Arxiu d'etiquetes: Maria Jesús Mañez

Qui era Geronimo?

És cosa sabuda que a Vistabella les pedres parlen, però hem de reconèixer que durant molt de temps no se les escoltava ningú. Per no donar importància a les pedres la nostra muralla medieval va perdre quatre arcs -de les sis portes que tenia-. Per no saber llegir la història van desaparèixer en unes obres les esteles discoïdals de la falsa de l’Ajuntament.

Molta informació gravada en cisell pels pedrapiquers està amagada a la part interior de les pedres cantoneres. Però al carrer del Mur, la propietat d’una casa va fer una reforma i va coronar una finestra amb una magnífica pedra reaprofitada d’un altre espai i, amb bon criteri, va deixar els seus gravats a la vista.

Sempre que baixem al Mur, des del Dau, trobem de front el que pareix l’eterna dedicatòria en pedra a un tal Geronimo feta l’any 1645.

En la publicació “Els cavallers i religiosos de l’Orde de Montesa: dels Àustries als Borbó” del 2018, l’investigador i doctor en Història Josep Cerdà i Ballester ofereix un llistat dels religiosos montesians nascuts al Maestrat. I el primer de la llista del nostre poble coincideix en el gravat del carrer del Mur!!!

Des de 1579 al 1831 cinc hòmens nascuts a Vistabella van vestir l’hàbit blanc en la creu roja de Montesa: Juan Jerónimo Çaera Calvo (1607); Juan Rovira Coria (1620); Jerónimo Badal Escrig (1627); Romualdo Monferrer Prats (1678) i Ignacio Polo de Bernabé Safont (1825).

Jeronimo Çaera Calvo va ser religiós de l’Orde de Montesa: va nàixer el 1578 i va morir el 1631. Era fill de Geronimo Çaera de Vistabella i de Margarita Calbo del Puerto del Regne d’Aragó. Els seus avis paterns: Geronimo Çaera de Vistabella i Margarita Belenguer de Mosquerola. Els seus avis materns: Domingo Calbo i Margarita Miravet del Puerto. Quan Jeronimo va entrar a l’Orde ja era sacerdot, i havia fet de vicari a Vistabella. L’any 1608 era rector de La Jana i el 1624 va ser rector de les Coves de Vinromà.

La pedra treballada va ser el material estrella de l’època medieval: era sòlid, majestuós i oferia acabats de gran bellesa. També era símbol d’eternitat si coronava una làpida, com apunta ser aquest cas. Però l’any 1645 feia 14 anys que Geronimo Çaera Calbo havia mort, quan tenia 53 anys: no és probable que siga la seua làpida personal.

Maria Jesús Mañez Pitarch, autora de la tesi sobre l’església de Vistabella i investigadora de la història medieval del poble, sosté la hipòtesi que es tracta d’una làpida familiar, la dels progenitors de Geronimo: Geronimo Çaera i Margarita Calbo, entenent que el nom de la mare apareix abreviat i comença en un monograma de les lletres M i A.

Sabem que Geronimo Çaera Belenguer, marit de Margarita i pare de Geronimo, va exercir càrrecs municipals a Vistabella: el gravat correspondria a una família de prestigi social i, per tant, que van ser soterrats dins l’església actual -acabada l’any 1624-; per la seua forma es pot afirmar que segurament era el dintell d’una de les criptes d’on va eixir per a coronar una finestra del carrer del Mur.

Un regal de postal

3 Respostes

El retaule de pedra de l’església de Vistabella és una de les nostres icones i trobar imatges anteriors a 1936 una de les nostres il·lusions. Hui oferim una imatge inèdita.

Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Monferrer Gual

Caixeta de retrats família Monferrer Gual

Dins una caixeta de fotografies que ens han deixat les filles de Rosa Monferrer Gual, del carrer Malcuinat, hi ha una postal que mostra les escultures del retaule! Tota una novetat perquè no s’ajusta a cap de les dos versions que coneixem.

En el nostre article Portada-retaule de l’església de Vistabella expliquem com vam localitzar la imatge més coneguda i reproduïda, la de l’Arxiu Mas, obra d’Adolf Mas feta l’any 1917. Però Carlos Sarthou Carreres ja havia fotografiat el retaule l’any 1910, en dos retrats que es conserven a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya: ho trobem explicat en detall a la Tesi doctoral sobre l’església de Vistabella, de Maria Jesús Mañez Pitarch, a la pàgina 571 i següents podem vore les imatges.

Revers imatge del retaule. Fons familiar Monferrer Gual

Aquesta postal del fons familiar Monferrer Gual es converteix en la tercera imatge supervivent anterior a 1936. Ara només hauríem de trobar l’autoria, o poder afinar la seua datació.

Les caixetes de retrats sempre porten regal.

L’obra de Joan Tell

1 Resposta

Poc s’imaginava el mestre arquitecte Joan Tell, allà per 1613 quan estava instal·lat a Vistabella per construir l’església, que el 28 de setembre de l’any 2007 la seua creació seria declarada Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument, i segur que no li agradaria saber que ara mateix reclama actuacions internes de millora i manteniment.

“Els edificis han de tenir arrels tan fortes que els llocs i els paisatges pareguen impossibles sense ells”, va defensar l’arquitecte suís Peter Zumthor (1943) . I això va aconseguir Joan Tell al segle XVII: que les pedres de l’església de l’Assumpció siguen imprescindibles. Són l’escenari de gran part de les nostres fotos, i el teló de fons dels nostres afectes i desafectes.

Probablement Joan Tell ja sabia que estava construint la imatge fixa que ens identifica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu article: Tesi doctoral sobre l’Església de l’Assumpció, de María Jesús Mañez Pitarch

Tesi doctoral sobre l’església de Vistabella del Maestrat

3 Respostes

Maria Jesús Mañez Pitarch és professora de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat de Castelló, i el gener de 2014 ha publicat la seua tesi doctoral sobre l’església de Vistabella. El treball final consta de 692 pàgines i porta el títol: La Arquitectura religiosa renacentista en tierrras del Maestre: la Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción de Vistabella del Maestrazgo.

En aquesta tesi ha reunit totes les dades bibliogràfiques, gràfiques i arxivístiques existents. També ha fet un exhaustiu aixecament gràfic que ha estat realitzat a partir de complets treballs de camp, durant els quals ha utilitzat no només sistemes tradicionals de mesurament, com ara instruments i aparells topogràfics, sinó també programari d’última generació.

Gràcies a la totalitat de la investigació s’ha localitzat als autors de l’obra: d’una banda l’arquitecte francès Joan Tell “(…) en el año 1987 Ferran Olucha encontrara un documento en el archivo municipal de Castellón donde se desvelaba el verdadero autor de la obra, Joan Tell. En dicho documento el propio Joan Tell se define como arquitecto, también maestro de iglesias, y habitador de la villa de Vistabella”. D’altra banda l’autora manté la tesi que Joan Rigor va ser l’autor de les portades: “(…) el autor de las portadas de Vistabella fue Joan Rigor, el cual fue reconocido en su tiempo como un cantero de mucha habilidad”. Aixina mateix també s’explica perquè Joan Anglès, al qual sempre s’ha atribuït l’obra, no podia ser-ne l’autor.

A tall personal anotem que l’autora de la tesi: Maria Jesús Mánez és filla d’Olimpia Pitarch i néta de Landelino Pitarch del Carrer Major 28 de Vistabella.