Arxiu d'etiquetes: matxos

La força de sang

FOTO Josep Lluís Ruiz Guasch. Estiu 1988. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

A moltes cases del poble, dins el casc urbà, hi havia un corral amb una mula, un matxo, una egua o un burro. I per suposat, a tots els masos. En la dècada dels anys 80 van anar desapareixent de la nostra vida diària.

L’any 1984 es van actualitzar les ordenances municipals del poble per a renovar les tarifes bimensuals, una de les quals encara era el “trànsit dels animals domèstics”: l’Ajuntament ingressava 100 pessetes per cada cavalleria.

Al llarg de la història de Vistabella del Maestrat s’ha utilitzat primer l’energia o força de sang -la pròpia de les persones i la dels animals domèstics-, associada a la força de vent per a batre i a la de l’aigua en els molins de farina; lligada més endavant a la de foc, en les calderes d’essència d’espígol.

Ara disposem de molts altres recursos energètics. Hui al nostre territori no hi ha taxa per cavalleries, la força de sang és passat i els animals comencen a tindre drets.

Estiu c.1954. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Rosa Safont Gimeno.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT o cerqueu https://sedoneasaber.wordpress.com/

500 habitants i 2 mestres

1 Resposta

FOTO Josep Lluís Ruiz Guasch. Agost 1991. Arxiu de Vistabella del Maestrat.

La dècada que va tancar el segle XX a Vistabella del Maestrat encara lluïa canyissos i portes mitgeres de fusta en gateres redones.

El 22 de gener de 1991 va nevar en ganes, passat un mes el rector David Solsona, com a titular del bar de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, exposa a l’Ajuntament que no pot realitzar les seues activitats per estar incomunicat, i demana solucions al tema de la neu.

També demana coses el nou Consistori format en les eleccions municipals del 26 de maig: a la Conselleria de Turisme una subvenció per a construir un càmping i un hotel; al Pla provincial d’Obres de 1992 li reclamen una piscina; també recolzen la iniciativa privada de construcció d’un hotel de muntanya, per a 60 persones, en la partida de l’Ombria. Que pugen visitants per a que no se’n vagen els habitants, idea discutible que sobrevola el poble, encara ara passats trenta anys.

Al padró baixàvem fins els 500 habitants i les places de mestres es reduïen a dos. Només la piscina es va fer realitat.

El 29 de novembre de 1991 la secretària Julia Moliner Blay pren una decisió històrica i insòlita: trenca la tradició manuscrita i redacta la primera Acta Municipal de Vistabella a màquina!

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT o cerqueu https://sedoneasaber.wordpress.com/

Les carreres populars de Sant Antoni

Deixa un comentari

17 de gener de 1967 [Carreres de Sant Antoni]. Fons familiar Rosa Monfort Moliner. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Cada mes de gener arriba la festa de Sant Antoni, una celebració que s’adapta als grans canvis de les poblacions xicotetes com la nostra. Es mantenen les fogueres, el repartiment de rotllos i cascaranyes, i els treballs comunitaris d’elaborar pastissets i anar a buscar malea, però les carreres populars de matxos i cavalls es van quedar al segle XX: l’energia de sang, la força muscular de persones i animals per al treball, ja és cosa del passat.

Fotos CARMEN de Cabanes. 3 novembre 1957. Fons familiar Rosa Safont Gimeno. Arxiu de Vistabella del Maestrat

Ara, les cavalleries que una nit a l’any desfilen pel poble darrere el guió de Sant Antoni són d’entreteniment i passeig, i escenifiquen una representació dels nostres orígens.

Les desaparegudes carreres populars de Sant Antoni es feien de vesprada a la carretera d’entrada al poble, a la recta davant de les Forques: els genets muntaven a pèl, primer corrien matxos, egües i cavalls, després burros, i s’acabava en les corregudes a peu dels jóvens: xics i xiques per separat. El premi era un pollastre viu.

Les competicions actuals, per franges d’edat al carrer Major, són l’evolució d’eixe antic món agrari, i han incorporat a xiquetes i xiquets com a protagonistes nous. El premi encara és un pollastre viu.

Visca la festa de Sant Antoni!

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Els nostres articles sobre la festa de Sant Antoni a Vistabella del Maestrat: