Arxiu d'etiquetes: arxiu

HISTORIA Y DOCUMENTOS DEL AERƓDROMO REPUBLICANOĀ  DE VISTABELLA DEL MAESTRAT

Antonio Giner

Descargar artĆ­culo en pdf

El aeródromo de Vistabella se empezó a construir el 27 de julio de 1937 para apoyar la ofensiva del EjĆ©rcito Popular en el frente de Aragón, pertenecĆ­a al Sector 3Āŗ de la  4ĀŖ Región Militar y se utilizó como campo de aviación auxiliar del aeródromo de VilafamĆ©s. El Consejo Municipal recibió una orden remitida por la Jefatura de Obras de la SubsecretarĆ­a del Aire fechada el 25 de julio (reg. entrada 259), indicando la fecha de inicio de las obras, el nĆŗmero de obreros necesarios y salario y duración de la jornada de trabajo, todo conforme con la reglamentación que la II RepĆŗblica implantó para mejorar las condiciones laborales de los trabajadores.

[…]  Por tener que realizar trabajos urgentes de guerra en el tĆ©rmino municipal de esa Villa, manifiesto a esa AlcaldĆ­a la necesidad de que coopere en los trabajos con al menos 250 hombres, al mismo tiempo hago presente que estos disfrutarĆ”n de un jornal de 10 Pts siendo la jornada laboral de ocho horas diarias efectivas en el Campo, debiendo organizar los sindicatos de ese Ayuntamiento grupos de veinticinco hombres con un responsable cada grupo, y traer legón y azada cada individuo para el trabajo que se le ordene.

   Dicho personal deberĆ” hallarse en el Campo donde se realizan los trabajos el próximo martes dĆ­a 27 a las siete de la maƱana en donde recibirĆ”n instrucciones. Lo que comunico a Vd. para su conocimiento y exacto cumplimiento. Salud y RepĆŗblica. […]

Las obras comenzaron en la fecha indicada, y se llegó a emplear prÔcticamente a la totalidad de la mano de obra disponible en Vistabella en aquellos momentos, el tiempo de construcción de las dos pistas, una de 1.230 m x 300 y otra de 1.090 m x 200, no llegó a los dos meses. Todos los terrenos comprendidos dentro del perímetro del aeródromo, unos 352 jornales según la relación que incluyo mÔs adelante, fueron incautados a sus propietarios. También se incautaron dos masías que fueron utilizadas como almacenes y talleres

 […] a 50 m. al N. del Campo se ha preparado la casa ā€œMas de Tófolā€. Al O.E. del Campo se ha preparado la casa ā€œMas de Planillarā€ […]

Pocos días después de iniciarse los trabajos, el Mayor de Aviación Militar del aeródromo de Vilafamés, José Bordons, en un escrito de fecha 2 de agosto (reg. entrada 265), ordenó el desalojo de la Casa de Polo para habilitarla como alojamiento para tropa y oficiales.

[…] Teniendo necesidad de preparar alojamiento para oficialidad y tropa de fuerzas del Aire, procederĆ” vd a que a la mayor brevedad posible quede desalojado el local situado en la calle Ferrer y Guardia denominado Casa Polo, para proceder a realizar urgentemente las obras oportunas […]

   Ese mismo dĆ­a el Consejo Municipal remitió la orden a la C.N.T. local, que habĆ­a requisado dicho edificio, comunicando el desalojo:

[…] Lo que en cumplimiento de lo interesado, le participo al objeto de su desalojamiento dentro del plazo de tres dĆ­as, esperando la contestación inmediatamente de recibir la presente comunicación. […]

   La Casa de Polo fue desalojada y se realizaron obras para acondicionarla  […] para unas 80 camas, con comedor, despensa, cocina económica de 50 plazas, agua y luz. Se han instalado dos bombas para elevación del agua, un depósito de mil litros, 6 lavabos, 3 waters y 3 duchas. Cochera para 4 coches […]

   SegĆŗn consta en la documentación relativa al aeródromo, ademĆ”s de la Casa de Polo, los mandos militares y los pilotos disponĆ­an de otras dos casas en el pueblo.

   De nuevo, el 4 de agosto (reg. entrada, 270) se vuelven a recibir instrucciones, esta vez a travĆ©s de un telegrama remitido por el Gobernador Civil de Castelló (reg.entrada 270) pidiendo mĆ”s camas y mĆ”s trabajadores para el aeródromo en construcción:

[…] SĆ­rvase facilitar las ocho camas que necesitan los elementos militares del Campo de Aviación en construcción asĆ­ como, deberĆ” reclutar el mayor nĆŗmero de obreros para trabajar dicha construcción […]

   Para alojar a los soldados se construyeron varias casetas cerca de las pistas del aeródromo:

[…] Una caseta de madera de 6’05 x 5’17 m. capaz para ocho camas y terraza de 6’05 x 4’00 m. Una caseta de madera de 4’85x 3’00 m. capaz para cuatro camas y terraza de 3’00 x 3’00.

Con fecha 8 de octubre se empieza la construcción de una caseta de 7’50 x 11’00 m. […]

   SegĆŗn varios testimonios en el campo de aviación llegaron a trabajar unos setecientos hombres, a los vecinos de Vistabella se sumaron trabajadores de otros pueblos cercanos, incluso de L’Alcora, atraĆ­dos por lo que entonces consideraban un buen salario y unas dignas condiciones laborales. Los refugiados varones mayores de catorce aƱos que residĆ­an en Vistabella en aquel momento, tambiĆ©n fueron reclutados. El 13 de agosto, de nuevo el Gobernador Civil remitió otro telegrama (reg. Entrada 283) anunciando su visita a Vistabella:

[…] AgradecerĆ© a V. muy vivamente que por el Ayuntamiento y vecindario se den toda clase de facilidades y se tengan las mĆ”s significativas atenciones con los camaradas que estĆ”n desplazados en ese tĆ©rmino para trabajar en las obra del Campo de Aviación. Del buen criterio de V. y del ejemplar comportamiento de sus colegas administrativos no cabe otra cosa que esperar que asĆ­ lo hagan adivinando el interĆ©s de las obras y la precisión de quienes las efectĆŗan queden contentos de su estancia.

   Yo irĆ© personalmente en visita a ese tĆ©rmino deseando llegar y que todo estĆ© resuelto. Salud. [… ]

    Las obras continuaron prĆ”cticamente durante todo el tiempo que permaneció operativo el aeródromo, se levantó el pabellón de mando donde pernoctaban los oficiales de servicio, un aljibe con capacidad para 7 m³ , y una caseta para guardia de 3 m. de altura a 200 m. al S.E. del campo de aterrizaje. TambiĆ©n se instaló un telĆ©fono conectado con el aeródromo de VilafamĆ©s, las autoridades municipales despuĆ©s que el ejĆ©rcito franquista tomara Vistabella, intentaron que permaneciera en uso ya que era el Ćŗnico telĆ©fono existente en el pueblo en aquellas fechas.

[…] El 24 de julio de 1938 la corporación municipal acuerda por unanimidad se nombre una comisión para ir a Castellón y gestionar asuntos sobre el telĆ©fono del campo de aviación para que quede a favor del municipio y solicitarlo de quien corresponda […] (Actas municipales, tomo 19)

    El 25 de septiembre comenzaron las obras del primero de los tres refugios de que disponĆ­a el aeródromo, esta construcción aledaƱa al pabellón de mando aĆŗn se conserva en buen estado, estĆ” declarado Bien de Relevancia Local e inventariado como Monumento de InterĆ©s Local con nivel de protección integral dentro del RĆ©gimen General de Intervenciones, aunque esto no le salva del estado de abandono en el que se encuentra el conjunto histórico formado por el pabellón, refugio y cisterna. Los otros dos refugios no se llegaron a terminar, de estos, el mĆ”s completo se encuentra a unos 50 metros al sur del Mas de Tófol, y el otro toca la carretera  a unos 100 metros de L’Escola del Camp en dirección norte.

   El 13 de octubre el Consejo Municipal comunicó al maderista Alejandro Tena Salvador, la autorización remitida por la Jefatura de Montes de Castelló para retrasar la saca de maderas del Bovalar y del Savinar, por falta de mano de obra al encontrarse todos los hombres disponibles trabajando en las obras del aeródromo.

[…] Visto lo manifestado por el rematante de productos maderables del monte ā€œBovalar y Savinarā€ de este tĆ©rmino Alejandro Tena, solicitando una prórroga de cincuenta dĆ­as para poder extraer los productos maderables objeto de la subasta del monte y fundamenta la petición en que debido a no haber encontrado jornaleros por hallarse estos en trabajos de explanación de un aeródromo que se estĆ” construyendo en este tĆ©rmino municipal no ha podido extraer los productos del monte dentro del plazo legal […] acuerda acceder a lo solicitado […]

   En el archivo municipal tambiĆ©n encontramos un pequeƱo rastro sobre los militares de Aviación, en una anotación en el libro de actas del dĆ­a 21 de noviembre […] El Ayuntamiento paga 20 ptas. a Asunción Asensi por lavar ropa de los de Aviación. […] (Tomo 19, p. 13).

   A principios de febrero de 1938 se establecieron en el aeródromo de VilafamĆ©s 20 bombarderos rusos SB-2 ā€œkatiuskaā€, tres de ellos aterrizaron averiados en el aeródromo de Vistabella el 7 de febrero de 1938,  procedentes de una misión de bombardeo sobre la estación ferroviaria de Calamocha (Teruel), segĆŗn consta en el relato del piloto de uno de los aparatos, el ruso  A. P. Nikiforov, recogido en ā€œEl aeródromo militar de VilafamĆ©s 1937-1940ā€, Carlos Mallench, Blas Vicente, JosĆ© F. Albeda y Josep J. Miralles, Ajuntament de VilafamĆ©s, 2019.

Testimonio de A. P. Nikiforov, piloto ruso de la 1ĀŖ escuadrilla del grupo 24.

(pp. 244 a 248).

  […] El campo que se podrĆ­a aprovechar para el aterrizaje, apareció de repente de la misma manera que apareció la salida entre las montaƱas. Nikiforov tuvo tiempo para ver una pequeƱa casita y al lado de la misma dos Katiuskas. Yendo rĆ”pido y hacia adelante bajó el tren de aterrizaje, el avión estaba vivo, el sistema hidroelĆ©ctrico no sufrió daƱos. La tierra se acercaba mu rĆ”pido. Ā”MĆ”s cercaĀ”, Ā”mĆ”s cercaĀ”, se pudo apagar el motor que funcionaba.

   Hubo un pequeƱo golpe sobre las tres puntas (ruedas). Delante no habĆ­a ningĆŗn obstĆ”culo, solo un campo plano. De repente el avión se inclinó y giró muy bruscamente hacia la derecha, el tren de aterrizaje se rompió y el bombardero cayó sobre su fuselaje.

Alrededor todo estaba muy tranquilo, solo se oía el ruido del combustible que salía del avión a través de los agujeros de los disparos.

   Nikiforov encendió la linterna, y salió a la superficie. Del avión apareció Kolesnikov. No se veĆ­a a Bershak. El piloto y el coopiloto corrieron hacia su cabina. Estaba en el suelo en una pose muy antinatural con la cara blanca como el papel. Los dos entraron en la estrecha cabina y sacaron con cuidado a Bershak de la cabina y lo sacaron y lo pusieron sobre la tierra.

Le quitaron la ropa, le quitaron el zapato lleno de sangre, cortaron el pantalón y abrieron el agujero donde estaba la rodilla. Al ver los huesos destrozados por los disparos y la carne ensangrentada, Kolesnikov comenzó a ponerse mal por todo lo que veía. Nikiforov rompió su camisa y como pudo intentó proteger la pierna herida de Bershak.

   Durante medio kilómetro corrió hacia otros dos aviones SB que habĆ­an aterrizado sobre su panza tambiĆ©n al lado de la casita blanca. Sobre ellos estaban sentados los pilotos espaƱoles. Entonces cuando Ć©l se acercó a cada uno de los aviones, observó que todos los ametralladores estaban heridos en las piernas. Los pilotos y observadores estaban intentando ayudar a sus compaƱeros. Uno de los pilotos espaƱoles que hablaba un poco de ruso, pues hizo el curso en la Unión SoviĆ©tica, le dijo que ya habĆ­an llamado a una ambulancia.

   Nikoforov explicó como pudo que tenĆ­a un herido. El espaƱol cogió una cama oxidada que estaba apoyada sobre la pared y juntos transportaron a Bershak a la casita.

   Mientras tanto, Kolesnikov contó 72 impactos en los puntos del avión de vital importancia. ā€œEntonces, vuelan los  Messerschmitt los pilotos experimentadosā€, seƱaló para sĆ­ Nikiforov. ā€œEs extraƱo, Āæcómo no nos hemos incendiado?ā€, se encogió al ver los depósitos de gasolina, atravesados por balazos en muchos sitios. Por la tarde llegaron los automóviles y se llevaron toda las tripulaciones […]

   El relato del piloto ruso coincide con el testimonio de Ɓngel Tena, (ā€œEl Temps Perdut. Memòria Història de Vistabellaā€, vv.aa. , Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014.) Ćŗnicamente difiere en el nĆŗmero de katiuskas, segĆŗn Ɓngel fueron dos los que llegaron averiados, segĆŗn Nikiforov tres.

[…] Antes de llegar los ā€œmoscasā€ vinieron un dĆ­a dos ā€œKatiuskasā€ rusos, dos bombarderos bimotor que bajaban tocados del frente de Teruel y aterrizaron aquĆ­ de emergencia porque no podĆ­an llegar a VilafamĆ©s. Uno de la tripulación -no sĆ© si el piloto o quiĆ©n- llevaba una rodilla destrozada por un balazo, subió una ambulancia de VilafamĆ©s y se le llevaron. Aterrizaron en el campo antes de que estuviera acabado, aĆŗn no estaban aquĆ­ las avionetas […] (ā€œEl Temps Perdut, p. 89)

   En el mes de abril de 1938 llegaron dos escuadrillas, la 1ĀŖ y la 4ĀŖ del Grupo 21, de Polikarpov I16 ā€œmoscasā€, estos aviones actuaron en los frentes de Teruel, Levante y el Ebro hasta el 21 de mayo, fecha en la que fue evacuada definitivamente la 4ĀŖ escuadrilla del Grupo 21, debido al avance de las tropas de GarcĆ­a ValiƱo que finalmente ocuparon Vistabella el 3 de junio de 1938.

   Las tierras incautadas fueron devueltas a sus propietarios y el pabellón de mando se reconvirtió en escuela rural, funcionando hasta finales de los aƱos sesenta.

   Las tres fotografĆ­as de soldados del Cuerpo de Aviación de la RepĆŗblica que aparecen en este artĆ­culo, fueron tomadas en el mes de marzo de 1938, los originales formaban parte de un cuaderno de campo perteneciente a un soldado de identidad desconocida, que recorrió durante la guerra varios aeródromos de la zona de Levante, entre ellos el de Vistabella.

   Las fotografĆ­as fueron localizadas por Ernesto Rodrigo de ā€œMontaƱas de Libertadā€ a quien agradezco haberme enviado este importante testimonio grĆ”fico.

Fuentes:

-Archivo del Aire, A12156. Villaviciosa de Odón.

-Archivo de Ávila, FF.AA. 4ª Región, Legajo P1285.

-AHEA, Plano de localización, A 12156.

