La dècada que va tancar el segle XX a Vistabella del Maestrat encara lluïa canyissos i portes mitgeres de fusta en gateres redones. 

El 22 de gener de 1991 va nevar en ganes, passat un mes el rector David Solsona, com a titular del bar de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, exposa a l’Ajuntament que no pot realitzar les seues activitats per estar incomunicat, i demana solucions al tema de la neu.

També demana coses el nou Consistori format en les eleccions municipals del 26 de  maig: a la Conselleria de Turisme una subvenció per a construir un càmping i un hotel; al Pla provincial d’Obres de 1992 li reclamen una piscina; també recolzen la iniciativa privada de construcció d’un hotel de muntanya, per a 60 persones, en la partida de l’Ombria. Que pugen visitants per a que no se’n vagen els habitants, idea discutible que sobrevola el poble, encara ara passats trenta anys. 

Al padró baixàvem fins els 500 habitants i les places de mestres es reduïen a dos. Només la piscina es va fer realitat.

El 29 de novembre de 1991 la secretària Julia Moliner Blay pren una decisió històrica i insòlita: trenca la tradició manuscrita i redacta la primera Acta Municipal de Vistabella a màquina!

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT o cerqueu https://sedoneasaber.wordpress.com/

Cada mes de gener arriba la festa de Sant Antoni, una celebració que s’adapta als grans canvis de les poblacions xicotetes com la nostra. Es mantenen les fogueres, el repartiment de rotllos i cascaranyes, i els treballs comunitaris d’elaborar pastissets i anar a buscar malea, però les carreres populars de matxos i cavalls es van quedar al segle XX: l’energia de sang, la força muscular de persones i animals per al treball, ja és cosa del passat.

Ara, les cavalleries que una nit a l’any desfilen pel poble darrere el guió de Sant Antoni són d’entreteniment i passeig, i escenifiquen una representació dels nostres orígens.

Les desaparegudes carreres populars de Sant Antoni es feien de vesprada a la carretera d’entrada al poble, a la recta davant de les Forques: els genets muntaven a pèl, primer corrien matxos, egües i cavalls, després burros, i s’acabava en les corregudes a peu dels jóvens: xics i xiques per separat. El premi era un pollastre viu. 

Les competicions actuals, per franges d’edat al carrer Major, són l’evolució d’eixe antic món agrari, i han incorporat a xiquetes i xiquets com a protagonistes nous. El premi encara és un pollastre viu.

Visca la festa de Sant Antoni!

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

Els nostres articles sobre la festa de Sant Antoni a Vistabella del Maestrat:

• Quan els rotllos de Sant Antoni es llençaven al vol
• Les grupes de Sant Antoni
• Una matxà en mandilà per Sant Antoni festejar
• Per Sant Antoni un fred del dimoni
• Treure rotllo de Sant Antoni
• Visca Sant Antoni gloriós! 
• Els animalets de Sant Antoni  
• Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer!

Aportació de Jesús Bernat. IMATGIES. Les corregudes de Sant Antoni a Vistabella