L’any 1937, en plena guerra, les autoritats feixistes van crear a la zona que controlaven el Servicio Nacional del Trigo: el sistema obligava els agricultors a vendre la producció de blat a un únic preu que pagava l’Administració, només es podien reservar una part per a tornar a sembrar i per al consum de la família. Este monopoli de l’Estat, que no es va abolir fins l’any 1984, només permetia comprar blat a les panificadores, els particulars l’havien d’adquirir al mercat negre.

Qui controlava els cupos dels llauradors eren els Ajuntaments, la Hermandad de Labradores y Ganaderos i una Junta Provincial. L’any 1952 la Junta Provincial de autoabastecimiento del Pan comunica en una circular a l’Ajuntament de Vistabella que dels “beneficis de la distribució de la farina en l’autoabastiment de la campanya actual se cobraran unes 7000 pessetes”, pagament que entenem com una bonificació per la feina feta de control. La corporació de l’alcalde Juan Pons Orenga acorda per unanimitat gastar-se les 7000 pessetes en fer les voreres als principals carrers del poble.

El monopoli del blat va finançar les rajoles de dibuixos geomètrics en relleu que molts pintàvem de colors quan érem xiquets.

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT