La dècada dels vuitanta del segle XX va començar a Vistabella amb 827 habitants, les pastures municipals de la Serra del Boi se li van adjudicar a Eduardo Salvador Gual, del mas de Farsa, per a 160 ovelles durant cinc anys,  i l’Ajuntament de l’alcalde Jaime Lázaro constatava que el frontó descobert tenia poc ús al llarg de l’any i demanava ajuda a la Diputació per al seu cobriment.

Les obres per a teular i tancar el frontó van costar 4.886.000 pessetes i la Diputació va aportar el 75% del cost, mentre l’èxode rural seguia imparable: la falta d’alumnes en edat escolar deixava buides tres de les cinc aules de l’escola, per això es va demanar a la delegació provincial del Ministerio de Educación y Ciencia la desafecció de les dos aules a peu de carrer i de dos pisos destinats als mestres, per a donar-los un nou ús.

A l’estiu, com un conjur contra el despoblament, les cases es tornaven a omplir i els veïns que se n’havien anat s’ajuntaven al carrer en el veïnat que s’havia quedat, i aixina és com la pacífica personalitat del carrer Sense Cap recuperava el rogle de cadiretes baixes i les converses de mai acabar.

Les expectatives de futur de 1980 es concentren en l’Acta del 18 de març, eixe dia l’Ajuntament -que era de la UCD– aprova per unanimitat avalar el procés de redactar un Estatut d’Autonomia per al País Valencià: la lletra polida del secretari José Maria Navarro Monfort, de Xodos, permet llegir “…haga posible nuestro autogobierno con el fin de consolidar nuestra diferenciada personalidad, y decidir nuestro futuro, libre y democráticamente, dadas nuestras características históricas, lingüísticas, culturales y económicas…”.

Ací vos facilitem l’Acta sencera, per a llegir-la en la intimitat, o en rogle al carrer Sense Cap.

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT