Hi ha llibres que parlen del territori on vivim. Perquè investiguen sabers a partir de l’observació, dels testimonis orals i dels arxius. O perquè relaten històries imaginades a partir de fets reals. Llegir ens ajuda a comprendre el nostre món.
Aquests llibres, de recent publicació, els podeu trobar a la biblioteca Joaquín Osset Merle de Vistabella del Maestrat, l’espai on els amics de BiblioXarxa de Penyagolosa celebrarem la festa del llibre amb una Hackató Bibliotecària el dia 23 d’abril, a partir de les 15:30 h: vos convidem a col·laborar, a fullejar aquestes novetats i a berenar.
LA LLIÇÓ DE LA PEDRA, és una autopublicació de l’arquitecta Ivana Ponsoda i Revert, que ens regala un recull dels seus coneixements sobre la tècnica de la pedra seca: com a tècnica constructiva, com a patrimoni i com a element del sector de la construcció.
Ivana Ponsoda fa anys que escolta les pedres, i en sap molt del seu equilibri i les seues bondats.
Aquesta joia de llibre arriba per a omplir un buit, tant teòric com pràctic, en la bibliografia sobre la pedra seca, perquè en aquest tema les innumerables construccions que defineixen el nostre paisatge no han sigut prioritat per a ningú fins fa molt poc. L’autora, a més de compartir la tècnica dotant-la d’especificacions professionals, i de determinar els seus beneficis mediambientals i de sostenibilitat, va més enllà i planteja l’actualitat d’aquesta pràctica amb exemples evidents.
Si penses que això de la pedra seca només és cosa de fer casetes, et recordem que implantar construccions de pedra en sec als llits dels barrancs és una mesura de regulació hídrica, redueix la velocitat de l’aigua i té una acció preventiva contra l’erosió.
Només algú que està sempre a peu de solsida, que elabora catàlegs de béns de pedra, i que defensa que l’ofici de paredar siga part de la formació professional, pot ser digna portaveu de la pedra, i en això Ivana Ponsoda n´és un referent.
INDIGNAS HIJAS DE SU PATRIA, és una investigació de les periodistes Marta Garcia Carbonell i Maria Palau Galdón, que rescata de l’oblit el Patronato de Protección de la Mujer al País Valencià, publicada per la Institució Alfons el Magnànim.
El Patronato de Protección de la Mujer va ser una institució de repressió contra les dones que va funcionar des de 1941 fins a 1985. Milers de dones jóvens d’entre 16 i 25 anys van ser tancades en convents i reformatoris regentats per monges, en un sistema de privació de llibertat paral·lel al penitenciari.
Si no n’has sentit parlar mai, com a mínim t’hauria de sorprendre i provocar-te preguntes. Només al País Valencià van funcionar 10 centres vinculats en 3 institucions maternals: tampoc no saps que a les jóvens embarassades els robaven els seus fills?
La documentació dels arxius explica com les denúncies de rectors, familiars i veïns internaven les xiques que no seguien el patró patriarcal del que ha de ser una dona: submisa, obedient i mare de família. El franquisme va custodiar i reeducar les dones considerades perilloses: en els convents eren maltractades i treballaven en benefici de les monges sense cobrar. Franco va morir el 1975: tampoc no et crida l’atenció que el Patronato va funcionar fins el 1985?
QUAN ELS ARBRES MARXEN, és un conte de Jesús Bernat Agut, il·lustrat per Rocio Carrasca. Publicat per Onada Edicions.
Diu el diccionari que una faula és una narració de fets meravellosos, que permet parlar a plantes i animals, amb la finalitat de fer comprendre algun ensenyament.
Aquesta faula del filòleg Jesús Bernat passeja bitxos i plantes pel nostre territori, perdó, per la visió que té del nostre paisatge Rocío Carrasca -alter ego de Rocío Moliner Monserrat-. Resulta que a casa nostra cada animal i cada arbre té un nom personalitzat, com cada font, cada mas i cada camí, al nivell de cada persona humana, perquè a Penyagolosa ens movem un munt d’éssers vius sobre un mar d’aquarel·les. Llegir-ho per veure-ho.
Com a bona faula porta afegida una proposta didàctica: per a entretenir-se i per a pensar.
LA CUCALA, és una novel·la d’Enric Roncero. Publicada per Onada Edicions.
Enric Roncero és de València i del Carbo, fotògraf i autor conegut de guies senderistes per a caminar per Penyagolosa, el seu coneixement i la seua estima per la terra són la base de la seua primera novel·la, una història construïda sobre les llegendes que ha replegat al llarg dels anys i en la qual els que van ser els penúltims masovers tenen un paper rellevant.
La cucala recrea un trosset del segle XX, mentre fa un homenatge al paisatge i a la nostra cultura de perifèria que, tant poques vegades, és el centre dels relats.
Feliç dia del llibre!
Fem safareig, d’Agnès Vidal i Vicedo (Edicions del Bullent) Un llibre entretingut que dóna veu a trenta dones que anaven a rentar als llavadors, un espai que era un veritable centre social on es podia xerrar de tot.
Arxiu de Vistabella del Maestrat 