El malcuinat era un plat típic medieval, que resultava barat, era un guisat popular fet en cap i pota de corder en suc. Un plat calent per a menjar en cullera.
Rajola del carrer Malcuinat de Vistabella del Maestrat
Jesús Bernat ens va fer saber que al barri del Born de Barcelona també existeix el “carrer de Malcuinat”. Se sap que només es podia vendre el malcuinat en este carrer, el servien als mariners pobres que estaven de pas per la ciutat perquè el preu era assequible, i també als marxants de la Llotja de Mar i als venedors del mercat del Born. No se sap si el venien en un hostal humil o al mateix carrer en enormes cassoles [Informació extreta de: Una passejada pels segles XIV i XV, de Teresa Vinyoles i Vidal]
Vol dir això que ja es cuinava corder en suquet als segles XIV i XV a Vistabella? I que la taverna on el servien estava al carrer Malcuinat? La veritat és que no seria gens estrany perquè el comerç de la llana era el puntal econòmic a la Setena de Culla, i com sabem per les Visures que es conserven el pas de raberes d’ovelles pel territori era continu.
1970. Targeta postal del carrer Malcuinat en el carro de Juanito de Sant Joan
Durant la dictadura el carrer va ser castigat a portar un nom militar: General Mola, però no va tindre mai cap placa que en fora testimoni. I quan va recuperar el seu nom secular una part del veïnat va associar que el mot malcuinat de Vistabella tenia relació en el ferm del carrer medieval original, potser ple de pedres i de terra, com tots el altres de dins la muralla, però que en tindre a la seua part alta una placeta que comunicava directament al castell potser els dies de pluja el fang baixava pel desnivell de tant empinat carrer.
Nosaltres preferim imaginar que més que un carrer mal guisat de pedres era un carrer ben guisat de corder.
Arxiu de Vistabella del Maestrat 
Us adjunte el que vaig trobar i anotar a la tesi:
MALCUINAT
A Occitània, Carriera de Malcosinat o Carriera Malcosinat. A València, on avui hi ha el
mercat de Mossén Sorell, la porta del Malcuinat. En el nomenclàtor dels carrers de
l’ajuntament de Barcelona es parla del carrer de Malcuinat.
“Carrer cobert pel pas que conduïa del Palau Reial a Santa Maria del Mar. La
coberta permetia instalar-hi venda. S’hi venia un plat típic a base de menuts cuits
anomenat malcuinat.”
Coromines parla de malcuinat com a malifeta DECat V, 383. I també ho fa el DCVB
amb el mateix sentit.
Marti Gadea Malcuinat m.fam. Desaguisado, daño, travesura.
El DIEC2 no el recull mentre el DNV diu malcuinat [malkujnát] m. Malifeta, disbarat,
acció grossera o que produïx una molèstia. Aneu alerta amb eixe, qualsevol dia farà un
malcuinat.
Carrer Malcuinat Carrer de l’Esglèsia, carrer General Mola, Carrer de Malcuinat en
planol de Vistabella. També apareix així al cadastre. Al C1 “Calle General Mola”.
Tot i que podria tractar-se d’algun fet, d’algun malcuinat que es produira en
aquest carrer, l’absència de la preposició en el recull oral i el traçat defectuós
del carrer ens porta a pensar en un significat proper a ‘mal fet, mal dissenyat o
construït’.
Això completa moltíssim la informació Malcuinat. Gràcies Jesús! Potser algun dia trobem documentació a l’Arxiu on aparega “de Malcuinat”, o “del Malcuinat” i guanyem algun punt per al guisat de corder. De moment és curiós que el nostre siga tan singular sense preposició: podem proposar a l’ajuntament posar una placa “Únic carrer Malcuinat del món”