Als seixanta, la font de Baix i la font de l’Ombria eren els dos llavadors públics als afores del casc urbà de Vistabella; aixina que desplaçar-se a dos quilòmetres fins el llavador de l’Alforí era una excursió divertida per a un grup de xiques i necessitava una excusa: rentar les estovalles dels altars de l’església per a la festivitat de Santa Teresa.
L’any 1962 un safareig públic era un espai de llibertat: deixava a dones i xiquetes ser les ames de les converses i els riures, sense esperar el permís del pare o el marit. No eren ames de res més: la llei no les autoritzava a obrir-se un compte al banc, no era ben vist que entraren sense companyia a les tavernes ni als cafès, i no podien decidir tindre carnet de conduir.
La reforma de les lleis, des de 1975, ha anat concedint en compta-gotes els mateixos drets a les dones que a les altres persones humanes: només des de 1981 tenen la pàtria potestat sobre els seus fills i poden tindre passaport.
Les lleis atorguen el poder de decidir: als hòmens des de fa molts anys, a les dones des d’ahir.
En defensa de la igualtat de drets, com cada 8 de març, retem homenatge a les dones de carrasca del territori de Penyagolosa.
SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com
Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT
Els nostres articles sobre el 8 de març, dia de la DONA:
Pels sabers de les nostres ueles
Clara Folch Safont, 103 anys de carrasca
Dones rurals d'ahir i de hui
L'antroponímia de les dones
Dones de carrasca
Pels drets de les dones
Fem safareig, d’Agnès Vidal i Vicedo (Edicions del Bullent) Un llibre entretingut que dóna veu a trenta dones que anaven a rentar als llavadors, un espai que era un veritable centre social on es podia xerrar de tot.
Arxiu de Vistabella del Maestrat 