Hem trobat al portal PARES del Ministerio de Cultura un expedient digitalitzat sobre la mort de Mossèn Manuel Tenesa Palanques, rector del poble quan va esclatar la guerra civil.  Aquest informe és la versió dels fets que va redactar José Escrig -primer capellà que va arribar a Vistabella quan van entrar els nacionals i que és conegut per tots com a mossèn Pepet-.

Com es pot constatar va redactar un informe el 4 d’octubre de 1938, basat en conjectures i suposicions: “según se dijo”, “probablemente”, “ignoramos”, “se sospecha”, de manera que resulta contradictori respecte a l’altra versió que coneixem i que està continguda en el full del consell de guerra sumaríssim que ja se li havia fet a Ramón Alcón davant d’un jutge militar tres mesos abans: el 10 de juliol de 1938. A l’informe de mossèn Pepet es van afegir dos fulls redactats en la mateixa línia per la Guàrdia Civil, i on es comença acusant de la mort de mossèn Tenesa a “unos milicianos de Alcora”, però es dóna el nom de José Monfort Monfort com un dels mateixos. I s’afegeix una llista de persones a qui culpar de les destrosses de l’església.

Per contra, en la referida declaració del consell de guerra (1) es pot llegir que l’agutzil del poble va anar a buscar a Ramón Alcón perquè tenia les claus del cementeri i era l’enterrador. També es diu que cinc milicians -quatre del poble i un de fora- van portar mossèn Manuel Tenesa al cementiri. I s’explica amb detalls, amb noms i cognoms, qui va disparar, i qui vigilava, especifica clarament que no el van torturar, ni tampoc li van tallar el coll. Va rebre quatre impactes de bala al cap que li van provocar la mort instantània, i va ser de seguida soterrat. Quan mossèn José Escrig va escriure el seu informe ja es tenia aquesta informació, que ell va obviar lògicament. Per tant, de l’execució de mossèn Manuel Tenesa només se’n va fer circular la versió dels vencedors, a la qual es van anar afegint detalls i aportacions personals que la van adornar per engrandir-ne la crueltat.
Amb els seus informes, el bàndol nacional va elaborar l’expedient anomenat “Causa General” (2), tot un procès judicial obert pels vencedors per informar “de los delitos y otros aspectos de la vida en la zona roja desde el 18 de julio hasta la liberación”: recollida d’informació sobre morts i desapareguts, però també informes sobre els dirigents republicans, que es poden consultar on line. Els següents fulls són els que fan referència al nostre poble. Mereix especial menció l’informe de la comandancia de la guàrdia civil que ocupa els tres darrers fulls.

Causa General de 1938. FC-CAUSA_GENERAL,1404,Exp.46:

Causa General de 1941. FC-CAUSA_GENERAL,1403,Exp.27:

(1) Transcrita en fragments a la pàgina 40 del llibre “El temps perdut. Memòria històrica de Vistabella”. Grup per la Recerca de la memòria històrica de Castelló. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana, 2014.

(2) GIL VICO, P: “Ideología y represión: la Causa General. Evolución histórica de un mecanismo jurídico-político del Régimen Franquista”. Revista de Estudios Políticos (Nueva época), nº 101, 1998, pp. 159-189.