Arxiu d'etiquetes: ArqueoAntro

XVI Jornades de Memòria Històrica

Les activitats preparades per a celebrar les XVI Jornades de Memòria Històrica de Vistabella del Maestrat ocuparan part del calendari dels mesos de juliol i agost: el cap de setmana del 19 i 20 i de juliol, i el 15 d’agost hi haurĆ  conferĆØncies, obres de teatre, presentacions de llibres, i una exposició. TambĆ© es podrĆ  vore el documental “La Veu de les Muntanyes”. I des del 15 fins el 24 d’agost l’associació Arqueoantro continuarĆ  les feines d’exhumació a les fosses del mas del Collet i del tossal de l’AlbagĆ©s.

Enguany, la continuïtat dels treballs per a dignificar les restes humanes abandonades a les fosses és possible gràcies al finançament de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), i del Ministerio de Política Territorial y Memoria DemocrÔtica.

Com cada campanya realitzada pels professionals d’Arqueoantro s’ofereix, a les persones interessades, tant la participació en els treballs de camp com la visita comentada a peu de fossa, aquesta segona opció per a gent de qualsevol edat. Les persones que ho vulguen poden contactar amb l’Ajuntament al telĆØfon: 964 389 007

Les Jornades estan organitzades pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló -GRMHC– i l’Ajuntament de Vistabella del Maestrat, en colĀ·laboració amb el Centre d’Estudis de Penyagolosa.

Programa de les XIV Jornades de Memòria Històrica de Vistabella del Maestrat

MĆ©s de 200 soldats republicans van morir en combat o afusellats en la defensa de Vistabella, hem recuperat cossos de 9 d’ells i seran enterrats al cementeri en dignitat, dins el marc de les XIV Jornades de Memòria Històrica. El mes d’abril vam iniciar una campanya per localitzar els seus familiars. Demanem ajuda en la difusió.

Nueve combatientes republicanos regresarĆ”n a Vistabella del Maestrat

Tras las pasadas campaƱas de exhumaciones de combatientes republicanos en el tĆ©rmino municipal de Vistabella del Maestrat (1) realizadas por la Asociación CientĆ­fica ArqueoAntro y promovidas por el CEP (Centre d’Estudis de Penyagolosa) y el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, el próximo 30 de julio vuelven nueve soldados republicanos que serĆ”n homenajeados y que tras un solemne cortejo fĆŗnebre que recorrerĆ” las calles de Vistabella, serĆ”n enterrados con la dignidad que se les negó, en dos nichos del cementerio cedidos por el Ayuntamiento. Esta iniciativa se desarrollarĆ” en el marco de la celebración de las XIV Jornadas de Memoria Histórica de Vistabella.

BĆŗsqueda de familiares

Los combates por la defensa de Vistabella se dieron el 2-3 de junio de 1938 y en ellos murieron en combate o fusilados, mƔs de 200 soldados republicanos.

De los nueve cuerpos recuperados, uno corresponde a un soldado muerto en combate cerca del Mas de Marimon; otros dos fueron asesinados en el momento de entregarse a las tropas de la 3a CompaƱƭa del Tabor de TetuƔn, a la llegada de estos al Mas dels Arcs; los otros seis, pertenecientes a los Guardias de Asalto -una de las unidades que guarnecƭa Vistabella- fueron fusilados en el Mas del Collet.

Hasta la fecha, no se ha podido identificar a ninguno de los 9 soldados, por lo que en los próximos días, seis entidades y asociaciones memorialistas (2) van a lanzar una campaña de búsqueda a nivel Estatal con el objetivo de localizar a familiares de estos combatientes y poder cotejar su ADN, haciendo extensiva esta búsqueda a cualquier familiar de los mÔs de 200 soldados del Ejército Popular de la República que murieron en la defensa de Vistabella.

Los olvidados de los olvidados

Todos estos combatientes lucharon en muy duras condiciones en el frente y nunca regresaron a casa. Sus familias nunca han sabido qué pasó con ellos ni dónde arrojaron sus cuerpos. Ocho décadas es demasiado tiempo para seguir ignorando su sacrificio y entrega por defender la Democracia.

Es tiempo de dar nombres y apellidos a quienes nos defendieron.

Exhumación fosa del Mas dels Arcs, 12 agosto 2022

(1) Nota.
Estas campañas han sido financiadas por la Conselleria de Participación, Transparencia, Cooperación y Calidad DemocrÔtica, con el Ayuntamiento de Vistabella del Maestrat.

(2) Nota.
Las entidades y asociaciones memorialistas que promueven este Acto-Homenaje y la bĆŗsqueda de familiares son las siguientes:

Centre d’Estudis de Penyagolosa
Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
MontaƱas de Libertad, Recuperando Memoria
Asociación de Familiares de Víctimas del Frente de Levante
Asociación Científica ArqueoAntro
Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme –Plataforma Suport Querella Argentina

Actes de les XIII Jornades de Memòria Històrica

La segona setmana del mes d’agost s’han celebrat les XIII Jornades de Memòria Històrica de Vistabella. Per tercer any consecutiu l’equip d’ArqueoAntro ha dut a terme una exhumació, enguany en una trinxera del mas dels Arcs: dos soldats van ser afusellats el 2 de juny de 1938 per les tropes marroquines franquistes, s’ha recuperat el cos d’un d’ells i algunes mostres de l’altre que havia sigut exhumat pels seus familiars. Amb aquests ja són nou les restes de soldats recuperats al terme del nostre poble que, una vegada identificades amb l’ADN, podran ser enterrades al cementeri municipal, tal com marca la Llei de Memòria Històrica.

Fossa del mas dels Arcs. ArqueoAntro, agost 2022

Les Jornades es van inaugurar el dia 13 amb presentacions de llibres. Miquel Osset HernĆ”ndez va parlar de la seua novelĀ·la: ā€œAntes del amanecerā€, basada en la història del seu avi: JoaquĆ­n Osset Merle va ser mestre de l’escola de Vistabella i en comenƧar la guerra es va integrar com a tinent en la Columna Casas Sala formada per milicians i guĆ rdies civils suposadament lleials a la RepĆŗblica però que, en arribar a La Puebla de Valverde, es van rebelĀ·lar assassinant a un important nombre de milicians i van traslladar una part dels oficials a Terol on van ser assassinats. El cos del tinent Osset mai no es va trobar, això permet a l’autor recrear una hipòtesi novelĀ·lada sobre la desaparició del seu avi.

Francesc Mezquita va llegir un poema d’Antonio Machado, dedicat a Federico G. Lorca com a record i homenatge a pocs dies de l’aniversari del seu afusellament, com a pròleg a les darreres publicacions d’integrants del Grup de Recerca de Memòria Històrica de Castelló que van completar el dia: Maribel Peris va resumir el seu treball ā€œHistòries de vida al Castelló de la guerra i la postguerraā€ que ja va per la 3a edició.  Juan LluĆ­s Porcar va fer una aproximació al seu darrer llibre ā€œEls Ports, franquisme i repressió, ciutadania i memòriaā€ i Josep Miralles Climent en “Els anys que van viure perillosament” replega les lluites i repressions dels anys 40 i 50 al nord valenciĆ .

El dia 14 els germans Jordi i Alain Pitarch Salvador van presentar el seu còmic “49ĀŖ Brigada Mixta. Crónica de un soldado” basat en les vivĆØncies de la guerra del seu avi Manuel Pitarch Garcia.

La presĆØncia dels pares i familiars dels autors, que són descendents de Vistabella per lĆ­nia materna, i la projecció d’un vĆ­deo amb imatges de la guerra i fotografies del seu avi, algunes de les quals han sigut traslladades a vinyetes del còmic, van ser els punts emotius que es van afegir a l’ĆØxit d’haver creat una obra grĆ fica molt personal, ben documentada i de gran valor pedagògic.

La xerrada: ā€œMontaƱas de Libertad. Zucaina 1938ā€ dictada per Ernesto Rodrigo va tancar les Jornades: el projecte de recuperació de les trinxeres del Conjunt Defensiu el Romeral-Zucaina, el seu valor didĆ ctic, i el context històric de l’estiu del 38 quan van ser construĆÆdes, Ć©s una de les diverses activitats de l’associació MontaƱas de Libertad. Recuperando Memoria, que treballa a l’Alt Millars contra la desmemòria i per la dignitat i el record dels qui van construir estes lĆ­nies defensives que van endarrerir l’avanƧ de l’exĆØrcit sublevat, i dels qui van donar la seua vida per la llibertat.

Les Jornades de Memòria no nomĆ©s importen perquĆØ dignifiquen el passat i fan justĆ­cia en els seus protagonistes, sinó que tambĆ© suposen incidĆØncia cultural i econòmica en el present: les activitats i l’estada d’arqueòlegs, voluntaris i participants sempre són un impacte positiu per a Vistabella.

Drets humans al mas del Collet

Imagina que et maten al mas del Collet. I que passen vuitanta anys sense que ni la llei ni ningĆŗ feren cap cas de tu.

La llei valenciana 14/2017, del 10 de novembre diu que “es pretĆ©n complir amb les obligacions que tĆ© la Generalitat Valenciana en les vĆ­ctimes de la guerra civil i el franquisme, i tambĆ© en els seus familiars” i que això ā€œimplica l’obligació de les institucions pĆŗbliques d’investigar per a promoure la clarificació del que va passar en relació a la violació dels drets humansā€. 

La recerca de testimonis orals confirma que una brigada de l’Ajuntament de Vistabella va tapar en terra en una fossa del mas del Collet sis soldats afusellats allĆ­ mateix, però no van escriure els seus noms. I aixina els van matar dos vegades perquĆØ el seu rastre va desaparĆØixer com si no foren ningĆŗ ni tingueren cap dret.

Els articles 12, 13 i 14 de la llei espanyola 52/2007, de 26 de desembre descriuen els protocols per a localitzar i identificar les vĆ­ctimes, i segons la llei la Generalitat estĆ   ā€œā€¦obligada a realitzar les actuacions necessĆ ries, conforme als protocols aprovats, per a recuperar i identificar les restes de vĆ­ctimes desaparegudes i per a elaborar mapes de localització de restes, (…)ā€

Imagina que et maten al mas del Collet. I que finalment unes lleis lentes permeten que te busquem i te trobem: vuitanta-tres anys tard els drets humans arriben al mas del Collet

MĆ©s informació al web del Centre d’Estudis de Penyagolosa

QuĆØ fa un plat de la Cartuja de Sevilla en una trinxera del mas del Collet?

L’associació ArqueoAntro va comenƧar la seua actuació a Vistabella el passat mes d’agost. Aquest grup d’especialistes en arqueologia i antropologia colĀ·labora en el Centre d’Estudis de Penyagolosa i en el Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló en la localització, identificació i recuperació de vestigis de la guerra: d’una part fan exhumacions dels cossos dels combatents per a retornar-los a les famĆ­lies o per soterrar-los al cementeri en dignitat, i d’una altra els seus estudis permeten elaborar mapes, senyalitzacions i rutes de visita amb finalitats didĆ ctiques, per fomentar la memòria democrĆ tica.

Moment de la troballa en l’excavació d’un tram de trinxera

En una trinxera s’espera trobar objectes metĆ lĀ·lics, per això es treballa en detectors, però en el primer tram d’una trinxera al mas del Collet van aparĆØixer restes de cerĆ mica. I no una cerĆ mica qualsevol: el segell de la Cartuja de Sevilla, de porcellana china opaca, indica la pertinenƧa a una vaixella molt especĆ­fica, la de la FĆ brica la Cartuja Pickman-SA.

La FĆ brica de la Cartuja va ser creada per Carlos Pickman i el seu germanastre BenjamĆ­n Harris aprofitant un lloguer fruit de la desamortització de MendizĆ”bal i que desprĆ©s van comprar convertint-se en una industria de gran importĆ ncia. Va ser proveĆÆdora de la Casa Reial a finals del segle XIX i va rebre nombrosos reconeixements pels seus productes de cristalleria i cerĆ mica. El 1883 va morir Carlos Pickman, en un moment de creixement de l’empresa, i es va optar per mantindre-la com a societat anònima. L’evolució de l’empresa va ser intensa al llarg del segle XX, amb greus problemes en els treballadors i en les diferents polĆ­tiques lliurecanvistes o proteccionistes, depenent del govern. El declivi va anar constatant-se per mil motius, com la falta de modernització, la impossibilitat de renovació, l’incendi de 1950 i finalment l’expropiació el 1977.

Els fons documentals de l’empresa es troben conservats a l‘Arxiu Històric Provincial de Sevilla

 

Desconeixem el recorregut d’uns plats de cerĆ mica fabricats a Sevilla i que van a morir al mas del Collet dins una trinxera republicana que vigila, de cara al Montlleó, com baixa l’enemic des de l’Aragó.

Comprava el Govern plats de cerƠmica per a enviar als soldats del front? No arribava aquest material i els soldats confiscaven o demanaven plats dels domicilis particulars? Tenim la certesa que cap soldat va menjar dins la trinxera del mas del Collet desprƩs del juny de 1938: els darrers ocupants es van rendir i van ser afusellats allƭ mateix. Les restes de tres plats de la Cartuja de Sevilla en van ser testimonis.

Reconstrucció dels tres plats. Foto Eloy Ariza

Podeu visualitzar els treballs d’ArqueoAntro este mes d’agost 2020 al web del Centre d’Estudis de Penyagolosa: Primera intervenció d’ArqueoAntro a Vistabella