaban sindicados principalmente en la C.N.T. creada en Vistabella a principios de los aƱos 30, y en la U.G.T. a partir de 1936.

9 de juny Dia Internacional dels Arxius: “Els nostres arxius”

En el marc del Dia Internacional dels Arxius, ICA International Council on Archives llanƧa la campanya #UnArxiuƉs. Nosaltres seguint la iniciativa de l’Associació d’Arxivers ValenciansĀ  volem adreƧar-nos al seu projecte per a donar a conĆØixer el treball dels arxivers. Com ells ben bĆ© diuen “per a donar respostes a aquestes preguntes i donar a conĆØixer quĆØ són els nostres arxius: les seues principals caracterĆ­stiques, quins serveis prestem, cóm es pot accedir a ells, la seua presĆØncia a la web i a les xarxes socials, etc.Ā  ”

A Vistabella no tenim un arxiu municipal en funcionament, som un poble de menys de 500 habitants i pocs recursos. L’arxiu municipal l’hem anant recuperant en els Ćŗltims deu anys: netejant, ordenant, fent l’obra de la falsa, canviant caixes velles per caixes de conservació, triant per a digitalitzar en convenis en l’UJI, actuacions de manteniment per a tindre coneixement dels documents que va generar l’Ajuntament al llarg dels anys. Per altra banda intentem donar visibilitat als documents mitjanƧant la web de l’arxiu i les xarxes socials, Ć©s en aquest espai digital on hem trobat la manera de comunicar-nos sense entrebancs i on tenim sempre una acollida meravellosa i molta comunicació en descendents de Vistabella o en persones que volen participar aportant informació dels seus avantpassats.

No som optimistes, sabem que si no ens ho fem nosaltres ningĆŗ vindrĆ  al rescat. Encara que sabem i valorem la voluntat de l’UJI per a digitalitzar, o de la Diputació de Castelló en el seu encertat Pla d’arxius. No entrem en els mĆ­nims que indica la llei valenciana per a tindre un arxiu perquĆØ en som pocs. Però com una alternativa possible podrĆ­em aprofitar la Mancomunitat de Penyagolosa i treballar conjuntament per a tindre els arxius dels pobles de Penyagolosa en condicions, traure-li profit tant en el sentit de valorar el nostre patrimoni documental com en el mĆ©s actual d’impuls dels serveis de l’administració electrònica.

Arxiu municipal de Vistabella, estiu 2019. Foto d’Elvira Safont

 

Persones i llocs de Penyagolosa

Les ponĆØncies i comunicacions de la Jornada d’OnomĆ stica de maig de 2018 ja tenen format de llibre!

Aquesta publicació contĆ© 18 articlesĀ  que estudien el pic de Penyagolosa i les comarques que el volten: els Ā«Estudis d’onomĆ stica de les terres de PenyagolosaĀ» apleguen la relació entre toponĆ­mia, cartografia i excursionisme.

TambĆ© s’aporta una bibliografia onomĆ stica de les terres de la Setena de Culla i l’AlcalatĆ©n.

Cal afegir aquestes 408 pĆ gines als coneixements que tenim del nostre territori. TambĆ© es pot accedir a tots els continguts en format pdf a l’ Edició electrònica d’accĆ©s obert

Bombardeig STUKA a TV3

En plena Guerra Civil, el maig de 1938, avions alemanys van bombardejar quatre pobles de l’Alt Maestrat, al PaĆ­s ValenciĆ , un mes abans que avions italians bombardejaren la lĆ­nia del front al seu pas per Vistabella. El documental “Experiment Stuka” reconstrueix el fet en base a una teoria secreta i veu la mĆ  de Hitler.

Aquest film tambĆ© compta en una exposició grĆ fica que va estar a la sala de La Presó de Vistabella en una de les primeres edicions de les nostres Jornades de Memòria Històrica, dins les quals ƒscar Vives va dictar una conferĆØncia sobre el tema.

El seu recorregut, tant per diferents poblacions com canals de comunicació, pot seguir-se al Facebook: https://www.facebook.com/StukaExperiment/ .Ā  Però Ć©s important afegir que hi ha argumentacions contrĆ ries a la lĆ­nia plantejada pel documental: els historiadors no neguen l’existĆØncia dels bombardejos però sĆ­ que neguen que formaren part d’un pla secret de Hitler, senzillament perquĆØ defensen que van ser part de la batalla de Llevant i en conseqüència no van ser un fet ni secret ni aĆÆllat, sinó que eren ofensiva de l’exĆØrcit franquista.

Aquesta polĆØmica entre els autors d'”Experiment Stuka” i els historiadors queda reflectida en els diversos articles a ValĆØncia Plaza:

https://valenciaplaza.com/los-historiadores-dan-nula-credibilidad-al-experimento-stuka

https://valenciaplaza.com/premios-audiovisual-experimento-stuka

En el cas de Vistabella recordem l’article sobre els bombardejos de L’Aviazione Legionaria delle Ā BaleariĀ Ā Ā 

 

Desitjos per al 2020

Vista des del Mas del Boiro. Sebastien Vouillot, 2013

Acabem l’any i volem felicitar-vos el nadal i aprofitant el moment fem el recull de desitjos per al 2020. Una nova etapa plena de camins per descobrir i de projectes per a tirar endavant.

Reixos d’Orient, escolteu:

VoldrĆ­em que Vistabella tinguera tot el que mereix per a no caure en l’aĆÆllament i la penĆŗria dels pobles de turisme de cap de setmana.
Voldríem tindre les subvencions que desitgem per continuar en els estudis de Memòria Històrica.
Voldrƭem que la cultura de la pedra seca no foren nomƩs paraules que no sostenen dretes les casetes del territori.
Voldríem continuar fent exposicions virtuals en els àlbums familiars per a reconstruir la imatge i esperit dels nostres avantpassats i per això necessitem la vostra ajuda.
VoldrĆ­em tenir suport per a que l’Arxiu Municipal continuara en ordre i no es quede de nou en una falsa desbaratada.
VoldrĆ­em que les administracions pĆŗbliques valencianes defensaren el patrimoni i actuaren immediatament sobre Sant Joan de Penyagolosa.
VoldrĆ­em una biblioteca viva en condicions, en llibres actuals i bon internet.
VoldrĆ­em continuar fent cultura.
Voldríem continuar tenint il.lusió i necessitem suport.
VoldrĆ­em tindre els mateixos drets i serveis.
VoldrĆ­em sobreviure.

Del Rif a Vistabella

La intervención en la guerra civil española de mercenarios y tropas regulares marroquíes, que masivamente cruzaron el Estrecho de Gibraltar con el apoyo aéreo de Italia y Alemania, fue un factor decisivo para que Franco ganara la guerra. El número total de estos efectivos nunca se ha llegado a conocer con exactitud, si bien la mayoría de las fuentes coinciden en señalar que fueron entre 70.000 y 100.000 los hombres de entre quince y cincuenta años que cruzaron a la península.

Apenas consolidada la sublevación se crearon cuatro tabores de Fuerzas Regulares Indígenas y de la Mehala, y durante la primera quincena de octubre de 1936 se sumaron diez nuevos tabores procedentes del ejército marroquí. El Tabor era la forma organizativa en la que estaban estructurados los grupos de Regulares creados por España con personal indígena en los territorios ocupados a Marruecos, la Mehala era el nombre que recibía el ejército regular marroquí. El primer Tabor se creó en 1911 y estaba formado por cuatro compañías de infantería y un escuadrón de caballería.

La inmensa mayoría de los marroquíes que apoyaron a Franco, ya fueran voluntarios o encuadrados dentro de las unidades de Regulares, procedían de zonas muy deprimidas, especialmente del Rif, y lo hicieron por motivos económicos mÔs que ideológicos, aunque se les intentó inculcar la idea de que iban a pelear en una guerra santa. Resultaba muy atractiva la oferta de una paga de 180 ptas, una lata de aceite y cuatro kilos de azúcar que recibirían cada mes, con esto podían ayudar a sus familias a sobrellevar la miseria.

Una vez trasladados a la península, Franco no dudó en utilizar las tropas africanas como carne de cañón y arma psicológica. La entrada en las poblaciones a sangre y fuego, las matanzas de civiles, las torturas y violaciones, no hubieran podido llevarse a cabo sin la complicidad de los mandos. AdemÔs el robo y el botín eran normalmente tolerados para tener contenta a la tropa, aunque hubo casos en los que se castigó a los culpables de estos delitos, como ocurrió en el caso del mas del Pinaret que comentaré mÔs adelante.

Al finalizar la guerra los marroquíes fueron rÔpidamente repatriados a su país, solo se quedaron los que fueron enrolados en la Guardia Mora de Franco, y un número reducido que continuó actuando con algunas unidades del ejército, en la persecución de los guerrilleros antifranquistas hasta los años 50. Los excombatientes estuvieron cobrando durante muchos años una mínima paga, en 2005 aún quedaban 4.800 pensionistas entre titulares y viudas.

Ofici de l’Alcalde Ramón Miralles Monfort que informa el Governador civil sobre el soterrament de soldats marroquins. 1940-10-09. Vistabella del Maestrat. Arxiu Històric Provincial de Castelló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El nĆŗmero de marroquĆ­es muertos en la guerra espaƱola se calcula en unos 20.000, de estos solo unos pocos fueron enterrados en cementerios (en nuestra provincia Ćŗnicamente en El Toro y Castelló), la mayorĆ­a quedaron en los campos de batalla. Cuando ya habĆ­a pasado el frente, al encargado del cementerio ayudado por otros hombres, se le ordenaba la inhumación de los cadĆ”veres encontrados dentro de cada municipio. En 1940, parece que con la intención de proporcionar un lugar de entierro adecuado a los musulmanes, los gobernadores civiles enviaron una circular a los alcaldes de los municipios por los que habĆ­a pasado el frente de guerra, preguntando por el nĆŗmero de marroquĆ­es enterrados en cada pueblo. En octubre del mismo aƱo el gobernador civil de Castelló ya habĆ­a recibido la información requerida, y elaboró un listado en el que se indica un total de 202 marroquĆ­es enterrados en la provincia, de los cuales cuatro fueron enterrados en Vistabella, aunque probablemente el nĆŗmero real sea mayor, tenemos referencias de al menos cinco. En la relación de los 37 fallecidos en el hospital de campaƱa que las tropas rebeldes montaron en la casa de Polo al ocupar el pueblo, figura como fallecido el 18 de junio de 1938, un soldado con el nĆŗmero 4938 perteneciente al ā€œ7Āŗ Tabor Mehal del Rifā€, con toda seguridad marroquĆ­. Los cuerpos de los fallecidos en el hospital fueron enterrados en una fosa comĆŗn en el cementerio de la localidad. Este es el Ćŗnico caso documentado, el resto lo conocemos por testimonios de los vecinos.

Las tropas del 1er Tabor de TetuÔn tomaron la Serra de la Batalla el 2 de junio de 1938, la 2a compañía del Tabor continuó avanzando hasta cruzar el Pla Amunt y desalojar las posiciones republicanas al sur de Vistabella, ocasionando mÔs de sesenta muertos. Pasaron por el mas  dels Arcs donde ejecutaron a dos desertores republicanos que intentaron entregarse, y pernoctaron esa noche a pocos metros de la masada. Al día siguiente llegaron hasta el mas del Collet donde fueron recibidos con un contraataque que ocasionó otro muerto entre los marroquíes, este según parece fue enterrado en las proximidades de la masía. La respuesta a este contraataque de los republicanos fue la ejecución de 12 guardias de asalto capturados en las posiciones del mas del Collet y enterrados en dos fosas comunes, una de ellas perfectamente localizada. Esa misma noche, mientras las tropas del 1er Tabor de TetuÔn pernoctaban ya en Vistabella, dos soldados marroquíes intentaron asaltar la vivienda del mas del Pinaret, desde dentro los masoveros atrancando la puerta lograron impedir el asalto, y los soldados efectuaron varios disparos sobre la misma antes de retirarse. Estos dos marroquíes fueron fusilados al día siguiente por orden de los mandos franquistas y les enterraron en el exterior del cementerio por ser musulmanes, es el único caso conocido en la zona en el que se castigó este tipo de fechoría.

El Ćŗltimo caso lo conocemos gracias al testimonio de Ɓngel Tena Monferrer entonces vecino de Vistabella, afirma conocer el lugar exacto donde enterraron a otro marroquĆ­, la fosa estarĆ­a ubicada en el Pla Amunt a la altura del mas de l’Alberta, cerca de la pista que cruza la rambla.

Fuentes:
GonzƔlez Garcƭa, Clemente. Entre PeƱagolosa y EspadƔn. Secretos de un campo de batalla. Editorial de Tinta, S.L. 2014.

En lĆ­nea:
Lamraoui, Mohamed. La participación Ôrabe en la Guerra Civil española. Trabajo fin de mÔster.

Barbuello, TomÔs. (13 de marzo de 2018).  Los moros en la cruzada de Franco. El País.

Boughaleb, El Attar. (17 de agosto de 2018). Los marroquĆ­es en la Guerra Civil. El PaĆ­s.

Tur, Francesc. (15 de septiembre de 2018). Los moros de Franco. Ser Histórico. Portal de Historia.

Madariaga, Maria Rosa. Los moros que trajo Franco. Alianza Editorial. Madrid, 2015

Porcar, Juan Luis. Soldats morts a l’Hospital Militar de Vistabella i soterrats al cementeri de la localitat. En: Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica

Ródenas, Queta. Soldados marroquíes enterrados en la ciudad de Castellón y provincia durante la guerra civil. En: Aula Militar Bermúdez de Castro

26 de juny 5 anys i mig i continuem!

Ja tenim cinc anys i mig! creixem, tenim interessos, creem i continuem reflexionant com volem continuar sent, i anem de camĆ­ cap a la idea de traure els arxius al carrer.

La nostra proposta inicial era que Vistabella fora el material d’arxiu amb l’ajuda dels documents que conserva l’Ajuntament i ara ens trobem que hem avanƧat cap a d’altres direccions, grĆ cies a la participació de les famĆ­lies creant l’arxiu fotogrĆ fic, celebrant les jornades de memòria històrica, inaugurant el Centre d’Estudis de Penyagolosa o fent samarretes per visibilitzar l’Arxiu de Vistabella i tots els arxius.

En el nostre recorregut volem continuar ensenyant-vos documents que conten històries de Vistabella. Este mes de juny hem estrenat una nova exposició fotogrĆ fica que explica la relació de la gent de Vistabella en Sant Joan de Penyagolosa al llarg de tot el segle XX, a partir de les tres visites que es fan al sant cada any.Ā  “De Vistabella a Sant Joan. Tres provessons a l’any” mostra l’evolució social i els canvis de les formes i les relacions, però tambĆ© Ć©s un senzill ritual ancorat al fons del temps.

Gràcies a les persones que ens llegiu, a les que ens expliqueu històries i a les que ens deixeu fotografies. Gràcies les que ens doneu ànims per continuar.

9 de juny Dia Internacional dels Arxius, celebració en samarretes de l’Arxiu de Vistabella

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com cada any celebrem el Dia Internacional dels Arxius, enguany dedicat a enfocar la mirada cap al futur. Un futur ple de reptes apasionants on els arxivers valencians fan camƭ sense descans cada dia per avanƧar.

Aprofitant dos dates importants, la dels arxius i el dia de Sant Joan per a Vistabella, presentem les samarretes de l’Arxiu de Vistabella. Una manera d’eixir al carrer i que la paraula arxiu siga al vostre cap, al vostre dia a dia i arribe ben lluny.

Les tenim a la vostra disposició, son exemplars Ćŗnics i en un disseny fabulós de Miquel Cardil que ens identifica com Ć©s el signe del notari-escriva de Culla Miquel Nicolau Tena de la visura de l’any 1658 conservada a l’Arxiu Municipal de Culla.

Podeu adquiri-les ficant-vos en contacte en nosaltres al correu arxiuvistabella@gmail.com, silviaolaria@gmail.com i esafont@gmail.com.  Tenim facilitat de distribució a Vistabella, Castelló, València, Barcelona i Madrid.

No ho dubteu són Ćŗniques i en la vostra samarreta ens ajudeu a continuar en el projecte de l’Arxiu de Vistabella!

Les 50 pessetes d’Eva Perón

La investigadora Queta Ródenas va publicar el 31 de marƧ a Levante: Castelló i Eva Perón, despeses per a una “Dama”, un extens article on detallava el preu dels 50 vestits regionals complets (roba, calcer, joies, complements) que Franco li va regalar a la dona del president argentĆ­ quan va vindre en viatge oficial el 1947. Antonio Giner, en el seu article del programa de les festes de Vistabella 2018, ja havia localitzat aquest regal dins les Actes Municipals.

Mentre Espanya estava en plena autarquia econòmica la premsa estrangera va valorar el regal en 4 milions de dòlars. NomĆ©s el vestit de la provĆ­ncia de Castelló va costar 14.050 pessetes i en els documents de l’Arxiu Històric Provincial consta la quantitat que va aportar cada poble; a Vistabella Eva Perón li va costar 50 pessetes.

L’any 1947 hi havia cartilles de racionament per accedir als aliments, funcionava l’estraperlo i la misĆØria i la fam definien la situació de gran part de la població. Però des del Govern Civil es recaptaven fons pel procediment d’enviar una carta als ajuntaments. Les 50 pessetes destinades a Eva Duarte de Perón, aprovades el 30 d’octubre en una sessió ordinĆ ria del Consistori de Vistabella, com a Ćŗnic punt del dia, no van ser els Ćŗnics gastos destinats a causes externes que es van pagar aquell any del capĆ­tol d’Imprevistos. AcĆ­ teniu la llista:

Data de l’Acta Quantitat a pagar Destinataris i Objectiu
10 febrer 50 pessetes Hermandad y CofradĆ­a de Nazarenos del Santo Rosario de Sevilla. Per a la reconstrucció de l’esglĆ©sia de la Virgen de la Esperanza de Sevilla
30 maig 700 pessetes Patronato Nacional Anti-Tuberculoso. Per a la construcció sanatori de Castelló
30 juliol 50 pessetes Per a la celebració del IV Congreso de Sanidad Municipal
30 setembre 300 pessetes Per a faenes de reconstrucció a la ciutat de Cadis desprĆ©s de l’explosió del polvorĆ­ de l’Armada el 18 d’agost
30 octubre 50 pessetes Aportació per a un vestit regional de regal a Eva Perón en el seu viatge oficial

Acta Municipal 30 d’octubre de 1947. Tom 21. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Acta Municipal 30 de juliol de 1947. Tom 21. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Acta Municipal 30 de setembre de 1947. Tom 21. Arxiu de Vistabella del Maestrat

 

Acta Municipal 30 de maig de 1947. Tom 21. Arxiu de Vistabella del Maestrat

 

Acta Municipal 10 de febrer de 1947. Tom 21. Arxiu de Vistabella del Maestrat

La vida municipal on line a la Biblioteca Digital de Castelló

Cliqueu sobre la imatge per accedir a les Actes Municipals

L’any 2018 es va signar un conveni entre la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Vistabella del Maestrat on les dos institucions es comprometien a cooperar enĀ  l’organització conjunta de projectes i activitats relacionades en la preservació i difusió del patrimoni bibliogrĆ fic i documental de l’Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat, concretament la digitalització, catalogació i comunicació pĆŗblica en el Repositori UJI de la documentació amb interĆØs per a la investigació i la ciutadania.

El conveni continua vigent i enguany Ć©s Raquel Clemente Moliner qui s’estĆ  dedicant a digitalitzar les Actes Municipals des de 1913 a 1991. Un treball que permet tindre accĆ©s directe a un tipus de documentació municipal bĆ sica i d’un alt valor informatiu per entendre l’activitat polĆ­tica, econòmica i administrativa municipal del segle XX a Vistabella. Ara al segle XXI, des de casa, podeu conĆØixer quins assumptes es tractaven al plens municipals des d’abans de la repĆŗblica fins l’entrada de la democrĆ cia i saber quĆØ es cuinava oficialment a l’Ajuntament de Vistabella.

IN MEMORIAM. Epifanio Pitarch Gascó (1899-1947)

En palabras del historiador Salvador Fdez. Cava, la memoria histórica es como una lluvia fina y persistente que poco a poco va calando. La recuperación de la memoria de quienes lucharon contra el fascismo y padecieron la brutal represión de la dictadura es una tarea necesaria y obligada por decencia democrÔtica.

Epifanio Pitarch Gascó desapareció en manos de la guardia civil después de ser detenido en Vistabella en 1947, acusado de colaborar con el movimiento guerrillero antifranquista. Estos son datos ya conocidos, pero gracias a algunos testimonios y a las investigaciones realizadas durante estos últimos años en diferentes archivos, y sobre todo a la persistencia de la familia en esclarecer y recuperar la memoria de Epifanio, han salido a la luz nuevas informaciones que permiten ir reconstruyendo su biografía.

Nació en el Mas de Pessetes de Vistabella, cambiando varias veces de residencia dentro del término municipal de Puertomingalvo (Teruel), en la masía de Las Simonas y masía de Griva. Ya casado con Francisca Tena Gascó volvieron a Vistabella en 1935 donde fijaron su residencia definitiva, y trabajó de carpintero en su taller del carrer Sense Cap donde recibió algunos encargos del ayuntamiento.

Pagos: […] a Epifanio Pitarch, carpintero, 37,10 ptas. por jornales y materiales para la construcción de una puerta para el cuartel de la guardia civil. […] (Libros de Actas Municipales. Tomo 18.Ā 1-12-1935)

Pagos: […] a Epifanio Pitarch 17.50 ptas. por pago de los objetos detallados en el recibo adjunto, empleados en la Escuela de NiƱos. […] (Libros de Actas Municipales.Ā Tomo 18.Ā 15-3-1936)

Poco antes de la entrada en Vistabella de las tropas de García Valiño el 3 de junio de 1938, viajó a Socuéllamos (Ciudad Real) junto a otros vecinos, allí estuvo trabajando algunos meses hasta que regresó a su domicilio al ser llamado a quintas por segunda vez. (Testimonio oral)

El 10 de febrero de 1941 fue detenido en Vistabella y conducido al Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores n.º 63, 3ª compañía, de Valencia, donde permaneció ingresado hasta el 6 de septiembre del mismo año. (Archivo militar de Guadalajara).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hay que destacar que Epifanio anteriormente ya había realizado el servicio militar con el reemplazo de 1920, que su quinta fue llamada a filas y participó en la guerra, y que tuvo que volver a hacer el servicio militar en 1939. Los motivos de su detención e internamiento no constan en la documentación del BDST, tal vez el estudio de la documentación de Falange de Vistabella, que tenemos pendiente de verificar, pueda aportarnos algún informe o denuncia que expliquen su detención.

Ahora sabemos gracias a otro testimonio que despuĆ©s de su detención en 1947, fue trasladado a la cĆ”rcel de Lucena del Cid donde fue visitado por su esposa Francisca; Raül GonzĆ”lez DevĆ­s (GRMHC) buscó sin Ć©xito su partida de defunción en el Registro Civil de ese ayuntamiento, por lo que es de suponer que su ā€œdesapariciónā€ se pudo producir durante el traslado desde Lucena a la cĆ”rcel de Castellón.

Ver el artĆ­culo de J. L. Porcar en este mismo blog: ā€œEpifanio, la memòria recuperada, a la recerca de la veritatā€ y la carta de Eva Pitarch, su nieta, reproducida a continuación.

Desitjos per al 2019

El pla de Vistabella vist des de la costera cap al Mas del Surdo, 2013. Fons familiar Sƭlvia Olaria IbƔƱez

Estimats Reixos d’Orient:

Com cada any vos escrivim una carta de desitjos, volem que ens porteu alguns regals per al 2019. Ens hem portat bé, no hem sigut massa rebels i hem treballat amb il·lusió.

Ens teniu que portar una nova plataforma virtual per a l’arxiu fotogrĆ fic. La que tenĆ­em ha sigut inhabilitada i ara mateix no es poden visualitzar les nostres magnĆ­fiques exposicions fotogrĆ fiques. Tant la plataforma com l’ajuda tĆØcnica costen diners.

Necessitem donar una espenta al projecte del Centre d’Estudis de Penyagolosa, hem d’implicar mĆ©s gent interessada pel territori. Organitzar jornades d’intercanvi d’interessos i continguts suposa proporcionar incentius i cal finanƧament.

Volem tirar endavant l’exposició sobre l’escola rural de Vistabella, perquĆØ ara mateix la defensa de les escoles Ć©s el puntal de la lluita contra el despoblament als pobles de l’interior. I per fer visible la història de l’escola tambĆ© cal pressupost.

Esperem que els nostres desitjos puguen fer-se realitat, i mentrestant seguirem treballant i contemplant la immensitat del Pla de Vistabella i els seus colors canviants al llarg dels propers 12 mesos.

El Centre d’Estudis de Penyagolosa

El Centre d’Estudis de Penyagolosa comenƧa el seu recorregut en la finalitat de ser una associació per a l’estudi i la investigació sobre temes històrics, artĆ­stics, ecològics, etnològics, arqueològics, econòmics, folklòrics, etc. per augmentar el coneixement dels diversos aspectes culturals de la localitat i crear consciĆØncia de la seua personalitat entre els seus habitants.

Per donar difusió a les nostres idees hem creat una nova web on podeu trobar:

  1. La presentació de qui som en tota la informació sobre els estatuts, els objectius i socis (encara en procés de definició).
  2. Les lĆ­nies de treball estructurades en diferents Ć rees com son: l’arxiu de Vistabella, els fons fotogrĆ fics familiars, la memòria històrica, la memòria oral, la pedra en sec i la toponĆ­mia.
  3. Un apartat en recursos d’informació que contĆ© audiovisuals, bibliografia, cartografia, documents digitalitzats i les publicacions.

 

En una estructura senzilla i clara, encara en detalls per perfilar, volem que vos apropeu als documents que hem penjat a la web: els mapes de Penyagolosa en l’estudi de Vicent Garcia Edo, els antics fullets sobre pedra en sec, una breu bibliografia o l’accĆ©s directe als documents digitalitzats de l’arxiu municipal que podeu consultar en la biblioteca digital de l’UJI.

Vos animem a que entreu per descobrir-la, i sobretot ens agradaria ara que hem començat a dibuixar el projecte que participeu activament. Volem que ens escrigueu o, si ens trobeu pel carrer, ens digueu quins temes vos interessen o en què podríeu ajudar per a treballar junts.

Avancem una passa mĆ©s en el Centre d’Estudis de Penyagolosa!

La caixa 16 de l’arxiu de l’Alcora

[RĆØcua de mules de transport de fusta al Dau] c.1900 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Ximo MarĆ­n Tena

La fusta ha tingut un gran valor econòmic al llarg del temps i els pinars del territori de Penyagolosa n’han sigut proveĆÆdors sempre. La duresa de la feina dels peladors i arrastradors de pins es va conservar fins tot el segle XX, però aleshores el transport ja es feia en camions per carreteres. En canvi en els segles anteriors calia afegir mĆ©s dificultats: la precarietat dels camins de terra i el desplaƧament a peu dirigint carros de mules i cavalls.

SabĆ­em per un document de la caixa 157 de l’arxiu de Llucena que el 25 de juny de 1813, en plena guerra del francĆØs, es demanaven fusters per a fer llits i gent per a fer llenya, perquĆØ la fusta ja estava al costat de l’Hospital de campanya instalĀ·lat a Sant Joan.

Però ara hem descobert que ja l’1 de gener deĀ 1734 quatre serradors i un llaurador de Vistabella, que no sabien ni llegir ni escriure, van tindre un contracte per a “serrar iĀ  transportar durant un any 120 taules de fusta al mes per a bastir caixes per a transportar l’obra” de la Real FĆ”brica de Loza de l’Alcora, del Comte d’Aranda. El document, on costen els noms i cognoms dels treballadors, i les condicions de la seua feina, es conserva a la caixa 16 de l’arxiu de l’Alcora, i ha sigut localitzat i estudiat per Josep-Miquel RibĆ©s PallarĆ©s.

DESCARREGAR PDF:Ā Un document de l’Arxiu de Protocols Notarials de l’Alcora referent a Vistabella

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Caserna de la guĆ rdia civil del 1913

La primera caserna de la guĆ rdia civil a Vistabella es va habilitar probablement en alguna casa particular, entre 1890 i 1925, segons dades facilitades per Ricardo Pardo Camacho del Museo de Historia Militar de Castelló. TambĆ© els consta que l’Ćŗnic quarter dins el casc del poble es va construir durant la dictadura de Primo de Rivera, això ens deixa un marge entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930, i Ć©s la mateixa construcció que es va enderrocar a finals dels anys 60 del segle XX al carrer Ramon Salvador.

Plano de la caserna. Arxiu Municipal de Vistabella

A l’Arxiu de Vistabella el projecte de casa-quarter per a la guĆ rdia civil que es conserva estĆ  datat el 1913, quan era alcalde Ramon Robres Centelles. Segons es pot observar en els planells constava de dues plantes i tenia un pati darrere.Ā  L’Ćŗltima caserna de la guĆ rdia civil, la que es va enderrocar per a construirĀ el Servei MĆØdic actual, no Ć©s exacta a aquest projecte, encara que se pareix molt en la distribució dels espais, això vol dir que l’edifici original va ser reformat o rehabilitat al llarg dels anys:Ā conservem documentació sobre reformes concretes que se li van fer l’any 1956.

obresgc_1956

FaƧana posterior de la casa-quarter: Raval de Sant Roc. Foto per a les obres de 1956. Arxiu Municipal de Vistabella

Antonio Giner, en el seu estudi de les Actes Municipals,Ā  ha localitzat referĆØncies a intervencions en l’edifici de la guĆ rdia civil: al Tom 18 consta que el novembre de 1935 es va pintar i al desembre se li van pagar 37,10 pessetes al fuster Epifanio Pitarch per una porta.
A l’Acta del 31 de desembre de 1947 consta una subhasta de pins per a reconstruir la casa-quarter per estar en males condicions. Fetes les obres de millora l’1 d’agost de 1959 es va signar el primer contracte d’arrendament: l’ajuntament era el propietari de l’edifici i en pagava el manteniment.
Al llarg dels anys 60 es van fer gestions per a construir una nova caserna a les eres de Troia (on ara hi ha la piscina municipal),Ā  perquĆØ al vell quarter ja li costava sostindre’s dret: en el Tom 26 de les Actes Municipals corresponent a la data 20-11-67 es pot llegir:
[…] Dada cuenta de las gestiones realizadas cerca de los albaƱiles locales para la reforma a llevar a cabo en la Casa Cuartel de la Guardia Civil de esta localidad, de propiedad municipal, se acuerda dejar la realización de la reforma en cuestión (servicios de los pabellones) para el próximo aƱo 1968 y se acuerda que se apuntale el tejado debidamente para evitar posibles hundimientos por la nieve […]

Mai no es va arribar a construir un nou quarter, els guĆ rdies van ser traslladats a Atzeneta i aquesta Ćŗnica caserna es va enderrocar.

Cal fer notar que dins el terme de Vistabella va existir un altre quarter durant uns anys, un de provisional creat per a combatre la lluita dels guerrillers antifranquistes “maquis”, estava al Mas Cremat, a la partida del Boi, però eixa Ć©s una altra història que no tĆ© cap relació ni en l’arquitectura ni en les construccions. I que es mereix ser explicada en una altra ocasió.

Carrer Malcuinat

El malcuinat era un plat tĆ­pic medieval, que resultava barat, era un guisat popular fet en cap i pota de corder en suc. Un plat calent per a menjar en cullera.

Rajola del carrer Malcuinat de Vistabella del Maestrat

JesĆŗs Bernat ens va fer saber que al barri del Born de Barcelona tambĆ© existeix el “carrer de Malcuinat”. Se sap que nomĆ©s es podia vendre el malcuinat en este carrer, el servien als mariners pobres que estaven de pas per la ciutat perquĆØ el preu era assequible, i tambĆ© als marxants de la Llotja de Mar i als venedors del mercat del Born. No se sap si el venien en un hostal humil o al mateix carrer en enormes cassoles [Informació extreta de: Una passejada pels segles XIV i XV, de Teresa Vinyoles i Vidal]

Vol dir això que ja es cuinava corder en suquet als segles XIV i XV a Vistabella? I que la taverna on el servien estava al carrer Malcuinat? La veritat Ć©s que no seria gens estrany perquĆØ el comerƧ de la llana era el puntal econòmic a la Setena de Culla, i com sabem per les Visures que es conserven el pas de raberes d’ovelles pel territori era continu.

1970. Targeta postal del carrer Malcuinat en el carro de Juanito de Sant Joan

Durant la dictadura el carrer va ser castigat a portar un nom militar: General Mola, però no va tindre mai cap placa que en fora testimoni. I quan va recuperar el seu nom secular una part del veïnat va associar que el mot malcuinat de Vistabella tenia relació en el ferm del carrer medieval original, potser ple de pedres i de terra, com tots el altres de dins la muralla, però que en tindre a la seua part alta una placeta que comunicava directament al castell potser els dies de pluja el fang baixava pel desnivell de tant empinat carrer.

Nosaltres preferim imaginar que mƩs que un carrer mal guisat de pedres era un carrer ben guisat de corder.

Festejos taurinos durante la II RepĆŗblica. El NiƱo de la Estrella

El origen del movimiento contra los espectĆ”culos taurinos no es reciente, ya durante la II RepĆŗblica algunos sectores del Movimiento Anarquista a travĆ©s de la prensa confederal intentaban concienciar a las clases populares contra esta anacrónica aberración. El Gobierno republicano tambiĆ©n intentó acabar con este tipo de espectĆ”culos promulgando una Orden en 1931, justificada con muy buen criterio, por motivos de humanidad y porque […] ā€œel Gobierno de la RepĆŗblica tiene que cumplir una misión de Culturaā€ […] Se prohibĆ­a asĆ­ la celebración de corridas de toros y se autorizaba a los gobernadores civiles a destituir a los alcaldes en cuyas poblaciones se realizaran. Sin embargo, al constatar que esta Ley se incumplĆ­a reiteradamente, se promulgó una nueva disposición en enero de 1932 que […] permitirĆ­a celebrar corridas de toros y novillos en plazas provisionales, siempre que la lidia corriese a cargo de toreros profesionales, prohibiendo ā€œen absoluto que se corran toros y vaquillas ensogadas o en libertad por las calles y plazas de las poblacionesā€ […]

En 1932 el Ayuntamiento de Vistabella comunicó al Gobernador Civil la celebración de una corrida de becerros en la que, para cumplir con las disposiciones vigentes, contrataron a Silvino Rodriguez, nombre con el que el Niño de la Estrella debutó en 1928.

422/14-11-32. Castellón-Gobernador Civil.
[…] Participando que entre 3 y 4 de la tarde de hoy ha sido llevado al matadero un becerro y antes de entrarle a dicho establecimiento ha sido capeado y muerto a estoque, que eso era costumbre antigua y el caso de hoy ha sido una repetición de aquellos hechos, no obstante esta AlcaldĆ­a lo pone en conocimiento de dicha Autoridad por considerarlo no es una infracción a las disposiciones vigentes, y que no ha habido el menor incidente que lamentar. […]

El día 18 Gobernador Civil preguntó al Ayuntamiento por los autores de la capea y ese mismo día le respondieron:
[…] los autores de la capea que tuvo lugar el dĆ­a 14 del corriente fueron D. Francisco Gil Solsona, D. Ignacio P. Gomis Alonso, auxiliados por el novillero Silvino Rodriguez (a) NiƱo de la Estrella, natural de la aldea de La Estrella del municipio de Mosqueruela (Teruel) auxiliado por un compaƱero y un hijo del vecino de Villafranca del Cid, Julio Monfort. […]

La Estrella. TƩrmino municipal de Mosqueruela (Teruel) Vista desde el tƩrmino municipal de Vistabella del Maestrat

Entre 1932 y 1935 se continuaron realizando corridas de becerros. El Reglamento de Policía y EspectÔculos Públicos de 1935 reiteraba la prohibición de correr toros y novillos por las calles, por lo que es de suponer que durante todo este periodo no se corrieron toros embolados en las fiestas de Vistabella.

En 1935 el Niño de la Estrella volvió a torear en Vistabella.

[…]Ā TambiĆ©n, en el aƱo 1935, se desplazó a Vistabella en donde toreó otro astado en la Placeta del Matadero (sic), al prohibĆ­rselo en su pueblo […]Ā  (Monferrer Guardiola, 2010, p.146, nota 169.) […] Cuenta L. Portillo, ā€œun vecino de Vistabella, que era conocido por ā€œPacoā€ [Gil Solsona], el de la loterĆ­a [asĆ­ conocido porque le tocó la loterĆ­a] y que ejercĆ­a como practicante [y barbero] en dicho pueblo, recibió un regalo del NiƱo de la Estrella consistente en una alfombra, que mi mujer, cuando aĆŗn era una niƱa, bordó en ella la siguiente inscripción: ā€œRecuerdo del NiƱo de la Estrellaā€ cf. Portillo, 1985a. Este texto lo reproduce Navarro, 2003, p. 133 […]

El NiƱo de La Estrella.

Silvino Zafón Colomer nació el 12-09-1908 en La Estrella (Mosqueruela), en una familia de 5 hermanos hijos de Ramón Zafón y Petronila Colomer. A los 8 años empezó a trabajar de pastor hasta que cumplió los 12 y viajó a Barcelona para trabajar en el negocio de un familiar.

Debutó en público en Vinarós el 01-09-1928 con el nombre artístico de Silvino Rodriguez, y ese mismo año se trasladó a Francia donde participó en 14 festejos taurinos en la región del Midí. En 1930 volvió a España y debutó en Madrid el 28 de junio.

El Liberal (Madrid. 1879). 7/8/1928

En el otoƱo de 1936 despuĆ©s de comenzar la guerra, hubo un Ć©xodo de toreros famosos a zonas controladas por los golpistas, pero el NiƱo de La Estrella, fuertemente comprometido con su ideologĆ­a izquierdista, permaneció en zona republicana y participó en una corrida en Barcelona a beneficio de las Milicias Antifascistas. A finales de 1937 se incorporó a la 96ĀŖ Brigada Mixta del EjĆ©rcito Popular (ā€œBrigada de los Torerosā€), donde se alistaron los toreros de izquierdas a travĆ©s de la Asociación de Matadores de Toros y Novillos de cuya junta directiva formó parte. El NiƱo de La Estrella fue comisario polĆ­tico y peleó en el frente de Teruel.

Después de la guerra, con el pretexto de que había tenido una escopeta en el año 1930, fue encarcelado unos días en la cÔrcel de Mosqueruela y después en la de Torrero (Zaragoza), después de esto su situación se hizo muy difícil permaneciendo inactivo entre 1943 y 1947, su última actuación en Castellón fue en 1941 en una novillada de las fiestas de La Magdalena.

En 1945, en un amplio operativo organizado por la Guardia Civil para acabar con el grupo guerrillero de JosĆ© Ramia CiprĆ©s (ā€œPetrolā€), fueron detenidas 14 personas de varios pueblos de Teruel y Castellón acusados de encubrir o colaborar con la guerrilla. El 13 de junio la Guardia Civil de Villafranca al mando del CapitĆ”n Eustasio Llorente SĆ”inz, se presentó en La Estrella con Juan PallarĆ©s MĆ”rquez, miembro del grupo de Petrol detenido en Monroyo el 31 de mayo, este declaró que Silvino Zafón habĆ­a actuado como enlace mientras los guerrilleros permanecieron escondidos durante 30 dĆ­as en una cueva próxima a La Estrella para burlar el cerco de la Guardia Civil. La acusación de Juan PallarĆ©s ocasionó la detención de Silvino y de su hermano Demetrio, ambos fueron conducidos a la Prisión Provincial de Castellón, despuĆ©s a la de Teruel y finalmente ingresaron en la de Zaragoza donde Silvino permaneció hasta el 24 de noviembre de ese mismo aƱo. Ambos hermanos fueron puestos en libertad condicional por falta de pruebas, sin embargo otros vecinos de La Estrella no tuvieron la misma suerte; el matrimonio formado por Saturnino Colomer LĆ”zaro y Felipa PallarĆ©s Vicente fue detenido el 21 de abril en su domicilio en la masĆ­a de La Clotada (Mosqueruela), y trasladado a La Estrella donde Saturnino recibió una brutal paliza a manos de la Guardia Civil de la que fue testigo el vecino Julio Peris Salvador. Saturnino,Ā  condenado a muerte, fue ejecutado en la Prisión de Zaragoza a las 6.30 horas del 4 de octubre de 1947, junto a JesĆŗs BorrĆ”s Salavert y JosĆ© M.ĀŖ Alarcón Flores acusados de pertenecer aĀ  la partida de ā€œPetrolā€. Felipa fue condenada a 12 aƱos y un dĆ­a de los que cumplió 8 aƱos volviendo posteriormente a residir en La Estrella.

Después de pasar por la cÔrcel, Silvino Zafón tuvo una vuelta fugaz a los ruedos, su última actuación fue en 1948, el mismo año que marchó a Francia (Arlés) donde continuó por un tiempo con su profesión. El 14-03-1963, a los 54 años falleció en un accidente de trÔfico.

FUENTES:

Fortanet, X.Ā  Silvino Zafón Colomer ā€œNiƱo de la Estrellaā€. Último torero republicano. Programa Fiestas Patronales Virgen de la Estrella. Mosqueruela. 1986.

ā€œLa Brigada de los Torerosā€ entrevista a Javier PĆ©rez Gómez. El sueƱo igualitario/Cuadernos Cazabaret n.Āŗ 21, 23 de noviembre de 2005. http:/www.elmasino.com/cazabaret/esi/21

Portillo de Ibarlucea, L. ā€œUn famoso torero del Maestrazgo. El NiƱo de la Estrellaā€. Diario de Teruel. Fiestas del Ɓngel. 16 junio 1985a, s.p.Ā  (Ref. A Vistabella)

MONFERRER GUARDIOLA, Rafael. El NiƱo de la Estrella. Publicaciones de l’Ajuntament de Vilafranca, nĀŗ 2. 2010. Nota de prensa:Ā  Ā http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/espectaculos/biografia-el-nino-estrella-rescata-arte-toreo_609122.html

–Ā Entrevista con Julio Peris Salvador el 25-7-2015.

–Ā Registro de correspondencia del Ayuntamiento de Vistabella 1932-1935.

– Procedimiento SumarĆ­simo Ordinario 351-45.

 

Complim quatre anys

Avui celebrem que continuem en el projecte de recuperació de l’Arxiu Municipal de Vistabella.Ā  Que el comboi i les ganes ens han donat energia per a construir un arxiu fotogrĆ fic de les famĆ­lies del poble que creix i ens descobreix aspectes de qui som amagats en les caixetes i els Ć lbums.

Mirem enrere i el repte era arriscat, per això estem contentes del resultat i bona acollida. Assenyalem un any mĆ©s el nostre aniversari i per commemorar-ho presentem un nou projecte que ens permetrĆ  desenvolupar mĆ©s activitats en una major participació de tots i totes: el Centre d’Estudis de Penyagolosa.

Per molts anys i en complirem molts mƩs!

GrĆ cies!

9 de juny. Dia Internacional dels Arxius: inaugurem l’exposició virtual “Escola”

El 9 de juny Ć©s el Dia Internacional dels Arxius, aquest any amb el tema “Arxius, governanƧa, memòria i patrimoni”. Per celebrar-ho enguany inaugurem l’exposició virtual “ESCOLA”. Un recorregut que va des del 1880 i arriba al 2018 on repleguem testimonis, fotos i documents de com era L’Escola, l’espai possiblement mĆ©s determinant per al nostre futur.

L’escola de Vistabella del Maestrat, hui al pedrĆ­s. 08/06/2018 Imatge Marta Masip

A les terres de Penyagolosa som hereus d’un món que ha viscut secularment dels bancals i dels animalets, els nostres avantpassats cuidaven la terra i pasturaven raberes. Necessitaven tot el dia per a fer aquestes feines, sobreviure era l’ocupació central, per això la immensa majoria no sabia llegir ni escriure. Una gran part dels nostres avantpassats no eren propietaris ni dels bancals ni de les ovelles: els masovers passaven comptes amb el cacic que no treballava les terres, i d’altres eren jornalers que treballaven a canvi del menjar. Les tradicions anaven de pares a fills sense qüestionar-se, i les històries, les llegendes i la cultura ancestral es transmetien oralment.

Dins aquest món de magnĆ­fics paisatges, pocs llibres i molta misĆØria l’escola a Vistabella era un xicotet punt lluminós, encara que no tenia ni edifici propi. La fotografia escolar mĆ©s antiga que tenim Ć©s de finals del segle XIX: Escola de xiques (c.1887) mostra una educació segregada per sexes i pel documents sabem que s’usaven tres espais dispersos com a escola, un d’ells el primer pis de l’Ajuntament perquĆØ apareix l’escola de xiques en els planells de reforma de l’edifici del 1917.

El 1921 la necessitat de tindre unes escoles noves estĆ  replegada en un document del Diputat a Corts per AlbocĆ sser, i tots els informes fan insistĆØncia sobre les pĆØssimes condicions dels locals, l’escĆ s mobiliari i la falta de material. L’Ajuntament va comprar el 12 de novembre de 1922 un bancal a Maria Salvador Asensi en 5000 pessetes per a construir les primeres escoles al raval del Loreto: cadascun dels dos edificis va costar 31.680,66 pessetes. El 23 d’agost de 1927 l’arquitecte escolar de la provĆ­ncia, don Manuel Montesinos IbƔƱez, fa lliurament de l’obra a l’alcalde Miguel Pitarch.

La Constitució republicana de 1931 va plantejar un nou sistema educatiu: l’educació primĆ ria seria obligatòria i gratuĆÆta, i els mestres serien funcionaris pĆŗblics. Les grans dimensions del terme de Vistabella, amb el poblament molt dispers en masos, nomĆ©s havia facilitat l’accĆ©s a l’escola dels xiquets que vivien al poble. La Segona RepĆŗblica va promulgar lleis per a que la instrucció pĆŗblica arribara als mĆ©s desafavorits, i a la partida de la Foia d’Ores van poder tindre la seua primera escola al mas de ClĆØric. TambĆ© consta l’existĆØncia d’escoles a les partides del Boi i del Pla Amunt. En un document de la inspecció de Ā juny de 1936 es planteja la creació de l’escola mixta a la partida Bustals, l’escola del Pla Avall, però no se podrĆ  fer efectiva a causa del cop d’Estat i de l’inici del conflicte armat, i s’aprofitarĆ  l’edifici del camp d’aviació per reconvertir-lo en escola al final de la guerra, per això l’escola del Pla Avall es coneix popularment com ā€œEscola del Campā€.

El curt recorregut de la RepĆŗblica va ser prou per a demostrar a la posterior dictadura franquista que els mestres són perillosos: saben coses i alguns ensenyen a pensar. Per això van decidir depurar-los. Dels mestres de Vistabella don Miguel Osset va ser afusellat i els altres que van sobreviure a la guerra van haver d’omplir papers de fidelitat al nou rĆØgim i van haver de demanar cartes de recomanació als nous cĆ rrecs polĆ­tics per a poder seguir treballant. Conservem el document de Salvador Soler Donet, mestre de l’escola de la Foia d’Ores, que suplica el favor de ser rehabilitat. Quan llegim l’expedient de donya Carmen Sirera i donya Angela Perez Gómez sentim l’angoixa i la humiliació que van haver de patir per recuperar el seu ofici.

Acabada la guerra, es van depurar molts mestres i es van acceptar com a tals persones afins a la dictadura, sense titulació. A Vistabella molts xiquets van deixar d’anar a una escola buida de contingut però les classes de repĆ s de l’home de la tia Rosario Fabregat, don Arsenio Fabregat Nebot, estaven plenes: al carrer Malcuinat s’aprenia a llegir i a fer nĆŗmeros, i qui no podia pagar en diners pagava en llenya o en menjar. Fins i tot anaven masovers quan es feia fosc i havien acabat les feines del dia. Al mas del Carrascal i de La Corralissa del Pla Amunt tambĆ© feia repĆ s per a poder sobreviure el tio Antonio Gonell Porcar: nascut a Xodos havia lluitat a les files republicanes i va tornar mutilat per una explosió de bomba, li faltaven les dues cames des del genoll i una mĆ .

Una constant al llarg de la història a Vistabella ha sigut que les places de mestres no han estat sempre cobertes. VeĆÆns del poble que sabien de lletra han suplit les absĆØncies de mestres, com Vicente Moliner Collado, d’Atzeneta, que va fer de mestre a l’escola de la Foia d’Ores el 1949 perquĆØ no es presentava la titular. O com Serafina Garcia Salvador, del carrer Sense Cap que feia de mestra dels pĆ rvuls el 1950. Però qui mĆ©s hores ha fet ha sigut Rosario Pitarch Monfort, del carrer de Sant Roc, que ha fet de mestra al mas de Badal a l’escola del Pla Amunt, a l’escola de La Teuleria dels molins i al poble

A partir dels anys 40 els rectors de l’esglĆ©sia catòlica van entrar a les escoles i a les fotografies estan al costat dels mestres: van marcar quĆØ s’havia d’ensenyar i quĆØ s’havia de pensar. Es va fomentar la submissió de les dones i l’obediĆØncia a l’autoritat dels homes, en aules separades per sexes. Però els Ćŗnics llibres que circulaven arribaven a l’escola, tambĆ© es feia teatre i es memoritzaven poesies, i els xiquets que podien anar ixen a les fotos arrenglerats al pati. Prims però somrients.

L’escassetat Ć©s el resum del perĆ­ode de la dictadura: menjar limitat, poca roba, gens de cultura i cap llibertat. A Vistabella el fred hivernal es combatia a les escoles amb estufes de llenya, i fins als anys 60 les xiquetes i xiquets havien de portar els troncs de casa si volien tindre lloc vora l’estufa. TambĆ© van haver ĆØpoques que es podien portar les brases de casa, i les mares lligaven un fil d’aram a un pot de llanda per transportar-les. L’única metodologia educativa era la repetició i la memorització, els mestres tenien el privilegi d’aplicar cĆ stigs fĆ­sics dins l’aula i el pensament Ćŗnic per evitar dissidĆØncies i sentits crĆ­tics es treballava des de tots els Ć mbits: cants d’exaltació feixista -com el Cara al sol, o MontaƱas nevadas-, tolerĆ ncia zero a la llengua valenciana dins l’escola, activitats religioses dins l’horari lectiu -misses, mes de Maria-, classes de labors i costura per a les xiquetes, i tot el contingut de coneixements es concentrava en un Ćŗnic llibre que explicava des de com fer una resta fins a les vides dels sants mĆ©s ilĀ·lustres.

Fins l’any 1959 no es construirĆ  la primera aula de pĆ rvuls al poble, entre els dos edificis destinats a xiquets i a xiquetes els quals es declararan en ruĆÆnes a inicis dels 60: es tornaran a fer classes a l’Ajuntament. Hauran de passar quasi 10 anys per a tindre l’escola nova en calefacció i per primera vegada, als anys 70, tots els xiquets dels masos aniran a escola juntament en els del poble. S’estrena el servei d’autobĆŗs escolar i el servei de menjador.

L’escolarització generalitzada i obligatòria que va portar la Ley General de Educación de 1970 es va fer perquĆØ la indĆŗstria i el serveis necessitaven mĆ  d’obra, i a les fotos de l’escola cada any eixien menys xiquetes i xiquets perquĆØ l’emigració i el despoblament han sigut imparables. Amb la reducció econòmica del sector primari l’oferta de treball per als pares estava a l’Alcora, a Castelló i a Barcelona: el poble es va anar buidant de famĆ­lies i l’escola d’alumnes. Encara faltava aplicar una idea nefasta. A finals dels 70 la polĆ­tica de concentració escolar sobre els pobles menuts va buidar mitja escola de Vistabella: l’alumnat de mĆ©s d’onze anys es traslladava de dilluns a divendres a la escuela-hogar de Llucena, a 57 quilòmetres. La separació familiar va comportar sacrificis, tristesa i desarrelament dels xiquets del seu entorn.

Globalment Ā el nivell de formació s’ha elevat de manera notòria. Els descendents dels emigrats han tingut accĆ©s a estudis superiors, però lluny de Vistabella, lloc on fan visites ocasionals o sistemĆ tiques de cap de setmana, però on no poden dur a terme la seua vida professional. La millora de la instrucció no ha ajudat el territori perquĆØ si es deixa morir l’escola no hi ha recanvi generacional, que Ć©s la clau per a no deixar morir el poble.

Al segle XXI l’escola rural de Vistabella Ć©s protagonista d’una lluita de resistĆØncia i a contrarellotge per sobreviure, 7 famĆ­lies aporten 11 alumnes, que sostenen 2 mestres: una llumeta dĆØbil que cada nou curs amenaƧa d’apagar-se. Encara que l’actual Conselleria d’Educació mostra una nova sensibilitat que beneficia l’escola de Vistabella, com per exemple no comptabilitzar les rĆ tios per aules sinó globalment de tot el CRA de Penyagolosa -Vistabella, Atzeneta i Useres-, o el programa pilot d’alumnat de 2 anys, el despoblament Ć©s l’ombra que planeja sobre la realitat i a la qual s’ha de combatre.

Les diferents administracions viuen vora el mar, i no han sigut mai conscients que gran part de l’oxigen que es respira al litoral on s’aglomera la població es genera a l’interior, a la muntanya, on cal que un mĆ­nim de pobladors siguen el contrapĆ©s per mantindre l’equilibri del territori.

L’escola Ć©s una metĆ fora del mateix poble: la clau de futur a Vistabella del Maestrat nomĆ©s la tĆ© l’escola i estem assoles davant el repte de salvar-la. I salvar-nos.

La caixa 157 de l’arxiu de Llucena

Dins la caixa 157 de l’Arxiu de Llucena es conserva aquesta carta manuscrita datada a Sant Joan el 1813.Ā  El director de l’Hospital Militar de Husares y Tiradores de TupperĀ demana a l’alcalde de Llucena fusters per a fer llits per als soldats i persones que fagen llenya per al foc.

Recordeu que Vistabella, durant la guerra del francĆØs, era un centre de la guerrilla antinapoleònica a les ordres d’Asensi Nebot, conegut amb el sobrenom d'”El Frare”: nascut a Nules el 1779 va eixir d’un convent de Vila Real per a incorporar-se a la lluita contra la invasió dels francesos.

Joaquim Escrig, de l’Associació cultural Llucena, va localitzar aquesta carta el febrer de 2017 i ens la va enviar amb una nota d’aclariment “[…]Ā durant els anys de l’ocupació napoleònica (a Vistabella) tenien de tot, inclòsĀ unĀ hospital militar quĆØ enviava comunicacions als pobles dels voltants per a que li enviaren subministraments i diners per a cobrir les seues necessitats. Estos guerrillers s’anomenaven “Tiradores de Tupper” com es veu al document, en honor del cònsol anglĆ©s d’Alacant quĆØ va contribuir econòmicament a la seua organització”

Si l’Hospital estava instalĀ·lat a Sant Joan devia generar molta documentació i correspondĆØncia, que ha desaparegut o que encara no hem trobat. Ara ja tenim un testimoni dins la caixa 157.

Transcripció del document:

“Sr. Alcalde de Lucena: la suma necesidad en que estĆ”n los enfermos no da lugar a dilaciones, estos miserables que perdieron la salud y algunos estĆ”n perdiendo la vida en este hospital, son acreedores nuestros sacrificios; tengo una porción de estos en tierra y el lujo sĆ©alo sin mĆ”s que un jergón en toda su cama, cuando debĆ­an tener por su situación y justicia las que descansan muchos de los espaƱoles que estĆ”n tranquilos en sus casas: por lo que maƱana deberĆ”n personarse en este hospital todos los carpinteros para hacer camas, yo estoy certificado del nĆŗmero de carpinteros hay en esa. AsĆ­ mismo el domingo inmediato 27 deberĆ”n venir cincuenta caballerĆ­as con seguros y cundas para cortar leƱa para la cocina de este hospital proviniendo dos forrajeros vengan provistos para comer ellos y caballerĆ­as, pues saldrĆ”n el domingo 27 por la maƱana y se regresarĆ”n el lunes 28 por la tarde.

El soldado conductor va con orden expreso de llevarse a Vd. a este hospital faltando a enviar los carpinteros, sin embargo tengo formado un buen concepto de Vd. Y me hace pensar de inmediato cumplimiento a uno y otro.

San Juan 25 junio 1813

 P.D. Los carpinteros tendrÔn diariamente las raciones de pan, carne, y vino que le suministrarÔ este hospital.

El director”

El Hospital Varsovia de Toulouse

Continuación del artículo: Ramón Robres Monferrer. Guerrillero en el Valle de ArÔn

El Hospital Varsovia, pionero en la investigación y la prÔctica de la medicina social y atendido hasta 1950 por un equipo médico formado por españoles exiliados, se creó a primeros de octubre de 1944 en un palacete abandonado por los nazis en el nº 15 de la c/ Varsovie en el barrio de S. Cyprien de Toulouse, con la finalidad de atender a los cerca de 150.000 exiliados españoles que se concentraban en los departamentos del Midí francés, ademÔs de a los guerrilleros heridos en la Operación Reconquista. La mayor parte de su presupuesto procedía de las donaciones del Joint Anti-Fascist Refugee Committee (JAFRC) de los Estados Unidos, distribuidos en Francia por el Unitarian Service Committee (USC).

El primer director del hospital, el doctor José Miguel Momeñe GonzÔlez era militante del PSUC, y uno de los fundadores, el doctor Diego Díaz SÔnchez, fue el jefe de los servicios sanitarios de la Operación Reconquista. La primera hospitalización se realizó el 20 de octubre de 1944 y en los tres primeros meses se atendieron cerca de 200 pacientes, procedentes la mayoría de las divisiones guerrilleras 204, 186 y 99 (en la que estaba encuadrada la 551 Brigada a la que pertenecía Ramón Robres Monferrer).

En 1945 acogió a los supervivientes españoles de los campos de concentración nazis, y para poder funcionar de forma legal como hospital civil, el 30 de mayo de 1945 se creó la Amicale des Anciens FFI et Resistants Espagnols, amparados en la Ley Billoux que permitió el reconocimiento oficial de los refugiados españoles y la habilitación de los médicos inmigrantes de los países aliados. Para entonces ya disponían de la penicilina. Durante este año y hasta septiembre de 1946 ejerció como director el médico catalÔn Josep Torrubia.

El hospital continuó bajo dirección de médicos españoles hasta 1950, momento en el que Franco, en colaboración con el gobierno de Francia, organizó la operación Bolero-Paprica con la finalidad de ilegalizar al PCE y desarticular las células de resistencia comunistas en suelo francés. En septiembre de ese año la gendarmería francesa detuvo a 276 españoles, entre ellos el equipo médico y el personal del Hosital Varsovia, y los expulsaron a países del Magreb y de Europa del Este.

Ese mismo año en Estados Unidos, cuyo gobierno en plena guerra fría ya mantenía relaciones con el régimen de Franco debido al interés por crear bases militares en España, fue detenido e ingresado en prisión junto con otros miembros del JAFRC, Edward Barsky, director de los servicios médicos de las Brigadas Internacionales en la guerra de España. Denunciados por el Comité de Actividades Antiamericanas del senador fascista McArthy, por negarse a entregar al gobierno de EE.UU. los archivos de la organización que contenían listas de refugiados españoles en Francia, fue privado de su licencia de médico y estuvo en prisión entre junio y noviembre de 1950.

Frente a la campaña anticomunista y acabada la financiación norteamericana, la implicación de médicos franceses y la ayuda del Partido Comunista de Francia lograron la continuidad del hospital. Joseph Ducuing junto con otros médicos crearon la sociedad sin Ônimo de lucro Societé Nouvelle HÓpital Varsovie, y tras cinco años de pleitos y batallas legales consiguieron la titularidad del centro que pasó a manos francesas, y pudieron continuar el trabajo social y la asistencia a los refugiados españoles.

En 1952 la nueva sociedad pudo comprar el palacete a su propietario gracias al apoyo del PCF. El hospital continuó con el mismo nombre hasta 1970 cuando fue rebautizado como Hospital Joseph Ducuing, y continuó su labor hasta nuestros días, actualmente asistiendo a inmigrantes subsharianos y magrebíes.

SegĆŗn los datos que aparecen en el registro de ingresos, Ramón Robres Monferrer ingresó en el Hospital Varsovia procedente de Vall d’Aran, el 25 de octubre de 1944 con una lesión de bala en el antebrazo izquierdo. Estaba alistado en la 99 División 551 Brigada con el grado de guerrillero y constaba como casado. No figura la fecha del alta ni disponemos de ninguna otra información que nos permita conocer su trayectoria a partir de esa fecha.

FUENTES:

– ALTED VIGIL, A.Ā  2003. ā€œLa ayuda asistencial espaƱola y franco-espaƱola a los republicanosā€. A. Alted y L. Domergue (coords): El exilio republicano espaƱol en Toulouse, 1939-1999. UNED/UniversitĆ© du Mirail. Madrid-Toulouse, pp. 73-90.

– ALVAR MARTINEZ i JULI ESTEVE. 2012. “La batalla del Varsovia”

-MARTƍNEZ VIDAL, ƀlvar (coord.) 2010. Exili, medicina i filantropĆ­a. L’Hospital Varsòvia de Tolosa Llenguadoc (1944-1950)Ā  Catarroja. Afers.

– MOLANES PƉREZ, Pablo. 2013. El Hospital Varsovia de Toulouse, un proyecto del exilio espaƱol. Revista Cultura de los cuidados. AƱo XVII, n.Āŗ 35.Ā 

Primer mapa de fosas: 7 en Vistabella

El pasado 6 de febrero se presentó en la Casa dels Caragols de Castellón el primer mapa de fosas de la provincia de Castellón, y en el mismo se han catalogado 7 fosas existentes en el término municipal de Vistabella del Maestrat, ubicadas en diferentes localizaciones geogrÔficas:

1. Cementerio municipal

2. Mas del Collet

3. Mas de Marimon

4. Mas dels Arcs.

TambiƩn tenemos localizadas las dos del Mas del Garcƭo. Y sabemos de la existencia de mƔs enterramientos en nuestro municipio, como por ejemplo en la Serra de la Batalla, en el Pla Amunt, o los aledaƱos del cementerio, aunque faltan por localizar los lugares exactos.

