L’historiador Rafel Martí de Viciana, l’any 1564 cita en la seua obra el castell de Vistabella. També en els inventaris realitzats per l’Orde de Montesa als anys 1583, 1588  i 1599 apareix el palau o castell de Vistabella com una de les seues propietats. 

Eixa edificació coronava la part més elevada del recinte emmurallat, la que dona al nord, i en el Diccionari de Pascual Madoz de 1850 apareix replegat que havia fet de fortí durant la primera guerra carlista i que estava en ruïnes.

Al segle XX un seguit de xicotetes pallisses de pedra i una era de batre ocupaven l’espai de l’antic palau o castell, i feien un gran serviment als seus propietaris, per això quan l’any 1960 el consistori de l’alcalde Natalio Arnau va proposar ubicar el dipòsit municipal de l’aigua al lloc de l’era del castell no va ser molt ben acceptada la idea.

El 31 d’octubre de 1960 l’Ajuntament va expropiar l’era de batre i va indemnitzar amb 1.000 pessetes a cadascun dels 7 propietaris.

Allà on acaba el perfil nord de la restaurada muralla de Vistabella va haver un palau o castell des d’on és probable que el 29 de març de 1338 el rei Pere el Cerimoniós enviara la embaixada al Papa de Roma: una carta que portaven el justícia Peregrín de Anzano i don Blasco Maza de Vergua. Mai cap dipòsit d’aigua ha tingut un passat tan gloriós i rellevant.

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT