Als seixanta, la font de Baix i la font de l’Ombria eren els dos llavadors públics als afores del casc urbà de Vistabella; aixina que desplaçar-se a dos quilòmetres fins el llavador de l’Alforí era una excursió divertida per a un grup de xiques i necessitava una excusa: rentar les estovalles dels altars de l’església per a la festivitat de Santa Teresa.

L’any 1962 un safareig públic era un espai de llibertat: deixava a dones i xiquetes ser les ames de les converses i els riures, sense esperar el permís del pare o el marit. No eren ames de res més: la llei no les autoritzava a obrir-se un compte al banc, no era ben vist que entraren sense companyia a les tavernes ni als cafès, i no podien decidir tindre carnet de conduir.

La reforma de les lleis, des de 1975, ha anat concedint en compta-gotes els mateixos drets a les dones que a les altres persones humanes: només des de 1981 tenen la pàtria potestat sobre els seus fills i poden tindre passaport.

Les lleis atorguen el poder de decidir: als hòmens des de fa molts anys, a les dones des d’ahir.

En defensa de la igualtat de drets, com cada 8 de març, retem homenatge a les dones de carrasca del territori de Penyagolosa.

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Els nostres articles sobre el 8 de març, dia de la DONA:

Pels sabers de les nostres ueles

Clara Folch Safont, 103 anys de carrasca

Dones rurals d'ahir i de hui

L'antroponímia de les dones

Dones de carrasca

Pels drets de les dones