Als anys 40 Vistabella no estava a una passa del cel, com ara.
Les xiques de vint anys portaven el cap tapat en una mantellina negra els matins dels dies de festa i pareixien dones de molta més edat. Els xics no volien portar brusa negra i es compraven una jaqueta de mudar que sempre tenia les butxaques molt buides.
En aquells anys de fam, tan durs, a Vistabella el cel el portaven de fora. Un dia a l’any pujaves a l’avioneta i podies sobrevolar el port de Barcelona i vore el monument a Colom en primer pla. Després plegaven els dos llenços i se’l tornaven a emportar: al poble quedava el cel net de color blau, però no es podia tocar en la mà.

[Un cel de mentida], c.1940. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Enrique Barreda Peris.
Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ
Moltes coses eren de mentida en aquells anys grisos d’espardenya i pantaló apedaçat ! els imperis de ceba crua, el herois de brillantina, la unitat de la pàtria o els contubernis que tenien la culpa de tot
M’encanta el vostre projecte. Us animo a seguir endavant. De ben segur que algú dels que surten a les fotografies tinc un lligam familiar. M’heu transportat a les meves arrels i a records de la meva infància. Aniré seguint el vostre blog!
Els teus ànims tenen un grandíssim valor per a nosaltres: cada seguidor, cada visita, cada comentari és un argument de pes en favor de l’Arxiu. Amb el nostre voluntarisme no és prou. Gràcies!