Va ser el primer forn d’iniciativa privada que es va construir a Vistabella del Maestrat, i va donar servei públic durant la segona part del segle XX: es conserva al número 6 del carrer Roser.

Al segle XXI l’Ajuntament de Vistabella encara és propietari d’un forn, una herència col·lectiva que en segles anteriors va permetre a les famílies fer-se el pa: el forn comunal del poble ha posat nom als dos carrers on ha donat servei fins que, a finals dels anys 50 del segle XX, Eduardo Tena Edo -fill del tio Álvaro- va construir el forn del carrer Roser, que va conviure en el Forn de Dalt -el forn comunal des de 1933-. Per a construir-lo van vindre un paleta i un manobrer des de Cabanes.

Al final va resultar que no tenia molta afició a pastar i coure, i uns anys després va decidir llogar-lo a Ramon Salvador Moliner, fill major del tio Martín el fuster, que va tornar de Villahermosa on vivia per a fer-se càrrec del negoci. Però qui va acabar donant-li nom al forn va ser el tio Amadeo que el va encendre cada dia, i va palejar a la seua boca, durant quasi trenta anys.

L’any 1967 Amadeo Escrig Escrig i Domitila Safont Peris -que vivien al mas de Celades- li van comprar el forn a Eduardo, fill d’Àlvaro, i no van fer mai vacances; amb l’ajuda de les filles oferien el mateix servei que el forn comunal: atendre tots els matins les dones que venien a pastar, coure el pa, els dolços i el menjar del veïnat, i també vendre el pa i les pastes que ells elaboraven a diari; la rebosteria industrial encara no havia arribat al poble.

La llarga pala del forn del carrer Roser es movia a un pam de terra -la boca del forn està més avall que la sala de pastar- i això obligava el forner a avisar les dones que treballaven afaenades: esquivar i saltar la pala era l’anècdota del dia que es coïa el pa. Deien d’Amadeo que tenia punteria i bona mà, perquè les seues fogasses no se besaven mai.

El forn de llenya del tio Amadeo va tancar l’any 1994. I és una magnífica joia patrimonial del nostre poble.