Cada setembre, els qui vivim en pobles en risc de despoblament preguntem el mateix: quantes xiquetes i xiquets tenim a l’escola? Cada curs avaluem la gravetat de la nostra supervivència segons si el número puja o baixa: tindre una escola és tindre una joia.

Per celebrar que el curs 2024-2025 manté obert l’aulari de Vistabella amb 4 xiquetes i 9 xiquets vos compartim un parell de detalls històrics sobre l’escola.

L’any 1953, el consistori de l’alcalde Juan Pons Orenga va aprovar la tala dels arbres dels patis de les escoles “por no soportar utilidad alguna que merezca la pena”, i amb la venda de la fusta dels troncs van comprar 7 arbres fruiters per a tornar-los a plantar als patis. Entenem que els arbres que hi havia devien tindre fulles i farien ombra, que és la màxima utilitat que té un arbre en un pati d’escola, però l’Ajuntament per unanimitat va decidir que a més d’ombra havien de donar fruita. Tenim seriosos dubtes que als anys cinquanta una poma arribara a fer-se madura en un pati d’escola.

L’any 1961 es va signar un conveni per a construir la primera escola de pàrvuls del poble -ara en diem d’infantil- per 77.326,90 pessetes; la va fer el contractista d’obres públiques Dimas Victoria Puerto i la va negociar directament l’alcalde Natalio Arnau perquè l’any anterior s’havia tret l’obra a subhasta i no l’havia licitat ningú. Tots els qui vau ser escolars als anys seixanta del segle XX deveu recordar aquella aula rectangular amb una estufa redona de llenya, damunt la qual s’escalfava una olla gran en la llet que es repartia a l’hora del pati.

Cada setembre seguirem recordant que tindre una escola, a més d’altres virtuts, és un element de fixació de població al territori de l’interior de Castelló.

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT