– DramatitzaciĆ³ de los testimonios de Matilde AlcĆ³n Tena, exposiciĆ³n “La dona durant la II RepĆŗblica I la Guerra Civil Espanyola”, y la obra de teatro “Un tros de dona”.
Las jornadas comenzarĆ”n con la conferencia “La MemĆ²ria DemocrĆ tica i la proposta de la Llei de Concordia”, habrĆ” un punto de venta de libros durante toda la jornada, y se presentarĆ”n las Ćŗltimas novedades editoriales del GRMHC.
Os invitamos a venir y a participar, Salud y MemĆ²ria.
Les carrasques sĆ³n la imatge del nostre territori, perquĆØ tenen fortes arrels que les lliguen a la terra i conviuen en el sol, la neu i el vent. Com les dones.
A l’esquerra els germans Pilar i Longino Folch Escrig; a la dreta Clara Folch Safont. Fons familiar Teresa Folch Folch. Arxiu de Vistabella del Maestrat
Neta per part de son pare NĆ ssio Folch ClĆØric de llauradors que durant generacions van treballar els bancals del mas de ClĆØric, una heretat tan antiga que apareix en una Visura de lāArxiu de 1715; sāauela Joana ClĆØric Robres era descendent dels qui van donar nom al mas, al tossal i a la foia; sāauelo NĆ ssio Folch Monferrer feia algeps i per arrencar les pedres grosses encenia cartutxos de pĆ³lvora.
Quan Clara tenia 10 anys hi havia quatre algepsars entre el mas de ClĆØric, el mas del RacĆ³, la Jaquesa i el molĆ Prat; a totes les cases hi havia raberols de cabretes i ovelles, i els camins estaven nets dāargilagues i tenien dret de pas.
Sense eixir del mas de ClĆØric Clara es va casar perquĆØ Longino Folch Escrig, fill de Facundo i Treseta, vivia a la casa del costat. En ell va plantar pataques i les va escardar, van segar blat i el van batre a lāera, i van tindre al seu Juan que era un xic molt templat.
Clara Rosa LucrĆØcia Folch Safont i els seus 103 anys de vida sĆ³n la histĆ²ria de les dones de carrasca de Vistabella del Maestrat. Per aixĆ² li dediquem aquest 8 de marƧ.
La forƧa i l’espenta de les nostres besĆ vies, aueles i mares; les seues aportacions al nostre patrimoni i la seua determinaciĆ³ de carrasca sĆ³n la llavor de les dones rurals de hui, a la que cal seguir afegint DRETS per aconseguir la igualtat real. Que encara no existeix.
Enguany celebrem el 8 de marƧ amb l’ExposiciĆ³ Dones de Carrasca per mostrar la seua Ć nima i posar en valor les dones del nostre territori. Les d’ahir i les de hui.
Enguany, per celebrar el 8 de marƧ, volem posar en valor l’antroponĆmia matriarcal d’algunes protagonistes del nostre arxiu fotogrĆ fic, una manera d’evidenciar que les dones som imprescindibles per a no deixar la histĆ²ria mal escrita a la meitat.
Clotilde Tena, filla d’Avelina Edo, neta de Leonida Tena, besneta de Josefa Roig.
Mara Amela, filla de Maria Obrero, neta d’Olga Catalan, besneta de Providencia Solsona, rebesneta d’Agustina Santamaria.
Eva Tena, filla de Rosa Monfort, neta de Rosa Moliner, besneta d’Ćngela Escrig, rebesneta de Juana Edo.
Fons familiar Gregorio Tena Monfort. Arxiu de Vistabella del Maestrat
El 19 de novembre de 1933 va ser la primera vegada en la histĆ²ria que les dones van poder votar a Vistabella, la majoria eren analfabetes. Per a que pogueren fer-ho es va modificar la llei electoral lā1 dāoctubre del 1931 i es va incorporar a la ConstituciĆ³ el text: āEls ciutadans dāun i altre sexe, majors de vint-i-tres anys, tindran els mateixos drets electorals conforme determinen les lleisā. La RepĆŗblica adoptava el sufragi universal, quan ja feia seixanta-quatre anys que existia el sufragi universal masculĆ.
Fons familiar Amparo i Benito Gonzalo Escrig. Arxiu de Vistabella del Maestrat
Les lleis van sempre per darrere les necessitats dels ciutadans en general i de les dones en particular: l’any 2007 es va aprovar la Llei per a la igualtat efectiva de dones i hĆ²mens, i ara a l’any 2020 s’estĆ discutint la Llei de llibertat sexual que ha de suposar canvis en el Codi Penal per a poder castigar les violacions sistemĆ tiques que pateixen les dones.
Fons familiar Eduarda Traver Moliner. Arxiu de Vistabella del Maestrat
Foto CARMEN de Cabanes [Xiquetes grans] 1958 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Tonica Salvador Moliner
Als anys 50 l’escolaritat s’acabava als 12 anys per a les xiquetes que havien tingut la sort de poder “anar a costura“, un eufemisme que significava que en l’educaciĆ³ de les dones es dedicaven moltes hores a cosir, fer punts de creu i bordar, per la vigĆØncia de la Llei Moyano de 1857 que especificava coneixements diferenciats per sexe.Ā Per a d’altres xiques l’escola s’havia acabat molt prompte: havien d’ajudar a casa o a les faenes del camp, i moltes de les que vivien als masos eren les pastores de la rabera familiar. Anar a costura portava com a regal tindre una colla d’amigues de la mateixa edat i passar en elles gran part de la jornada.
“Contem histĆ²ries de dones d’acĆ“, de l’editorial Vincles. Les germanes Rosa i Manola Roig Celda escriuen i dibuixen la biografia de 21 dones valencianes que haurien de ser conegudes per tots els pĆŗblics.
L’arribada de les mĆ quines al mĆ³n rural i alguns canvis legals i socials en el paper tradicional de les dones obliguen a posar nova lletra a l’antic cant que hem heretat.
Fadrinetes jovenetes,
per sort la vida ha canviat.
Hui per a menjar pataques
ni vos cal home ni forcat.
Foto CARMEN de Cabanes [Les dones del Cor de JesĆŗs] c.1973 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Clotilde Tena Edo
Foto CARMEN de Cabanes [Els hĆ²mens de les dones de la festa] c.1973 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Clotilde Tena Edo
El Codi Civil espanyol, vigent des de 1889, deia en l’article 52: Ā«El matrimoni es dissol per la mort d’un dels cĆ²njugesĀ», per aixĆ² quan la RepĆŗblica va redactar la ConstituciĆ³ de 1931 en el seu article 43 defensava: “El matrimoni es fonamenta en la igualtat de drets per tots dos sexes, i es podrĆ dissoldre per mutu consens o a peticiĆ³ de qualsevol dels cĆ²njuges”
Als anys quaranta a Vistabella el paisatge de la postguerra s’amagava darrere d’un jardĆ impossible pintat sobre un llenƧ i les parelles de nĆ²vios se posaven la millor roba els diumenges per a festejar, mentre passejaven o anaven a ballar, limitats a converses de paraules perquĆØ tocar-se era pecat.
Ells podien mirar el mĆ³n de front, en una mĆ a la butxaca i una cigarreta a l’altra, com feien els actors a les pelĀ·lĆcules de cine que havia vist el fotĆ²graf. I portaven les boines al cap en un equilibri arriscat dels que saben que tenen tota la vida per davant.
Elles havien de mirar el mĆ³n de costat, en discreciĆ³, i volien lluir pentinats arrissats i vestits de colors i sandĆ lies blanques, perĆ² eren les encarregades de portar dol pels familiars morts, en vestits i calces negres a ple estiu.
L’any 1969, mentre la missiĆ³ de l’Apollo 11 de la NASA acabava els preparatius per arribar a la lluna per primera vegada, les dones casades de la festa del Cor de JesĆŗs de Vistabella, igualades en una uniformitat quasi matemĆ tica,Ā obeĆÆen les ordres professionals de Carmen Sidro, la retratista de Cabanes, que captava el paralĀ·lelisme de les seues vides i les seues cames.
Protegides darrere de les mans juntes per amagar la timidesa per la falta de costum de ser les protagonistes, coincidien els seus somriures i els seus ulls sobre el mateix punt. Carmen ens mostrava set vides, set mirades.
[Set mirades] Foto CARMEN de Cabanes 15/ 06/1969. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Miguel MartĆ TomĆ s
Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Consuelo AlcĆ³n Garcia
Tots els sabers de les dones rurals sāhan considerat equivocadament com a activitat privada, de les portes de casa cap a dins, i esta valoraciĆ³ ha legitimat la divisiĆ³ del treball i les desigualtats entre dones i hĆ²mens. I ja se sap que les activitats privades no se consideren cultura, per aixĆ² a la majoria de llibres consta que les dones no han aportat res a la histĆ²ria: una gran injustĆcia.
Les estampes sĆ³n les imatges religioses impresses, i al mĆ³n rural han sigut emmarcades a les capƧaleres dels llits, a les parets dels menjadors i a les entrades de les cases. Van substituir els amulets protectors fets de manolls d’herbes, i els xiquets feien colĀ·lecciĆ³ d’estampetes de santets abans que s’inventaren els cromos de futbolistes. De dubtĆ³s gust estĆØtic, la seua companyia -entre la fe i l’esoterisme- ja no forma part de la nostra actualitat.
Foto CARMEN de Cabanes [La Sagrada FamĆlia a La Placeta] 1961. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Clotilde Tena Edo
1941. Sinforosa y les seues filles. Fons familiar Sinforosa Monfort Safont
Des de 1906, sant joan de la provessĆ³, sant joan de juny, sant joan d’agost i la provessĆ³ d’El Puerto que mos passe prop. Al calendari de Sinforosa el camĆ des del mas de La Torre Mosquit per visitar a Sant Joanet li venia marcat de naixement: eren veĆÆns.
En plena posguerra, quan tenia trenta-cinc anys es va retratar en les seues filles majors davant d’un aviĆ³ fet de llenƧol, per sant joan d’agost.
La seua descendĆØncia ha dibuixat altres camins cap al mas de Monfort, cap al mas dels Arcs i cap al poble perĆ² -com el camĆ de La Torre- tots van a sant joan de la provessĆ³, sant joan de juny i sant joan gloriĆ³s.
Arxiu de Vistabella del Maestrat 