El objectivo de este programa se debe a que la […] recuperació dels restes de les vĆ­ctimes de la Guerra Civil Espanyola, tant militars com població civil i dels repressaliats del franquisme, suposa una acció terapĆØutica per a les famĆ­lies i un exemple pedagògic de convivĆØncia i de qualitatĀ  democrĆ tica per a la nostra societat, amb tot el que comporta comĀ a referent de respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals.Ā […]

La publicación ha sido posible gracias a la colaboración del Grup per la Recerca de la Memòria Histórica de Castelló y el Grupo para la Recuperación de la Memoria Histórica de Valencia, ambos con cerca de quince aƱos de trayectoria, y de la Asociación CientĆ­fica ArqueoAntro, un equipo tĆ©cnico especializado en ArqueologĆ­a y AntropologĆ­a Forense. Los tres grupos participantes trabajan para […]Ā  transmetre a la societat que tancar el dol mitjanƧant l’homenatge i el record Ć©s una necessitat ritual de la nostra cultura, una forma de sensibilitzar a la ciudatania davant el terror, la mort i l’oblit, davant el nostre recent passat silenciat. […]

Agradeceremos toda información relativa a los posibles enterramientos en Vistabella para poder incorporarlos al Mapa de fosas.

Ramón Robres Monferrer. Guerrillero en el Valle de ArĆ”n

Ramón Robres Monferrer fue uno de los vecinos de Vistabella que no se conformaron con la derrota de la II República, y decidieron seguir luchando contra el régimen de terror impuesto por Franco y sus generales. Nació el 28 de febrero de 1906, hijo de José Aurelio Robres Centelles y Eliodora Monferrer Clérig, molineros del molí Més Alt.

Registre de naixement de Ramón Valero Robres Monferrer. Registre Civil de Vistabella del Maestrat

Ā Eran diez hermanos; uno de ellos, JosĆ©, nacido el 7 de septiembre de 1903, fue deportado al campo de exterminio de Mauthausen en 1941,Ā  ya publicamos su historia en otro artĆ­culo de este mismo blog: “De Vistabella a Mathausen“.Ā  Patrocinio, otra hermana nacida el 18 de marzo de 1901, aunque de ideologĆ­a derechista, fue encausada en 1940 por ā€œinjurias a la autoridadā€ (Sumario 130-C-41); se salvó de ingresar en prisión por los avales de los hermanos Odón y Ramón Salvador Monferrer.

Ramón figura, en su ficha de ingreso en el EjĆ©rcito,Ā  como ā€œanalfabeto, ojos azules, talla 1,63, residente en Vistabella calle CĆ”rcelā€. Encontramos otra referenciaĀ  en una relación de vecinos y vecinas de Vistabella encarcelados en la prisión de Burriana al finalizar la guerra por supuestas responsabilidades polĆ­ticas, en ella se le menciona como ā€œausente en zona no liberadaā€. Aparece tambiĆ©n en otro documento del Juzgado de Vistabella del 23 de enero de 1941 donde figura como ā€œdesaparecidoā€.

Sabemos que Ramón fue miliciano y seguramente militó en la CNT, se le acusó de participar en el asesinato del cura de Vistabella Manuel Tenesa, aunque esta acusación quedó desmentida por el testimonio que hizo de los hechos el enterrador Ramón Alcón.

Su nombre tambiĆ©n aparece en una relación de guerrilleros en la que se indica: […] VivĆ­a en Vistabella (Castellón). 23 sector,Ā campamento de la SĆ©nia. […] (SĆ”nchez Cervelló, J. 2006, p.487). Su permanencia en la A.G.L. debió ser muy corta ya que en 2016 RaĆŗl GonzĆ”lez Devis,Ā investigando en los archivos del PCE, encontró su nombre en una relación de guerrilleros heridos e ingresados en el Hospital Varsovia de Toulouse procedentes de la Operación Reconquista en 1944. Este documento figura como anexo del libro de Dolores Vilar-Basanta ā€œL’HĆ“pital Varsovie 1944-1950ā€, publicado en 1997 por la Universidad de Toulouse.

OPERACIƓN RECONQUISTA DE ESPAƑA

La operación Reconquista se planificó en el verano de 1944 después de que los nazis abandonaran el Midí francés tras sus primeras derrotas. Estaba promovida por la Unión Nacional de España (UNE), formada por elementos del ejército republicano que lucharon contra los nazis en suelo francés, y fue dirigida por Jesús Monzón Reparaz miembro de la dirección del PCE. La finalidad era establecer una cabeza de puente dentro de territorio español y formar un gobierno provisional que, con la ayuda de los aliados y de un levantamiento popular en el país, acabara con el régimen de Franco.

Los primeros movimientos se iniciaron a finales de agosto con el paso por la frontera de grupos de reconocimiento. Durante los meses de septiembre y octubre cruzaron varias columnas de guerrilleros para atacar objetivos y confundir al enemigo sobre el lugar por donde se iba a realizar la invasión. El 3 de octubre entró una brigada por Roncesvalles, el 5 por el valle del Roncal; a mediados de ese mes se produjeron infiltraciones por el País Vasco de las brigadas 10, 27 y 35 de la 102 División, y finalmente el día 19 la 102 División realizó ataques por toda la frontera mientras la 204 División penetraba en el valle de ArÔn con 112 brigadas de entre 300 y 400 hombres dirigidos por Vicente López Tovar.

Canejan, a la Val d’Aran (Lleida). Foto d’Antonio Giner, octubre 2017

La Brigada 551 de la que formaba parte Ramon Robres Monferrer pasó la frontera por el puerto de Era Roqueta dividiéndose después en tres columnas; una ocupó los pueblos de Canejan y Bausen, otra Les y Porcingles y la tercera, cruzando por los pasos de Estiuera y Cuma llegó hasta Bosost. Frente a ellos se encontraron a varias decenas de miles de efectivos (entre 30.000 y 60.000 según qué fuentes consultemos), de las fuerzas gubernamentales que Franco había ido movilizando al conocer la inminencia de la invasión; estaban formados principalmente por militares de reemplazo y en menor número por guardias civiles y policía nacional, dirigidos por militares de alta graduación como García Valiño, Jefe del Estado Mayor, o los generales Yagüe y Moscardó.

A pesar del amplio despliegue guerrillero que logró concentrar cerca de la frontera posiblemente a mÔs de 7.000 hombres y ocupar 20 poblaciones, la operación resultó un fracaso debido a una mala organización, a las falsas expectativas de levantamiento popular en el interior creadas por la propaganda del PCE, y a la falta de colaboración y apoyo de Francia y de los países aliados que decidieron, una vez mÔs, no implicarse.

Los guerrilleros mantuvieron el control del valle de ArÔn durante 11 días, con la excepción de Viella, hasta que el día 30 de octubre el ejército español, persiguiendo la retirada de las últimas columnas llegó a la frontera en Pont de Rei. Una vez en el país vecino De Gaulle ordenó desarmar a los guerrilleros españoles para asegurar la tranquilidad en las relaciones con Franco, a quien el gobierno francés había reconocido como gobernante legítimo el 16 de octubre de ese mismo año.

Aunque hay numerosos estudios publicados sobre la Operación Reconquista es difícil establecer el número exacto de víctimas debido a la disparidad en las cifras estimadas. Según los datos de la Guardia Civil en las fuerzas guerrilleras hubo 129 muertos y 218 prisioneros, y en las fuerzas gubernamentales 32 muertos sin mencionar el número de heridos. Otras fuentes mÔs fidedignas de algunos historiadores apuntan la cifra de guerrilleros muertos en mÔs de 200 y mÔs de 100 en el ejército español, unos 400 guerrilleros conducidos a las prisiones de Zaragoza, San SebastiÔn y Ondarreta, y otros 200 guerrilleros extraviados que, o bien perdieron la vida en los enfrentamientos o fueron ejecutados después de ser detenidos. Otros decidieron internarse en España y dinamizar las guerrillas ya existentes o crear otras nuevas en el interior del país.

La mayor parte de los guerrilleros heridos fueron evacuados al Hospital Varsovia de Toulouse, entre ellos se encontraba Ramón Robres Monferrer que ingresó el 25 de octubre.

ContinuarĆ”…

Desitjos i carta als reixos per al 2018

(c) Abel Espinosa Miro

Benvolguts reis mags:

L’any passat vam demanar tres desitjos dels quals nomĆ©s en vam aconseguir un: l’exposició dels documents antics que ha portat tambĆ© la seua digitalització. GrĆ cies, vam tenir sort i finalment els documents s’han restaurat i podem consultar-los a la Biblioteca Digital de Castelló.

Per part de l’Administració continuem sense notĆ­cies d’impuls cap als arxius municipals en pobles de les nostres caracterĆ­stiques: menors de 5000 habitants, en zones rurals. Pareix que els reixos estan molt enfeinats i no tenen bona comunicació en els governats i governantes valencianes. O com que Vistabella Ć©s un poble aĆÆllat de Castelló, ValĆØncia i Madrid Ā no arriben els regals a temps. Ja no sabem quĆØ pensar.

Cap resposta sobre la constitució de la biblioteca municipal, encara la bona voluntat per adequar l’espai com a sala de lectura, però sense llibres actualitzats ni activitat bibliotecĆ ria. Sempre agraint a les voluntĆ ries que ocupen el seu temps en mantenir-lo viu els caps de setmana.

Aquest any demanarem els mateixos desitjos: la necessitat i el reconeixement del valor de la biblioteca com a espai informatiu, formatiu, educatiu i socialitzador, i de l’arxiu municipal que ens nodreix d’informació per a reconstruir el nostre passat, present i futur.

Estimats reis mags, nosaltres continuem treballant.

De Francia a Vistabella

PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914), RETORNO A VISTABELLA DE EMIGRADOS EN FRANCIA.

En las Actas de los plenos municipales del Ayuntamiento encontramos varias referencias a la Primera Guerra Mundial, y a las repercusiones que tuvo en Vistabella. Las dos primeras, fechadas en agosto de 1914, se refieren al retorno de jornaleros emigrados a Francia. Aunque no existen datos concretos que nos permitan conocer el número exacto de retornados, debió de ser importante ya que originó problemas debido a la falta de trabajo en Vistabella.

16-8-14Ā  […] Se hizo presente que vista la situación crĆ­tica que va activĆ”ndose por los muchos jornaleros repatriados de Francia y la carencia de trabajo que existe y antes que pueda sobrevenir algĆŗn conflicto, la Corporación acuerda: que se participe al Sr. Gobernador Civil de la provincia a fin de que esta autoridad haga llegar a los poderes pĆŗblicos esta situación y estos acordar la forma de darles trabajo, teniendo presente que en esta villa se halla en construcción la carretera de Vistabella a La Barona. […]

30-8-14Ā  […] El Sr Presidente expuso que a tenor de varias circulares proponĆ­a a la Corporación […] acordase el medio de facilitar socorro a los emigrados de Francia con motivo de la guerra Europea. Enterados de lo expuesto y por unanimidad que se suscriba la Corporación con 12’50 ptas cuya suma se satisfaga de la partida de Imprevistos del presupuesto corriente […]

De peons a Barcelona. 1920. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Cirila Arnau Miralles

Antes de la Primera Guerra Mundial ya existĆ­a un significativo movimiento migratorio a Francia desde finales del siglo XIX, la mayorĆ­a de los espaƱoles procedentes sobre todo del PaĆ­s Vasco, Aragón y CataluƱa, trabajaban de forma temporal como jornaleros agrĆ­colas en la región del MidĆ­, principalmente para participar en la vendimia a la que acudĆ­an cada aƱo y donde despuĆ©s de varias temporadas, muchos de ellos fijaban allĆ­ su residencia debido a los salarios mĆ”s altos, a una menor explotación laboral y a la falta de trabajo en sus lugares de origen. Algunos tambiĆ©n emigraron por razones polĆ­ticas debido a la situación en EspaƱa que les obligaba Ā realizar un servicio militar de tres aƱos, y a la guerra con Marruecos entre 1909 y 1927. Durante estos aƱos fueron declarados prófugos Ā algunos jóvenes de Vistabella: Pedro JoaquĆ­n Monfort Celades y Rogelio Breva…(ilegible) del reemplazo de 1914, Guillermo Edo Edo del reemplazo de 1916, Santiago Moreno López del de 1924 y Adolfo Pitarch Belmonte de 1927. Pero fue durante la primera guerra mundial cuando se intensificó enormemente el nĆŗmero de espaƱoles en Francia, debido a la falta de mano de obra ocasionada por la presencia de millones de franceses en el frente. SegĆŗn el demógrafo francĆ©s Georges Mauco, entre 1915 y 1918, 150.000 espaƱoles encontraron trabajo en la agricultura y 15.000 en la industria.

Aunque a Vistabella volvieron desde Francia muchos de los emigrantes, al menos en un primer momento del conflicto, la emigración continuó de forma creciente. La falta de trabajo, la carencia de tierra suficiente para poder cultivar los alimentos necesarios, y las condiciones feudales de explotación a la que estaban sometidos los mÔs pobres, obligaron a muchas familias a buscar nuevos horizontes, algunas de ellas huyendo de la miseria y del hambre.

27-8-18 […] la estadĆ­stica de cereales que se estĆ” verificando por las declaraciones que van presentando los agricultores y segĆŗn las cuales parece faltar bastante cantidad de trigo para garantizar el consumo en esta población, sin duda porque la cosecha ha sido regular y que algunas masĆ­as que se hallan en arrendamiento y a medias, cuyos dueƱos son forasteros y el producto de dicho arrendamiento y masĆ­as sale del tĆ©rmino constituyendo esto una cantidad regular, al objeto de que no ocurran desórdenes y consecuencias desagradables acuerdan por unanimidad que todo el producto de cereales recolectado en este tĆ©rmino no salga cantidad alguna del mismo y el que pretenda que solicite autorización en forma a la Superioridad, pues de lo contrario incurrirĆ” en las penas establecidas. […]

En España el gobierno de la Restauración borbónica mostró cierto recelo a la emigración, debido al incipiente despoblamiento de algunos de los territorios del Estado. Las primeras leyes que regularon la emigración en nuestro país datan de 1907, fue a partir de este momento cuando empezó una salida masiva de emigrantes hacia América. La Ley permitía emigrar a cualquier persona con excepción de las mujeres no casadas, los sujetos al servicio militar y los menores de edad. Cuando la emigración podía originar el despoblamiento de algún territorio, se necesitaba el permiso del gobierno.

La siguiente referencia al conflicto internacional la encontramos en 1916, el farmacƩutico de Vistabella menciona el encarecimiento de las medicinas.

13-8-16 Contrato con el titular farmacĆ©utico JoaquĆ­n… (ilegible) GimĆ©nez […] Dicho FarmacĆ©utico se comprometió a desempeƱar el cargo de titular como lo desempeƱa y a facilitar los medicamentos a las familias que figuren en la lista de pobres que al efecto se ha confeccionado […] por la cantidad anual de 625 ptas mientra ocurre el natural estado de encarecimiento de medicamentos sufrido por la conflagración de la guerra Europea […]

FUENTES:

– Actas de plenos municipales anys 1914, 1916 i 1918: transcripciones literales en cursiva.

– LILLO, Natacha. La emigración espaƱola a Francia a lo largo del siglo XX. Entre la ā€œperfectaĀ  integraciónā€ y el retorno. Universidad de ParĆ­s. (en la red)

– RUBIO, J. (1974) : La emigración espaƱola a Francia. Barcelona, Ariel.

– SANTACREU SOLER, JosĆ© Miguel. EspaƱa, de la emigración a la inmigración. Cambio de mentalidad y proyección social. Universidad de Alicante. (en la red)

Un siglo de inmigración española en Francia. Grupo de Comunicación de Galicia en el mundo S.L. Colección: Crónicas de la Emigración. (en la red)

La secularización del cementerio durante la II RepĆŗblica

La Constitución republicana de 1931 estableció un Estado laico determinando la separación Iglesia-Estado. Los privilegios e influencia de los que se beneficiaba la Iglesia católica desde la firma del concordato con el Vaticano en 1851, y durante los reinados de Alfonso XII y XIII, fueron abolidos en diferentes Ômbitos como las cÔrceles, hospitales, cuarteles, cementerios y colegios de primera y segunda enseñanza.

La polĆ­tica religiosa del Gobierno republicano promovió la creación de escuelas laicas declarando voluntario el aprendizaje religioso, legalizó el divorcio, estableció la libertad de cultos, la reducción de las órdenes religiosas y la secularización de cementerios entre otros aspectos. El 9 de julio de 1931 presentaron un Decreto, ratificado por las Cortes en diciembre de ese mismo aƱo, donde se seƱalaba el […] sometimiento de los cementerios a los Ayuntamientos y estipulaba que el carĆ”cter del enterramiento, ya fuera civil o religioso, era voluntad exclusiva del difunto o de sus familiares. […] (1)

Pocos dĆ­as antes de aprobarse la Constitución, que en su artĆ­culo 27 establecĆ­a que […] los cementerios estarĆ­an sujetos exclusivamente a la jurisdicción civil, y no estarĆ­a permitida la separación de recintos por motivos religiosos […] (1) el Ministro de Justicia Fernando de los RĆ­os, presentó en el Consejo de Ministros el Proyecto de Ley de Cementerios que fue aprobado el 30 de enero de 1932.Ā 

El Reglamento de 12 abril de 1936 para la aplicación de la Ley de Cementerios, volvía a insistir en la prohibición de los símbolos religiosos con excepción de las tumbas, y en la cuestión de los muros separadores por motivos confesionales.

Registre de correspondĆØncia 1937. Arxiu Municipal de Vistabella

Los efectos del cambio polĆ­tico que trajo la Segunda RepĆŗblica no se notaron apenas en Vistabella hasta las elecciones de 1936 ganadas por el Frente Popular. El primer Ayuntamiento del periodo republicano que salió elegido, de forma fraudulenta, en las elecciones del 19 de abril de 1931, supuso un continuismo en la polĆ­tica municipal controlada por elementos ultraconservadores. El primer alcalde del periodo republicano, Enrique Pitarch Monfort (1931-1933) serĆ­a despuĆ©s el primer alcalde franquista nombrado por los militares el 3 de junio de 1938. El segundo alcalde ā€œrepublicanoā€, Arturo GarcĆ­a Orenga, volvió a ser alcalde durante el franquismo en 1945.

El Ayuntamiento, pese a acatar teóricamente la Constitución republicana, tuvo que ser obligado por el Gobernador Civil a cumplir con lo estipulado en la Ley de Cementerios, como muestra el registro de correspondencia municipal del año 1932:

20-4-1932. El Ayuntamiento comunica al Gobernador Civil el cumplimiento de la Ley de Cementerios.

15-9-1932. El Gobernador Civil pregunta al Ayuntamiento si es cierto que no se ha derribado la pared que separa el cementerio civil del católico y ordena que se cumpla la Ley.

16-9-1932. El Ayuntamiento contesta: […] en el Cementerio de esta villa se halla enlazado el civil del católico por una abertura de metro y medio, y no tiene ningĆŗn carĆ”cter de católico por cuanto a la publicación de la Ley de Secularización de Cementerios de 30 de enero Ćŗltimo, se puso en la puerta principal la inscripción ā€œCementerio Municipalā€ […]

21-9-1932. Gobierno Civil responde: […] la pared que separa el cementerio católico del civil debe desaparecer totalmente dentro del plazo de 30 dĆ­as […]

24-9-1932. El Ayuntamiento comunica el derribo de la pared.

25-9-1932. Finalmente aprueban el pago de los jornales a los trabajadores que realizaron el trabajo. […] Pagos. […] a Pedro Bou Salvador y Juan Allepuz Prats por un jornal y medio el primero y un jornal el segundo empleados en derribar la pared que separaba el cementerio católico del civil […]

No volvemos a encontrar ninguna otra mención a la separación de los dos recintos hasta 1941. El Ayuntamiento en el pleno del 4 de mayo acordó […] hacer la separación de terreno de Cementerio civil y EclesiĆ”stico que fue destruido por los marxistas […]
Realmente no tenemos constancia de la construcción, otra vez, de ninguna pared divisoria. En la panorÔmica del cementerio tomada en 1951 no se observa ninguna, tal vez por la falta de espacio para exhumaciones. El Cementerio Civil se convirtió en Cementerio Católico Municipal.

1951, PanorĆ mica del cementeri de Vistabella del Maestrat des del Calvari. Arxiu Municipal de Vistabella

 

FUENTES.
(1) -ArtĆ­culo de Eduardo Montagut. Nueva Tribuna. 3-11-2016.
-ā€œPolĆ­tica religiosa de la Segunda RepĆŗblicaā€ Pedro Castiella. En la red.
– Registro de correspondencia municipal 1932.

Dolores i Rigoberto, mestres rurals

Ara fa poc més de tres anys, recent inaugurat el blog, vam rebre un correu electrònic:

Mi abuelo Rigoberto fué maestro de escuela en el período 1892 a 1896 en Vistabella, según relato en un libro de historia familiar al que le dedico varias líneas y una foto del abuelo de 1895.
Caso de estar interesados en la foto e incluso en la descripción se la podría enviar.
Fernando Belda
MƔlaga

Vam contestar de seguida i vam estirar del fil dels documents, amb el resultat d’ un relat de mestres, amor i mort a Vistabella que volem contar-vos.

[Escola de xiques] c.1887-1897 Dolores Redón podria ser la mestra vestida de blanc. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Moliner Medall, viuda de Manolo de Cambra

Aquesta història transcorre durant quatre anys a finals del segle XIX, quan les potes dels cavalls marcaven la velocitat i la carretera era un camí de terra. Quan Vistabella estava a catorze hores de Castelló, tenia més de dues-centes cinquanta cases i uns cent masos habitats.

El dia 14 de gener de 1893 va arribar a Vistabella un mestre, de nom Rigoberto Belda, que acabava d’aprovar les oposicions. Era de XĆ tiva, tenia 22 anys i cobrava un salari de 825 pessetes, uns 5 euros actuals.Ā 

Rigoberto Belda, mestre d’Instrucció PrimĆ ria a Vistabella. 1895. Fons familiar Fernando Belda VallĆ©s. Foto J.Derrey

Al cap d’un any es va casar en una de les mestres del poble, Dolores Redón Izquierdo, que era de Cortes de Arenoso. Mai no sabrem si es van fer nòvios a Vistabella, o si ja es coneixien d’abans perquĆØ ella i les seues germanes, Maria Purificación i Carmen, tambĆ© havien estudiat a l’Escola Normal de ValĆØncia, com havia fet Rigoberto. SĆ­ que sabem del cert que a la famĆ­lia d’ella tots eren mestres, son pare, Jaime Redón Vives, era de Mora de Rubielos i sa mare Dolores era de JĆ©rica.

Dolores i Rigoberto vivien al nĆŗmero 9 del carrer Sant Roc, i el 4 de setembre de 1895 va nĆ ixer el seu fill Rigoberto GermĆ”n Belda Redón. La seua història d’amor acabaria pocs dies desprĆ©s: Dolores va morir d’una infecció a conseqüència del part quan encara no existien els antibiòtics, consta com a ā€œsepticĆØmia puerperalā€ en el certificat de defunció. Era el dia 22 de setembre, quan ella tenia 25 anys i el seu fillet 18 dies. Va ser enterrada al nou cementeri del poble, nomĆ©s feia quatre anys que s’havia tret des de dins del casc urbĆ  a les afores, i una lĆ pida de marbre blanc encara la recorda passats mĆ©s de cent anys.

Acta de Defunció de Dolores Redón Izquierdo. Registre Civil de Vistabella del Maestrat

Acta de naixement de Rigoberto German Belda Redón. Registre Civil de Vistabella del Maestrat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rigoberto va acabar el curs, però el 29 d’agost de 1896 va marxar de mestre a Montanejos i desprĆ©s a Guadasuar. Es va tornar a casar l’any 1900 i va tindre vuit fills mĆ©s en la seua segona dona.

El fill de Dolores que va nĆ ixer a Vistabella tambĆ© va ser mestre i va exercir -ironies de la vida- a un poble anomenat Dolores, a la provĆ­ncia d’Alacant.

CorrespondĆØncia municipal 1936-1937

Obrim una nova exposició virtual dedicada a la correspondĆØncia municipal de l’Ajuntament de Vistabella entre 1936 i 1937. Un periode determinant per entendre els esteveniments previs a la guerra civil i el seu desenvolupament al llarg de 1937.

L’exposició virtual que inaugurem completa el treball de digitalització i descripció de les cartes rebudes a l’Ajuntament de Vistabella entre 1936 i 1937 que vam encetar l’estiu de 2014 on vam seleccionar i publicar en l’apartat CorrespondĆØncia Municipal. Per això, ara volemĀ  presentar-vos la mostra ampliada en alguns dels documents que creiem que fan un relat d’aquells dies intensos i complexos, en l’afany d’aprofundir en la història de Vistabella i obrir l’arxiu municipal per a descubrir informacions del nostre passat mĆ©s recent.

L’hem estructurada en diferents punts temĆ tics:

  1. Les Rogatives a Sant Joan de Penyagolosa
  2. Els partits republicans
  3. L’Ajuntament de Vistabella
  4. Bandos
  5. Circulars
  6. Escola republicana
  7. Camp d’aviació
  8. Els refugiats
  9. Telecomunicacions
  10. La guerra

Esteu convidats a navegar per la plataforma que permet diferents visualitzacions i recerques per paraules al buscador. TambƩ apropar-vos al contingut i forma dels documents: als segells de les institucions o a les firmes de les persones que van ser protagonistes.

L’enllaƧ DIRECTE dins de l’apartat : EXPOSICIONS VIRTUALS DE L’ARXIU DE VISTABELLA.

 

Visures de ploma i tinta

La Setena de Culla, nascuda el 1345 i formada per 7 pobles: Culla, Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat, Benassal, La Torre d’en Besora, Benafigos i Vilar de Canes, tenia una llei comuna per defensar i compartir els interessos ramaders. TambĆ© coneguda com Ā “Comunitat d’Herbatge” va comprar els drets d’explotació dels recursos pecuaris i forestals a l’orde de Montesa: aquest Ć©s l’origen dels nostres camins rals i drets de pas.

Les Visures són documents escrits a mĆ  per un escrivĆ , testificades per un notari, on estan especificats els camins, assagadors, fonts, mallades, abeuradors i els comuns d’herbatge de tot el terme.

El verb visurar significa reconĆØixer o examinar visualment, per tant cada 8, o 10 o 14 anys -i desprĆ©s de fer un jurament d’honestedat- els sĆ­ndics i prohoms encarregats recorrien el territori a peu i prenien nota de tot el que era de tots: que les fites dels camins no s’hagueren canviat de lloc, que els pous estigueren nets o que ningĆŗ no havia llaurat dins el pas.

Tota la nostra toponĆ­mia ja estĆ  en les Visures perquĆØ estan redactades amb molta precisió, la seua finalitat era vigilar el manteniment, i per tant el bon funcionament, de les comunicacions i serveis bĆ sics de l’economia de la TinenƧa de Culla: la xarxa ramadera.

visura1658_800p

CapƧalera de la Visura manuscrita de l’any 1658 sobre el terme de Vistabella: feta en 10 jornades, entre el 17 de juny i el 10 de juliol. Arxiu Municipal de Culla. Foto de JesĆŗs Bernat Agut

Devem al nostre filòleg, JesĆŗs Bernat Agut, la descoberta de les nou Visures del terme de Vistabella que estan guardades a l’Arxiu Municipal del poble de Culla, i que corresponen als segles XVI, XVII i XVIII.

A l’Arxiu Municipal de Vistabella tambĆ© es conserven tres Visures, ara acabades de restaurar, que corresponen als segles XVII i XVIII:

  • Visura dels Masos i Passos. Any 1688. Feta entre el 30 de juny i el 13 de juliol de 1688 Ć©s el document original mĆ©s antic de l’Arxiu Municipal.
  • Visura General de la Vila de Vistabella de 1759.
  • Visura General de Passos, Mallades, Abeuradors i Comuns d’Herbatge de la vila de Vistabella feta en lo any del naiximent del senyor, 1769.

Les Visures estan escrites en valenciĆ  que era la llengua oficial del Regne de ValĆØncia dins la Corona d’Aragó, fins i tot les del segle XVIII. Recordem que l’any 1707 el Decret de Nova Planta del rei Felip V de Borbó va abolir els Furs i va imposar per llei el castellĆ  com a llengua de l’administració, però el valenciĆ  era la llengua que coneixien els escrivans i la van seguir utilitzant fins al segle XIX.

Any 1688. Visura dels Masos i Passos. Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat. Foto d’Elvira Safont

 

 

 

 

 

L’arcada de Sant Bertomeu del Boi

Va haver un temps que, a Vistabella del Maestrat, o eres de Sant Joan o eres de Sant Bertomeu. A l’ĆØpoca medieval el món es va organitzar al nostre territori en una dualitat perfecta: dos sants, quatre peirons, dues ermites, dues fonts de camĆ­. I provessons. Sant Joan de Penyagolosa per al Pla Amunt i Sant Bertomeu del Boi per al Pla Avall, l’AlforĆ­ per beure quan baixes de dalt i el Fontanal per beure quan puges de baix. Un món ben equilibrat.

Però el segle XX va despoblar primer el Boi i desprĆ©s el Pla Avall, i la vida va perdre l’estabilitat: l’ermita de Sant Bertomeu va tancar, i Sant Joan va concentrar tota la fe, les provessons i les visites des dels anys seixanta del segle passat.
Van buidar Sant Bertomeu fins el seu campanar de cadireta i l’ermita va arribar a allotjar ramats d’ovelles. Però els temps canvien: els masos abandonats estan recuperant els teulats, el poble de Culla refĆ  a peu el camĆ­ dels seus avantpassats cap a Penyagolosa i passa a saludar el sant del Boi, i el poble de Vistabella torna a cantar-li els gojos i a fer un bureo a la seua era cada 24 d’agost.

L’arcada de Sant Bertomeu acull visitants des de l’any 1588 en un entorn natural privilegiat i desconegut per al turisme de masses. A la seua resistĆØncia antiga ha afegit la paciĆØncia d’esperar durant cinquanta anys que nosaltres recuperarem l’equilibri, i l’ermita la campana.

[L’arcada de Sant Bertomeu] c 1967. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Enrique Barreda Peris

[La penĆŗltima campana] c 1962. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Maria Pitarch Salvador

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Des de 1688: el fons restaurat de l’Arxiu Municipal. Exposició al Saló d’Actes el dia 20 d’agost a les 12.00

L’Arxiu Municipal de Vistabella acaba de restaurar diferents documents històrics que es trobaven en mal estat i per tant corrien el risc de malmetre’s definitivament. Es tracta d’un conjunt de documents que van des de 1688 fins a 1913 i que contenen informació del nostre terme.

A l’exposició que tindrĆ  lloc el dia 20 d’agost a les 12.00 al Saló d’Actes de l’Ajuntament, podreu conĆØixer documents que han deixat testimoni sobre diferents activitats econòmiques i transaccions que es van fer al terme de Vistabella, tant per part de persones particulars com per part del mateix Ajuntament. Principalment destaquem les visures de 1688, 1759, 1769 i 1795, juntament en els documents que formen part de la secció Veredes i fites. Un dels documents restaurats que ens aporta mĆ©s llum sobre Vistabella Ć©s “Memoria de Vistabella y su administración municipalā€ de 1851 on es fa una breu descripció de totes les infraestructures pĆŗbliques que existien i a partir de les quals podem deduir les competĆØncies municipals d’aquell moment. Volem citar per rellevant dins l’inventari el lloguer de Sant Joan de 1846 on podem vore un contracte arrendament amb la descripció de tots els objectes. I un manuscrit Ā de 1844 Ā ā€œPadron de las fincas que pagan canon a los propios de la presente Villa de Vistabellaā€ amb una enorme quantitat d’anotacions i marques.

El projecte de restauració ha estat impulsat per l’Ajuntament de Vistabella en colĀ·laboració amb l’Institut ValenciĆ  de Conservació i Restauració que ha reintegrat i elaborat per a tots els documents unes camises de conservació a mida per tal d’emmagatzemar-los adequadament d’ara endavant. El treball ha estat encapƧalat per Raquel Madurga Pascual, de l’equip de l’IVACOR.

L’exposició la dediquem en agraĆÆment a Ximo MarĆ­n, secretari de l’Ajuntament, que sempre va estar atent a guardar discretament els documents que el dia 20 d’agost podreu disfrutar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Llista de reparació jurĆ­dica de vĆ­ctimes del franquisme nascudes a Vistabella (1938-1978)

 

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha fet pĆŗblica la llista de reparació de les vĆ­ctimes del franquisme, desprĆ©s que el Parlament de Catalunya anulĀ·lara per unanimitat 63.961 judicis franquistes, en una decisió històrica.

La llista mostra un total de 66.590 noms de persones fĆ­siques i 15 noms d’entitats, acompanyats del tipus de procediment, el nĆŗmero i la data d’obertura de la causa, la data d’aprovació de la sentĆØncia o resolució, la pena imposada i l’indult demanat.

El  6 de juliol es va publicar al DOGC núm. 7406 la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme

Article Ćŗnic: Reparació jurĆ­dica de les vĆ­ctimes del franquisme.Ā  De conformitat amb el conjunt de l’ordenament jurĆ­dic, que inclou normes tant de dret internacional com de dret intern, es declaren ilĀ·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’ExĆØrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per Ć©sser contraris a la llei i vulnerar les mĆ©s elementals exigĆØncies del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nulĀ·litat de ple dret, originĆ ria o sobrevinguda, de totes les sentĆØncies i resolucions de les causes instruĆÆdes i dels consells de guerra, dictades per causes polĆ­tiques a Catalunya pel rĆØgim franquista.

Entre la llarga llista publicada de persones vĆ­ctimes del franquisme hem trobat gent del nostre poble i volem oferir-vos la informació per a que la pugueu consultar. CLIQUEU PER ACCEDIR A: Persones nascudes a Vistabella que apareixen als sumarĆ­ssims publicats per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

TambĆ© podeu consultar La Guia de la sĆØrie documental procediments judicials militars (sumarĆ­ssims) 1939-1980, publicada el 15 d’octubre de 2015, que resumeix el treball fet, ofereix informació estadĆ­stica, mostres de documents i la relació de les 3.358 persones executades entre 1938 i 1975 a Catalunya.

VIII Jornadas de Memoria Histórica de Vistabella

Los días 8 y 9 de julio celebraremos en Vistabella las VIII Jornadas de Memoria Histórica, trasladadas este año al mes de julio para hacerlas coincidir con la presentación por parte de la Conselleria de Justicia, Administraciones Públicas, Reformas DemocrÔticas y Libertades Públicas de la Ley de Memoria DemocrÔtica y por la convivencia de la Comunidad Valenciana (Ley de Memoria Histórica Valenciana).

El sÔbado 8 de julio Ferran Puchades, Secretario Autonómico de Justicia, presentarÔ el proyecto de la nueva Ley y se desarrollarÔ un debate con miembros del GRMHC. El proyecto de ley mejora sustancialmente la ineficaz ley vigente de Memoria Histórica de Ômbito estatal, en muchos aspectos decisivos como la apertura y exhumación de fosas, la retirada efectiva de toda la simbología franquista, o la situación actual de los archivos y documentación de los periodos de la II República, guerra civil y franquismo, ademÔs de otros muchos temas como la necesidad de reparación, verdad y justicia.

Por la tarde Raül GonzĆ”lez Devis, profesor de Historia y experto del GRMHC en Historia de los maquis, presentarĆ” su libro ā€œTragĆØdies Silenciadesā€, importante trabajo de investigación sobre el movimiento guerrillero en la provincia de Castellón en el que incorpora datos relativos a Vistabella. A continuación el GRMHC expondrĆ” el proyecto ā€œFosas de la Memoriaā€ que incluye, entre otros temas, la creación de una asociación de familiares de vĆ­ctimas de la represión franquista enterradas en el cementerio civil de Castellón. Esta Asociación ya legalizada tiene como objetivo unir a los familiares de las vĆ­ctimas con la finalidad de realizar exhumaciones en la fosa comĆŗn del cementerio; allĆ­ se encuentran enterrados dos vecinos de Vistabella, Rodrigo Tena Allepuz y Gil Pons Solsona fusilados el 28-8-1940 y el 7-9-39 respectivamente. TambiĆ©n se explicarĆ” el proyecto de Mapa de fosas de la Comunidad Valenciana en el que ya se estĆ” trabajando en Vistabella y del que informaremos próximamente.

El domingo 9 celebraremos en Atzeneta un homenaje a las 14 personas fallecidas el 7-6-1938 a causa de los bombardeos de la aviación fascista, en una vivienda de refugiados de la guerra situada en la calle Venerable.

Durante la jornada del sÔbado en el local de la prisión habrÔ parada de libros.

Os animamos a asistir, participar, y si tenéis localizada alguna fosa del período de la guerra civil o del franquismo, os agradeceríamos vuestra información para completar lo mÔs detalladamente posible el mapa de las fosas de Vistabella.

Queremos mostraros la Jornada que realizamos durante el mes de junio con el fin de recoger datos para el Mapa de Fosas. Y publicar un documento de enorme interés elaborado por el GRMHC que contiene datos sobre los soldados muertos en el Hospital Militar de Vistabella y enterrados en el cementerio de la localidad. 

Celebrem el tercer aniversari

Amics al pedrƭs, hivern 2017. Foto de Marƭa JosƩ Olaria IbaƱez

Avui celebrem el tercer aniversari: 109 posts al blog, més de 200 documents i un milió de gràcies als més de 20000 curiosos i curioses que entre el 26 de juny de 2014 fins avui entreu per llegir-nos
GrĆ cies !