Va haver un temps llarg, antic, tradicional i lligat a l’entorn quan totes les portes i les finestres eren de fusta. Les portes eren grans per a deixar entrar el carro i les finestres eren menudes per a no deixar eixir l’escalfor. Però la revolució dels anys 60 va portar la modernitat: va créixer la mida de les finestres, es van perdre les mànegues dels vestits de les xiques, vam patir una invasió de portes metàl·liques -que se va emportar per davant magnífics arcs d’entrada-, i les joves ja podien ensenyar els genolls.
I com a mostra dels canvis estètics i formals va aparèixer la persiana de plàstic de l’estanc del Dau.
[La persiana de l’estanc] c.1965 Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Lola Miró Salvador
Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ
Detall de la foto “Grup d’excursionistes a la plaça de l’Església de Vistabella del Maestrat”. 1981. Centre Excursionista de Catalunya. Fons Camil José Guiu.
Arxiu de Vistabella del Maestrat 
Ireu ma mare que templà!
La veritat és que si. I ja saps la part que et toca, per allò que no només s’hereten els bancals.
També hem rebut per correu un altre comentari sobre aquest mateix post, l’enganxem:
“Molta enyorança de joventut i grans moments viscuts al meu poble. T’estimo VISTABELLA!!!!!!!!””