Arxiu d'etiquetes: fotografia

El segon llibre Se Done A Saber

L’agost de 2021 vam publicar el primer recull dels nostres Se Done A Saber, un llibre de paper que contenia les publicacions mensuals on line que havĆ­em comenƧat a fer l’octubre de 2014.

Ara publiquem el segon -i últim- volum sobre la memòria gràfica del segle XX de Vistabella del Maestrat: la informació de les Actes municipals, la memòria oral de veïns i veïnes, i les fotografies dels àlbums familiars reconstrueixen la història quotidiana del nostre poble.

Dediquem aquesta edició a la retratista de Cabanes, Carmen Sidro, una dona singular que ens va deixar una herĆØncia impagable: gran part de les imatges que acompanyen el relat de vida del nostre territori són obra seua. La seua filla, Carmen Segarra -tambĆ© fotògrafa- ens ha acompanyat hui en la presentació d’aquest volum que, com l’anterior, identifica en nom i cognoms totes les persones que hi apareixen.

El passat mes d’agost vam publicar el darrer Se Done A Saber en aquest blog.

Podeu adquirir un exemplar: a l’Oficina de Turisme de Vistabella i a la llibreria PlĆ”cido Gómez de Castelló.

HISTORIA Y DOCUMENTOS DEL AERƓDROMO REPUBLICANOĀ  DE VISTABELLA DEL MAESTRAT

Antonio Giner

Descargar artĆ­culo en pdf

El aeródromo de Vistabella se empezó a construir el 27 de julio de 1937 para apoyar la ofensiva del EjĆ©rcito Popular en el frente de Aragón, pertenecĆ­a al Sector 3Āŗ de la  4ĀŖ Región Militar y se utilizó como campo de aviación auxiliar del aeródromo de VilafamĆ©s. El Consejo Municipal recibió una orden remitida por la Jefatura de Obras de la SubsecretarĆ­a del Aire fechada el 25 de julio (reg. entrada 259), indicando la fecha de inicio de las obras, el nĆŗmero de obreros necesarios y salario y duración de la jornada de trabajo, todo conforme con la reglamentación que la II RepĆŗblica implantó para mejorar las condiciones laborales de los trabajadores.

[…]  Por tener que realizar trabajos urgentes de guerra en el tĆ©rmino municipal de esa Villa, manifiesto a esa AlcaldĆ­a la necesidad de que coopere en los trabajos con al menos 250 hombres, al mismo tiempo hago presente que estos disfrutarĆ”n de un jornal de 10 Pts siendo la jornada laboral de ocho horas diarias efectivas en el Campo, debiendo organizar los sindicatos de ese Ayuntamiento grupos de veinticinco hombres con un responsable cada grupo, y traer legón y azada cada individuo para el trabajo que se le ordene.

   Dicho personal deberĆ” hallarse en el Campo donde se realizan los trabajos el próximo martes dĆ­a 27 a las siete de la maƱana en donde recibirĆ”n instrucciones. Lo que comunico a Vd. para su conocimiento y exacto cumplimiento. Salud y RepĆŗblica. […]

Las obras comenzaron en la fecha indicada, y se llegó a emplear prÔcticamente a la totalidad de la mano de obra disponible en Vistabella en aquellos momentos, el tiempo de construcción de las dos pistas, una de 1.230 m x 300 y otra de 1.090 m x 200, no llegó a los dos meses. Todos los terrenos comprendidos dentro del perímetro del aeródromo, unos 352 jornales según la relación que incluyo mÔs adelante, fueron incautados a sus propietarios. También se incautaron dos masías que fueron utilizadas como almacenes y talleres

 […] a 50 m. al N. del Campo se ha preparado la casa ā€œMas de Tófolā€. Al O.E. del Campo se ha preparado la casa ā€œMas de Planillarā€ […]

Pocos días después de iniciarse los trabajos, el Mayor de Aviación Militar del aeródromo de Vilafamés, José Bordons, en un escrito de fecha 2 de agosto (reg. entrada 265), ordenó el desalojo de la Casa de Polo para habilitarla como alojamiento para tropa y oficiales.

[…] Teniendo necesidad de preparar alojamiento para oficialidad y tropa de fuerzas del Aire, procederĆ” vd a que a la mayor brevedad posible quede desalojado el local situado en la calle Ferrer y Guardia denominado Casa Polo, para proceder a realizar urgentemente las obras oportunas […]

   Ese mismo dĆ­a el Consejo Municipal remitió la orden a la C.N.T. local, que habĆ­a requisado dicho edificio, comunicando el desalojo:

[…] Lo que en cumplimiento de lo interesado, le participo al objeto de su desalojamiento dentro del plazo de tres dĆ­as, esperando la contestación inmediatamente de recibir la presente comunicación. […]

   La Casa de Polo fue desalojada y se realizaron obras para acondicionarla  […] para unas 80 camas, con comedor, despensa, cocina económica de 50 plazas, agua y luz. Se han instalado dos bombas para elevación del agua, un depósito de mil litros, 6 lavabos, 3 waters y 3 duchas. Cochera para 4 coches […]

   SegĆŗn consta en la documentación relativa al aeródromo, ademĆ”s de la Casa de Polo, los mandos militares y los pilotos disponĆ­an de otras dos casas en el pueblo.

   De nuevo, el 4 de agosto (reg. entrada, 270) se vuelven a recibir instrucciones, esta vez a travĆ©s de un telegrama remitido por el Gobernador Civil de Castelló (reg.entrada 270) pidiendo mĆ”s camas y mĆ”s trabajadores para el aeródromo en construcción:

[…] SĆ­rvase facilitar las ocho camas que necesitan los elementos militares del Campo de Aviación en construcción asĆ­ como, deberĆ” reclutar el mayor nĆŗmero de obreros para trabajar dicha construcción […]

   Para alojar a los soldados se construyeron varias casetas cerca de las pistas del aeródromo:

[…] Una caseta de madera de 6’05 x 5’17 m. capaz para ocho camas y terraza de 6’05 x 4’00 m. Una caseta de madera de 4’85x 3’00 m. capaz para cuatro camas y terraza de 3’00 x 3’00.

Con fecha 8 de octubre se empieza la construcción de una caseta de 7’50 x 11’00 m. […]

   SegĆŗn varios testimonios en el campo de aviación llegaron a trabajar unos setecientos hombres, a los vecinos de Vistabella se sumaron trabajadores de otros pueblos cercanos, incluso de L’Alcora, atraĆ­dos por lo que entonces consideraban un buen salario y unas dignas condiciones laborales. Los refugiados varones mayores de catorce aƱos que residĆ­an en Vistabella en aquel momento, tambiĆ©n fueron reclutados. El 13 de agosto, de nuevo el Gobernador Civil remitió otro telegrama (reg. Entrada 283) anunciando su visita a Vistabella:

[…] AgradecerĆ© a V. muy vivamente que por el Ayuntamiento y vecindario se den toda clase de facilidades y se tengan las mĆ”s significativas atenciones con los camaradas que estĆ”n desplazados en ese tĆ©rmino para trabajar en las obra del Campo de Aviación. Del buen criterio de V. y del ejemplar comportamiento de sus colegas administrativos no cabe otra cosa que esperar que asĆ­ lo hagan adivinando el interĆ©s de las obras y la precisión de quienes las efectĆŗan queden contentos de su estancia.

   Yo irĆ© personalmente en visita a ese tĆ©rmino deseando llegar y que todo estĆ© resuelto. Salud. [… ]

    Las obras continuaron prĆ”cticamente durante todo el tiempo que permaneció operativo el aeródromo, se levantó el pabellón de mando donde pernoctaban los oficiales de servicio, un aljibe con capacidad para 7 m³ , y una caseta para guardia de 3 m. de altura a 200 m. al S.E. del campo de aterrizaje. TambiĆ©n se instaló un telĆ©fono conectado con el aeródromo de VilafamĆ©s, las autoridades municipales despuĆ©s que el ejĆ©rcito franquista tomara Vistabella, intentaron que permaneciera en uso ya que era el Ćŗnico telĆ©fono existente en el pueblo en aquellas fechas.

[…] El 24 de julio de 1938 la corporación municipal acuerda por unanimidad se nombre una comisión para ir a Castellón y gestionar asuntos sobre el telĆ©fono del campo de aviación para que quede a favor del municipio y solicitarlo de quien corresponda […] (Actas municipales, tomo 19)

    El 25 de septiembre comenzaron las obras del primero de los tres refugios de que disponĆ­a el aeródromo, esta construcción aledaƱa al pabellón de mando aĆŗn se conserva en buen estado, estĆ” declarado Bien de Relevancia Local e inventariado como Monumento de InterĆ©s Local con nivel de protección integral dentro del RĆ©gimen General de Intervenciones, aunque esto no le salva del estado de abandono en el que se encuentra el conjunto histórico formado por el pabellón, refugio y cisterna. Los otros dos refugios no se llegaron a terminar, de estos, el mĆ”s completo se encuentra a unos 50 metros al sur del Mas de Tófol, y el otro toca la carretera  a unos 100 metros de L’Escola del Camp en dirección norte.

   El 13 de octubre el Consejo Municipal comunicó al maderista Alejandro Tena Salvador, la autorización remitida por la Jefatura de Montes de Castelló para retrasar la saca de maderas del Bovalar y del Savinar, por falta de mano de obra al encontrarse todos los hombres disponibles trabajando en las obras del aeródromo.

[…] Visto lo manifestado por el rematante de productos maderables del monte ā€œBovalar y Savinarā€ de este tĆ©rmino Alejandro Tena, solicitando una prórroga de cincuenta dĆ­as para poder extraer los productos maderables objeto de la subasta del monte y fundamenta la petición en que debido a no haber encontrado jornaleros por hallarse estos en trabajos de explanación de un aeródromo que se estĆ” construyendo en este tĆ©rmino municipal no ha podido extraer los productos del monte dentro del plazo legal […] acuerda acceder a lo solicitado […]

   En el archivo municipal tambiĆ©n encontramos un pequeƱo rastro sobre los militares de Aviación, en una anotación en el libro de actas del dĆ­a 21 de noviembre […] El Ayuntamiento paga 20 ptas. a Asunción Asensi por lavar ropa de los de Aviación. […] (Tomo 19, p. 13).

   A principios de febrero de 1938 se establecieron en el aeródromo de VilafamĆ©s 20 bombarderos rusos SB-2 ā€œkatiuskaā€, tres de ellos aterrizaron averiados en el aeródromo de Vistabella el 7 de febrero de 1938,  procedentes de una misión de bombardeo sobre la estación ferroviaria de Calamocha (Teruel), segĆŗn consta en el relato del piloto de uno de los aparatos, el ruso  A. P. Nikiforov, recogido en ā€œEl aeródromo militar de VilafamĆ©s 1937-1940ā€, Carlos Mallench, Blas Vicente, JosĆ© F. Albeda y Josep J. Miralles, Ajuntament de VilafamĆ©s, 2019.

Testimonio de A. P. Nikiforov, piloto ruso de la 1ĀŖ escuadrilla del grupo 24.

(pp. 244 a 248).

  […] El campo que se podrĆ­a aprovechar para el aterrizaje, apareció de repente de la misma manera que apareció la salida entre las montaƱas. Nikiforov tuvo tiempo para ver una pequeƱa casita y al lado de la misma dos Katiuskas. Yendo rĆ”pido y hacia adelante bajó el tren de aterrizaje, el avión estaba vivo, el sistema hidroelĆ©ctrico no sufrió daƱos. La tierra se acercaba mu rĆ”pido. Ā”MĆ”s cercaĀ”, Ā”mĆ”s cercaĀ”, se pudo apagar el motor que funcionaba.

   Hubo un pequeƱo golpe sobre las tres puntas (ruedas). Delante no habĆ­a ningĆŗn obstĆ”culo, solo un campo plano. De repente el avión se inclinó y giró muy bruscamente hacia la derecha, el tren de aterrizaje se rompió y el bombardero cayó sobre su fuselaje.

Alrededor todo estaba muy tranquilo, solo se oía el ruido del combustible que salía del avión a través de los agujeros de los disparos.

   Nikiforov encendió la linterna, y salió a la superficie. Del avión apareció Kolesnikov. No se veĆ­a a Bershak. El piloto y el coopiloto corrieron hacia su cabina. Estaba en el suelo en una pose muy antinatural con la cara blanca como el papel. Los dos entraron en la estrecha cabina y sacaron con cuidado a Bershak de la cabina y lo sacaron y lo pusieron sobre la tierra.

Le quitaron la ropa, le quitaron el zapato lleno de sangre, cortaron el pantalón y abrieron el agujero donde estaba la rodilla. Al ver los huesos destrozados por los disparos y la carne ensangrentada, Kolesnikov comenzó a ponerse mal por todo lo que veía. Nikiforov rompió su camisa y como pudo intentó proteger la pierna herida de Bershak.

   Durante medio kilómetro corrió hacia otros dos aviones SB que habĆ­an aterrizado sobre su panza tambiĆ©n al lado de la casita blanca. Sobre ellos estaban sentados los pilotos espaƱoles. Entonces cuando Ć©l se acercó a cada uno de los aviones, observó que todos los ametralladores estaban heridos en las piernas. Los pilotos y observadores estaban intentando ayudar a sus compaƱeros. Uno de los pilotos espaƱoles que hablaba un poco de ruso, pues hizo el curso en la Unión SoviĆ©tica, le dijo que ya habĆ­an llamado a una ambulancia.

   Nikoforov explicó como pudo que tenĆ­a un herido. El espaƱol cogió una cama oxidada que estaba apoyada sobre la pared y juntos transportaron a Bershak a la casita.

   Mientras tanto, Kolesnikov contó 72 impactos en los puntos del avión de vital importancia. ā€œEntonces, vuelan los  Messerschmitt los pilotos experimentadosā€, seƱaló para sĆ­ Nikiforov. ā€œEs extraƱo, Āæcómo no nos hemos incendiado?ā€, se encogió al ver los depósitos de gasolina, atravesados por balazos en muchos sitios. Por la tarde llegaron los automóviles y se llevaron toda las tripulaciones […]

   El relato del piloto ruso coincide con el testimonio de Ɓngel Tena, (ā€œEl Temps Perdut. Memòria Història de Vistabellaā€, vv.aa. , Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014.) Ćŗnicamente difiere en el nĆŗmero de katiuskas, segĆŗn Ɓngel fueron dos los que llegaron averiados, segĆŗn Nikiforov tres.

[…] Antes de llegar los ā€œmoscasā€ vinieron un dĆ­a dos ā€œKatiuskasā€ rusos, dos bombarderos bimotor que bajaban tocados del frente de Teruel y aterrizaron aquĆ­ de emergencia porque no podĆ­an llegar a VilafamĆ©s. Uno de la tripulación -no sĆ© si el piloto o quiĆ©n- llevaba una rodilla destrozada por un balazo, subió una ambulancia de VilafamĆ©s y se le llevaron. Aterrizaron en el campo antes de que estuviera acabado, aĆŗn no estaban aquĆ­ las avionetas […] (ā€œEl Temps Perdut, p. 89)

   En el mes de abril de 1938 llegaron dos escuadrillas, la 1ĀŖ y la 4ĀŖ del Grupo 21, de Polikarpov I16 ā€œmoscasā€, estos aviones actuaron en los frentes de Teruel, Levante y el Ebro hasta el 21 de mayo, fecha en la que fue evacuada definitivamente la 4ĀŖ escuadrilla del Grupo 21, debido al avance de las tropas de GarcĆ­a ValiƱo que finalmente ocuparon Vistabella el 3 de junio de 1938.

   Las tierras incautadas fueron devueltas a sus propietarios y el pabellón de mando se reconvirtió en escuela rural, funcionando hasta finales de los aƱos sesenta.

   Las tres fotografĆ­as de soldados del Cuerpo de Aviación de la RepĆŗblica que aparecen en este artĆ­culo, fueron tomadas en el mes de marzo de 1938, los originales formaban parte de un cuaderno de campo perteneciente a un soldado de identidad desconocida, que recorrió durante la guerra varios aeródromos de la zona de Levante, entre ellos el de Vistabella.

   Las fotografĆ­as fueron localizadas por Ernesto Rodrigo de ā€œMontaƱas de Libertadā€ a quien agradezco haberme enviado este importante testimonio grĆ”fico.

Fuentes:

-Archivo del Aire, A12156. Villaviciosa de Odón.

-Archivo de Ávila, FF.AA. 4ª Región, Legajo P1285.

-AHEA, Plano de localización, A 12156.

-Croquis del refugio antiaƩreo de Ernesto Barreda (15.06.2019)

-ā€œEl Temps Perdut : Memòria Històrica de Vistabellaā€, (vv.aa.), Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014. – ā€œEl aeródromo miliar de VilafamĆ©s.

-Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat

Descargar artĆ­culo en pdf

Avions de postguerra

1942. Fons familiar Amparo i Benito Gonzalo Escrig. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Els fotògrafs minuters van fer populars i accessibles les fotos, en les seues cĆ meres de trĆ­pode n’oferien una en pocs minuts, perquĆØ eren un autĆØntic laboratori ambulant. L’any 1942 va pujar a les festes de Vistabella un minuter carregat en un paisatge ple d’avions.

La fantasia de volar contrastava amb l’anar a peu de la realitat tres anys desprĆ©s d’acabada la guerra: l’Ajuntament va contractar al gener un carter per 6 pessetes diĆ ries, consta a l’Acta Municipal com “cartero peatón“. Arturo Aparici GarcĆ©s de Xodos pujava la saca de Correus a l’esquena a peu des d’Atzeneta a Vistabella. No sabem quĆØ li va passar però sĆ­ que va dimitir i al maig el va substituir Juan Palanques Escrig, que tambĆ© era de Xodos. A millor preu li va eixir el trajecte al concejal Ramon Fabregat que al desembre va cobrar 15 pessetes per portar de Vistabella a Xodos en el matxo a dos monges de la caritat de BenicĆ ssim.

1942 va ser un any de fam. Per a poder fer la festa de Sant Antoni la Delegació local d’Abastiment li va donar 200 quilos de farina al clavari per a fer els rotllos, una manera de dir que l’Ajuntament sĆ­ que tenia accĆ©s a articles de primera necessitat, com igualment tenia potestat per convocar a jornal de vila obligatori: al marƧ es van arreglar tots els camins convidant nomĆ©s a uns gotets de vi.

A Vistabella es vivia sense blat ni farina i en poc jornal, però a les festes el fotògraf minuter va immortalitzar alguns jóvens volant per damunt de Barcelona en una alegre ficció de cartó pintat.

1942. Fons familiar Monferrer Gual. Arxiu de Vistabella del Maestrat

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Som el premi Seidia 2022 de Maestrat Viu

L’entitat Maestrat Viu ha concedit el premi Seidia 2022 a l’Arxiu de Vistabella pel llibre Se done a saber. Memòria grĆ fica de Vistabella del Maestrat, publicat l’estiu del 2021 en l’editorial Trencatimons.

Maestrat Viu Ć©s l’associació que treballa per la llengua i la cultura arreu de tot el Maestrat, un territori històric i natural, tal com l’entenem a travĆ©s de les seues fronteres històriques i lingüístiques. Com a associació cultural tĆ© l’objectiu de potenciar el sentiment de pertanyenƧa a la comarca del Maestrat, el qual s’ha diluĆÆt amb el pas dels anys en un procĆ©s de desmemòria i despersonalització.

Ens atorguen el premi a la iniciativa anual perquĆØ valoren que el nostre llibre Ć©s “un producte cultural en valenciĆ  que preserva el patrimoni i projecta la història dels valencians amb criteri i rigor“.

TambĆ© consideren que es tracta d’un treball modĆØlic “perquĆØ trau les fotografies de l’àmbit privat amb la crònica oral de la famĆ­lia que les custodia, la completa amb les informacions dels veĆÆns i la contextualitza amb dades de l’arxiu municipal. A mĆ©s, en una segona part, el treball identifica clarament, amb noms i cognoms, totes les persones que hi apareixen i el lloc on estan situades. Ɖs un llibre d’etnologia i història, que reconstrueix la vida i el passat recent de Vistabella del Maestrat, cosa que fixa els orĆ­gens i contribueix positivament a la identificació de la comunitat.”

GrĆ cies a Maestrat Viu per valorar la nostra feina!

La meitat de l’escola

La Ley General de Educación (LGE) de 1970, coneguda com a Ley 14/1970, de 4 d’agost,Ā General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa i publicada al BOE el 6 d’agost,Ā va significar la generalització de l’escolaritat des del 6 fins el 14 anys, però va aplicar a les escoles rurals una greu polĆ­tica de concentració escolar: agrupava tot l’alumnat de la segona etapa de l’Educació General BĆ sica dels pobles mĆ©s xicotets en un Ćŗnic poble.Ā  La llei defensava la supressió de les escoles unitĆ ries, la concentració i la graduació escolar. Es van crear mĆ©s places d’escuelas-hogar -que s’havien comenƧat el 1962-, i es van inventar la comarca escolar.

L’objectiu era elevar la qualitat de l’educació i millorar les oportunitatsĀ  per a l’alumnat de les zones rurals. Això era la teoria. La motivació econòmica amagada darrere eraĀ reduir la població rural i augmentar la mĆ  d’obra per a la indĆŗstria, la construcció i els serveis a les zones urbanes. No necessitaven tants agricultors.

Les lleis escrites sobre el paper s’han d’aplicar i tenen conseqüències. L’alumnat de mĆ©s d’onze anys de Vistabella marxava dilluns a Llucena i tornava divendres. El temps va demostrar que buidar l’escola a la meitat no era una solució adequada, perquĆØ Ć©s ben sabut que el tancament d’una escola Ć©s la mort d’un poble: emportar-se mitja escola Ć©s desangrar-lo lentament.

La tristesa de la separació familiar, els 57 quilòmetres de viatge entre Vistabella i Llucena, el fred, desarrelar les xiquetes i els xiquets del seu entorn, i un aparatós accident de l’autobĆŗs escolar serien una part de la llista dels greuges que l’escola de Vistabella va patir en el seu trajecte de supervivĆØncia.

[La meitat de l’escola] 1972. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Maria Isabel Gimeno Beser


SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Retrats de la Caixeta: 1.257 grĆ cies

La primera exposició de l’Arxiu FotogrĆ fic de Vistabella en paper i en directe ens ha deixat molt bon gust de boca: 1.257 visitants!

Durant 17 dies hem pogut replegar sinceres mostres d’agraĆÆment, molts d’Ć nims per a continuar i anĆØcdotes per anar explicant. Una de les estrelles de la mostra ha sigut L’abuelo AndrĆ©s que, havent nascut a principis de 1800, ha resultat ser l’avantpassat directe de mig poble, i segons pareix s’assemble a molta gent.

Hem de dir en veu alta que un dels punts forts de l’ĆØxit ha sigut el lloc: el cafĆØ Penyagolosa ha resultat ser la millor capseta per a desar les fotos del nostre Ć lbum familiar, i les imatges delĀ  resum que vos oferim ho demostren.

GrĆ cies a les persones voluntĆ ries que han donat el seu temps per ajudar a fer-la possible, i als professionals que ens han regalat els seus coneixements. I sobretot 1.257 grĆ cies a tots els que han traspassat la porta per donar sentit a aquest projecte colĀ·lectiu d’identitat .

Exposem al cafĆØ Penyagolosa

imatge_expo

 

El cafĆØ Penyagolosa estĆ  al mig de la plaƧa i ha sigut testimoni privilegiat del segle XX a Vistabella de Maestrat. DesprĆ©s del tio Antonio Porcar, dins les seues parets de rajoles de colors Juanito i Amparo van donar molta conversa en platets d’olives i de sĆØpia. Darrere de la barra, tota la famĆ­lia del tio Secundino Vidal de L’Aigua Lavall va aprendre a fer cafĆØs. I la famĆ­lia d’Odilón i Lola, que va fer rogles d’hivern a l’estufa de ferro, i rogles d’estiu a les cartes. I Alfonso i Carmen, que van pujar de baix. I Hugo i Rocio, del Mas de Pessetes, que van posar tòfona a les pataques i mĆŗsica als dissabtes. I Paulina i Ramon, que van abaixar la persiana per Tots Sants.

Però el dia 5 d’agost a les 19.30 de la vesprada tornarem a obrir l’emblemĆ tic cafĆØ Penyagolosa per convertir-lo en sala d’exposicions! Farem la primera mostra de l’Arxiu FotogrĆ fic i durant el mes d’agost tornarĆ  a ser un espai de reunió i conversa, on es podran admirar 40 fotografies de Vistabella i els de Vistabella des de 1900 a 1950.

Esteu convidats a l’Exposició “Retrats de la caixeta“, una selecció del fons local d’imatges de l’Arxiu que hem preparat amb l’Ć nim de crear coneixement per augmentar l’interĆØs i la consciĆØncia sobre el nostre patrimoni.

Segon aniversari del blog de l’Arxiu de Vistabella

Bernabina i Duardeta

Bernabina i Duardeta 2007. Foto de Sƭlvia Olaria IbƔƱez

Fa dos anys que vam publicar el primer post al blog de l’Arxiu de Vistabella. Per aquest motiu avui volem celebrar el 2n aniversari donant les grĆ cies: a les informadores, famĆ­lies conservadores de fotografies, lectors, emigrats descendents, tots els que ajudeu compartint coneixements, curiositats i feu etnografia viva a peu de carrer… a tots grĆ cies, perquĆØ Ć©s grĆ cies a vosaltres que existim i continuem.

9 de juny. Dia Internacional dels Arxius: anem d’estrena

2015-08-10 21_27_04expoooooo

PerĀ celebrar el Ā Dia Internacional dels ArxiusĀ inauguremĀ noves seccions : un blog exclusiu per a les fotografies de l’apartat Se done a saber i una segona exposició virtual.

La creació d’un nou espai recopilatoriĀ Ā Se done a saberĀ  naix per la necessitat de facilitar la millor visualització de les fotografies que presentem cada mes per a que ens ajudeu a identificar-les. Al nou blog https://sedoneasaber.wordpress.comĀ trobareu totes les fotos penjades des d’octubre de 2014 fins a l’actualitat amb les identificacions completes. Per accedir teniu un accĆ©s directe al lateral d’aquest blog. ( clikant sobre la foto on apareix la tia Bernabina i la tia Duardeta)

La nova exposició virtualĀ que inaugurem, i que queda oberta a noves incorporacions, Ć©s el fruit del treball comenƧat l’estiu de 2014 quan vam presentar la primera exposició fotogrĆ fica, grĆ cies a la colaboració de moltes famĆ­lies de Vistabella del Maestrat que ens obrissen les seues cases i els seus Ć lbums fotogrĆ fics per a que puguem recuperar i recordar persones, moments i històries.

Del recull de fotografies familiars vam crear l’exposició:Ā Vistabella 1880-1960 que mostra mĆ©s de 100 fotosĀ amb imatges plenes de vida i forƧa. Un munt d’històries que ens permeten entendre com Ć©rem a principis del segle XX: com era l’escola, com era la feina, la famĆ­lia, la vida quotidiana o la indumentĆ ria entre d’altres molts aspectes que ens fan poble.

Com que les fotografies dels Ć lbums familiars continuen llevant-nos la son i sorprenent-nos, vos convidem a la segona exposició on ampliem la franja temporal fins els anys 70. L’hem titulada Vistabella 1900-1970 i tambĆ© teniu un accĆ©s directe al lateral del blog just baix de la primera exposició virtual. (Recordeu que es tracta de una exposició en progrĆ©s i que anem incorporant noves fotografies.)

Des d’un racó del Maestrat el nostre projecte va d’estrena per celebrar el Dia Internacional dels Arxius. Ara oferint mĆ©s informació i mĆ©s ordenada, volem ser un referent, construint un veritableĀ Observatori de la Vida Quotidiana Vistabellana.

Un ball i un llibre

cole

[Un ball i un llibre], c.1960 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Pilar IbƔƱez Garcƭa

Donya Consuelo Betoret va arribar a l’escola de Vistabella el setembre de 1960 i va estar dos cursos de mestra de les xiques. Una de les activitats que organitzava donya Consuelo era practicar balls tradicionals. Li ajudava la sempre somrient mestra dels xiquets xicotets: donya Treme. Maria del Tremedal MartĆ­ Julian va estar a Vistabella fins l’any 1965

El dia assenyalat les xiquetes es vestien en faldetes, mocadors i davantals per a mostrar el que havien aprĆØs, encara que el millor premi era endur-se a casa un llibre de regal: l’objecte mĆ©s escĆ s.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ

Un cel de mentida

Als anys 40 Vistabella no estava a una passa del cel, com ara.

Les xiques de vint anys portaven el cap tapat en una mantellina negra els matins dels dies de festa i pareixien dones de molta mƩs edat. Els xics no volien portar brusa negra i es compraven una jaqueta de mudar que sempre tenia les butxaques molt buides.

En aquells anys de fam, tan durs, a Vistabella el cel el portaven de fora. Un dia a l’any pujaves a l’avioneta i podies sobrevolar el port de Barcelona i vore el monument a Colom en primer pla. DesprĆ©s plegaven els dos llenƧos i se’l tornaven a emportar: al poble quedava el cel net de color blau, però no es podia tocar en la mĆ .

7

[Un cel de mentida], c.1940. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Enrique Barreda Peris.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ

Primer aniversari

horizon2020(c) Abel Espinosa Miro

Ara fa un any que vam decidir obrir el blog de l’Arxiu de Vistabella del Maestrat: una finestra des de la falsa de la Sala de la Vila oberta per a tot el món.

El nostre objectiu inicial era recopilar i donar a conèixer treballs amb temàtica vistabellana, publicar documents per a preservar la memòria col·lectiva i mostrar cada mes una imatge per a recordar moments i persones que han habitat els carrers i els masos del poble, i aixina reconstruir la vida quotidiana dels qui han patit i han sigut feliços en el nostre territori.

Un camí iniciat amb esforç però ple de satisfaccions i que esperem continuar molts anys més: volem seguir amb la mateixa energia i motivació per a poder mostrar la riquesa del nostre patrimoni i la força del nostre passat.

Per recordar aquella primera entrada al primer post cliqueu: https://vistabellaarxiumunicipal.wordpress.com/2014/06/26/arxiu2013/

 

9 de juny. Dia Internacional dels Arxius

Sempre que llegim o fem recerca sobre la Guerra Civil trobem les obres mestres de Gerda Taro, Robert Capa o AgustĆ­ Centelles.

No tenim constĆ ncia del seu pas per Vistabella del Maestrat però podria donar-se el cas que persones anònimes hagueren captat alguna imatge d’aquells anys: va haver moviments de refugiats cap a llocs mĆ©s segurs, es va construir el camp d’aviació al Pla i va arribar la lĆ­nia de telĆØfon. Amb tants canvis i desplaƧaments no seria estrany que alguna cĆ mera haguera deixat testimonis.

Conservem documents escrits però el material fotogrĆ fic que hem localitzat fins ara Ć©s escĆ s: hem regirat els nostres Ć lbums, els arxius municipals i els arxius estatals, hem fet recerca a internet, als repositoris institucionals de les universitats i als arxius digitals, de manera que ara tenim imatges d’Atzeneta que no coneixĆ­em, però encara no hem trobat res de Vistabella.

Per altra banda i amb molta relació amb les imatges que ens agrada conservar i investigar, volem fer una destacada menció als ARXIUS i la seua importĆ ncia celebrant el Dia Internacional dels Arxius. L’objectiu d’aquesta data Ć©s posar de relleu el carĆ cter essencial dels arxius per a garantir una gestió eficaƧ, responsable i transparent, per a protegir els drets de la ciutadania, assegurar la memòria individual i colĀ·lectiva, comprendre el passat, documentar el present i preparar el futur, tal com s’expressa en la Declaració Universal sobre els Arxius, aprovada per la UNESCO a la seva 36a ConferĆØncia General a ParĆ­s, el 10 de novembre de 2011.

VOS PROPOSEM TASQUES INVESTIGADORES I, SI VOLEU, FEINA D’ARXIU:

Aneu als Ć lbums de fotos familiars.

Busqueu en els caixons a casa de la uela al poble i regireu a les falses dins el baül.

Poseu interès a trobar alguna imatge per documentar la història de Vistabella del Maestrat que estem recopilant.

Si existeix, la trobarem.

1947_carrer_RSalvador167 d’octubre 1947. [DesprĆ©s de la bomba]. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Moliner Medall, viuda de Manolo de Cambra
Atzeneta23 Guerra Civil a Atzeneta del Maestrat.  Biblioteca Nacional de España.
cirilafotorefugiats1937. [Refugiats]. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Cirila Arnau Miralles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

El maletĆ­n mexicano: los negativos perdidos de Taro, Capa y ChimĀ Ā Ā Ā Ā 

El pati dels xics

1954_Escola de xiquets

c. 1954. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Lola Miró Salvador

Probablement de l’any 1954, aquesta imatge feta dins el pati de les escoles -amb l’ermita del Loreto al fons- nomĆ©s mostra els xiquets perquĆØ el franquisme segregava l’ensenyament per sexes. El fet que el senyor rector aparegue al mig tambĆ© Ć©s un distintiu de l’ĆØpoca, a la seua esquerra la mestra de les xiquetes donya Consuelo Betoret Maruja, i a la seua dreta el mestre dels xiquets don JosĆ©, segons ens informa Lola Miró Salvador.

Els rectors tenien total permĆ­s per entrar i eixir de les aules, i controlaven la ideologia dels currĆ­culums que eren tant mĆ­nims que es coneixien amb el nom de “les 4 regles”. I l’expressió “passar mĆ©s fam que un mestre d’escola” feia referĆØncia a l’escĆ s sou que cobraven els docents. No hi havia ni abundĆ ncia ni varietat d’aliments: tots els xiquetsĀ eren prims i menudets.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ

Matar un bacó al Dau?

matanƧa4(3)

c.1959. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Lola Miró Salvador.

No passarĆ  molt de temps que algĆŗ farĆ  preguntes paregudes a aquesta, amb cara de sorpresa. Des de l’any 2012 la llei no permet sacrificar animals grans ni a casa ni al carrer, però la matanƧa del bacó forma part de la nostra cultura: anava lligada a la supervivĆØncia i enfortia les relacions familiars i socials.

Amb la paret de l’esglĆ©sia i el fred de gener de fons, aquesta imatge de 1959 ens fa recordar de cop la socarrĆ  de la pell del bacó amb argilagues, la saviesa del tall per aprofitar totes les peces de l’animal, la pedra de tosca i l’aigua calenta, els mondongos que dominaven les abueles, les tallades del perol. Els diferents fregits i guisats, i els dolƧos que ajudaven en una jornada de molta feina. Que era tambĆ© una festa.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ

La boina de don Rodrigo

neuplaceta

c.1955. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Tomas Salvador Pitarch.

El pregó del mes de desembre havia de ser nevat, i acĆ­ el teniu. Als anys cinquanta del segle XX, a Vistabella la roba de pana era el teixit de l’hivern, no existia la roba tĆØrmica.Ā  En plena nevada, a la placeta de l’Hostal, podem vore tots els hòmens en jaquetes i pantalons de pana rodejant al metge del poble: don Rodrigo Blanch Folch, en la seua jaqueta clara i una immensa boina que portava els dies de mĆ©s fred. I tambĆ© sostenia a les mans una cartera de pell que feia servir quan passava per les casesĀ  a visitar els malalts.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que apareixen en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Per vore el procĆ©s d’identificació cliqueu ACƍ

L’arreplegĆ  dels quintos

1961_17desetembre_quintosrondalla

Foto CARMEN de Cabanes [Els quintos del 61] 17 setembre 1961. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Lupe Moliner Salvador.

La festa dels quintos era estrenar la primera jaqueta i la primera corbata, per a passar a l’edat adulta mudats com cal, un ritual que nomĆ©s estava permĆØs a la meitat de la població: les xiques estaven excloses. La festa tambĆ© era una despedida: els quintos marxaven a fer el servei militar obligatori, i el seu punt fort era l’arreplegĆ .

L’arreplegĆ  Ć©s un costum arrelat a Vistabella, vol dir fer una ronda per replegar donatius, a canvi s’ha d’oferir mĆŗsica, un poc de beguda, i de vegades algun dolƧ. L’arreplegĆ  dels quintos anava precedida del so del caragol: instrument de vent que sona com una trompa; la veu d’un corn de mar Ć©s difĆ­cil de bufar i difĆ­cil d’oblidar. NomĆ©s emet un Ćŗnic so i no acostuma a relacionar-se en la interpretació musical sinó que va lligat als rituals, Ć©s un instrument ancestral per fer senyals que estĆ  present a totes les cultures.Ā  Quan els quintos anaven a demanar pel terme, el so del caragol avisava els masovers que ja venien de camĆ­. Visca els quintos!

La participació en la ronda d’un representant de l’Ajuntament, que s’encarregava del plat dels diners, donava legalitat a la festa i a l’acte de captar; els germans menuts dels quintos o els xiquets de la famĆ­lia portaven les canastes dels donatius que no eren monetaris; la rondalla posava la mĆŗsica i les lletres, idĆØntiques i necessĆ ries any rere any.

Els donatius de l’arreplegĆ  costejaven el dinar comunitari, les begudes i la mĆŗsica. La volta per totes les cases i carrers permetia felicitar els protagonistes i desitjar-los sort.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que apareixen en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Per vore el procĆ©s d’identificació cliqueu ACƍ.

Estrenem nou apartat: Se done a saber

L’Arxiu FotogrĆ fic de Vistabella del Maestrat va creixent grĆ cies a les vostres aportacions. Nombroses famĆ­lies ens han cedit fotografies per a l’exposició virtual, imatges amb una qualitat extraordinĆ ria i plenes de forƧa que anirem compartint amb vosaltres.

Una volta al mes imitarem l’agutzil i farem un pregó: penjarem una fotografia i us demanarem ajuda per identificar les persones que apareixen i aixĆ­ podrem oferir una millor descripció del document. Per tant ens encantarĆ  que mitjanƧant el correu electrònic feu d’informadors i d’informadores aportant el vostre coneixement i records.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que apareixen en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Com a foto inicial en proposem una de 1968, segur que podeu ajudar-nos:es dona a saber

1968. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Consuelo Miralles Campos.

Per vore el procĆ©s d’identificació cliqueu sobre: https://vistabellaarxiumunicipal.wordpress.com/arxiufotografic/es-done-a-saber/

Estrenem arxiu fotogrĆ fic

capƧalera3

Fa aproximadament un mes vam comenƧar el treball de camp del projecte “Arxiu fotogrĆ fic Vistabella del Maestrat” i hem de dir que estĆ  resultant ser un gran ĆØxit.
Elvira Safont ha recollit testimonis i fotografies de moltes famílies de Vistabella que li han obert les seues cases i els seus àlbums. Cada foto és una història que aporta nova informació que ens il·lustra i complementa la documentació escrita.
Com a resultat d’inici volem presentar-vos la primera exposició virtual. Per accedir heu de clicar sobre l’apartat del menĆŗ Arxiu FotogrĆ fic i veureu amb molt bona definició fotos extraordinĆ ries, algunes amb un gran nivell de detall. Trobareu imatges magnĆ­fiques de Vistabella a principis del segle, fotos de quintos, dels xiquets i xiquetes de l’escola o de la matanƧa. Totes porten un breu text explicatiu que anirem millorant amb la vostra ajuda. Si trobeu errades amb els noms o podeu identificar persones que no hem assenyalat nomĆ©s heu d’escriure a arxiuvistabella@gmail.com i tractarem de millorar la identificació de cadascuna de les imatges.

L’exposició virtual que presentem permet diverses maneres de visualització, per tant us animem a usar el ratolĆ­ per ampliar la foto o a clicar els botons per obtenir la descripció i passar una estona llegint la foto, mirant els detalls i disfrutant amb el zoom per tal de reconĆØixer tots aquells records que teniu o que us han contat els vostres avis i Ć vies.
TambĆ© ens agradaria -ara que l’estiu acaba i tornem cap a la ciutat- que ens fĆ©reu arribar les vostres fotos: podeu portar-les a l’Ajuntament i preguntar per SĆ­lvia Olaria, o bĆ© podeu enviar-les per e-mail (tant senzill com fer la foto amb el mòbil o escanejar-la en format jpeg. Han de tindre un mĆ­nim de qualitat)
L’arxiu fotogrĆ fic Vistabella del Maestrat ampliarĆ  aquesta exposició amb materials nous d’acĆ­ a poc temps, això vol dir que l’actualitzarem periòdicament amb noves fotos. I en el futur estĆ  previst fer-ne de temĆ tiques.

Moltes gràcies a totes les famílies que ens han obert les seues cases i han fet possible aquesta primera exposició virtual.

Arxiu FotogrĆ fic de Vistabella del Maestrat

capƧalera

A l’Arxiu de Vistabella del Maestrat estem treballant per tal de recopilar fotografies antigues i grĆ cies a donacions i prĆ©stecs temporals hem aconseguit una mostra de gran qualitat amb imatges de persones i paisatges del poble.
Com a resultat de moltes recerques i converses amb els propietaris de les fotos, hem pensat que mostrar-les al poble i al món mitjanƧant una plataforma per crear exposicions virtuals Ć©s la millor manera per a quĆØ vegeu com era Vistabella del Maestrat a la fi del segle XIX i segle XX. Amb l’ajuda de la tecnologia podreu disfrutar amb detall les fotos i trobar aspectes de Vistabella que segur no coneixĆ­eu.
Per altra banda volem construir un arxiu fotogrĆ fic vistabellĆ  amb mĆ©s entitat, per això ens agradaria que ens escriguĆ©reu a arxiuvistabella@gmail.com o anĆ reu a l’Ajuntament, o si veieu a Elvira Safont pel carrer, ara a l’estiu, li expressareu la vostra voluntat de participar en el projecte de l’arxiu fotogrĆ fic de Vistabella. Ɖs tan senzill com cedir-nos les fotos, Ćŗs les digitalitzarem amb molt bona qualitat i vos les tornarem amb una còpia digital.

cap2

Portada-retaule de l’esglĆ©sia de Vistabella

Devem a Adolf Mas i al seu fill Pelai Mas el fet d’haver pogut identificar totes les imatges de la portalada-retaule de l’esglĆ©sia de Vistabella, d’inicis del segle XVII. Ells van ser els autors l’any 1917 d’una fotografia que, en principi, no interessava a ningĆŗ. O no massa. Però no imaginaven que 20 anys desprĆ©s hi hauria una guerra que buidaria el retaule d’imatges. I que la seua fotografia seria molt buscada, sense saber que realment existia. L’any 1981 la va trobar Elvira Safont Pitarch, quan era estudiant d’història de l’art a ValĆØncia, en un arxiu privat del carrer Freneria nĆŗmero 5, darrere de la catedral de Barcelona. Va ser aixina com va poder fer un estudi d’identificació de les imatges, i per tant, del significat global de la portalada.

En l’actualitat el fons fotogrĆ fic de l’arxiu Mas pertany a l’Institut Amatller d’Art HispĆ nic (Passeig de GrĆ cia 41, Barcelona, telĆØfon 93 216 0175), de titularitat privada. La imatge de la portalada estĆ  referenciada com a: C 24877. EstĆ  prohibida la seua reproducció en finalitat lucrativa i cal citar sempre la propietat de laĀ  mateixa.

http://http://issuu.com/esafont/docs/portalada-retaule_esgl__sia_assumpc?e=1030853/8721819

Fotos de Vistabella i Sant Joan de Carlos Sarthou Carreres

Carlos Sarthou Carreres (Vila-Real,1876- Xàtiva, 1971) va ser un home polifacètic: arqueòleg, historiador, jutge, cronista i conservador del Museu Municipal de Xàtiva. Però sobretot va destacar com un gran fotògraf il·lustrant els seus propis llibres.

En ” Viaje por los Santuarios de la ProvĆ­ncia de Castellón” (1909) fotografia en el capĆ­tol sobre el Santuari de Sant Joan com era el paisatge i l’ermitori a principis del segle XX.
Al repositori, Biblioteca Digital de Castelló, podeu trobar el llibre digitalitzat.

L’Arxiu de la Diputació de ValĆØncia conserva la colĀ·lecció de Sarthou Carreres, allĆ­ es podenĀ consultar les fotos que va fer de Vistabella i de Sant Joan.
Sant Joan. Sarthou sarthou

sarthou sarthou Vistabella sarthou 1910

Fotos antigues de la ColĀ·lecció JosĆ© Huguet (Biblioteca Valenciana)

No tenim notĆ­cia de l’existĆØncia d’un fotògraf professional a Vistabella durant la primera meitat del segle XX. Encara aixĆ­ podem trobar en els nostres Ć lbums familiars imatges dels nostres avis treballant al camp, al carrer o posant en un estudi fotogrĆ fic, recordeu les tradicionals fotos que apareixen en els llibres de festes.

A la Biblioteca Valenciana tenen una colĀ·lecció de fotos de Vistabella, d’autor anònim que pertanyen a la colĀ·lecció J. Huguet. Datades entre 1925 i 1950 al catĆ leg de la BV.

vista desde calvari Font de d'alt

esglƩsia loreto