Als anys 40 Vistabella no estava a una passa del cel, com ara.
Les xiques de vint anys portaven el cap tapat en una mantellina negra els matins dels dies de festa i pareixien dones de molta més edat. Els xics no volien portar brusa negra i es compraven una jaqueta de mudar que sempre tenia les butxaques molt buides.
En aquells anys de fam, tan durs, a Vistabella el cel el portaven de fora. Un dia a l’any pujaves a l’avioneta i podies sobrevolar el port de Barcelona i vore el monument a Colom en primer pla. Després plegaven els dos llenços i se’l tornaven a emportar: al poble quedava el cel net de color blau, però no es podia tocar en la mà.
[Un cel de mentida], c.1940. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Enrique Barreda Peris.
Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ
Arxiu de Vistabella del Maestrat 
Moltes coses eren de mentida en aquells anys grisos d’espardenya i pantaló apedaçat ! els imperis de ceba crua, el herois de brillantina, la unitat de la pàtria o els contubernis que tenien la culpa de tot
M’encanta el vostre projecte. Us animo a seguir endavant. De ben segur que algú dels que surten a les fotografies tinc un lligam familiar. M’heu transportat a les meves arrels i a records de la meva infància. Aniré seguint el vostre blog!
Els teus ànims tenen un grandíssim valor per a nosaltres: cada seguidor, cada visita, cada comentari és un argument de pes en favor de l’Arxiu. Amb el nostre voluntarisme no és prou. Gràcies!