Arxiu d'etiquetes: Llucena

Soldats del segle XIX

A l’Arxiu de Vistabella han arribat tres documents enrotllats dins uns tubs de metall: llicĆØncies de tres soldats del segle XIX, una veĆÆna els ha trobat dins un arcó vell de sa casa i els ha cedit per a que siguen de tots.

Al 1858 llicencien el soldat Antonio Montoliu Catalan, soldat del Regiment d’Aragó nĆŗmero 21, al declarar-lo inĆŗtil per al servei de les armes per falta de moviment del seu dit Ć­ndex de la mĆ  dreta. Signa la llicĆØncia Antonio Ros de Olano, comte d’Almina, tinent general dels exĆØrcits nacionals. Era el regnat d’Isabel II

Antonio Montoliu era de Zucaina, llaurador de 25 anys, fadrĆ­, de cabells i celles castanys, ulls pardos, nas i boca regulars, i de poca barba. Va entrar a l’exĆØrcit l’any 1856, va embarcar al port de MĆ laga en direcció a ValenciĆ  per anar a servir a la guarnició de Morella. L’any 1857 se embarca al port del Grau de ValĆØncia en direcció a Barcelona, per anar a la guarnició de Girona, on Ć©s llicenciat un any mĆ©s tard.

Al 1871 llicencien a Ramon Porcar Solsona, llaurador de Xodos, fadrĆ­, de bona conducta, fill de JosĆ© i Regina. Era quinto del seu poble l’any 1866, va servir a Segorbe i a Castelló. El 1867 estava a GrĆ cia i a Barcelona, a la Seu d’Urgell i a Vilafranca del PenedĆØs; el 1869 va passar a la reserva de Castelló. Era tinent general dels exĆØrcits nacionals Fernando FernĆ”ndez de Córdova, marquĆØs de MendigorrĆ­a. I era el regnat d’Amadeu I.

Al 1872 llicencien a JoaquĆ­n Aparici i Gonell, de Llucena, llaurador, fadrĆ­, fill de Jaime i Urbana, artiller segon de l’esquadró. Signa el coronel Gaspar GoƱi y Vidarte, en nom del director general del cos d’artilleria Antonio Ros de Olano, comte de Guad-el-JelĆŗ. Encara era rei d’Espanya Amadeu I, l’any següent es proclamaria la 1a RepĆŗblica.

Què devien tindre en comú tres soldats, de pobles diferents i èpoques de servei diferents, per a que la seua documentació aparega junta en una casa de Vistabella?

La meitat de l’escola

La Ley General de Educación (LGE) de 1970, coneguda com a Ley 14/1970, de 4 d’agost,Ā General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa i publicada al BOE el 6 d’agost,Ā va significar la generalització de l’escolaritat des del 6 fins el 14 anys, però va aplicar a les escoles rurals una greu polĆ­tica de concentració escolar: agrupava tot l’alumnat de la segona etapa de l’Educació General BĆ sica dels pobles mĆ©s xicotets en un Ćŗnic poble.Ā  La llei defensava la supressió de les escoles unitĆ ries, la concentració i la graduació escolar. Es van crear mĆ©s places d’escuelas-hogar -que s’havien comenƧat el 1962-, i es van inventar la comarca escolar.

L’objectiu era elevar la qualitat de l’educació i millorar les oportunitatsĀ  per a l’alumnat de les zones rurals. Això era la teoria. La motivació econòmica amagada darrere eraĀ reduir la població rural i augmentar la mĆ  d’obra per a la indĆŗstria, la construcció i els serveis a les zones urbanes. No necessitaven tants agricultors.

Les lleis escrites sobre el paper s’han d’aplicar i tenen conseqüències. L’alumnat de mĆ©s d’onze anys de Vistabella marxava dilluns a Llucena i tornava divendres. El temps va demostrar que buidar l’escola a la meitat no era una solució adequada, perquĆØ Ć©s ben sabut que el tancament d’una escola Ć©s la mort d’un poble: emportar-se mitja escola Ć©s desangrar-lo lentament.

La tristesa de la separació familiar, els 57 quilòmetres de viatge entre Vistabella i Llucena, el fred, desarrelar les xiquetes i els xiquets del seu entorn, i un aparatós accident de l’autobĆŗs escolar serien una part de la llista dels greuges que l’escola de Vistabella va patir en el seu trajecte de supervivĆØncia.

[La meitat de l’escola] 1972. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Maria Isabel Gimeno Beser


SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procĆ©s d’identificació CLIQUEU ACƍ DAMUNT