La vespa de la retratista

[La vespa de la retratista] FOTO CARMEN de Cabanes. 8 novembre 1957 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Paco Salvador i M.Carmen Vicente

A Carmen, la retratista de Cabanes, li devem molt: la seua càmera de fotos va ser testimoni únic de molts moments de la nostra història recent.

El divendres dia 8 de novembre de 1957 capturava aquesta imatge a les eres d’entrada al poble (actual espai ocupat per la piscina municipal): un grup d’amigues s’ordenaven darrere del vehicle amb el que Carmen Sidro Muñoz, la Xata, havia fet el trajecte des del seu poble, una vespa que encara conserven els seus descendents. Una foto en divendres significa que durant dissabte i diumenge n’hi havia alguna festa especial, i molta gent per retratar. Carmen arribava amb impermeable de color clar i mocador al cap, feia nit a La Cotxera del tio Eduardo i la tia Rosa (actual restaurant Pico Peñagolosa) i, a cada visita, portava les còpies dels retrats de la festa anterior.

Les seues fotos estan repartides per totes les cases de Vistabella i, a més de ser xicotetes joies en blanc i negre, porten darrere la impressió de la data en color violeta. Sempre li agrairem els dos detalls.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Teniu Gojos de Sant Joanet en paper?

1 Resposta

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Regireu per casa, pregunteu a les mares i els abuelos. De quin any són els vostres? Entre tots podem arreplegar la millor col·lecció de Gojos de Sant Joan de Penyagolosa. Aquells que aneu a la primera romeria de l’any -des de Vistabella al santuari- aquest mes de maig aprofiteu per preguntar, i ens ho dieu.

Els Gojos, també poden dir-se Goigs, són unes composicions poètiques que vénen (algunes) des de l’Edat Mitjana i que es fan en honor dels sants. A Vistabella tenim els de Sant Bertomeu i els de la Verge del Loreto, a més d’aquests més coneguts de Sant Joan.

Si regirem els materials que s’arrepleguen en el Bloc dels Gogistes Valencians trobarem algunes de les edicions dels gojos en honor de Sant Joanet. Però també en trobem a la Biblioteca Nacional de España i a la Biblioteca de Montpellier. Com veieu han arribat molt lluny!

I per saber molt més sobre els gojos una lectura obligada:

Pons i Serra, Amadeu (2005). “Exposició: Quin goig de goigs”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 14 (juny).

El reng de cadires

Deixa un comentari

1956. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Joaquín Clerig Tena.

1956. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Enrique Barreda Peris.

L’any 1956 encara no havia arribat la televisió als pobles de l’interior de Castelló, aixina que el veïnat posava la cadira al carrer i, com si estiguera al cine, mirava el passejar dels altres mentre feia reunió. Des de l’encanyissada porta de la tenda del molí -a la placeta de l’Hostal- es tenia una visió panoràmica de tota la plaça (altrament dita carrer Major), per això el reng de cadires era tan vistós.

Es podien criticar els vestits de mudar, parlar del temps, comentar les notícies de la setmana i festejar davant els ulls de tots, única possibilitat considerada decent per poder-se casar com calia. Els diumenges, o els dies de festa, de vesprada t’assentaves a una cadira i veies el món passar.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ

23 d’abril: homenatge a John Langdon-Davies

Deixa un comentari

La magnífica tradició del dia de Sant Jordi: regalar un llibre, va ser adoptada per la UNESCO i ha fixat el dia 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre. Afegim dos detalls que fan molt al cas: William Shakespeare va morir el 23 d’abril de 1616 (segons el calendari julià, perquè segons el gregorià va ser el 3 de maig) i Miguel de Cervantes va ser enterrat el mateix dia (havia mort el dia anterior), aixina que el 23 d’abril ha quedat consagrat com un homenatge a la cultura impresa.

Des de l’Arxiu volem recomanar-vos un llibre especial per llegir i regalar: “Darrere les barricades” de John Langdon-Davies.

Els nostres motius:

Perquè és del 1936 i no s’havia publicat mai ni en català ni en castellà: una novetat de quasi 80 anys!
Perquè el va escriure un periodista anglès que ho va viure en primera persona.
Perquè no ho saps tot d’aquells fets, i la història oficial mai no s’ajusta a realitat.
Perquè és un relat senzill sobre la vida quotidiana que et transporta de manera cinematogràfica a uns carrers plens de gent, i plens d’il·lusió i esperança.
Perquè només si coneixes el passat pots rectificar el futur.

També volem suggerir-vos un documental que complementa la lectura. Es tracta de : «Tierra de España». de Joris Ivens (1937)

La mestra donya Carmen

Deixa un comentari

Mestra de Vistabella del Maestrat durant més de vint anys. Filla de José i Josefa, va néixer a Murla (Alacant) el 14 de juliol de 1877. Va entrar al cos de mestres el mes d’octubre de 1908: va fer les pràctiques a València el curs 1906 -1907, després va estar destinada a la província d’Alacant primer i a un poblet de la província de León després. A Coratxar va arribar de mestra el 1910 i va viure allí durant 8 anys. Finalment el 1918 va arribar a Vistabella, era rei d’Espanya Alfons XIII, va seguir exercint durant la dictadura de Primo de Rivera i durant la República, i encara vivia al poble quan va començar la guerra.

c.1920. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Consuelo Miralles Campos.

Després de la guerra, els franquistes van fer en tot el professorat una duríssima política de depuració. El decret de 8 de novembre de 1936 -signat per Franco- marcava el camí a seguir: “[…] se lleve a cabo una revisión total y profunda en el personal de Instrucción Pública […] extirpando así de raíz esas falsas doctrinas que con sus apóstoles han sido los principales factores de la trágica situación a que fue llevada nuestra patria“.

c.1920. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Cirila Arnau Miralles.

c.1920. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosita Moliner Medall (viuda de Manolo de Cambra).

Es van crear Comissions Depuradores Provincials que van revisar la vida privada i pública de tots els mestres (conducta moral, religiosa, política…) per decidir si se’ls permetia continuar ensenyant o no, i en cas de continuar en el magisteri, decidir si se’ls havia de castigar o no. Es van fer peticions d’informació dirigides als alcaldes, als rectors i als comandants de la Guàrdia Civil. L’expedient de depuració de donya Carmen conté un informe del 17 d’abril de 1937 escrit per l’alcalde Enrique Pitarch on es pot llegir: “habiéndose captado las simpatías del pueblo por su actuación y moralidad“. També consta un document del Jefe de Falange de Vistabella, Recaredo García: el va signar el 17 d’abril de 1939 i diu d’ella “observó buena conducta por todos los conceptos, siendo de muy buenos antecedentes políticos y religiosos“. L’alcalde en funcions, Juan Pons, signava un altre informe el mes de maig de 1939 sobre donya Carmen: “no manifestó ser simpatizante de ningún partido político ni sindical“. En un dels documents signats per José Escrig Barberá -mossèn Pepet- es pot llegir “se portó como lo debe hacer todo aquel que ama la España Nacional“, i en el redactat del comandant de la guàrdia civil llegim: “señora muy cristiana y afecta a la Causa Nacional“.
En resum: donya Carmen va tindre sort, ningú no la va denunciar i el seu expedient de depuració va ser resolt el 29 de febrer de 1940. I la van deixar seguir treballant. A Vistabella.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les pedres del carrer d’El mur

1 Resposta

Les xiques de Santa Teresa feien la ronda pel poble el 15 de setembre de 1963. Les acompanyaven les cosines menudes, i eixia la gent de les cases a vore quin vestit era el millor. Fadrines, amb guants blancs i de negre rigorós, coronades per “mantilla y peineta”: una mantellina de blonda negra damunt d’una teja.

Tot un ritus d’iniciació, que les feia ja casadores, un protocol controlat i promocionat des de l’església: l’uniforme era una còpia de les acompanyants de les processons de Setmana Santa.

Dones sense drets: ni socials, ni jurídics ni personals. Dones sense poder però valentes que, dalt d’uns talons d’agulla finets, eren capaces de caminar amb correcció per la costereta del carrer d’El Mur plena de pedres.

FOTO CARMEN DE CABANES 15/09/1963 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Tonica Moliner Safont.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ

Segona edició d’El Temps Perdut

Deixa un comentari

Imatge enviada per Josep Lluís Ruiz Guasch

El dia 24 de març de 2015 s’ha presentat a la llibreria Argot del carrer Sant Vicent de Castelló la segona edició del llibre sobre la memòria històrica del nostre poble: El Temps Perdut.

Això significa que la primera edició es va exhaurir perquè l’interès pel tema és evident. Estaven presents els coordinadors de la publicació Juan Luis Porcar i Antonio Giner -membres del Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló-. Va presentar i cloure l’acte Ximo Gual Arnau, professor de la Universitat Jaume I, mentre que els parlaments i exposicions van estar a càrrec dels autors Martí Domínguez i Francesc Mezquita.

Que els assistents ompliren el local és un bon presagi per a una tercera edició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El pati dels xics

1 Resposta

c. 1954. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Lola Miró Salvador

Probablement de l’any 1954, aquesta imatge feta dins el pati de les escoles -amb l’ermita del Loreto al fons- només mostra els xiquets perquè el franquisme segregava l’ensenyament per sexes. El fet que el senyor rector aparegue al mig també és un distintiu de l’època, a la seua esquerra la mestra de les xiquetes donya Consuelo Betoret Maruja, i a la seua dreta el mestre dels xiquets don José, segons ens informa Lola Miró Salvador.

Els rectors tenien total permís per entrar i eixir de les aules, i controlaven la ideologia dels currículums que eren tant mínims que es coneixien amb el nom de “les 4 regles”. I l’expressió “passar més fam que un mestre d’escola” feia referència a l’escàs sou que cobraven els docents. No hi havia ni abundància ni varietat d’aliments: tots els xiquets eren prims i menudets.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ

Actes Municipals. El tom 19.

Deixa un comentari

Antonio Giner ha fet un estudi de contingut sobre el tom 19 i n’ha redactat un extracte dels fets més rellevants que consten consignats, i que es poden llegir en la següent presentació que us hem editat. Hem traduït un extracte com a introducció:

Els llibres d’actes són documents oficials que repleguen els acords adoptats en els Plens Municipals, i reflecteixen la majoria dels assumptes que afecten el funcionament del municipi.

Com a norma general la celebració dels Plens s’iniciava després de comprovar l’assistència d’un nombre suficient de regidors (la meitat més un), els noms dels quals es consignaven a cada acta. El secretari, baix la presidència de l’alcalde, iniciava la reunió amb la lectura i aprovació, si calia, de l’acta de l’anterior sessió. Tot seguit s’explicava la correspondència rebuda, i després començava l’ordre del dia.

L’Arxiu de Vistabella conserva les actes municipals des de l’any 1911 fins hui, la qual cosa permet reconstruir la història més recent del poble.

Concretament el tom 19 (7-2-1937 a 19-3-1939) està composat de 50 fulls segellats per l’Administració de Rendes Públiques de Castelló, i conté resguards de 75 pessetes per pagaments d’impostos a l’Estat, i de 0,75 pessetes per impostos per al Comitè Provincial Pro-Refugiats de Castelló. El tom 19 reflecteix la brusca transició d’un règim republicà democràtic i laic, a un altre de tall autoritari i filofeixista, amb l’Església Catòlica com a puntal. Conté les actes dels darrers plens celebrats pel Consell Municipal republicà, entre el 7 de febrer de 1937 i el 8 de maig de 1938, i també els 9 primers mesos de la primera Gestora Municipal franquista, entre el 3 de juny de 1938 i el 19 de març de 1939.

Matar un bacó al Dau?

2 Respostes

c.1959. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Lola Miró Salvador.

No passarà molt de temps que algú farà preguntes paregudes a aquesta, amb cara de sorpresa. Des de l’any 2012 la llei no permet sacrificar animals grans ni a casa ni al carrer, però la matança del bacó forma part de la nostra cultura: anava lligada a la supervivència i enfortia les relacions familiars i socials.

Amb la paret de l’església i el fred de gener de fons, aquesta imatge de 1959 ens fa recordar de cop la socarrà de la pell del bacó amb argilagues, la saviesa del tall per aprofitar totes les peces de l’animal, la pedra de tosca i l’aigua calenta, els mondongos que dominaven les abueles, les tallades del perol. Els diferents fregits i guisats, i els dolços que ajudaven en una jornada de molta feina. Que era també una festa.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ

Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer!

3 Respostes

Ermita de Sant Antoni 1918. Arxiu Mas

El fotògraf català Adolf Mas i Ginestà (1860-1936) va tindre la brillant idea de fotografiar edificis, objectes d’art i algunes persones, a inicis del segle XX, en un recorregut pels pobles que havia de fer-se en cavalleria. No sabem en quin moment va començar a ser ajudat en el seu projecte pel seu fill Pelai Mas i Castanyeda (1891-1954), però tenim la prova que el 1918 un dels dos es va mirar amb deteniment l’ermita de Sant Antoni.
I la seua mirada és la imatge més antiga que conservem d’eixe trosset del nostre patrimoni.

Recordeu que enguany Sant Antoni se celebrarà aquest cap de setmana 24 de gener i teniu tota la informació dels actes a la web de l’Ajuntament de Vistabella i al fullet informatiu CO-PENAYGOLOSA-Sant antoni.

L’edifici del matador és de 1921

Deixa un comentari

Cal suposar que fins el segle XX els animals només es mataven a les cases, corrals i carrers. Els plànols del matador del poble són de 1921, i els va signar l’arquitecte Godofredo Ros d’Ursinos (arquitecte municipal de Castelló, autor el 1892 del Teatre Principal de Castelló, de la plaça La Pau). Aquest mateix edifici del matador encara està en funcionament al segle XXI, encara que s’han fet diferents intervencions per adequar-lo a les canviants necessitats de la població i per acomplir la llei -que va evolucionar de manera ràpida al llarg del segle XX- . Però l’any 2012, en benefici de noves normes sanitàries i higièniques, la normativa legal ha condicionat molt l’ús de l’edifici: exigeix una forta inversió per adequar les instal·lacions, i per tant des d’aleshores els carnissers només poden sacrificar corders. Les matances de bacons cal fer-les al matador d’Atzeneta, com a lloc més proper.

Viatgeu al passat i contempleu els plànols de la primera obra del matador:

Bon any 2015

Deixa un comentari

Regirar els papers del passat, llegir-los i ordenar-los té com a finalitat esbrinar i explicar a tots allò que va passar. Només coneixent el passat podem entendre millor el present i podem enfocar amb més saviesa el futur.

Des de dins el campanar volem cridar: a tots els que ens seguiu i ens acompanyeu en la reconstrucció de la nostra història vos desitgem un magnífic any 2015!

Foto de portada: Abel Espinosa Miró

La boina de don Rodrigo

2 Respostes

c.1955. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Tomas Salvador Pitarch.

El pregó del mes de desembre havia de ser nevat, i ací el teniu. Als anys cinquanta del segle XX, a Vistabella la roba de pana era el teixit de l’hivern, no existia la roba tèrmica. En plena nevada, a la placeta de l’Hostal, podem vore tots els hòmens en jaquetes i pantalons de pana rodejant al metge del poble: don Rodrigo Blanch Folch, en la seua jaqueta clara i una immensa boina que portava els dies de més fred. I també sostenia a les mans una cartera de pell que feia servir quan passava per les cases a visitar els malalts.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que apareixen en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Per vore el procés d’identificació cliqueu ACÍ

Noves instal·lacions per al futur Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat

2 Respostes

L’Ajuntament de Vistabella del Maestrat ha fet una aposta per millorar les instal·lacions de l’arxiu per tal de conservar la seua documentació històrica i administrativa. Estem d’enhorabona perquè d’ací a poc temps estrenarem noves instal.lacions per a l’Arxiu Municipal situat a la “Falsa” de l’Ajuntament.

Durant els mesos de novembre i desembre Eladio, Kosti, Antoniet, Miquel, Salva i Cristóbal han estat treballant de valent per tal de condicionar la sala. En primer lloc fent una separació entre l’espai de megafonia dels pregons de l’agutzil i la futura sala on es conservarà l’arxiu històric de Vistabella del Maestrat. A més han creat un despatx dins de l’arxiu per a poder treballar en la digitalització o en la descripció dels expedients.
És una obra important per tal de poder conservar els documents del fons municipal i valorem l’espenta de l’equip de govern, ja que és la primera vegada en la història del poble que es pren una decisió d’aquest tipus. Perque mai no s’havia fet cap intervenció sobre el patrimoni documental municipal. Finalment, després d’anys d’abandó i males condicions, els documents municipals viuran dins de caixes i podrem valorar quin tipus de documentació conservem: expedients de llicències d’obres, llibres registre de correspondència d’entrada i eixida, llibres d’actes, padrons d’habitants o llibres de comptabilitat des de final del segle XIX al segle XXI i alguns documents del segle XVII i XVIII entre d’altres.

Només és un primer pas. Necessari per facilitar en un futur la feina als ciutadans per tal que puguen consultar la documentació i realitzar les seues investigacions o reclamar els seus drets. I encara hi ha molta feina per fer, com establir unes normes per organitzar la documentació de les oficines municipals o crear els instruments de descripció necessaris, com són els inventaris, catàlegs o la taula de classificació.
És un gran pas: millorar el servei als ciutadans i continuar coneixent com era Vistabella i les seues corporacions municipals.

MIREU COM ÉS I COM ERA LA FALSA

http://http://issuu.com/arxiuvistabella/docs/presentaci__n1

I mireu els plànols de l’Ajuntament de principis de segle

Els informadors de la tòfona a Vistabella del Maestrat

1 Resposta

Ja s’ha iniciat com cada any la campanya de la tòfona a Vistabella. Però sabeu com va començar tot? A partir de quan es van començar a despertar les passions? Per a finalment convertir-se la tòfona en un important motor econòmic al Maestrat.

Després de la guerra, l’estructura del Movimiento Nacional disposava d’una xarxa d’informadors per a tindre controlada la població en tots els sentits. El gener de 1963 els dirigents de Castelló volien conèixer què passava a Vistabella i d’entre les coses que els interessaven també apareixen les trumfes o tòfones: què eren, les varietats i, sobretot, qui venia a buscar-les. Així per tal de tenir tots els assumptes controlats i en ordre el Jefe de Servicio, Gonzalo Puerto, del Servicio Provincial de Información e Investigación, demanava detalls al seu informador de Vistabella (el jefe local del Movimiento) i aquest escrivia l’informe corresponent i l’enviava a Castelló.

Les trumfes dins una mostra dels informes de Falange, llegiu!

L’arreplegà dels quintos

Deixa un comentari

Foto CARMEN de Cabanes [Els quintos del 61] 17 setembre 1961. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Lupe Moliner Salvador.

La festa dels quintos era estrenar la primera jaqueta i la primera corbata, per a passar a l’edat adulta mudats com cal, un ritual que només estava permès a la meitat de la població: les xiques estaven excloses. La festa també era una despedida: els quintos marxaven a fer el servei militar obligatori, i el seu punt fort era l’arreplegà.

L’arreplegà és un costum arrelat a Vistabella, vol dir fer una ronda per replegar donatius, a canvi s’ha d’oferir música, un poc de beguda, i de vegades algun dolç. L’arreplegà dels quintos anava precedida del so del caragol: instrument de vent que sona com una trompa; la veu d’un corn de mar és difícil de bufar i difícil d’oblidar. Només emet un únic so i no acostuma a relacionar-se en la interpretació musical sinó que va lligat als rituals, és un instrument ancestral per fer senyals que està present a totes les cultures. Quan els quintos anaven a demanar pel terme, el so del caragol avisava els masovers que ja venien de camí. Visca els quintos!

La participació en la ronda d’un representant de l’Ajuntament, que s’encarregava del plat dels diners, donava legalitat a la festa i a l’acte de captar; els germans menuts dels quintos o els xiquets de la família portaven les canastes dels donatius que no eren monetaris; la rondalla posava la música i les lletres, idèntiques i necessàries any rere any.

Els donatius de l’arreplegà costejaven el dinar comunitari, les begudes i la música. La volta per totes les cases i carrers permetia felicitar els protagonistes i desitjar-los sort.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que apareixen en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Per vore el procés d’identificació cliqueu ACÍ.

El rellotge del campanar té 84 anys

Deixa un comentari

L’any 1930, quan era alcalde José Arnau, es va comprar el rellotge del campanar que va costar 4.400 pessetes, tal com consta al contracte signat el dia 23 de març d’aquell mateix any. L’Ajuntament havia demanat pressupostos a diferents rellotgers, entre els quals estava Gonzalo Tena, de Segorbe, qui es va desplaçar en persona l’agost de 1929 a Vistabella per negociar amb l’alcalde (en tant mala fortuna que no el va trobar). Per una carta de Gonzalo Tena sabem que el senyor rector preferia un rellotge que cantara tots els quarts, mentre que l’alcalde només volia les mitges hores i les repeticions.

Finalment el van comprar a Blasco y Liza, una empresa de Roquetes, província de Tarragona. El van enviar per tren fins a Castelló i el van posar en funcionament l’1 de juliol. Tenia una garantia de 10 anys i l’1 de juliol de 2030 farà 100 anys.

Estrenem nou apartat: Se done a saber

Deixa un comentari

L’Arxiu Fotogràfic de Vistabella del Maestrat va creixent gràcies a les vostres aportacions. Nombroses famílies ens han cedit fotografies per a l’exposició virtual, imatges amb una qualitat extraordinària i plenes de força que anirem compartint amb vosaltres.

Una volta al mes imitarem l’agutzil i farem un pregó: penjarem una fotografia i us demanarem ajuda per identificar les persones que apareixen i així podrem oferir una millor descripció del document. Per tant ens encantarà que mitjançant el correu electrònic feu d’informadors i d’informadores aportant el vostre coneixement i records.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que apareixen en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Com a foto inicial en proposem una de 1968, segur que podeu ajudar-nos: es dona a saber

1968. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Consuelo Miralles Campos.

Per vore el procés d’identificació cliqueu sobre: https://vistabellaarxiumunicipal.wordpress.com/arxiufotografic/es-done-a-saber/

Què és l’Orde de Montesa? on està Montesa? qui eren els seus membres? quina és la vinculació amb Vistabella i la seua església?

Deixa un comentari

Continuant amb la publicació de tesis doctorals sobre la història de Vistabella del Maestrat, volem que us apropeu a conèixer l’Orde de Montesa i la vida dels seus membres.

Gràcies a la tesi doctoral de Josep Cerdà i Ballester Els cavallers i religiosos de l´Orde de Montesa en temps dels Àustria (1592-1700), podreu aproximar-vos a la biografia dels cavallers i religiosos que integraren l’orde militar entre 1592 a 1700. A més, l’autor ens ofereix un precís capítol sobre l’etapa medieval i l’evolució de la institució a partir del segle XVII.

El treball aporta dades d’alguns personatges nascuts a Vistabella frares de l’Orde de Montesa: Jerónimo Badal, Juan Jerónimo Çaera, Romualdo Monferrer i Juan Rovira; d’altra banda, altres frares montesians hi foren rectors de la parroquial de Vistabella: Pablo Climent, Pedro Fito, Jaime Pasqual, entre altres. Com veiem, dades ben interessants que complementen així la tesi doctoral sobre l’església de Vistabella.

2014-09-22 17_50_31-Tesi Josep Cerdà i Ballester (3 vols).pdf - Adobe Reader

A més podeu visitar la web del Museu Parroquial de Montesa on ens ofereixen més bibliografia i informacions sobre la història de l’Orde de Montesa i de la seua vila.

Tesi doctoral sobre l’església de Vistabella del Maestrat

3 Respostes

Maria Jesús Mañez Pitarch és professora de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat de Castelló, i el gener de 2014 ha publicat la seua tesi doctoral sobre l’església de Vistabella. El treball final consta de 692 pàgines i porta el títol: La Arquitectura religiosa renacentista en tierrras del Maestre: la Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción de Vistabella del Maestrazgo.

En aquesta tesi ha reunit totes les dades bibliogràfiques, gràfiques i arxivístiques existents. També ha fet un exhaustiu aixecament gràfic que ha estat realitzat a partir de complets treballs de camp, durant els quals ha utilitzat no només sistemes tradicionals de mesurament, com ara instruments i aparells topogràfics, sinó també programari d’última generació.

Gràcies a la totalitat de la investigació s’ha localitzat als autors de l’obra: d’una banda l’arquitecte francès Joan Tell “(…) en el año 1987 Ferran Olucha encontrara un documento en el archivo municipal de Castellón donde se desvelaba el verdadero autor de la obra, Joan Tell. En dicho documento el propio Joan Tell se define como arquitecto, también maestro de iglesias, y habitador de la villa de Vistabella”. D’altra banda l’autora manté la tesi que Joan Rigor va ser l’autor de les portades: “(…) el autor de las portadas de Vistabella fue Joan Rigor, el cual fue reconocido en su tiempo como un cantero de mucha habilidad”. Aixina mateix també s’explica perquè Joan Anglès, al qual sempre s’ha atribuït l’obra, no podia ser-ne l’autor.

A tall personal anotem que l’autora de la tesi: Maria Jesús Mánez és filla d’Olimpia Pitarch i néta de Landelino Pitarch del Carrer Major 28 de Vistabella.

Estrenem arxiu fotogràfic

Deixa un comentari

capçalera3

Fa aproximadament un mes vam començar el treball de camp del projecte “Arxiu fotogràfic Vistabella del Maestrat” i hem de dir que està resultant ser un gran èxit.
Elvira Safont ha recollit testimonis i fotografies de moltes famílies de Vistabella que li han obert les seues cases i els seus àlbums. Cada foto és una història que aporta nova informació que ens il·lustra i complementa la documentació escrita.
Com a resultat d’inici volem presentar-vos la primera exposició virtual. Per accedir heu de clicar sobre l’apartat del menú Arxiu Fotogràfic i veureu amb molt bona definició fotos extraordinàries, algunes amb un gran nivell de detall. Trobareu imatges magnífiques de Vistabella a principis del segle, fotos de quintos, dels xiquets i xiquetes de l’escola o de la matança. Totes porten un breu text explicatiu que anirem millorant amb la vostra ajuda. Si trobeu errades amb els noms o podeu identificar persones que no hem assenyalat només heu d’escriure a arxiuvistabella@gmail.com i tractarem de millorar la identificació de cadascuna de les imatges.

L’exposició virtual que presentem permet diverses maneres de visualització, per tant us animem a usar el ratolí per ampliar la foto o a clicar els botons per obtenir la descripció i passar una estona llegint la foto, mirant els detalls i disfrutant amb el zoom per tal de reconèixer tots aquells records que teniu o que us han contat els vostres avis i àvies.
També ens agradaria -ara que l’estiu acaba i tornem cap a la ciutat- que ens féreu arribar les vostres fotos: podeu portar-les a l’Ajuntament i preguntar per Sílvia Olaria, o bé podeu enviar-les per e-mail (tant senzill com fer la foto amb el mòbil o escanejar-la en format jpeg. Han de tindre un mínim de qualitat)
L’arxiu fotogràfic Vistabella del Maestrat ampliarà aquesta exposició amb materials nous d’ací a poc temps, això vol dir que l’actualitzarem periòdicament amb noves fotos. I en el futur està previst fer-ne de temàtiques.

Moltes gràcies a totes les famílies que ens han obert les seues cases i han fet possible aquesta primera exposició virtual.

Últim Ajuntament de la Segona República

Deixa un comentari

Les Eleccions Generals de febrer de 1936 van ser les últimes de la Segona República. Els càrrecs electes votats democràticament van ser represaliats acabada la guerra: se’ls va aplicar la Ley de Responsabilidades Políticas. En aquest document del 23 de gener de 1941 podem llegir un inventari dels càstigs que van haver de patir.

AMV03918. Informes i depuració. Fons Falange. 23/01/1941

Si voleu consultar els noms de persones represaliades de Vistabella i on es troba el seu expedient consulteu: Victimas de la Guerra Civil y Represaliados
en el Portal PARES del MECD, Feu la recerca en el buscador sencillo per “Vistabella”.

Expedients de la guerra civil: Causa general

1 Resposta

Hem trobat al portal PARES del Ministerio de Cultura un expedient digitalitzat sobre la mort de Mossèn Manuel Tenesa Palanques, rector del poble quan va esclatar la guerra civil. Aquest informe és la versió dels fets que va redactar José Escrig -primer capellà que va arribar a Vistabella quan van entrar els nacionals i que és conegut per tots com a mossèn Pepet-.

Com es pot constatar va redactar un informe el 4 d’octubre de 1938, basat en conjectures i suposicions: “según se dijo”, “probablemente”, “ignoramos”, “se sospecha”, de manera que resulta contradictori respecte a l’altra versió que coneixem i que està continguda en el full del consell de guerra sumaríssim que ja se li havia fet a Ramón Alcón davant d’un jutge militar tres mesos abans: el 10 de juliol de 1938. A l’informe de mossèn Pepet es van afegir dos fulls redactats en la mateixa línia per la Guàrdia Civil, i on es comença acusant de la mort de mossèn Tenesa a “unos milicianos de Alcora”, però es dóna el nom de José Monfort Monfort com un dels mateixos. I s’afegeix una llista de persones a qui culpar de les destrosses de l’església.

Per contra, en la referida declaració del consell de guerra (1) es pot llegir que l’agutzil del poble va anar a buscar a Ramón Alcón perquè tenia les claus del cementeri i era l’enterrador. També es diu que cinc milicians -quatre del poble i un de fora- van portar mossèn Manuel Tenesa al cementiri. I s’explica amb detalls, amb noms i cognoms, qui va disparar, i qui vigilava, especifica clarament que no el van torturar, ni tampoc li van tallar el coll. Va rebre quatre impactes de bala al cap que li van provocar la mort instantània, i va ser de seguida soterrat. Quan mossèn José Escrig va escriure el seu informe ja es tenia aquesta informació, que ell va obviar lògicament. Per tant, de l’execució de mossèn Manuel Tenesa només se’n va fer circular la versió dels vencedors, a la qual es van anar afegint detalls i aportacions personals que la van adornar per engrandir-ne la crueltat.
Amb els seus informes, el bàndol nacional va elaborar l’expedient anomenat “Causa General” (2), tot un procès judicial obert pels vencedors per informar “de los delitos y otros aspectos de la vida en la zona roja desde el 18 de julio hasta la liberación”: recollida d’informació sobre morts i desapareguts, però també informes sobre els dirigents republicans, que es poden consultar on line. Els següents fulls són els que fan referència al nostre poble. Mereix especial menció l’informe de la comandancia de la guàrdia civil que ocupa els tres darrers fulls.

Causa General de 1938. FC-CAUSA_GENERAL,1404,Exp.46:

Causa General de 1941. FC-CAUSA_GENERAL,1403,Exp.27:

(1) Transcrita en fragments a la pàgina 40 del llibre “El temps perdut. Memòria històrica de Vistabella”. Grup per la Recerca de la memòria històrica de Castelló. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana, 2014.

(2) GIL VICO, P: “Ideología y represión: la Causa General. Evolución histórica de un mecanismo jurídico-político del Régimen Franquista”. Revista de Estudios Políticos (Nueva época), nº 101, 1998, pp. 159-189.

Reforma de l’ajuntament el 1917

1 Resposta

L’edifici actual de l‘Ajuntament de Vistabella del Maestrat és el resultat de diferents intervencions al llarg de la seua història. Una de les quals es va fer l’any 1917. En aquella època tenia entrada tant pel carrer del Forn com pel carrer Major, i l’escola de xiquetes ocupava una de les plantes. En el projecte se cita que el forn de la planta baixa ja era independent, per tant en origen formava part de l’edificació. La pedra conservada a l’actual porta d’entrada on podem llegir la data de 1562 deu ser un dels pocs testimonis vius de la construcció original.

Mireu els plànols de l’arquitecte!!!

Arxiu Fotogràfic de Vistabella del Maestrat

2 Respostes

A l’Arxiu de Vistabella del Maestrat estem treballant per tal de recopilar fotografies antigues i gràcies a donacions i préstecs temporals hem aconseguit una mostra de gran qualitat amb imatges de persones i paisatges del poble.
Com a resultat de moltes recerques i converses amb els propietaris de les fotos, hem pensat que mostrar-les al poble i al món mitjançant una plataforma per crear exposicions virtuals és la millor manera per a què vegeu com era Vistabella del Maestrat a la fi del segle XIX i segle XX. Amb l’ajuda de la tecnologia podreu disfrutar amb detall les fotos i trobar aspectes de Vistabella que segur no coneixíeu.
Per altra banda volem construir un arxiu fotogràfic vistabellà amb més entitat, per això ens agradaria que ens escriguéreu a arxiuvistabella@gmail.com o anàreu a l’Ajuntament, o si veieu a Elvira Safont pel carrer, ara a l’estiu, li expressareu la vostra voluntat de participar en el projecte de l’arxiu fotogràfic de Vistabella. És tan senzill com cedir-nos les fotos, ús les digitalitzarem amb molt bona qualitat i vos les tornarem amb una còpia digital.

Presentació del llibre “El temps perdut. Memòria Històrica de Vistabella”

Deixa un comentari

El dissabte 23 d’agost – en plenes festes i bous- Antonio Giner i Juan Luis Porcar a les 11 del matí en l’edifici de la Presó, ens parlaran del procés de creació del llibre El temps perdut. Memòria Històrica de Vistabella. Allí els podrem fer preguntes i escoltar històries i testimonis del passat recent que ens ajudaran a entendre millor el present.

Portada-retaule de l’església de Vistabella

1 Resposta

Devem a Adolf Mas i al seu fill Pelai Mas el fet d’haver pogut identificar totes les imatges de la portalada-retaule de l’església de Vistabella, d’inicis del segle XVII. Ells van ser els autors l’any 1917 d’una fotografia que, en principi, no interessava a ningú. O no massa. Però no imaginaven que 20 anys després hi hauria una guerra que buidaria el retaule d’imatges. I que la seua fotografia seria molt buscada, sense saber que realment existia. L’any 1981 la va trobar Elvira Safont Pitarch, quan era estudiant d’història de l’art a València, en un arxiu privat del carrer Freneria número 5, darrere de la catedral de Barcelona. Va ser aixina com va poder fer un estudi d’identificació de les imatges, i per tant, del significat global de la portalada.

En l’actualitat el fons fotogràfic de l’arxiu Mas pertany a l’Institut Amatller d’Art Hispànic (Passeig de Gràcia 41, Barcelona, telèfon 93 216 0175), de titularitat privada. La imatge de la portalada està referenciada com a: C 24877. Està prohibida la seua reproducció en finalitat lucrativa i cal citar sempre la propietat de la mateixa.

http://http://issuu.com/esafont/docs/portalada-retaule_esgl__sia_assumpc?e=1030853/8721819

Correspondència municipal 1936-1937

1 Resposta

Correspondència 1936

Correspondència 1937

Circulares, Bandos, telegramas, comunicados… En el Archivo Municipal se conserva una buena parte de la correspondencia oficial relativa a los años de la Segunda República y Guerra Civil. Los 1.129 registros clasificados correspondientes a los años 36-37, constituyen una importante fuente de información documental.
El correo llegaba a Vistabella por las tardes en el autobús procedente de Castellón, el cartero lo entregaba a la mañana siguiente en el Ayuntamiento. En aquellos años se carecía de teléfono y telégrafo, las comunicaciones procedentes de algunos organismos oficiales, principalmente del Gobierno Civil, llegaban a través del Ayuntamiento de Atzeneta. Fueron carteros en aquellos años, José Vicente Tena, cesado por el Aytº el 24-8-1936, por “desafecto al Régimen” [sic] (Gob. Civil, Secretaría, Negociado 1º, nº 824 de 27-8-1936), y sustituido por José Moliner Salvador.
La correspondencia de estos años nos desvela información de primera mano sobre todos los asuntos concernientes a la actividad social, política y económica del municipio. Por citar algunos ejemplos: Triunfo del “Front d’Esquerres” en Vistabella. Cese del Aytº constituido en 1.931 y sustitución, primero por la Gestora y más tarde por el Consejo Municipal. Creación de numerosos comités locales para solucionar los problemas derivados de la guerra (Ctes. Agrícola, Abastecimientos, Refugiados, Expropiaciones, Enlace con el Frente Popular). La construcción del aeródromo militar. La actividad político-sindical… Toda esta información documentada nos permite conocer los acontecimientos que más influyeron en la vida de todos los vecinos.
En muchos de estos escritos se observa la utilización de un lenguaje radical y politizado. Bandos y circulares de contenido patriótico arengan a la población a cumplir con sus obligaciones como ciudadanos de la República para ganar la guerra. Llamadas a la revolución y contra el fascismo. Se desterraron viejas fórmulas como “adiós” y se sustituyó por “salud” o “salud y república”, también se utilizó normalmente “compañero” o “camarada”.
Junto a la información local podemos conocer los efectos y el desarrollo de la guerra, a través de las llamadas a filas de los diferentes reemplazos, o de la llegada de refugiados de los frentes de Madrid, Andalucía o del Norte. Por otro lado, la situación política en el resto de la España republicana, se ve reflejada en los diversos intentos del gobierno para reconducir dentro de la legalidad, una situación que se les había ido de las manos, debido a la espontaneidad y rápida implantación de las transformaciones sociales que se iniciaron, principalmente, durante el periodo revolucionario de los primeros meses del conflicto. (Circulares sobre tenencia de armas, milicias, expropiaciones, locales de partidos y sindicatos…).
De la actividad de las diferentes organizaciones políticas y sindicales de Vistabella es muy poco lo que se conserva, a penas una docena de escritos de Unión Republicana, Izquierda Republicana, CNT y UGT. Es lógico suponer que ficheros y documentación de estos grupos, desaparecieran o fueran destruidos en su momento.
También encontramos otras informaciones interesantes o curiosas, como el destino que esperaba a las campanas de la iglesia de haber continuado la guerra.
[…] Recibidas nuevas instrucciones a cerca del destino de las campanas en el sentido de utilizarlas para su transformación en producción de guerra. […] (Consejo Municipal de Atzeneta de Gob. Civil. 3-7-1937)
Concesión de licencias a los vecinos que tenían aparatos radioreceptores. Indagaciones del Juzgado Municipal relativas a varios suicidios, y a un asesinato perpetrado cerca del Mas de l’Alberta. Declaración de la producción oficial de vino en Vistabella, etc.

RESUMEN DE CORRESPONDENCIA.

Seguridad e interior. Control de la seguridad en retaguardia. Informes. Expedientes de depuración. (Gob. Civil, Consejo Provincial de Seguridad, Comisión Judicial Depuradora y Reorganizadora de la Administración de Justicia).

Ejército. Llamadas a filas de diferentes reemplazos. Comunicaciones de destinos, soldados heridos, fallecidos o desaparecidos. (Gob. Civil, Comisaría Civil del Ejército, Cajas de Recluta nº 9 y 30, Bat. De ametralladoras nº 3 y 25, Ministerio de Marina y Aire, Milicias: Delegación Comarcal de la Columna de Hierro, Columna Torres Benedito)

Hacienda. Normativa sobre expropiaciones. Circulares para reclamar el pago de diferentes impuestos y el uso de timbres del Estado. (Delegación de Hacienda, Junta Provincial Calificadora de Expropiación de Fincas Rústicas, Asociación de Auxiliares y Empleados de Recaudación de Contribuciones a Impuestos del Estado-UGT, Contribución Territorial).

Abastos. Disposiciones para el abastecimiento de la población, de los refugiados y del frente. Control de la producción de productos básicos. Medidas contra el acaparamiento, contrabando y especulación. Intercambios de productos de primera necesidad con otras poblaciones. (Gob. Civil, Junta Provincial de Abastecimiento, Consejo Municipal, Intendencia. Frente de Teruel).

Agricultura. Información sobre cultivos, superficies, producción. Regulación del uso de abonos. Reforma Agraria. (Instituto de Reforma Agraria, Mº de Agricultura, Ingeniero Jefe Sección Agronómica).

Ganadería. Censos ganaderos. Regulación de precios. Matarifes locales. (Inspección Provincial Veterinaria, Sanidad Veterinaria).

Forestal. Subastas de aprovechamiento de montes. Expedientes sancionadores. (Distrito Forestal. Oficina Auxiliar de Castellón).

Refugiados. Disposiciones legales. Avisos de llegada de evacuados. Indagaciones para conocer el paradero de familiares desaparecidos. (Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados. OCEAR, Cté. Nacional de Refugiados de Castellón, Cté. Provincial Pro-Refugiados, Oficinas de Etapa de Murcia, Almería, Castellón).

Enseñanza. Toma de posesión de maestros interinos, sustituciones, jubilaciones, traslados. Situación de la Escuela Mixta del Boi. -Mas del Collado- (Consejo Provincial, Inspección Provincial , Sección Administrativa de Primera Enseñanza).

Sanidad. Medidas de profilaxis. Informes sobre el personal sanitario: Médico titular, Practicante, Farmacéutico, Comadrona. (Sanidad e Higiene, Inspección Sanitaria).

Antonio Giner

El temps perdut. Memòria històrica de Vistabella

Deixa un comentari

Tenim una molt bona noticia i és que ja tenim el llibre que ha publicat Antonio Giner i que tantes ganes teníem de llegir.

Llegiu la presentació que ens fa:

EL TEMPS PERDUT

Por fin podemos presentar el libro en el que llevamos trabajando los últimos tres años. Ha sido un proceso lento desde que decidimos publicar la información que íbamos recopilando con los compañeros del GRMHC en Castellón y aquí en Vistabella sobre la Segunda República, Guerra Civil, resistencia guerrillera y primer franquismo. Desde 2008 organizamos diversas actividades en torno a esta temática: Jornadas de Memoria Histórica, sobre los maquis, exposiciones, presentación de libros, rutas de la memoria, etc., que nos han servido para empezar a romper esa inercia de silencio mantenida durante demasiados años, y que empiecen a aflorar recuerdos, información, documentos…, en definitiva, la Historia. Esta información es la que hemos plasmado en el libro; no es una crónica oficial ni completa de aquellos años, aún falta trabajo por hacer, documentación que clasificar, pero creíamos necesario mostrar el trabajo que llevamos hecho.

Siempre me ha desconcertado la indiferencia de una buena parte de la población por conocer su propia historia. La poca información que se ha transmitido sobre esta época ha llegado incompleta, sesgada, aderezada de falsos mitos, por eso es tan importante y gratificante a la vez hablar con los más mayores, conocer sus vivencias, sus recuerdos, saber porqué luchaban y qué defendían; hablar con aquellos que aún pueden contradecir la Historia oficial. Estos testimonios y la documentación que vamos desempolvando, ayudan a encajar las piezas de este rompecabezas.

Este trabajo está dedicado a las víctimas ignoradas, a quienes padecieron la represión de un sistema totalitario y cruel, fuera o dentro de las prisiones. Sin olvidar a las mujeres que tuvieron que afrontar solas aquellos años de humillación, mujeres que tuvieron que sacar adelante a sus familias en unas condiciones tan adversas. En palabras de Almudena Grandes:

[…] la conciencia de no ser nadie, de no tener derecho a obtener respuestas, de carecer incluso del derecho a formular preguntas, constituía en sí misma una condena, la pena que cumplíamos quienes no habíamos sido juzgados por un tribunal, las reclusas que vivíamos fuera de los muros de las cárceles. […]

(Las tres bodas de Manolita)

El temps perdut ha sido editado por el Servicio de Publicaciones de la UJI, es el número 2 de la colección Història, memòria, testimonis

FUENTES CONSULTADAS.

– Archivo Histórico Provincial: Expedientes de Responsabilidades Políticas.

– Archivo Histórico Nacional: Causa General.

– Archivo Municipal de Vistabella: Libro de Defunciones, Actas municipales y correspondencia.

– Cementerio de Castellón: Libro de Enterramientos.

– Instituto Nacional de Estadística: Censos electorales de Vistabella.

– Registro Civil de Castellón: Libro de Defunciones.

