Joan Tell | Arxiu de Vistabella del Maestrat

Foto Carmen de Cabanes. 16/09/1966 Fons familiar Tomàs Salvador Pitarch. Arxiu Vistabella del Maestrat

Enguany el pedrís de l’església de Vistabella fa 400 anys. I es mereix una exposició.

L’arquitecte Joan Tell va fer molts càlculs per a crear una edificació de més de 1.000 m2 amb un campanar de quasi 30 metres d’altura, i segurament la decisió arquitectònica més senzilla que va cavil·lar va ser el llarg pedrís exterior vora les portes del temple. Ens va fer un magnífic regal.

Eixe pedrís fa 4 segles que ordena la vida a la plaça del Dau: regala companyia i dona conversa, és espai de jocs infantils i butaca de teatre. És el paisatge inconfusible de pedra tallada que apareix al fons de la nostra biografia.

Pots enviar la teua foto en format jpg a pedris@vistabelladelmaestrat.es

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un email a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Poc s’imaginava el mestre arquitecte Joan Tell, allà per 1613 quan estava instal·lat a Vistabella per construir l’església, que el 28 de setembre de l’any 2007 la seua creació seria declarada Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument, i segur que no li agradaria saber que ara mateix reclama actuacions internes de millora i manteniment.

“Els edificis han de tenir arrels tan fortes que els llocs i els paisatges pareguen impossibles sense ells”, va defensar l’arquitecte suís Peter Zumthor (1943) . I això va aconseguir Joan Tell al segle XVII: que les pedres de l’església de l’Assumpció siguen imprescindibles. Són l’escenari de gran part de les nostres fotos, i el teló de fons dels nostres afectes i desafectes.

Probablement Joan Tell ja sabia que estava construint la imatge fixa que ens identifica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu article: Tesi doctoral sobre l’Església de l’Assumpció, de María Jesús Mañez Pitarch