Arxiu d'etiquetes: xiques de Santa Teresa

La Plaça

Foto CARMEN de Cabanes. 1971, Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Amparo, la catalana.

Foto CARMEN de Cabanes. Agost 1970. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Safont Gimeno.

En majúscula, la Plaça és la distància entre les dos portes principals de la muralla medieval de Vistabella del Maestrat: únic espai pla de tot el recinte, i per això centre on confluïen tots els empinats carrers, punt de trobada, via de pas, mercat.

Derruïdes les portes, li van créixer a cada extrem una plaça i una placeta, i les autoritats van degradar oficialment la Plaça a carrer Major, però en la memòria col·lectiva la Plaça s’ha mantingut al llarg de tot el segle XX.

Un altre poble emmurallat i costerut, com ara Morella, també té una via central plana que té forma de carrer i que anomenen la Plaça. Una herència singular que tampoc no estan disposats a perdre.

1956. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Salvador Tena

Tots els pobles tenen un carrer Major, però pocs tenen una Plaça medieval en forma de carrer: un lloc amb una càrrega simbòlica del patrimoni històric que hem heretat, un punt de referència comunal on s’han constituït les relacions socials i les d’identitat. La nostra Plaça és un magnífic topònim de més de set-cents anys. Quedem a la Plaça?

Foto CARMEN de Cabanes, 1974. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Enrique Barreda Peris.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT o cerqueu https://sedoneasaber.wordpress.com/

L’any dels comptadors d’aigua

Deixa un comentari

Foto Carmen de Cabanes. 21 setembre 1969. Fons familiar Maria i Cèlia Miralles Salvador. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

Quan es tancava la dècada dels seixanta del segle XX la carretera passava pel mig del poble, les xiques de Santa Teresa complien el ritual amb guants blancs i vestit negre, la pista cap a Sant Joan era de terra, l’enllumenat era mínim i tota la roba es llavava a mà.

Rentar la roba, als llavadors públics i als safareigs de casa, una feina necessària i molt dura que només realitzaven les dones. Encara que els hòmens de l’Ajuntament que prenien les decisions sobre les obres públiques en devien ser conscients perquè millorar la conducció de l’aigua a la Font de l’Ombria i condicionar els llavadors va suposar un gasto de 93.100 pessetes el mes de juny de 1969.

L’abastiment d’aigua a les cases era insuficient, a temporades es tallava el subministre i es donava aigua durant només unes hores que s’aprofitaven per a omplir cassoles, calderos i safareigs! per això amb una subvenció d’11.000 pessetes de la Diputació el mes de març es va ampliar la capacitat del pou que abastia el poble; ara bé, al mes de juliol ja es va constatar que havia sigut una ampliació insuficient: a més de seguir fent bandos per avisar dels talls d’aigua, el Ple de l’Ajuntament va decidir que per a frenar el consum i el malbaratament el millor seria posar un comptador a cada domicili.

L’any 1969 a Vistabella no existia la dutxa diària i la gent es rentava per parts, la roba de mudar només era per als diumenges i els dies de festa, i les mares repetien fartes mira de no embrutar-te.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Fira de Tots Sants 2021

Deixa un comentari

L’Arxiu Fotogràfic de Vistabella és un bé patrimonial que s’ha incorporat en les activitats culturals de la població. Per exemple, en les diferents edicions de la Fira de Tots Sants es fa una recreació d’imatges del fons fotogràfic: enguany han sigut protagonistes les xiques de Santa Teresa.

Les xiques del 1962 (Fons familiar Eva Maria Miralles Salvador) i la recreació de les xiques el 2021

La celebració del pas de les joves a l’edat adulta anava de la mà de l’església, i es va potenciar durant tota la dictadura un model de dona únic i uniforme: la futura mare de família que no tenia dret a obrir-se un compte corrent al banc per a gestionar la seua hipotètica independència econòmica. La darrera festa de les xiques de Santa Teresa es va fer l’any 1974.

Foto Carmen de Cabanes. Fons familiar Cirila Arnau Miralles 18/09/1960

La recreació estètica d’una festa obsoleta del segle XX, que acompanya l’exposició fotogràfica La Memòria dels Carrers, ens recorda els avenços que hem conseguit, i ens permet d’una manera lúdica reforçar la importància de guanyar drets socials, jurídics i personals. Sobretot de les dones. Sobretot al món rural.

Per si voleu recordar les anteriors edicions de la Fira de Tots Sants:

Fira tradicional de bestiar a Tots Sants de Vistabella del Maestrat

Fira de Tots Sants de 2018: L’Arxiu fotogràfic ix al carrer

Fira de Tots Sants de 2019: La memòria dels carrers de Vistabella

D’on eren els Carruan’s?

3 Respostes

Foto CARMEN de Cabanes 21/09/1969 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Maria i Cèlia Miralles Salvador

L’any 1969 les xiques de la festa de Santa Teresa convidaven a ballar: havien contractat el conjunt que cantava els èxits de la ràdio, el dels germans Bellmunt Tena, els Carruan’s.

Com aplegaven poques coses de fora l’espectacle començava en l’arribada de la camioneta al Dau, no faltava ningú, ueles que es portaven la cadireta, mares en devantal i pares en boina, xiquets i xiquetes, rogles de xics jóvens en pantalons molt estrets i alguna xica valenta en minifalda.

Després, els mateixos músics muntaven els seus instruments i algun micro en altaveu. No hi havia tècnics, ni focus de colors, ni il·luminació especial. En un poble de canyissos a les portes, on es venia el tabac a la sastreria, poder escoltar en directe Cuéntame de Fórmula V era un magnífic regal que tots sabien valorar.

Els Carruan’s no venien de molt lluny, per a ser exactes eren d’Albocàsser, però portaven la màgia i la felicitat de la música en directe, i per a Vistabella era com si acabaren d’arribar d’un altre planeta.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ

La fonda de la tia Ester

1 Resposta

Al segle XX la fonda era un dels casalicis grans del Dau, a primera línia davant l’església, i això volia dir davant de tot. En uns temps quan les celebracions socials tenien -com a mínim- una missa, el Dau era l’àgora que ho concentrava tot i oferia l’únic lloc per acollir el que venia de fora.

La fonda de la tia Ester va donar allotjament als músics de les orquestres de les festes i als dolçainers, als secretaris de l’ajuntament, a la retratista, a treballadors esporàdics i a la gent de pas ocasional quan no hi havia cotxes privats i encara no existia el turisme rural. I també era el final del trajecte de l’autobús: el seu garatge.

El cotxe de línia, que en altres llocs es coneix com a servei d’autobús, no es quedava com ara a l’entrada del poble, sinó que feia cada dia una entrada triomfal per l’avinguda Ramon Salvador perseguit per colles de xiquets corrents, i parava davant del pedrís ple de gent expectant. A més de persones descarregava el correu, medicines, encàrrecs i notícies.

Quan esperar el cotxe de línia era una activitat social, la fonda de la tia Ester Vidal Prats obria les grans portes de la seua cotxera a les sis de la vesprada i donava hostatge a l’autobús i als visitants.

Foto CARMEN de Cabanes [La fonda de la tia Ester] 16/09/1963. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Consuelo Alcón Garcia

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Adéu a les xiques de Santa Teresa

1 Resposta

Els anys setanta van posar colors a les fotografies, que sempre havien sigut en blanc i negre: els darrers temps de la dictadura es van abandonar alguns rituals que ja no tenien sentit, com la festa de les xiques fadrines de Santa Teresa i la festa de les dones casades del Cor de Jesús.

L’última edició de les xiques vestides de negre, arreglades només per anar a missa, es va fer el 1974. Els quintos, mudats en pantalons de camal ample i corbates de mides poc discretes posaven el contrapunt alegre a la festa de la joventut, passejant botelles de beguda i en companyia de la seua rondalla.

[Adéu a les xiques de Santa Teresa] c.1974. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Clotilde Tena Edo.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ

Les pedres del carrer d’El mur

1 Resposta

Les xiques de Santa Teresa feien la ronda pel poble el 15 de setembre de 1963. Les acompanyaven les cosines menudes, i eixia la gent de les cases a vore quin vestit era el millor. Fadrines, amb guants blancs i de negre rigorós, coronades per “mantilla y peineta”: una mantellina de blonda negra damunt d’una teja.

Tot un ritus d’iniciació, que les feia ja casadores, un protocol controlat i promocionat des de l’església: l’uniforme era una còpia de les acompanyants de les processons de Setmana Santa.

Dones sense drets: ni socials, ni jurídics ni personals. Dones sense poder però valentes que, dalt d’uns talons d’agulla finets, eren capaces de caminar amb correcció per la costereta del carrer d’El Mur plena de pedres.

FOTO CARMEN DE CABANES 15/09/1963 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Tonica Moliner Safont.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