Els fotògrafs minuters van fer populars i accessibles les fotos, en les seues càmeres de trípode n’oferien una en pocs minuts, perquè eren un autèntic laboratori ambulant. L’any 1942 va pujar a les festes de Vistabella un minuter carregat en un paisatge ple d’avions.
La fantasia de volar contrastava amb l’anar a peu de la realitat tres anys després d’acabada la guerra: l’Ajuntament va contractar al gener un carter per 6 pessetes diàries, consta a l’Acta Municipal com “cartero peatón“. Arturo Aparici Garcés de Xodos pujava la saca de Correus a l’esquena a peu des d’Atzeneta a Vistabella. No sabem què li va passar però sí que va dimitir i al maig el va substituir Juan Palanques Escrig, que també era de Xodos. A millor preu li va eixir el trajecte al concejal Ramon Fabregat que al desembre va cobrar 15 pessetes per portar de Vistabella a Xodos en el matxo a dos monges de la caritat de Benicàssim.
1942 va ser un any de fam. Per a poder fer la festa de Sant Antoni la Delegació local d’Abastiment li va donar 200 quilos de farina al clavari per a fer els rotllos, una manera de dir que l’Ajuntament sí que tenia accés a articles de primera necessitat, com igualment tenia potestat per convocar a jornal de vila obligatori: al març es van arreglar tots els camins convidant només a uns gotets de vi.
A Vistabella es vivia sense blat ni farina i en poc jornal, però a les festes el fotògraf minuter va immortalitzar alguns jóvens volant per damunt de Barcelona en una alegre ficció de cartó pintat.
SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com
Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT
Arxiu de Vistabella del Maestrat 
Hola Elvira,
Tal vegada ja te n’havies adonat, que Arturo Aparici Garcés, al qual cites com a correu en aquesta entrada de l’Arxiu Vistabellà, era el meu avi.
Efectivament, en acabar la guerra l’Ajuntament de Xodos va destinar a edifici de correus i vivenda del correu, la casa que havia estat la seu del Comité durant la República. L’ofici de correu portava aparellada la residència, almenys en aquell moment. Així que la meua família s’hi van posar a viure.
Sembla que sent ja correu de Xodos i havent de pujar cada dia la correspondència i alguna missatgeria des d’Atzeneta a Xodos, l’Ajuntament de Vistabella el va contractar, de manera que continuara la mateixa feina fins a Vistabella.
Per la informació familiar que tinc, el titular era m’auelo, però, habitualment, qui feia aquest servei fins a Vistabella, o tot sancer, era mon pare.
Açò podria explicar la curta duració del contracte i la dimissió el mes de maig. Bé perquè mon pare haguera d’incorporar-se al servei militar, bé perquè el meu avi passara a ser el mitger del mas dels Avellaners. Com explico al llibre de Xodos, els canvis de mitger solien fer-se durant eixos mesos primaverals o al setembre. Així que una d’aquestes explicacions, o les dues, podrien donar-nos la clau de la dimissió.
Nota. El germà de m’auelo, mon tio Clemente, estava casat amb una xica de Vistabella, la tia Vicenta del mas de les Xiquetes, mas on van viure fins a «jubilar-se». Veïns de mas, per tant, de Vicent Valesa, pare de Toni Valesa.
Afectuosament
Artur Aparici
Moltes gràcies Artur. La teua explicació ens completa la informació, significa que no només feia el trajecte a peu Atzeneta-Vistabella (com es podia deduir del contracte que figura a les Actes Municipals) sinó que feia un circuit! un recorregut DIARI A PEU Xodos-Atzeneta-Vistabella-Xodos! Això suposa que molt probablement compartiren els trajectes entre ton pare i el teu uelo. Impressionant.