Quan el sagrament de la comunió era obligatori, al mes de maig els xiquets portaven un ciri de cera molt adornat en filigranes. En el pas dels anys els ciris de la comunió es van sofisticar: els van posar una pera en forma de flama que s’encenia i s’apagava a voluntat.

Mentres este símbol religiós de la llum evolucionava, a Vistabella s’anaven degradant els espais públics, molts dels quals van acabar en desús pel perill que suposava el seu mal estat.

Al maig de 1970 els xiquets mostraven satisfets els seus ciris automatitzats i l’Ajuntament prenia una notable decisió: aprovar l’Expedient de desafecció de béns municipals de servei públic per a classificar-los com a béns de propis, és a dir, optava per fer un canvi de classificació per a treure’ls rendiment.

En el llistat de béns hi havia cinc construccions ruïnoses que sumaven molts metres quadrats: la casa-quarter, l’hospital, la casa abadia, l’edifici de la presó i les escoles.

Moltes gotes fan un ciri. En els següents anys, este expedient va permetre al Consistori edificar tres vivendes i un local en el solar de l’antiga casa abadia; construir l’escola nova i cinc vivendes en l’espai de les antigues escoles; al solar de la casa-quarter van edificar el centre de salut i la casa del metge; i de l’hospital vell en van fer dos bandes que van comprar dos veïns.

Només un propòsit no es va materialitzar: l’edifici de la presó encara va arrastrar la seua ruïna durant molts anys.

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT