Arxiu d'etiquetes: raval de Loreto

Uns 8 quilòmetres

Foto Gasch de Vilafranca,1973. Fons familiar Carmen Gimeno Meseguer. Arxiu Vistabella del Maestrat

Per Mosquerola passa la carretera A-1701 que connecta Terol en Vilafranca, i la creua en perpendicular un tram de pista asfaltada que porta el nom “Camí de Vistabella“. Els trams són trossos de via que tenen inici i prometen un final feliç que no existeix.

Al llarg del segle XX els esforços d’algunes corporacions municipals, sobretot durant la República, per millorar les comunicacions i trencar l’aïllament de Vistabella van acabar sempre en projectes o en trams. De tots, el més notable a finals dels anys 50 va portar la carretera (hui CV-170) fins al riu Montlleó, amb el seu túnel i el seu pont: un paisatge magnífic on no viu ningú. Sempre hem sabut que en eixe impressionant barranc del riu s’acabava el món, per això tots els xiquets i xiquetes de la foto, en els seus calcetins blancs de mudar, van emigrar en direcció contrària.

El mes de febrer de 1973 l’alcalde de Vistabella, Martín Salvador Moliner, i l’alcalde de Mosquerola, Antonio Martí Molina, van anar a explicar-li al Governador Civil -la màxima autoritat provincial en temps de la dictadura- el problema de comunicació entre les seues poblacions, li van dir que des del riu Montlleó en amunt només calia “arreglar i asfaltar una pista d’uns 8 quilòmetres” per a facilitar la connexió en Terol pel nostre costat del mapa. Fa 51 anys que consta en Acta que el Governador va prometre interessar-se pel tema…

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Raconets al sol

Deixa un comentari

1987. Foto Ruiz Correa. Raconet de ca Provi, raval de Sant Joan. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Les imatges de l’arxiu ens fan evidents les variacions de l’escenografia del nostre poble: l’arquitectura de les cases ha anat canviant, han millorat els carrers i al paisatge li ha crescut la vegetació. També s’ha transformat l’aspecte dels protagonistes, sobretot per l’evolució en la roba de vestir, i en els costums.

1998. Revista escolar 97-98. Raconet de cal Blanco, raval de Loreto. Arxiu de Vistabella del Maestrat

2016. Dau. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Però els raconets al sol es mantenen. Són trobades diàries de persones -sobretot majors- per a xerrar, passar el temps i fer-se companyia. O el que és el mateix: reunions sense pressa per a filosofar sobre l’existència.

Els raconets al sol es generen de manera espontània i a força de repetició, i es conserven mentre viuen els seus protagonistes. Per això van canviant i cada dècada té els seus propis raconets al sol.

Hui que celebrem el Dia de Tots Sants recordem persones que vam conèixer i ja han faltat, veïns i veïnes que es prenien el solet i la vida en comunitat. Vos compartim alguns dels molts raconets al sol de Vistabella del Maestrat.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Devantals de carrer

2 Respostes

[Devantals de carrer] 30 agost 1956 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Tonica Arnau Clérig

Els devantals sempre han sigut cosa de dones, i encara que ferrers, fusters i picapedrers van realitzar durant segles les seues tasques darrere d’un bon mandil, sabem que la imatge d’un devantal vol dir cuinar, escurar, cuidar xiquets i malalts, planxar i netejar: una senya d’identitat del treball femení.

A Vistabella, com a mig món, la indumentària tradicional femenina porta devantal de mudar per damunt de les faldetes, una espècie de recordatori de qui era l’encarregada de fer les feines de dins de casa, perquè al món rural les feines de fora de casa s’han hagut de repartir entre totes i tots. Aquesta aparent contradicció, un devantal de vestir, és el que portaven les dones de la foto al descans dels bous de les festes d’agost, i esta peça de roba adquiria màxim protagonisme quan es pastava per a una boda, posem per cas: totes les xiques que anaven al forn a ajudar a fer les cascaranyes, els rotllets i els dolços que se servirien al convit portaven devantals de festa, en volants, llacets i ornaments per a lluïr.

Les dones a Vistabella van deixar de portar devantals de carrer, la versió neta i polida del devantal de treball, abans d’acabar-se el segle XX. Però, com a la resta del món, van seguir fent majoritàriament les feines de casa.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

El regal de la padrina

3 Respostes

Foto Gasch de Vilafranca [Boda de Carmen i Clemente] 15 juny 1973. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Clotilde Tena Edo.

Mai no havíem imaginat que viuríem una alarma sanitària que ens obligaria a guardar les distàncies socials, que no ens deixaria eixir de casa, ni tampoc abraçar les amistats. En ple confinament per la crisi del covid-19 augmenta el seu valor esta imatge plena de gent al raval de Loreto camí de la font de Dalt.

Els davantals grisos de les cuineres i els davantals blancs de les cambreres anuncien que darrere la porta hi ha llargues taules d’amics i familiars que s’han trobat per beure i menjar. Però és la presència de la padrina, amb peineta de teja i mantellina, carregada en els seus regals per als convidats la que ens confirma que algú s’acaba de casar. El regal de la padrina posava el punt final al convit de la boda, i després sempre hi havia ball.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT