
[Quan només fumaven els hòmens] c.1942 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Amparo i Benito Gonzalo Escrig
Als anys quaranta a Vistabella el paisatge de la postguerra s’amagava darrere d’un jardí impossible pintat sobre un llenç i les parelles de nòvios se posaven la millor roba els diumenges per a festejar, mentre passejaven o anaven a ballar, limitats a converses de paraules perquè tocar-se era pecat.
Ells podien mirar el món de front, en una mà a la butxaca i una cigarreta a l’altra, com feien els actors a les pel·lícules de cine que havia vist el fotògraf. I portaven les boines al cap en un equilibri arriscat dels que saben que tenen tota la vida per davant.
Elles havien de mirar el món de costat, en discreció, i volien lluir pentinats arrissats i vestits de colors i sandàlies blanques, però eren les encarregades de portar dol pels familiars morts, en vestits i calces negres a ple estiu.
Als anys quaranta a Vistabella només fumaven els hòmens.
SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com
Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT
Anna Moliner ens ha enviat un correu amb les identificacions dels noms: “L’home de l’esquerra mirant la foto es el tio Colau i la nuvia la tia Clara Rosa, els pares de Rosario la Rulla, l’altra parella el tio Benito, el del moli, i la dona, pares de Benito i Amparo.
La pareja de la mujer de negro es Nicolás García Folch y ella de apodo la Rulla
Gràcies, ja tenim identificats tots els integrants de la imatge, ho podeu comprovar en aquest enllaç: https://sedoneasaber.wordpress.com/2018/11/17/se-done-a-saber-novembre/
Semblaven molt més majors del que eren!
La veritat és que sí: les comparacions amb joves d’ara de vint anys són impossibles, la roba, les postures, les convencions socials, l’educació… tot resulta abismal. L’edat adulta, amb els anys, s’ha anat allargant cap amunt.