Els 910 habitants de Vistabella van començar l’any 1977 amb tres promeses de millora: el cobriment del frontó per a fer-lo útil tot l’any; l’ampliació de l’abastiment d’aigua potable per a evitar les restriccions continuades i la reparació de la torre del campanar.

Però el punt fort de 1977 van ser les eleccions generals del 15 de juny: la primera vegada que es va poder votar just després de la dictadura; havien passat 41 anys des de les darreres eleccions lliures, les eleccions a Corts de 1936 durant la República.

Hui, quasi mig segle després, ens pot sorprendre que l’Ajuntament, en un ple extraordinari el dia 11 de maig, designara una aula de l’escola com a espai per a celebrar actes públics de propaganda electoral, i que decidira un horari per a usar-lo. Encara ens pot xocar més que destinaren dos façanes -l’Ajuntament i l’escola- on enganxar “de manera gratuïta” els cartells dels partits que es presentaven. 

No hi havia cultura democràtica, ni experiència social de participació, i només podien votar els majors de 21 anys, però eren evidents les expectatives d’un gran canvi a millor.

A Vistabella el cens electoral era de 730 persones, de les quals 235 es van abstindre, i el 60% dels participants va votar a la UCD -Unión del Centro Democrático-: l’opció conservadora d’Adolfo Suárez.

Abans d’acabar l’any l’Ajuntament tancava subhastes de fusta i de tòfones per ingressar diners. Va cobrar 342.800 pessetes de pins del Bovalar, el Boi i la Vallussera, i va adjudicar per 5 anys, a Julian Tena Edo, les tòfones de la serra del Boi per 4.550 pessetes anuals. Però encara es tardarà un any en votar una Constitució i dos en poder votar al primer alcalde.

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT