muralla | Arxiu de Vistabella del Maestrat

Estiu 1960. Fons familiar Rosa Moliner Medall, viuda de Manolo de Cambra. Arxiu de Vistabella del Maestrat

L’historiador Rafel Martí de Viciana, l’any 1564 cita en la seua obra el castell de Vistabella. També en els inventaris realitzats per l’Orde de Montesa als anys 1583, 1588 i 1599 apareix el palau o castell de Vistabella com una de les seues propietats.

Eixa edificació coronava la part més elevada del recinte emmurallat, la que dona al nord, i en el Diccionari de Pascual Madoz de 1850 apareix replegat que havia fet de fortí durant la primera guerra carlista i que estava en ruïnes.

Al segle XX un seguit de xicotetes pallisses de pedra i una era de batre ocupaven l’espai de l’antic palau o castell, i feien un gran serviment als seus propietaris, per això quan l’any 1960 el consistori de l’alcalde Natalio Arnau va proposar ubicar el dipòsit municipal de l’aigua al lloc de l’era del castell no va ser molt ben acceptada la idea.

El 31 d’octubre de 1960 l’Ajuntament va expropiar l’era de batre i va indemnitzar amb 1.000 pessetes a cadascun dels 7 propietaris.

Allà on acaba el perfil nord de la restaurada muralla de Vistabella va haver un palau o castell des d’on és probable que el 29 de març de 1338 el rei Pere el Cerimoniós enviara la embaixada al Papa de Roma: una carta que portaven el justícia Peregrín de Anzano i don Blasco Maza de Vergua. Mai cap dipòsit d’aigua ha tingut un passat tan gloriós i rellevant.

Juny 2024. Al soldamunt del tram nord de la muralla: l’era del castell i el dipòsit de l’aigua.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

La muralla de Vistabella tenia 6 portes, de les quals només en conservem 2: els portals de Sant Roc i del Forn. La restauració de les restes del recinte medieval fortificat han posat en valor uns elements arquitectònics de gran bellesa que passaven totalment desapercebuts.

En la publicació del professor Vicenç Roselló “Viles planificades valencianes medievals i modernes” (consultable a la biblioteca Miquel Osset de Vistabella) podem llegir: “Un castell andalusí de frontera a 1255 m dominava l’extraordinari pla de Vistabella. A la solana del tossal, el carrer Major articulà un rutinari plànol entre dues basses/places, com pertoca a una vila ramadera.”

I també ens aporta les mides: “El recinte murat degué ser posterior a la primera o a la segona carta de poblament, amb un perímetre de 490 m aproximats i una superfície projectada de devers 1,63 ha.”

Ara ningú qüestiona que la muralla és història i és patrimoni a conservar, i costa d’entendre que a inicis dels anys 50 del segle XX es desmuntara i es carregara en un camió -segons testimonis presencials- un dels portals, el del carrer Roser. En total impunitat.

Segons consta en les Actes Municipals, Juan Pons Orenga va ser alcalde des del març de 1950 al 25 de setembre de 1955. En cap Acta figura la venda o regal del portal.

[Portal del carrer Roser] Arxiu de Vistabella. Fons familiar Rafel Fabregat Prats. A finals dels anys 40 Mercè Prats Cabedo al balcó de la casa del tio Felip del mas de La Coixa.