La investigadora Queta Ródenas va publicar el 31 de març a Levante: Castelló i Eva Perón, despeses per a una “Dama”, un extens article on detallava el preu dels 50 vestits regionals complets (roba, calcer, joies, complements) que Franco li va regalar a la dona del president argentí quan va vindre en viatge oficial el 1947. Antonio Giner, en el seu article del programa de les festes de Vistabella 2018, ja havia localitzat aquest regal dins les Actes Municipals.
Mentre Espanya estava en plena autarquia econòmica la premsa estrangera va valorar el regal en 4 milions de dòlars. Només el vestit de la província de Castelló va costar 14.050 pessetes i en els documents de l’Arxiu Històric Provincial consta la quantitat que va aportar cada poble; a Vistabella Eva Perón li va costar 50 pessetes.
L’any 1947 hi havia cartilles de racionament per accedir als aliments, funcionava l’estraperlo i la misèria i la fam definien la situació de gran part de la població. Però des del Govern Civil es recaptaven fons pel procediment d’enviar una carta als ajuntaments. Les 50 pessetes destinades a Eva Duarte de Perón, aprovades el 30 d’octubre en una sessió ordinària del Consistori de Vistabella, com a únic punt del dia, no van ser els únics gastos destinats a causes externes que es van pagar aquell any del capítol d’Imprevistos. Ací teniu la llista:
Data de l’Acta | Quantitat a pagar | Destinataris i Objectiu |
10 febrer | 50 pessetes | Hermandad y Cofradía de Nazarenos del Santo Rosario de Sevilla. Per a la reconstrucció de l’església de la Virgen de la Esperanza de Sevilla |
30 maig | 700 pessetes | Patronato Nacional Anti-Tuberculoso. Per a la construcció sanatori de Castelló |
30 juliol | 50 pessetes | Per a la celebració del IV Congreso de Sanidad Municipal |
30 setembre | 300 pessetes | Per a faenes de reconstrucció a la ciutat de Cadis després de l’explosió del polvorí de l’Armada el 18 d’agost |
30 octubre | 50 pessetes | Aportació per a un vestit regional de regal a Eva Perón en el seu viatge oficial |
Una informació interessant q demostra el nul interés del règim per la gent.
Certament, 1.150 pessetes per a Imprevistos en plena postguerra era directament un robatori. Però aquesta pràctica no va ser exclusiva del 1947, hi ha exemples als llibres d’Actes Municipals de manera continuada abans i després d’aquest any.
Ara mateix, per a mi, hi ha tres lletres difícils d’entendre: les de la cantant Rosalia, la del meu metge i les de les actes del consistori de Vistabella….Mareta, quin jeroglífic!
Gràcies pel vostre treball Elvira
Certament hi ha secretaris amb una cal·ligrafia terrible que obliga a llegir i rellegir, i comparar grafies fins encertar. També hi ha Actes que no s’entèn res de res. Però quan trobes una lletra arrodonida que les paraules et salten a la cara és una meravella.