-Croquis del refugio antiaƩreo de Ernesto Barreda (15.06.2019)

-ā€œEl Temps Perdut : Memòria Històrica de Vistabellaā€, (vv.aa.), Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014. – ā€œEl aeródromo miliar de VilafamĆ©s.

-Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat

Descargar artĆ­culo en pdf

Fem 7 anys

Hem aplegat als 7 anys! Un any més agrair-vos la participació, fidelitat, interés i el comboi que ens anima a seguir creant històries.

Vam comenƧar el blog junt amb l’intent de recuperar els documents de l’arxiu municipal, a la falsa de la Sala la Vila, però a 2021 no podem estar contentes en el resultat ja que actualment la trobem en pijors condicions de conservació, espai inadequat i en problemes que poden dur a perdues de documentació. Recordem vivament que no es poden eliminar documents als 5 anys i que cal respectar la legislació vigent. No es poden destruir documents i Ć©s important conservar els que tenim perquĆØ son la memòria escrita del consistori i del poble.

26 de juny de 2021

Els papers d’Eduard d’ArĆ©s

L’Arxiu de Vistabella Ć©s molt mĆ©s que una habitació plena de caixetes en papers ordenats. Ɖs un organisme viu que replega dades històriques, vivĆØncies personals i fotos familiars, les ordena i les intenta explicar per a que siguen memòria de totes i tots. L’Arxiu de Vistabella s’alimenta d’alguns documents i de moltes persones humanes. Una d’elles Ć©s l’Eduard d’ArĆ©s.

 

Eduard Fabregat, veĆ­ del carrer Sense Cap, fill d’Eduard i net de Teresa Salvador i d’ArĆ©s Fabregat -guarda forestal de Sant Joan-, besnĆ©t de Rafel Fabregat -barber i dentista del carrer Major-, Ć©s un dels cronistes del nostre poble.

L’àlbum de la seua famĆ­lia retrata Vistabella al llarg de tot el segle XX, i ell Ć©s autor de fotos en blanc i negre dels anys seixanta i setanta que ens expliquen com Ć©rem i ja no som.

Quan totes les pedres vivien amagades en moltes capes de calƧ Eduard ens ensenyava a llegir-les, a rascar-les i a descobrir les dates gravades pels picapedrers; ell va localitzar l’escut nobiliari del carrer del Forn de Dalt. Per baix de l’arrebossat de les faƧanes del casc urbĆ  Eduard sempre va vore els trossos de muralla que ara veiem tots. Pioner en localitzar trinxeres quan parlar-ne encara era pecat, en fer inventaris de fonts i casetes de pedra seca, ha recorregut tots els camins per estimar-se el territori pam a pam.

Com a colĀ·lectivitat devem a Eduard Fabregat que haja furgat pels arxius i les hemeroteques a la recerca de les nostres Cartes Pobles, i de qualsevol referĆØncia històrica que portara el nom del poble; tambĆ© li hem d’agrair que haja compartit cada document trobat.

El seu treball a l’editorial Bruguera li va suposar coneixements per a publicar l’any 1995 pel seu compte: ā€œVistabella, centinela inmortal del Maestrazgoā€, el primer llibre que va reunir tota la informació existent sobre la localitat, un referent i punt necessari de partida.



Eduard Fabregat ha fet donació de la seua documentació i les seues imatges a l’Arxiu de Vistabella, perquĆØ Eduard d’ArĆ©s Ć©s un dels nostres arxivers.

 

9 de juny Dia Internacional dels Arxius: “Els nostres arxius”

En el marc del Dia Internacional dels Arxius, ICA International Council on Archives llanƧa la campanya #UnArxiuƉs. Nosaltres seguint la iniciativa de l’Associació d’Arxivers ValenciansĀ  volem adreƧar-nos al seu projecte per a donar a conĆØixer el treball dels arxivers. Com ells ben bĆ© diuen “per a donar respostes a aquestes preguntes i donar a conĆØixer quĆØ són els nostres arxius: les seues principals caracterĆ­stiques, quins serveis prestem, cóm es pot accedir a ells, la seua presĆØncia a la web i a les xarxes socials, etc.Ā  ”

A Vistabella no tenim un arxiu municipal en funcionament, som un poble de menys de 500 habitants i pocs recursos. L’arxiu municipal l’hem anant recuperant en els Ćŗltims deu anys: netejant, ordenant, fent l’obra de la falsa, canviant caixes velles per caixes de conservació, triant per a digitalitzar en convenis en l’UJI, actuacions de manteniment per a tindre coneixement dels documents que va generar l’Ajuntament al llarg dels anys. Per altra banda intentem donar visibilitat als documents mitjanƧant la web de l’arxiu i les xarxes socials, Ć©s en aquest espai digital on hem trobat la manera de comunicar-nos sense entrebancs i on tenim sempre una acollida meravellosa i molta comunicació en descendents de Vistabella o en persones que volen participar aportant informació dels seus avantpassats.

No som optimistes, sabem que si no ens ho fem nosaltres ningĆŗ vindrĆ  al rescat. Encara que sabem i valorem la voluntat de l’UJI per a digitalitzar, o de la Diputació de Castelló en el seu encertat Pla d’arxius. No entrem en els mĆ­nims que indica la llei valenciana per a tindre un arxiu perquĆØ en som pocs. Però com una alternativa possible podrĆ­em aprofitar la Mancomunitat de Penyagolosa i treballar conjuntament per a tindre els arxius dels pobles de Penyagolosa en condicions, traure-li profit tant en el sentit de valorar el nostre patrimoni documental com en el mĆ©s actual d’impuls dels serveis de l’administració electrònica.

Arxiu municipal de Vistabella, estiu 2019. Foto d’Elvira Safont

 

Desitjos per al 2020

Vista des del Mas del Boiro. Sebastien Vouillot, 2013

Acabem l’any i volem felicitar-vos el nadal i aprofitant el moment fem el recull de desitjos per al 2020. Una nova etapa plena de camins per descobrir i de projectes per a tirar endavant.

Reixos d’Orient, escolteu:

VoldrĆ­em que Vistabella tinguera tot el que mereix per a no caure en l’aĆÆllament i la penĆŗria dels pobles de turisme de cap de setmana.
Voldríem tindre les subvencions que desitgem per continuar en els estudis de Memòria Històrica.
Voldrƭem que la cultura de la pedra seca no foren nomƩs paraules que no sostenen dretes les casetes del territori.
Voldríem continuar fent exposicions virtuals en els àlbums familiars per a reconstruir la imatge i esperit dels nostres avantpassats i per això necessitem la vostra ajuda.
VoldrĆ­em tenir suport per a que l’Arxiu Municipal continuara en ordre i no es quede de nou en una falsa desbaratada.
VoldrĆ­em que les administracions pĆŗbliques valencianes defensaren el patrimoni i actuaren immediatament sobre Sant Joan de Penyagolosa.
VoldrĆ­em una biblioteca viva en condicions, en llibres actuals i bon internet.
VoldrĆ­em continuar fent cultura.
Voldríem continuar tenint il.lusió i necessitem suport.
VoldrĆ­em tindre els mateixos drets i serveis.
VoldrĆ­em sobreviure.

26 de juny 5 anys i mig i continuem!

Ja tenim cinc anys i mig! creixem, tenim interessos, creem i continuem reflexionant com volem continuar sent, i anem de camĆ­ cap a la idea de traure els arxius al carrer.

La nostra proposta inicial era que Vistabella fora el material d’arxiu amb l’ajuda dels documents que conserva l’Ajuntament i ara ens trobem que hem avanƧat cap a d’altres direccions, grĆ cies a la participació de les famĆ­lies creant l’arxiu fotogrĆ fic, celebrant les jornades de memòria històrica, inaugurant el Centre d’Estudis de Penyagolosa o fent samarretes per visibilitzar l’Arxiu de Vistabella i tots els arxius.

En el nostre recorregut volem continuar ensenyant-vos documents que conten històries de Vistabella. Este mes de juny hem estrenat una nova exposició fotogrĆ fica que explica la relació de la gent de Vistabella en Sant Joan de Penyagolosa al llarg de tot el segle XX, a partir de les tres visites que es fan al sant cada any.Ā  “De Vistabella a Sant Joan. Tres provessons a l’any” mostra l’evolució social i els canvis de les formes i les relacions, però tambĆ© Ć©s un senzill ritual ancorat al fons del temps.

Gràcies a les persones que ens llegiu, a les que ens expliqueu històries i a les que ens deixeu fotografies. Gràcies les que ens doneu ànims per continuar.

Desitjos per al 2019

El pla de Vistabella vist des de la costera cap al Mas del Surdo, 2013. Fons familiar Sƭlvia Olaria IbƔƱez

Estimats Reixos d’Orient:

Com cada any vos escrivim una carta de desitjos, volem que ens porteu alguns regals per al 2019. Ens hem portat bé, no hem sigut massa rebels i hem treballat amb il·lusió.

Ens teniu que portar una nova plataforma virtual per a l’arxiu fotogrĆ fic. La que tenĆ­em ha sigut inhabilitada i ara mateix no es poden visualitzar les nostres magnĆ­fiques exposicions fotogrĆ fiques. Tant la plataforma com l’ajuda tĆØcnica costen diners.

Necessitem donar una espenta al projecte del Centre d’Estudis de Penyagolosa, hem d’implicar mĆ©s gent interessada pel territori. Organitzar jornades d’intercanvi d’interessos i continguts suposa proporcionar incentius i cal finanƧament.

Volem tirar endavant l’exposició sobre l’escola rural de Vistabella, perquĆØ ara mateix la defensa de les escoles Ć©s el puntal de la lluita contra el despoblament als pobles de l’interior. I per fer visible la història de l’escola tambĆ© cal pressupost.

Esperem que els nostres desitjos puguen fer-se realitat, i mentrestant seguirem treballant i contemplant la immensitat del Pla de Vistabella i els seus colors canviants al llarg dels propers 12 mesos.

El Centre d’Estudis de Penyagolosa

El Centre d’Estudis de Penyagolosa comenƧa el seu recorregut en la finalitat de ser una associació per a l’estudi i la investigació sobre temes històrics, artĆ­stics, ecològics, etnològics, arqueològics, econòmics, folklòrics, etc. per augmentar el coneixement dels diversos aspectes culturals de la localitat i crear consciĆØncia de la seua personalitat entre els seus habitants.

Per donar difusió a les nostres idees hem creat una nova web on podeu trobar:

  1. La presentació de qui som en tota la informació sobre els estatuts, els objectius i socis (encara en procés de definició).
  2. Les lĆ­nies de treball estructurades en diferents Ć rees com son: l’arxiu de Vistabella, els fons fotogrĆ fics familiars, la memòria històrica, la memòria oral, la pedra en sec i la toponĆ­mia.
  3. Un apartat en recursos d’informació que contĆ© audiovisuals, bibliografia, cartografia, documents digitalitzats i les publicacions.

 

En una estructura senzilla i clara, encara en detalls per perfilar, volem que vos apropeu als documents que hem penjat a la web: els mapes de Penyagolosa en l’estudi de Vicent Garcia Edo, els antics fullets sobre pedra en sec, una breu bibliografia o l’accĆ©s directe als documents digitalitzats de l’arxiu municipal que podeu consultar en la biblioteca digital de l’UJI.

Vos animem a que entreu per descobrir-la, i sobretot ens agradaria ara que hem començat a dibuixar el projecte que participeu activament. Volem que ens escrigueu o, si ens trobeu pel carrer, ens digueu quins temes vos interessen o en què podríeu ajudar per a treballar junts.

Avancem una passa mĆ©s en el Centre d’Estudis de Penyagolosa!

Complim quatre anys

Avui celebrem que continuem en el projecte de recuperació de l’Arxiu Municipal de Vistabella.Ā  Que el comboi i les ganes ens han donat energia per a construir un arxiu fotogrĆ fic de les famĆ­lies del poble que creix i ens descobreix aspectes de qui som amagats en les caixetes i els Ć lbums.

Mirem enrere i el repte era arriscat, per això estem contentes del resultat i bona acollida. Assenyalem un any mĆ©s el nostre aniversari i per commemorar-ho presentem un nou projecte que ens permetrĆ  desenvolupar mĆ©s activitats en una major participació de tots i totes: el Centre d’Estudis de Penyagolosa.

Per molts anys i en complirem molts mƩs!

GrĆ cies!

Llista de reparació jurĆ­dica de vĆ­ctimes del franquisme nascudes a Vistabella (1938-1978)

 

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha fet pĆŗblica la llista de reparació de les vĆ­ctimes del franquisme, desprĆ©s que el Parlament de Catalunya anulĀ·lara per unanimitat 63.961 judicis franquistes, en una decisió històrica.

La llista mostra un total de 66.590 noms de persones fĆ­siques i 15 noms d’entitats, acompanyats del tipus de procediment, el nĆŗmero i la data d’obertura de la causa, la data d’aprovació de la sentĆØncia o resolució, la pena imposada i l’indult demanat.

El  6 de juliol es va publicar al DOGC núm. 7406 la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme

Article Ćŗnic: Reparació jurĆ­dica de les vĆ­ctimes del franquisme.Ā  De conformitat amb el conjunt de l’ordenament jurĆ­dic, que inclou normes tant de dret internacional com de dret intern, es declaren ilĀ·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’ExĆØrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per Ć©sser contraris a la llei i vulnerar les mĆ©s elementals exigĆØncies del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nulĀ·litat de ple dret, originĆ ria o sobrevinguda, de totes les sentĆØncies i resolucions de les causes instruĆÆdes i dels consells de guerra, dictades per causes polĆ­tiques a Catalunya pel rĆØgim franquista.

Entre la llarga llista publicada de persones vĆ­ctimes del franquisme hem trobat gent del nostre poble i volem oferir-vos la informació per a que la pugueu consultar. CLIQUEU PER ACCEDIR A: Persones nascudes a Vistabella que apareixen als sumarĆ­ssims publicats per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

TambĆ© podeu consultar La Guia de la sĆØrie documental procediments judicials militars (sumarĆ­ssims) 1939-1980, publicada el 15 d’octubre de 2015, que resumeix el treball fet, ofereix informació estadĆ­stica, mostres de documents i la relació de les 3.358 persones executades entre 1938 i 1975 a Catalunya.

Segon aniversari del blog de l’Arxiu de Vistabella

Bernabina i Duardeta

Bernabina i Duardeta 2007. Foto de Sƭlvia Olaria IbƔƱez

Fa dos anys que vam publicar el primer post al blog de l’Arxiu de Vistabella. Per aquest motiu avui volem celebrar el 2n aniversari donant les grĆ cies: a les informadores, famĆ­lies conservadores de fotografies, lectors, emigrats descendents, tots els que ajudeu compartint coneixements, curiositats i feu etnografia viva a peu de carrer… a tots grĆ cies, perquĆØ Ć©s grĆ cies a vosaltres que existim i continuem.

El fons documental de les escoles

Fons familiar Cirila Arnau

1944. Cirila Arnau Miralles. Fons familiar Cirila Arnau

El fons documental de les escoles ha estat dipositat a l’Arxiu Municipal: una bona notĆ­cia que suposa la unificació de materials referents al poble, i això significa garantia de conservació i facilitat per a futures recerques. TambĆ© significa la confianƧa en un projecte que Ć©s de tots. AgraĆÆm a la direcció del centre escolar, a VĆ­ctor JimĆ©nez, el dipòsit d’aquest fons històric.

Demanem a la corporació municipal compromĆ­s amb la gestió documental, la consolidació del projecte de l’Arxiu Municipal i la difusió de la història i cultura vistabellana. Insistim de nou una i mil voltes que per a continuar treballant necessitem recursos per a conservar la documentació que forma part del Consistori.

FONDO DOCUMENTAL DE LAS ESCUELAS DE VISTABELLA

El fondo documental municipal  acoge desde primeros de año una interesante documentación relativa a las escuelas de Vistabella, cedida por el actual director del Colegio Público S. Joan de Penyagolosa.

1953. Enrique Barreda. Fons familiar Enrique Barreda

1953. Enrique Barreda. Fons familiar Enrique Barreda Peris

-Libro de actas de la Junta de Instrucción   Pública (1915-1954)
-Libro de actas de la Junta Local de EnseƱanza Primaria (1954-1981)
-Libro de visitas de Inspección de la Escuela Unitaria de Niñas (1943-1963)
-Libro de actas de la Junta de Instrucción Pública (1915-1954)
-Libro de actas de la Junta Local de EnseƱanza Primaria (1954-1981)
-Libro de visitas de Inspección de la Escuela Unitaria de Niñas (1943-1963)
-Libro de visitas de Inspección de la escuela de PÔrvulos (1957-1963)
-Libro registro del Certificado de Estudios Primarios de la Escuela Unitaria de NiƱas (1957-1962)
-Registro de Cartilas de Escolaridad de la Escuela Rural Mixta Pla d’Avall (1954)

Este fondo documental contiene información relativa a las escuelas que funcionaron en Vistabella desde el año 1915 y a las escuelas rurales.

-Escuela Unitaria de NiƱas
-Escuela Unitaria de NiƱos
-Escuela de PƔrvulos
-Escuela Rural Mixta del Pla Avall
-Escuela Rural Mixta del Pla Amunt
-Escuela Rural Mixta de la partida Foiadors

La lectura de los libros de actas nos da una visión poco halagüeña de la situación de la enseñanza en nuestra localidad durante largos años, especialmente en el periodo anterior a la construcción del actual grupo escolar. Problemas estructurales, higiénico-sanitarios, hacinamiento en las aulas, falta de material pedagógico adecuado, alto absentismo en las escuelas rurales, control estricto y doctrinario del Estado y la Iglesia durante el franquismo, segregación por sexos, etc.

lola_1951

1951. Lola Vicente Folch. Fons familiar Lola Vicente Folch

La creación tardĆ­a de las escuelas rurales durante la 2ĀŖ RepĆŗblica, logró acabar con la marginación que sufrĆ­a la población infantil diseminada por las masĆ­as, y su incorporación a la enseƱanza. Sin embargo, los problemas existentes en las escuelas del pueblo, se vieron agravados en el caso de las escuelas rurales: Locales inadecuados, aislamiento, cambios de ubicación y malas condiciones de vida, ocasionaron un trasiego casi continuo del profesorado y cierres temporales de las escuelas del Pla d’Amunt y Foyadors.

Examinando estos documentos podremos también conocer los nombres del profesorado queha ejerció en Vistabella, el tiempo de duración de su magisterio y otros datos interesantes.

1954_TomasSalvador

1953. Tomas Salvador. Fons familiar Tomas Salvador Pitarch

Actualmente los problemas del colegio público son diferentes y radican principalmente en el reducido número de niños y niñas matriculados, 11 en la actualidad, debido al descenso continuo de la población.

Antonio Giner

 

 

Primer aniversari

horizon2020(c) Abel Espinosa Miro

Ara fa un any que vam decidir obrir el blog de l’Arxiu de Vistabella del Maestrat: una finestra des de la falsa de la Sala de la Vila oberta per a tot el món.

El nostre objectiu inicial era recopilar i donar a conèixer treballs amb temàtica vistabellana, publicar documents per a preservar la memòria col·lectiva i mostrar cada mes una imatge per a recordar moments i persones que han habitat els carrers i els masos del poble, i aixina reconstruir la vida quotidiana dels qui han patit i han sigut feliços en el nostre territori.

Un camí iniciat amb esforç però ple de satisfaccions i que esperem continuar molts anys més: volem seguir amb la mateixa energia i motivació per a poder mostrar la riquesa del nostre patrimoni i la força del nostre passat.

Per recordar aquella primera entrada al primer post cliqueu: https://vistabellaarxiumunicipal.wordpress.com/2014/06/26/arxiu2013/

 

9 de juny. Dia Internacional dels Arxius

Sempre que llegim o fem recerca sobre la Guerra Civil trobem les obres mestres de Gerda Taro, Robert Capa o AgustĆ­ Centelles.

No tenim constĆ ncia del seu pas per Vistabella del Maestrat però podria donar-se el cas que persones anònimes hagueren captat alguna imatge d’aquells anys: va haver moviments de refugiats cap a llocs mĆ©s segurs, es va construir el camp d’aviació al Pla i va arribar la lĆ­nia de telĆØfon. Amb tants canvis i desplaƧaments no seria estrany que alguna cĆ mera haguera deixat testimonis.

Conservem documents escrits però el material fotogrĆ fic que hem localitzat fins ara Ć©s escĆ s: hem regirat els nostres Ć lbums, els arxius municipals i els arxius estatals, hem fet recerca a internet, als repositoris institucionals de les universitats i als arxius digitals, de manera que ara tenim imatges d’Atzeneta que no coneixĆ­em, però encara no hem trobat res de Vistabella.

Per altra banda i amb molta relació amb les imatges que ens agrada conservar i investigar, volem fer una destacada menció als ARXIUS i la seua importĆ ncia celebrant el Dia Internacional dels Arxius. L’objectiu d’aquesta data Ć©s posar de relleu el carĆ cter essencial dels arxius per a garantir una gestió eficaƧ, responsable i transparent, per a protegir els drets de la ciutadania, assegurar la memòria individual i colĀ·lectiva, comprendre el passat, documentar el present i preparar el futur, tal com s’expressa en la Declaració Universal sobre els Arxius, aprovada per la UNESCO a la seva 36a ConferĆØncia General a ParĆ­s, el 10 de novembre de 2011.

VOS PROPOSEM TASQUES INVESTIGADORES I, SI VOLEU, FEINA D’ARXIU:

Aneu als Ć lbums de fotos familiars.

Busqueu en els caixons a casa de la uela al poble i regireu a les falses dins el baül.

Poseu interès a trobar alguna imatge per documentar la història de Vistabella del Maestrat que estem recopilant.

Si existeix, la trobarem.

1947_carrer_RSalvador167 d’octubre 1947. [DesprĆ©s de la bomba]. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Moliner Medall, viuda de Manolo de Cambra
Atzeneta23 Guerra Civil a Atzeneta del Maestrat.  Biblioteca Nacional de España.
cirilafotorefugiats1937. [Refugiats]. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Cirila Arnau Miralles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

El maletĆ­n mexicano: los negativos perdidos de Taro, Capa y ChimĀ Ā Ā Ā Ā 

Fotos de Vistabella i Sant Joan de Carlos Sarthou Carreres

Carlos Sarthou Carreres (Vila-Real,1876- Xàtiva, 1971) va ser un home polifacètic: arqueòleg, historiador, jutge, cronista i conservador del Museu Municipal de Xàtiva. Però sobretot va destacar com un gran fotògraf il·lustrant els seus propis llibres.

En ” Viaje por los Santuarios de la ProvĆ­ncia de Castellón” (1909) fotografia en el capĆ­tol sobre el Santuari de Sant Joan com era el paisatge i l’ermitori a principis del segle XX.
Al repositori, Biblioteca Digital de Castelló, podeu trobar el llibre digitalitzat.

L’Arxiu de la Diputació de ValĆØncia conserva la colĀ·lecció de Sarthou Carreres, allĆ­ es podenĀ consultar les fotos que va fer de Vistabella i de Sant Joan.
Sant Joan. Sarthou sarthou

sarthou sarthou Vistabella sarthou 1910

Fotos antigues de la ColĀ·lecció JosĆ© Huguet (Biblioteca Valenciana)

No tenim notĆ­cia de l’existĆØncia d’un fotògraf professional a Vistabella durant la primera meitat del segle XX. Encara aixĆ­ podem trobar en els nostres Ć lbums familiars imatges dels nostres avis treballant al camp, al carrer o posant en un estudi fotogrĆ fic, recordeu les tradicionals fotos que apareixen en els llibres de festes.

A la Biblioteca Valenciana tenen una colĀ·lecció de fotos de Vistabella, d’autor anònim que pertanyen a la colĀ·lecció J. Huguet. Datades entre 1925 i 1950 al catĆ leg de la BV.

vista desde calvari Font de d'alt

esglƩsia loreto

Anuario-Guía de la provincia de Castellón, 1925

Anuario-Guía de la provincia de Castellón. 1925

A la Biblioteca Digital de L’UJI: http://repositori.uji.es, si busqueu per “Vistabella” trobareu unes curioses guies comercials que contenen abundant publicitat de la primera meitat del segle XX i informació sobre els pobles de la provĆ­ncia de Castelló.

Aquesta Ć©s una mostra, es tracta del Anuario-GuĆ­a de la provincia de Castellón (1925) Castellón: Imprenta de JoaquĆ­n BarberĆ”. L’autor es Manuel Bellido Rupert.

EN CONSTRUCCIƓ

Des de l’Arxiu de Vistabella estem treballant fa un temps per tal d’organitzar el fons documental de l’Ajuntament. Ens trobem en les fases inicials però anem avanƧant i ens agradaria en un futur poder ser una font d’informació de suport a les diferents iniciatives que estan desenvolupant-se amb molta forƧa al poble, a mĆ©s de ser espai per a la recerca històrica i donar servei als investigadors i persones interessades.

Es tracta d’un projecte fruit de l’interĆ©s particular d’un grup de persones per la revalorització de la vida del poble, per tant si teniu informació atractiva per a l’arxiu, documents o qualsevol document del tipus: fotos, material efĆ­mer, fullets, cartells, estampetes o qualsevol cosa que considereu important pel seu carĆ cter històric i de temĆ tica vistabellana nomĆ©s heu d’acudir a l’Ajuntament o escriure un mail a arxiuvistabella@gmail.com

arxiu