Arxiu d'etiquetes: festes d'agost

Retrats de festes de FOTO CARMEN de Cabanes

Foto CARMEN de Cabanes. Festes de 1967. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Moliner Gasch.
Foto CARMEN de Cabanes. 30 agost 1957. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

Ara que estem al mig de les festes patronals vos proposem fer un salt enrere i visualitzar algunes imatges del segle XX a finals d’agost: totes elles són obra de Carmen Sidro MuƱoz (1918-2001), de Cabanes .

GrĆ cies al seu ofici i la seua professionalitat podem connectar-nos amb els pares i mares, auelos i besĆ vies que, abans que nosaltres, es van reunir en les nostres places i carrers per a fer festa.

Ballar al Dau, pujar a una barrera i comprar tarró en una paradeta a Sant Joan són rituals heretats: les imatges de FOTO CARMEN de Cabanes ens donen testimoni d’una comunitat amb roba de mudar senzilla que vivia unes celebracions de molt baix pressupost. Els retrats de Carmen són un art: va crear protagonistes, els va dibuixar un somriure tĆ­mid i va captar el gest exacte per a explicar qui eren sense paraules. Ho va poder fer perquĆØ formava part de la nostra gent, era un element mĆ©s de les nostres festes, era part de la comunitat.

Foto CARMEN de Cabanes, 29 agost 1962. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Maria Jesús Mañez Pitarch.
Foto CARMEN de Cabanes, 30 agost 1966. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Eva Maria Miralles Salvador
Foto CARMEN de Cabanes, 30 agost 1957. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Ximo Alcon Peris

Per a vore a Carmen Sidro fent la seua feina cal mirar les imatges captades per un altre fotògraf: Isidre Monferrer Gil, d’Atzeneta del Maestrat, Ć©s l’autor d’unes magnĆ­fiques panorĆ miques de la provessó de Sant Joan de Penyagolosa de l’any 1970. N’hem triat una perquĆØ ahĆ­ al mig estĆ  Carmen Sidro treballant. Vos desafiem a trobar-la!

FOTO Isidre Monferrer Gil. 29 agost 1970. Arxiu d’Atzeneta del Maestrat.

Si voleu vore on estƠ Carmen Sidro CLIQUEU ACƍ DAMUNT o cerqueu https://sedoneasaber.wordpress.com/

La PlaƧa

Foto CARMEN de Cabanes. 1971, Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Amparo, la catalana.
Foto CARMEN de Cabanes. Agost 1970. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Safont Gimeno.

En majúscula, la Plaça és la distància entre les dos portes principals de la muralla medieval de Vistabella del Maestrat: únic espai pla de tot el recinte, i per això centre on confluïen tots els empinats carrers, punt de trobada, via de pas, mercat.

DerruĆÆdes les portes, li van crĆ©ixer a cada extrem una plaƧa i una placeta, i les autoritats van degradar oficialment la PlaƧa a carrer Major, però en la memòria colĀ·lectiva la PlaƧa s’ha mantingut al llarg de tot el segle XX.

Un altre poble emmurallat i costerut, com ara Morella, també té una via central plana que té forma de carrer i que anomenen la Plaça. Una herència singular que tampoc no estan disposats a perdre.

1956. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Salvador Tena

Tots els pobles tenen un carrer Major, però pocs tenen una PlaƧa medieval en forma de carrer: un lloc amb una cĆ rrega simbòlica del patrimoni històric que hem heretat, un punt de referĆØncia comunal on s’han constituĆÆt les relacions socials i les d’identitat. La nostra PlaƧa Ć©s un magnĆ­fic topònim de mĆ©s de set-cents anys. Quedem a la PlaƧa?

Foto CARMEN de Cabanes, 1974. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Enrique Barreda Peris.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT o cerqueu https://sedoneasaber.wordpress.com/

Visca Sant Joan i bones festes

[El pati de Sant Joan de Penyagolosa] Estiu 1964. Fons familiar LluĆ­s Brau Plans. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Els ermitans de Sant Joan de Penyagolosa eren uns dels molts habitants del terme que als anys seixanta encara es guanyaven la vida com a masovers, en la peculiaritat que rebien els Pelegrins, les rogatives i les provessons.

El tio Ramon Bou i la tia Dolores Gargallo van ser els ermitans entre 1963 i 1965, i cada 29 d’agost -festa grossa del poble- preparaven el dinar per a l’alcalde i els concejals, la guĆ rdia civil i el rector. Al dinar convidava l’Ajuntament, que era la institució que organitzava les festes patronals.

Per a fer festa es demanava permĆ­s al Govern Civil, l’oferta es limitava a bous i ball, i el pressupost destinat era molt escĆ s: l’agost de 1964 van contractar una orquestra per a fer ball set dies i van comprar 3 vaquetes per a fer quatre dies de bous; mĆ©s reduĆÆt va ser el gasto al 1965 que van tindre orquestra quatre dies i van fer la festa nomĆ©s en 2 vaquetes que van costar 21.500 pessetes.

Poca vaca per a tantes hores de programa, direu. Resulta que l’exhibició es completava en un corro de vaques dels masos. No heu sentit mai parlar de la vaca del mas del Pinaret? 

Ha passat mĆ©s de mig segle: el pressupost destinat a bous s’ha disparat, hem perdut els ermitans, els masovers i les seues vaques, cada any es fa corro en vaques de lloguer, les obres han tancat el pati de Sant Joan i la gent igual es passeja per fora perquĆØ aixina ho demana el ritual.

Visca Sant Joan i bones festes!

[Les vaques de la Torre Martines] 30 agost c.1965. Fons familiar Mercedes Tena Seguer. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Nota per als nascuts a final del segle XX, i anys posteriors: corro Ć©s el corral on es tanquen els bous que s’han de córrer, Ć©s a dir, especĆ­fic per al bou corregut com Ć©s el de Vistabella.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en les fotos ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

Prohibit el trĆ nsit d’animals sense conductor

30 d’agost 1967. Fons familiar Rosalia Gonell Porcar. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Les festes d’agost de 1967 van costar 25.000 pessetes, aixina consta a la partida de festes patronals del pressupost de l’Ajuntament: això va donar per a quatre vaques i pocs coets.

Per compensar la poca oferta festera, els jóvens organitzaven desfilades de xirigota per amenitzar les vesprades i entretindre la gent, amb els elements que tenien mĆ©s a mĆ : graneres, sacs, flassades velles i barrets. Sempre en la vigilĆ ncia de l’agutzil de l’Ajuntament i de la GuĆ rdia Civil.

Eixe any el tio JosĆ©, l’agutzil de cal Blanco, feia bandos per ordre de l’alcalde a les puntes dels carrers, per a recordar les normes que devien ser respectades, per exemple que estava prohibit el trĆ nsit d’animals sense conductor, la circulació de gossos solts i gallines pels carrers del poble, i treure el fem a partir de les 8 del matĆ­ en temporada d’estiu.

Mentrestant, com no hi havia pressupost per a obres i tots els edificis pĆŗblics amenaƧaven ruĆÆna, l’Ajuntament va acordar sobre el quarter on vivien els guĆ rdies civils en les seues respectives famĆ­lies “que s’apuntale el teulat degudament per a evitar possibles enfonsaments per la neu“.

Eixa falta de diners devia ser la responsable que finalment no es comprara, com estava previst, un cotxe fúnebre municipal, evidentment de tracció animal.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT

L’any dels Beatles

[Ball de la tia Filomena] Foto CARMEN de Cabanes, 31 d’agost 1965. Fons familiar TomĆ s Salvador Pitarch. Arxiu de Vistabella del [Maestrat.

El grup musical The Beatles va fer una revolució als anys seixanta del segle XX, per això la dictadura franquista els va mantindre lluny, i nomĆ©s van visitar Espanya una vegada l’any 1965 per actuar en dos places de bous a Madrid i a Barcelona.

Mentre el Beatles i la seua nova estĆØtica de melenes llargues cantaven a un amor lliure, a Vistabella la cançó mĆ©s escoltada de l’estiu del 65 era la Yenka de Johnny & Charley, un gran ĆØxit que al ball de la tia Filomena del carrer Roser cantonada El Mur triomfava entre els jóvens, tant com la mĆŗsica yĆ© yĆ©.

Eixe any, en les protestes pacifistes en contra de la guerra del Vietnam, va nĆ ixer el famós eslògan “Fes l’amor i no la guerra” -Make Love Not War- que tambĆ© defensaven els Beatles. Al món es van escampar les minifaldes, i al Dau van arribar els monyos cardats de maxi-volum de les xiques: l’aspecte exterior de les dones comenƧava a canviar, però no la seua realitat social.

L’any 1965 totes les feines contractades per l’Ajuntament estaven fetes per hòmens, excepte els serveis de Serafina Garcia Salvador de carrer Sense Cap, contractada ā€œpara divulgación de la Sección Femeninaā€, això volia dir explicar a les dones que havien de creure als hòmens.
Per cert, l’Ajuntament tambĆ© pagava a les mestres per netejar les escoles: en les Actes figuren 3 pagaments que sumen 800 pessetes. No consta que el mestre passara la granera.

Encara que a Vistabella tot arribava més tard, després dels Beatles el món no va ser igual.

[Esperant el ball al Dau] Foto CARMEN de Cabanes, 29 d’agost 1965. Fons familiar Consuelo Alcon Garcia. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT