Arxiu d'etiquetes: fosses

XVI Jornades de Memòria Històrica

Les activitats preparades per a celebrar les XVI Jornades de Memòria Històrica de Vistabella del Maestrat ocuparan part del calendari dels mesos de juliol i agost: el cap de setmana del 19 i 20 i de juliol, i el 15 d’agost hi haurĆ  conferĆØncies, obres de teatre, presentacions de llibres, i una exposició. TambĆ© es podrĆ  vore el documental “La Veu de les Muntanyes”. I des del 15 fins el 24 d’agost l’associació Arqueoantro continuarĆ  les feines d’exhumació a les fosses del mas del Collet i del tossal de l’AlbagĆ©s.

Enguany, la continuïtat dels treballs per a dignificar les restes humanes abandonades a les fosses és possible gràcies al finançament de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), i del Ministerio de Política Territorial y Memoria DemocrÔtica.

Com cada campanya realitzada pels professionals d’Arqueoantro s’ofereix, a les persones interessades, tant la participació en els treballs de camp com la visita comentada a peu de fossa, aquesta segona opció per a gent de qualsevol edat. Les persones que ho vulguen poden contactar amb l’Ajuntament al telĆØfon: 964 389 007

Les Jornades estan organitzades pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló -GRMHC– i l’Ajuntament de Vistabella del Maestrat, en colĀ·laboració amb el Centre d’Estudis de Penyagolosa.

Gil Pons Solsona, sumarĆ­ssim 2083

Gil PonsĀ  Solsona va nĆ ixer l’any 1915 al mas de Garrido de Vistabella del Maestrat, i va ser afusellat a Castelló el setembre de 1939. Tenia 23 anys. Condemnat per un Consell de Guerra sense cap garantia jurĆ­dica, el seu cos va parar a una fossa, sense cap indicació. 77 anys mĆ©s tard els estudis duts a terme pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló -GRMHC– el van identificar com una de les 530 vĆ­ctimes de la repressió franquista soterrades al cementeri civil de Castelló. 83 anys desprĆ©s del seu afusellament l’associació ArqueoAntro ha pogut exhumar el seu cos. Esta Ć©s la seua història, que forma part de la nostra Memòria.

El sumarĆ­ssim de Gil Pons Solsona: 2083-C

Durant la dictadura de Franco es va aplicar la JustĆ­cia Militar a la població civil: els procediments judicials militars, coneguts popularment com sumarĆ­ssims, eren l’única forma de justĆ­cia que es va aplicar just acabada la guerra, i van ser un dels majors instruments per articular la repressió. S’iniciaven per una denĆŗncia o per una actuació d’ofici de les forces policials. Al sumarĆ­ssim de Gil l’acusació parteix d’una denĆŗncia de l’escrivent de l’Ajuntament, la signen la parella de la GuĆ rdia Civil, el jefe de la Falange, l’alcalde i dos veĆÆns: no s’havia de provar que l’acusació fora veritat, i tampoc no hi havia investigació. Per això els sumarĆ­ssims s’han de llegir amb prevencions, i no de manera literal.

Gil Pons manifesta estar d’acord en totes les acusacions i les signa. Respecte d’això Juan Luis Porcar, investigador del GRMHC, ens matissa: ā€œLa instrucció del  procediment era inquisitiva i sota el rĆØgim de secret, sense cap intervenció del defensor, i les diligĆØncies es feien amb l’auxili exclusiu de les forces de seguretat. A mĆ©s, la instrucció solia anar acompanyada de tortures que desencadenaven declaracions forƧades per part dels inculpats, atesa la seua situació desesperada. Resultaven innegables la parcialitat i la belĀ·ligerĆ ncia dels informes de les autoritatsā€. 

El van empresonar el 18 d’abril de 1939, i en nomĆ©s 5 mesos ja l’havien afusellat: li van fer un Consell de Guerra d’urgĆØncia, va ser tractat com un enemic i no com un ciutadĆ , sense jutges imparcials i sense possible defensa. Una revenja ideològica i polĆ­tica que va demanar la pena de mort. 

TambĆ© consta al sumarĆ­ssim ā€œel enteradoā€: un document que detalla que el mateix general Franco confirmava que n’estava informat. 

La deshumanització de les víctimes

La revenja de la dictadura mĆ©s enllĆ  de la mort va deixar Gil baix terra sense lĆ pida i sense nom. I fora del nostre poble. Els familiars de les vĆ­ctimes encara busquen els seus morts al segle XXI, recolzats en unes tĆ­mides i frĆ gils lleis de Memòria fan la feina que hauria d’haver fet l’estat des de 1975, però qui busca els qui no van deixar descendĆØncia? Gil Pons tenia nòvia quan va ser assassinat, però no va deixar cap fill que el poguera recordar i buscar. Doblement oblidat, la seua identificació serĆ  resultat de la perseveranƧa de moltes persones anònimes.

Un poc de justĆ­cia molt tard

Quan l’any 2016 el GRMHC va posar el nom de Gil Pons Solsona en una placa del memorial al cementeri es va comenƧar a reconĆØixer la injustĆ­cia de la seua mort. Ell Ć©s un dels set veĆÆns de Vistabella que, afusellats pel franquisme, es van soterrar al cementeri de Castelló, i els seus noms van quedar restringits al silenci de la intimitat familiar: BartolomĆ© Safont ClĆØrig, Rodrigo Tena Allepuz, Gil Pons Solsona, Benigno Miravet Escrig, Bernardino Allepuz Alcón, Francisco Peris Escrig i Ramón Escrig Escrig. VeĆÆns de diverses edats i diferents condicions familiars, van ser usats com a exemple i escarment contra el pensament dissident; en una perversió de la història els defensors de la legalitat vigent van ser considerats criminals.

L’any 2018 el GRMHC va iniciar les campanyes d’exhumacions de vĆ­ctimes de la repressió franquista al cementeri de Castelló. Elaborar un estudi històric ben documentat i arreplegar demandes dels familiars ha suposat un feina d’anys: les demandes dels familiars -juntament en altres condicionants tĆØcnics arqueològics- són determinants per a seleccionar les fosses o rases a exhumar en cadascuna de les campanyes, per això cal localitzar els parents. Les lĆ pides del cementeri i les esqueles del periòdic MediterrĆ”neo van proporcionar informació valuosa per rastrejar la lĆ­nia familiar i poder trobar un net d’un germĆ  de Gil.

Finalment l’exhumació de Gil Pons va ser realitzada per l’associació cientĆ­fica ArqueoAntro durant el mes d’octubre, dins la campanya iniciada el setembre 2022 amb subvencions de l’Ajuntament i la Diputació de Castelló. Les seues restes van ser desenterrades juntament amb les de Salvador Esteve Balaguer de Borriol, Wenceslao Ferrer Tur de la Vall d’Uixó  i Santiago OrtĆ­ Folch d’Ares del Maestrat.

Ara caldrĆ  esperar un temps durant el qual es realitzaran els estudis antropològics i genĆØtics necessaris per a la definitiva identificació per ADN, cosa que no sempre s’aconsegueix.

A Espanya no s’ha jutjat mai la dictadura franquista, per tant l’estat no ha anulĀ·lat el sumarĆ­ssim 2083-C contra Gil Pons, ni cap representant del mateix ha demanat perdó per un Consell de Guerra ilĀ·legal que li va costar la vida, ni per soterrar-lo de manera inhumana. L’Argentina va ser el primer paĆ­s del món on el poder civil va jutjar i condemnar els responsables de la dictadura: el fiscal Julio Strassera va argumentar que els crims d’estat nomĆ©s queden impunes quan la consciĆØncia moral d’un paĆ­s ha caigut als nivells mĆ©s baixos.

Nadie puede aceptar que el secuestro, la tortura o el asesinato sean hechos polĆ­ticos o contingencias del combate. El sadismo no es una ideologĆ­a polĆ­tica ni una estrategia bĆ©lica, sino una perversión moral. 

Fiscal argentĆ­ Julio Strassera (1933-2015)

Drets humans al mas del Collet

Imagina que et maten al mas del Collet. I que passen vuitanta anys sense que ni la llei ni ningĆŗ feren cap cas de tu.

La llei valenciana 14/2017, del 10 de novembre diu que “es pretĆ©n complir amb les obligacions que tĆ© la Generalitat Valenciana en les vĆ­ctimes de la guerra civil i el franquisme, i tambĆ© en els seus familiars” i que això ā€œimplica l’obligació de les institucions pĆŗbliques d’investigar per a promoure la clarificació del que va passar en relació a la violació dels drets humansā€. 

La recerca de testimonis orals confirma que una brigada de l’Ajuntament de Vistabella va tapar en terra en una fossa del mas del Collet sis soldats afusellats allĆ­ mateix, però no van escriure els seus noms. I aixina els van matar dos vegades perquĆØ el seu rastre va desaparĆØixer com si no foren ningĆŗ ni tingueren cap dret.

Els articles 12, 13 i 14 de la llei espanyola 52/2007, de 26 de desembre descriuen els protocols per a localitzar i identificar les vĆ­ctimes, i segons la llei la Generalitat estĆ   ā€œā€¦obligada a realitzar les actuacions necessĆ ries, conforme als protocols aprovats, per a recuperar i identificar les restes de vĆ­ctimes desaparegudes i per a elaborar mapes de localització de restes, (…)ā€

Imagina que et maten al mas del Collet. I que finalment unes lleis lentes permeten que te busquem i te trobem: vuitanta-tres anys tard els drets humans arriben al mas del Collet

MĆ©s informació al web del Centre d’Estudis de Penyagolosa

Del Rif a Vistabella

La intervención en la guerra civil española de mercenarios y tropas regulares marroquíes, que masivamente cruzaron el Estrecho de Gibraltar con el apoyo aéreo de Italia y Alemania, fue un factor decisivo para que Franco ganara la guerra. El número total de estos efectivos nunca se ha llegado a conocer con exactitud, si bien la mayoría de las fuentes coinciden en señalar que fueron entre 70.000 y 100.000 los hombres de entre quince y cincuenta años que cruzaron a la península.

Apenas consolidada la sublevación se crearon cuatro tabores de Fuerzas Regulares Indígenas y de la Mehala, y durante la primera quincena de octubre de 1936 se sumaron diez nuevos tabores procedentes del ejército marroquí. El Tabor era la forma organizativa en la que estaban estructurados los grupos de Regulares creados por España con personal indígena en los territorios ocupados a Marruecos, la Mehala era el nombre que recibía el ejército regular marroquí. El primer Tabor se creó en 1911 y estaba formado por cuatro compañías de infantería y un escuadrón de caballería.

La inmensa mayoría de los marroquíes que apoyaron a Franco, ya fueran voluntarios o encuadrados dentro de las unidades de Regulares, procedían de zonas muy deprimidas, especialmente del Rif, y lo hicieron por motivos económicos mÔs que ideológicos, aunque se les intentó inculcar la idea de que iban a pelear en una guerra santa. Resultaba muy atractiva la oferta de una paga de 180 ptas, una lata de aceite y cuatro kilos de azúcar que recibirían cada mes, con esto podían ayudar a sus familias a sobrellevar la miseria.

Una vez trasladados a la península, Franco no dudó en utilizar las tropas africanas como carne de cañón y arma psicológica. La entrada en las poblaciones a sangre y fuego, las matanzas de civiles, las torturas y violaciones, no hubieran podido llevarse a cabo sin la complicidad de los mandos. AdemÔs el robo y el botín eran normalmente tolerados para tener contenta a la tropa, aunque hubo casos en los que se castigó a los culpables de estos delitos, como ocurrió en el caso del mas del Pinaret que comentaré mÔs adelante.

Al finalizar la guerra los marroquíes fueron rÔpidamente repatriados a su país, solo se quedaron los que fueron enrolados en la Guardia Mora de Franco, y un número reducido que continuó actuando con algunas unidades del ejército, en la persecución de los guerrilleros antifranquistas hasta los años 50. Los excombatientes estuvieron cobrando durante muchos años una mínima paga, en 2005 aún quedaban 4.800 pensionistas entre titulares y viudas.

Ofici de l’Alcalde Ramón Miralles Monfort que informa el Governador civil sobre el soterrament de soldats marroquins. 1940-10-09. Vistabella del Maestrat. Arxiu Històric Provincial de Castelló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El nĆŗmero de marroquĆ­es muertos en la guerra espaƱola se calcula en unos 20.000, de estos solo unos pocos fueron enterrados en cementerios (en nuestra provincia Ćŗnicamente en El Toro y Castelló), la mayorĆ­a quedaron en los campos de batalla. Cuando ya habĆ­a pasado el frente, al encargado del cementerio ayudado por otros hombres, se le ordenaba la inhumación de los cadĆ”veres encontrados dentro de cada municipio. En 1940, parece que con la intención de proporcionar un lugar de entierro adecuado a los musulmanes, los gobernadores civiles enviaron una circular a los alcaldes de los municipios por los que habĆ­a pasado el frente de guerra, preguntando por el nĆŗmero de marroquĆ­es enterrados en cada pueblo. En octubre del mismo aƱo el gobernador civil de Castelló ya habĆ­a recibido la información requerida, y elaboró un listado en el que se indica un total de 202 marroquĆ­es enterrados en la provincia, de los cuales cuatro fueron enterrados en Vistabella, aunque probablemente el nĆŗmero real sea mayor, tenemos referencias de al menos cinco. En la relación de los 37 fallecidos en el hospital de campaƱa que las tropas rebeldes montaron en la casa de Polo al ocupar el pueblo, figura como fallecido el 18 de junio de 1938, un soldado con el nĆŗmero 4938 perteneciente al ā€œ7Āŗ Tabor Mehal del Rifā€, con toda seguridad marroquĆ­. Los cuerpos de los fallecidos en el hospital fueron enterrados en una fosa comĆŗn en el cementerio de la localidad. Este es el Ćŗnico caso documentado, el resto lo conocemos por testimonios de los vecinos.

Las tropas del 1er Tabor de TetuÔn tomaron la Serra de la Batalla el 2 de junio de 1938, la 2a compañía del Tabor continuó avanzando hasta cruzar el Pla Amunt y desalojar las posiciones republicanas al sur de Vistabella, ocasionando mÔs de sesenta muertos. Pasaron por el mas  dels Arcs donde ejecutaron a dos desertores republicanos que intentaron entregarse, y pernoctaron esa noche a pocos metros de la masada. Al día siguiente llegaron hasta el mas del Collet donde fueron recibidos con un contraataque que ocasionó otro muerto entre los marroquíes, este según parece fue enterrado en las proximidades de la masía. La respuesta a este contraataque de los republicanos fue la ejecución de 12 guardias de asalto capturados en las posiciones del mas del Collet y enterrados en dos fosas comunes, una de ellas perfectamente localizada. Esa misma noche, mientras las tropas del 1er Tabor de TetuÔn pernoctaban ya en Vistabella, dos soldados marroquíes intentaron asaltar la vivienda del mas del Pinaret, desde dentro los masoveros atrancando la puerta lograron impedir el asalto, y los soldados efectuaron varios disparos sobre la misma antes de retirarse. Estos dos marroquíes fueron fusilados al día siguiente por orden de los mandos franquistas y les enterraron en el exterior del cementerio por ser musulmanes, es el único caso conocido en la zona en el que se castigó este tipo de fechoría.

El Ćŗltimo caso lo conocemos gracias al testimonio de Ɓngel Tena Monferrer entonces vecino de Vistabella, afirma conocer el lugar exacto donde enterraron a otro marroquĆ­, la fosa estarĆ­a ubicada en el Pla Amunt a la altura del mas de l’Alberta, cerca de la pista que cruza la rambla.

Fuentes:
GonzƔlez Garcƭa, Clemente. Entre PeƱagolosa y EspadƔn. Secretos de un campo de batalla. Editorial de Tinta, S.L. 2014.

En lĆ­nea:
Lamraoui, Mohamed. La participación Ôrabe en la Guerra Civil española. Trabajo fin de mÔster.

Barbuello, TomÔs. (13 de marzo de 2018).  Los moros en la cruzada de Franco. El País.

Boughaleb, El Attar. (17 de agosto de 2018). Los marroquĆ­es en la Guerra Civil. El PaĆ­s.

Tur, Francesc. (15 de septiembre de 2018). Los moros de Franco. Ser Histórico. Portal de Historia.

Madariaga, Maria Rosa. Los moros que trajo Franco. Alianza Editorial. Madrid, 2015

Porcar, Juan Luis. Soldats morts a l’Hospital Militar de Vistabella i soterrats al cementeri de la localitat. En: Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica

Ródenas, Queta. Soldados marroquíes enterrados en la ciudad de Castellón y provincia durante la guerra civil. En: Aula Militar Bermúdez de Castro

IX Jornadas de Memoria Histórica de Vistabella

Los días 11, 12 i 18 de agosto se celebraran la IX Jornadas de Memoria Histórica de Vistabella del Maestrat.

La Batalla de Levante, de la que este año se cumple el 80 aniversario, y la guerrilla antifranquista serÔn los temas principales que se tratarÔn en las jornadas de este año; ademÔs se presentarÔ el primer mapa de fosas de la provincia de Castelló, y haremos dos recorridos, uno urbano explicando algunos episodios de la II República y la guerra civil, y otro visitando las trincheras de la Serra de la Batalla.

Os esperamos. Salud y memoria.

Primer mapa de fosas: 7 en Vistabella

El pasado 6 de febrero se presentó en la Casa dels Caragols de Castellón el primer mapa de fosas de la provincia de Castellón, y en el mismo se han catalogado 7 fosas existentes en el término municipal de Vistabella del Maestrat, ubicadas en diferentes localizaciones geogrÔficas:

1. Cementerio municipal

2. Mas del Collet

3. Mas de Marimon

4. Mas dels Arcs.

TambiƩn tenemos localizadas las dos del Mas del Garcƭo. Y sabemos de la existencia de mƔs enterramientos en nuestro municipio, como por ejemplo en la Serra de la Batalla, en el Pla Amunt, o los aledaƱos del cementerio, aunque faltan por localizar los lugares exactos.

El objectivo de este programa se debe a que la […] recuperació dels restes de les vĆ­ctimes de la Guerra Civil Espanyola, tant militars com població civil i dels repressaliats del franquisme, suposa una acció terapĆØutica per a les famĆ­lies i un exemple pedagògic de convivĆØncia i de qualitatĀ  democrĆ tica per a la nostra societat, amb tot el que comporta comĀ a referent de respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals.Ā […]

La publicación ha sido posible gracias a la colaboración del Grup per la Recerca de la Memòria Histórica de Castelló y el Grupo para la Recuperación de la Memoria Histórica de Valencia, ambos con cerca de quince aƱos de trayectoria, y de la Asociación CientĆ­fica ArqueoAntro, un equipo tĆ©cnico especializado en ArqueologĆ­a y AntropologĆ­a Forense. Los tres grupos participantes trabajan para […]Ā  transmetre a la societat que tancar el dol mitjanƧant l’homenatge i el record Ć©s una necessitat ritual de la nostra cultura, una forma de sensibilitzar a la ciudatania davant el terror, la mort i l’oblit, davant el nostre recent passat silenciat. […]

Agradeceremos toda información relativa a los posibles enterramientos en Vistabella para poder incorporarlos al Mapa de fosas.