Si tens una mandilà…

Mandilà del mas del Carrascal. Pla Amunt

Si tens una mandilà l’has de cuidar perquè és una joia que ha sigut testimoni de molts santantonis i ha voltat fogueres i tret rotllos, però sobretot l’has de conservar perquè és una peça que certifica que els teus avantpassats estimaven el seu matxo o la seua egua, per això el vestien cada gener i el passejaven en orgull a la matxà.

Cada poble té els seus rituals, i la seua repetició crea un espai de trobada, dona idea de continuïtat i reforça el sentit de pertinença. Significa que la comunitat està viva. La festa de Sant Antoni a Vistabella del Maestrat encara genera moltes emocions, per això caldria que cuidarem els nostres elements distintius de la cerimònia: les mandilaes, les atxes, la cascaranya i el rotllo d’oli i llavoretes d’anís.

Cabestre de Daniel Escriche Guillamon

Els canvis econòmics del segle XX es van emportar gran part dels habitants i totes les cavalleries que eren la força de treball, però la festa de Sant Antoni es va quedar i no l’hem hagut de repensar: cada any hi ha persones voluntàries per organitzar, per fer pastissos, per buscar malea per a les fogueres i, sobretot, animals per a desfilar de nit en la matxà.

Si tens una mandilà, tens part de la personalitat de la festa de Sant Antoni a Vistabella del Maestrat.

Les borles i plomalls de llana que pengen dels tapets, la combinació de vistosos colors dels mandils i les alforges -elaborats en un teler de Xodos i de Castelvispal, ja desapareguts-, i els cabestres de mudar, donen rellevància i significat a una desfilada ancestral.

Si tens una mandilà, l’hauries d’ensenyar.

Visca Sant Antoni!



Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.