– Subdelegación de Defensa de Castellón: Consejos de guerra sumarísimos.

– Bibliografía y hemeroteca.

– Testimonios orales de vecinos de Vistabella, Xodos y Benafigos.

Vistabella, 10 de julio de 2014

Antonio Giner Jiménez

El llibre el podeu adquirir a l’Ajuntament de Vistabella, tenda d’artesania i a l’UJI . www.tenda.uji.es(enviament gratuït). El preu que marca l’editorial és de 15 euros. Més endavant us facilitarem els llocs amb més detalls.

També teniu disponible en l’apartat del Menú: Documents de la Guerra Civil Espanyola: Correspondència 1936 alguns documents digitalitzats. D’ací a poc temps Antonio Giner ens explicarà i contextualitzarà aquests documents. Continueu llegint-nos!!

Correspondència 1936

Correspondència 1937

Toqueu sobre la imatge i veureu la bonica portada i el resum

Cavanilles i Vistabella

Deixa un comentari

A. J. Cavanilles (1745-1804) va realitzar diferents campanyes excursionistes pel regne de València. Mesos de viatge mentres reconeixia el paisatge i que posteriorment va recopilar en un llibre: Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Madrid: Imprenta Real, 1795.

El llibre el podeu consultar a:

http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=ucm.5315908252;view=1up;seq=7

Jesús Bernat Agut i la toponímia de Vistabella

2 Respostes

Jesús Bernat i Agut mestre, filòleg i toponimista és un investigador que sap molt dels noms dels llocs d’alguns pobles del País Valencià, com són Almassora, Xodos i Atzeneta. De la toponímia Vistabellana ho sap tot perquè està finalitzant la seua tesi doctoral sobre Toponímia de Vistabella. A més ha publicat nombrosos articles i és l’autor del recull toponímic dels mapes publicats per www.eltossalcartografies.com

Per conèixer més a Jesús Bernat i Agut, savi de la geografia i la llengua. Consulteu el seu blog Imatgies: http://imatgies.com
Vistabella del Maestrat, entre Penyagolosa i el Montlleó:
http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04%20jesus%20bernat.pdf

El mapa (1938) amb millor qualitat el podeu consultar a: http://roderic.uv.es/handle/10550/34730. Pertany a la Cartoteca de la Universitat de València i esta disponible a Roderic, repositori d’accés obert de la UV.

Burgueno, Jesús. Mapas para una guerra. El Plano Director a escala 1:25.000 (1937-1939)

Fotos antigues de Sant Joan de Penyagolosa

Deixa un comentari

A la col·lecció Huguet de la Biblioteca Valenciana c.1925-1950

Totes les fotografies publicades són estereoscòpiques!!!

Fotos de Vistabella i Sant Joan de Carlos Sarthou Carreres

Deixa un comentari

Carlos Sarthou Carreres (Vila-Real,1876- Xàtiva, 1971) va ser un home polifacètic: arqueòleg, historiador, jutge, cronista i conservador del Museu Municipal de Xàtiva. Però sobretot va destacar com un gran fotògraf il·lustrant els seus propis llibres.

En ” Viaje por los Santuarios de la Província de Castellón” (1909) fotografia en el capítol sobre el Santuari de Sant Joan com era el paisatge i l’ermitori a principis del segle XX.
Al repositori, Biblioteca Digital de Castelló, podeu trobar el llibre digitalitzat.

L’Arxiu de la Diputació de València conserva la col·lecció de Sarthou Carreres, allí es poden consultar les fotos que va fer de Vistabella i de Sant Joan.

Fotos antigues de la Col·lecció José Huguet (Biblioteca Valenciana)

Deixa un comentari

No tenim notícia de l’existència d’un fotògraf professional a Vistabella durant la primera meitat del segle XX. Encara així podem trobar en els nostres àlbums familiars imatges dels nostres avis treballant al camp, al carrer o posant en un estudi fotogràfic, recordeu les tradicionals fotos que apareixen en els llibres de festes.

A la Biblioteca Valenciana tenen una col·lecció de fotos de Vistabella, d’autor anònim que pertanyen a la col·lecció J. Huguet. Datades entre 1925 i 1950 al catàleg de la BV.

Segells de l’Alcaldia i de l’Ajuntament Constitucional de Vistabella

Deixa un comentari

Les noves tecnologies ens permeten arribar molt lluny sense haver de desplaçar-nos. Ací teniu un document de 1876 digitalitzat que ens mostra els segells de l’Alcaldia i de l’Ajuntament Constitucional de Vistabella.
Es troba a l’Arxiu Històric Nacional i podeu consultar tota la documentació entrant en el portal PARES, portal de Archivos Españoles. http://pares.mcu.es/

Podeu ampliar informació en: Martinez Martinez, Joaquin (1999). Breve resumen històrico-descriptivo de los sellos carlistas. Vistabella: l’autor.

Anuario-Guía de la provincia de Castellón, 1925

A la Biblioteca Digital de L’UJI: http://repositori.uji.es, si busqueu per “Vistabella” trobareu unes curioses guies comercials que contenen abundant publicitat de la primera meitat del segle XX i informació sobre els pobles de la província de Castelló.

Aquesta és una mostra, es tracta del Anuario-Guía de la provincia de Castellón (1925) Castellón: Imprenta de Joaquín Barberá. L’autor es Manuel Bellido Rupert.

Anuario-Guía de la provincia de Castellón, 1925

Anuario-Guía de la provincia de Castellón. 1925

Bellido Rupert, Manuel (1925). Anuario-Guía de la provincia de Castellón. Castellón: Imprenta de Joaquín Barberá

EN CONSTRUCCIÓ

Des de l’Arxiu de Vistabella estem treballant fa un temps per tal d’organitzar el fons documental de l’Ajuntament. Ens trobem en les fases inicials però anem avançant i ens agradaria en un futur poder ser una font d’informació de suport a les diferents iniciatives que estan desenvolupant-se amb molta força al poble, a més de ser espai per a la recerca històrica i donar servei als investigadors i persones interessades.

Es tracta d’un projecte fruit de l’interés particular d’un grup de persones per la revalorització de la vida del poble, per tant si teniu informació atractiva per a l’arxiu, documents o qualsevol document del tipus: fotos, material efímer, fullets, cartells, estampetes o qualsevol cosa que considereu important pel seu caràcter històric i de temàtica vistabellana només heu d’acudir a l’Ajuntament o escriure un mail a arxiuvistabella@gmail.com

arxiu