Va haver un temps llarg, antic, tradicional i lligat a l’entorn quan totes les portes i les finestres eren de fusta. Les portes eren grans per a deixar entrar el carro i les finestres eren menudes per a no deixar eixir l’escalfor. Però la revolució dels anys 60 va portar la modernitat: va créixer la mida de les finestres, es van perdre les mànegues dels vestits de les xiques, vam patir una invasió de portes metàl·liques -que se va emportar per davant magnífics arcs d’entrada-, i les joves ja podien ensenyar els genolls.
I com a mostra dels canvis estètics i formals va aparèixer la persiana de plàstic de l’estanc del Dau.
[La persiana de l’estanc] c.1965 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Lola Miró Salvador
Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ
Detall de la foto “Grup d’excursionistes a la plaça de l’Església de Vistabella del Maestrat”. 1981. Centre Excursionista de Catalunya. Fons Camil José Guiu.
Ireu ma mare que templà!
La veritat és que si. I ja saps la part que et toca, per allò que no només s’hereten els bancals.
També hem rebut per correu un altre comentari sobre aquest mateix post, l’enganxem:
“Molta enyorança de joventut i grans moments viscuts al meu poble. T’estimo VISTABELLA!!!!!!!!””