Com cada campanya realitzada pels professionals d’Arqueoantro s’ofereix, a les persones interessades, tant la participació en els treballs de camp com la visita comentada a peu de fossa, aquesta segona opció per a gent de qualsevol edat. Les persones que ho vulguen poden contactar amb l’Ajuntament al telĆØfon: 964 389 007
Los combates por la defensa de Vistabella se dieron el 2-3 de junio de 1938 y en ellos murieron en combate o fusilados, mƔs de 200 soldados republicanos.
La segona setmana del mes d’agost s’han celebrat les XIII Jornades de Memòria Històrica de Vistabella. Per tercer any consecutiu l’equip d’ArqueoAntro ha dut a terme una exhumació, enguany en una trinxera del mas dels Arcs: dos soldats van ser afusellats el 2 de juny de 1938 per les tropes marroquines franquistes, s’ha recuperat el cos d’un d’ells i algunes mostres de l’altre que havia sigut exhumat pels seus familiars. Amb aquests ja són nou les restes de soldats recuperats al terme del nostre poble que, una vegada identificades amb l’ADN, podran ser enterrades al cementeri municipal, tal com marca la Llei de Memòria Històrica.
Fossa del mas dels Arcs. ArqueoAntro, agost 2022
Les Jornades es van inaugurar el dia 13 amb presentacions de llibres. Miquel Osset HernĆ”ndez va parlar de la seua novelĀ·la: āAntes del amanecerā, basada en la història del seu avi: JoaquĆn Osset Merle va ser mestre de l’escola de Vistabella i en comenƧar la guerra es va integrar com a tinent en la Columna Casas Sala formada per milicians i guĆ rdies civils suposadament lleials a la RepĆŗblica però que, en arribar a La Puebla de Valverde, es van rebelĀ·lar assassinant a un important nombre de milicians i van traslladar una part dels oficials a Terol on van ser assassinats. El cos del tinent Osset mai no es va trobar, això permet a l’autor recrear una hipòtesi novelĀ·lada sobre la desaparició del seu avi.
Francesc Mezquita va llegir un poema d’Antonio Machado, dedicat a Federico G. Lorca com a record i homenatge a pocs dies de l’aniversari del seu afusellament, com a pròleg a les darreres publicacions d’integrants del Grup de Recerca de Memòria Històrica de Castelló que van completar el dia: Maribel Peris va resumir el seu treball āHistòries de vida al Castelló de la guerra i la postguerraā que ja va per la 3a edició. Juan LluĆs Porcar va fer una aproximació al seu darrer llibre āEls Ports, franquisme i repressió, ciutadania i memòriaā i Josep Miralles Climent en “Els anys que van viure perillosament” replega les lluites i repressions dels anys 40 i 50 al nord valenciĆ .
El dia 14 els germans Jordi i Alain Pitarch Salvador van presentar el seu còmic “49ĀŖ Brigada Mixta. Crónica de un soldado” basat en les vivĆØncies de la guerra del seu avi Manuel Pitarch Garcia.
La presĆØncia dels pares i familiars dels autors, que són descendents de Vistabella per lĆnia materna, i la projecció d’un vĆdeo amb imatges de la guerra i fotografies del seu avi, algunes de les quals han sigut traslladades a vinyetes del còmic, van ser els punts emotius que es van afegir a l’ĆØxit d’haver creat una obra grĆ fica molt personal, ben documentada i de gran valor pedagògic.
La recerca de testimonis orals confirma que una brigada de l’Ajuntament de Vistabella va tapar en terra en una fossa del mas del Collet sis soldats afusellats allĆ mateix, però no van escriure els seus noms. I aixina els van matar dos vegades perquĆØ el seu rastre va desaparĆØixer com si no foren ningĆŗ ni tingueren cap dret.
Els articles 12, 13 i 14 de la llei espanyola 52/2007, de 26 de desembre descriuen els protocols per a localitzar i identificar les vĆctimes, i segons la llei la Generalitat estĆ āā¦obligada a realitzar les actuacions necessĆ ries, conforme als protocols aprovats, per a recuperar i identificar les restes de vĆctimes desaparegudes i per a elaborar mapes de localització de restes, (ā¦)ā
Imagina que et maten al mas del Collet. I que finalment unes lleis lentes permeten que te busquem i te trobem: vuitanta-tres anys tard els drets humans arriben al mas del Collet
L’associació ArqueoAntro va comenƧar la seua actuació a Vistabella el passat mes d’agost. Aquest grup d’especialistes en arqueologia i antropologia colĀ·labora en el Centre d’Estudis de Penyagolosa i en el Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló en la localització, identificació i recuperació de vestigis de la guerra: d’una part fan exhumacions dels cossos dels combatents per a retornar-los a les famĆlies o per soterrar-los al cementeri en dignitat, i d’una altra els seus estudis permeten elaborar mapes, senyalitzacions i rutes de visita amb finalitats didĆ ctiques, per fomentar la memòria democrĆ tica.
Moment de la troballa en l’excavació d’un tram de trinxera
En una trinxera s’espera trobar objectes metĆ lĀ·lics, per això es treballa en detectors, però en el primer tram d’una trinxera al mas del Collet van aparĆØixer restes de cerĆ mica. I no una cerĆ mica qualsevol: el segell de la Cartuja de Sevilla, de porcellana china opaca, indica la pertinenƧa a una vaixella molt especĆfica, la de la FĆ brica la Cartuja Pickman-SA.
Desconeixem el recorregut d’uns plats de cerĆ mica fabricats a Sevilla i que van a morir al mas del Collet dins una trinxera republicana que vigila, de cara al Montlleó, com baixa l’enemic des de l’Aragó.