L’agost de 2021 vam publicar el primer recull dels nostres Se Done A Saber, un llibre de paper que contenia les publicacions mensuals on line que havĆem comenƧat a fer l’octubre de 2014.
Ara publiquem el segon -i últim- volum sobre la memòria grà fica del segle XX de Vistabella del Maestrat: la informació de les Actes municipals, la memòria oral de veïns i veïnes, i les fotografies dels à lbums familiars reconstrueixen la història quotidiana del nostre poble.
Dicho personal deberĆ” hallarse en el Campo donde se realizan los trabajos el próximo martes dĆa 27 a las siete de la maƱana en donde recibirĆ”n instrucciones.Lo que comunico a Vd. para su conocimiento y exacto cumplimiento. Salud y RepĆŗblica. […]
[ā¦] Teniendo necesidad de preparar alojamiento para oficialidad y tropa de fuerzas del Aire, procederĆ” vd a que a la mayor brevedad posible quede desalojado el local situado en la calle Ferrer y Guardiadenominado Casa Polo, para proceder a realizar urgentemente las obras oportunas [ā¦]
Ese mismo dĆa el Consejo Municipal remitió la orden a la C.N.T. local, que habĆa requisado dicho edificio, comunicando el desalojo:
[ā¦] Lo que en cumplimiento de lo interesado, le participo al objeto de su desalojamiento dentro del plazo de tres dĆas, esperando la contestación inmediatamente de recibir la presente comunicación. […]
La Casa de Polo fue desalojada y se realizaron obras para acondicionarla [ā¦] para unas 80 camas, con comedor, despensa, cocina económica de 50 plazas, agua y luz. Se han instalado dos bombas para elevación del agua, un depósito de mil litros, 6 lavabos, 3 waters y 3 duchas. Cochera para 4 coches [ā¦]
SegĆŗn consta en la documentación relativa al aeródromo, ademĆ”s de la Casa de Polo, los mandos militares y los pilotos disponĆan de otras dos casas en el pueblo.
[ā¦] SĆrvase facilitar las ocho camas que necesitan los elementos militares del Campo de Aviación en construcción asĆ como, deberĆ” reclutar el mayor nĆŗmero de obreros para trabajar dicha construcción [ā¦]
Para alojar a los soldados se construyeron varias casetas cerca de las pistas del aeródromo:
[ā¦] Una caseta de madera de 6ā05 x 5ā17 m. capaz para ocho camas y terraza de 6ā05 x 4ā00 m.Una caseta de madera de 4ā85x 3ā00 m. capaz para cuatro camas y terraza de 3ā00 x 3ā00.
Con fecha 8 de octubre se empieza la construcción de una caseta de 7ā50 x 11ā00 m. […]
El 13 de octubre el Consejo Municipal comunicó al maderista Alejandro Tena Salvador, la autorización remitida por la Jefatura de Montes de Castelló para retrasar la saca de maderas del Bovalar y del Savinar, por falta de mano de obra al encontrarse todos los hombres disponibles trabajando en las obras del aeródromo.
Hubo un pequeƱo golpe sobre las tres puntas (ruedas). Delante no habĆa ningĆŗn obstĆ”culo, solo un campo plano. De repente el avión se inclinó y giró muy bruscamente hacia la derecha, el tren de aterrizaje se rompió y el bombardero cayó sobre su fuselaje.
Nikiforov encendió la linterna, y salió a la superficie. Del avión apareció Kolesnikov. No se veĆa a Bershak. El piloto y el coopiloto corrieron hacia su cabina. Estaba en el suelo en una pose muy antinatural con la cara blanca como el papel. Los dosentraron en la estrecha cabina y sacaron con cuidado a Bershak de la cabina y lo sacaron y lo pusieron sobre la tierra.
Le quitaron la ropa, le quitaron el zapato lleno de sangre, cortaron el pantalón y abrieron el agujero donde estaba la rodilla. Al ver los huesos destrozados por los disparos y la carne ensangrentada, Kolesnikov comenzó a ponerse mal por todo lo que veĆa. Nikiforov rompió su camisa y como pudo intentó proteger la pierna herida de Bershak.
Nikoforov explicó como pudo que tenĆa un herido. El espaƱol cogió una cama oxidada que estaba apoyada sobre la pared y juntos transportaron a Bershak a la casita.
Mientras tanto, Kolesnikov contó 72 impactos en los puntos del avión de vital importancia. āEntonces, vuelan los Messerschmitt los pilotos experimentadosā, seƱaló para sĆ Nikiforov. āEs extraƱo, Āæcómo no nos hemos incendiado?ā, se encogió al ver los depósitos de gasolina, atravesados por balazos en muchos sitios. Por la tarde llegaron los automóviles y se llevaron toda las tripulaciones […]
El relato del piloto ruso coincide con el testimonio de Ćngel Tena, (āEl Temps Perdut. MemòriaHistòria de Vistabellaā, vv.aa. , Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014.) Ćŗnicamente difiere en el nĆŗmero de katiuskas, segĆŗn Ćngel fueron dos los que llegaron averiados, segĆŗn Nikiforov tres.
En el mes de abril de 1938 llegaron dos escuadrillas, la 1ĀŖ y la 4ĀŖ del Grupo 21, de Polikarpov I16 āmoscasā, estos aviones actuaron en los frentes de Teruel, Levante y el Ebro hasta el 21 de mayo, fecha en la que fue evacuada definitivamente la 4ĀŖ escuadrilla del Grupo 21, debido al avance de las tropas de GarcĆa ValiƱo que finalmente ocuparon Vistabella el 3 de junio de 1938.
Las tierras incautadas fueron devueltas a sus propietarios y el pabellón de mando se reconvirtió en escuela rural, funcionando hasta finales de los años sesenta.
Las tres fotografĆas de soldados del Cuerpo de Aviación de la RepĆŗblica que aparecen en este artĆculo, fueron tomadas en el mes de marzo de 1938, los originales formaban parte de un cuaderno de campo perteneciente a un soldado de identidad desconocida, que recorrió durante la guerra varios aeródromos de la zona de Levante, entre ellos el de Vistabella.
Las fotografĆas fueron localizadas por Ernesto Rodrigo de āMontaƱas de Libertadā a quien agradezco haberme enviado este importante testimonio grĆ”fico.
Fuentes:
-Archivo del Aire, A12156. Villaviciosa de Odón.
-Archivo de Ćvila, FF.AA. 4ĀŖ Región, Legajo P1285.
1942. Fons familiar Amparo i Benito Gonzalo Escrig. Arxiu de Vistabella del Maestrat
Els fotògrafs minuters van fer populars i accessibles les fotos, en les seues cĆ meres de trĆpode nāoferien una en pocs minuts, perquĆØ eren un autĆØntic laboratori ambulant. Lāany 1942 va pujar a les festes de Vistabella un minuter carregat en un paisatge ple dāavions.
A Vistabella es vivia sense blat ni farina i en poc jornal, però a les festes el fotògraf minuter va immortalitzar alguns jóvens volant per damunt de Barcelona en una alegre ficció de cartó pintat.
1942. Fons familiar Monferrer Gual. Arxiu de Vistabella del Maestrat
L’objectiu era elevar la qualitat de l’educació i millorar les oportunitatsĀ per a l’alumnat de les zones rurals. Això era la teoria. La motivació econòmica amagada darrere eraĀ reduir la població rural i augmentar la mĆ d’obra per a la indĆŗstria, la construcció i els serveis a les zones urbanes. No necessitaven tants agricultors.
La tristesa de la separació familiar, els 57 quilòmetres de viatge entre Vistabella i Llucena, el fred, desarrelar les xiquetes i els xiquets del seu entorn, i un aparatós accident de l’autobĆŗs escolar serien una part de la llista dels greuges que l’escola de Vistabella va patir en el seu trajecte de supervivĆØncia.
[La meitat de l’escola] 1972. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Maria Isabel Gimeno Beser
Hem de dir en veu alta que un dels punts forts de l’ĆØxit ha sigut el lloc: el cafĆØ Penyagolosa ha resultat ser la millor capseta per a desar les fotos del nostre Ć lbum familiar, i les imatges delĀ resum que vos oferim ho demostren.
GrĆ cies a les persones voluntĆ ries que han donat el seu temps per ajudar a fer-la possible, i als professionals que ens han regalat els seus coneixements. I sobretot 1.257 grĆ cies a tots els que han traspassat la porta per donar sentit a aquest projecte colĀ·lectiu d’identitat .
Però el dia 5 d’agost a les 19.30 de la vesprada tornarem a obrir l’emblemĆ tic cafĆØ Penyagolosa per convertir-lo en sala d’exposicions! Farem la primera mostra de l’Arxiu FotogrĆ fic i durant el mes d’agost tornarĆ a ser un espai de reunió i conversa, on es podran admirar 40 fotografies de Vistabella i els de Vistabella des de 1900 a 1950.
Esteu convidats a l’Exposició “Retrats de la caixeta“, una selecció del fons local d’imatges de l’Arxiu que hem preparat amb l’Ć nim de crear coneixement per augmentar l’interĆØs i la consciĆØncia sobre el nostre patrimoni.
[Un ball i un llibre], c.1960 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Pilar IbƔƱez GarcĆa
Donya Consuelo Betoret va arribar a lāescola de Vistabella el setembre de 1960 i va estar dos cursos de mestra de les xiques. Una de les activitats que organitzava donya Consuelo era practicar balls tradicionals. Li ajudava la sempre somrient mestra dels xiquets xicotets: donya Treme. Maria del Tremedal MartĆ Julian va estar a Vistabella fins lāany 1965
Ara fa un any que vam decidir obrir el blog de l’Arxiu de Vistabella del Maestrat: una finestra des de la falsa de la Sala de la Vila oberta per a tot el món.
El nostre objectiu inicial era recopilar i donar a conèixer treballs amb temà tica vistabellana, publicar documents per a preservar la memòria col·lectiva i mostrar cada mes una imatge per a recordar moments i persones que han habitat els carrers i els masos del poble, i aixina reconstruir la vida quotidiana dels qui han patit i han sigut feliços en el nostre territori.
c.1959. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Lola Miró Salvador.
No passarĆ molt de temps que algĆŗ farĆ preguntes paregudes a aquesta, amb cara de sorpresa. Des de l’any 2012 la llei no permet sacrificar animals grans ni a casa ni al carrer, però la matanƧa del bacó forma part de la nostra cultura: anava lligada a la supervivĆØncia i enfortia les relacions familiars i socials.
La participació en la ronda d’un representant de l’Ajuntament, que s’encarregava del plat dels diners, donava legalitat a la festa i a l’acte de captar; els germans menuts dels quintos o els xiquets de la famĆlia portaven les canastes dels donatius que no eren monetaris; la rondalla posava la mĆŗsica i les lletres, idĆØntiques i necessĆ ries any rere any.
Els donatius de l’arreplegĆ costejaven el dinar comunitari, les begudes i la mĆŗsica. La volta per totes les cases i carrers permetia felicitar els protagonistes i desitjar-los sort.
L’Arxiu FotogrĆ fic de Vistabella del Maestrat va creixent grĆ cies a les vostres aportacions. Nombroses famĆlies ens han cedit fotografies per a l’exposició virtual, imatges amb una qualitat extraordinĆ ria i plenes de forƧa que anirem compartint amb vosaltres.
Una volta al mes imitarem l’agutzil i farem un pregó: penjarem una fotografia i us demanarem ajuda per identificar les persones que apareixen i aixĆ podrem oferir una millor descripció del document. Per tant ens encantarĆ que mitjanƧant el correu electrònic feu d’informadors i d’informadores aportant el vostre coneixement i records.
En l’actualitat el fons fotogrĆ fic de l’arxiu Mas pertany a l’Institut Amatller d’Art HispĆ nic (Passeig de GrĆ cia 41, Barcelona, telĆØfon 93 216 0175), de titularitat privada. La imatge de la portalada estĆ referenciada com a: C 24877. EstĆ prohibida la seua reproducció en finalitat lucrativa i cal citar sempre la propietat de laĀ mateixa.
Carlos Sarthou Carreres (Vila-Real,1876- Xà tiva, 1971) va ser un home polifacètic: arqueòleg, historiador, jutge, cronista i conservador del Museu Municipal de Xà tiva. Però sobretot va destacar com un gran fotògraf il·lustrant els seus propis llibres.
En ” Viaje por los Santuarios de la ProvĆncia de Castellón” (1909) fotografia en el capĆtol sobre el Santuari de Sant Joan com era el paisatge i l’ermitori a principis del segle XX.
Al repositori, Biblioteca Digital de Castelló, podeu trobar el llibre digitalitzat.
L’Arxiu de la Diputació de ValĆØncia conserva la colĀ·lecció de Sarthou Carreres, allĆ es podenĀ consultar les fotos que va fer de Vistabella i de Sant Joan.
No tenim notĆcia de l’existĆØncia d’un fotògraf professional a Vistabella durant la primera meitat del segle XX. Encara aixĆ podem trobar en els nostres Ć lbums familiars imatges dels nostres avis treballant al camp, al carrer o posant en un estudi fotogrĆ fic, recordeu les tradicionals fotos que apareixen en els llibres de festes.
A la Biblioteca Valenciana tenen una colĀ·lecció de fotos de Vistabella, d’autor anònim que pertanyen a la colĀ·lecció J. Huguet. Datades entre 1925 i 1950 al catĆ leg de la BV.