Als anys setanta tots els pobles se pareixien. La uniformitat era el valor més potenciat i calia importar elements de fora per modernitzar-se: les festes van incorporar una reina i unes dames, amb la intenció de donar protagonisme decoratiu a les dones. Un exotisme que va tindre molt d’èxit i que s’ha anat repetint, amb alguna excepció, fins el segle XXI.

Certament tots els pobles tenien alcalde i regidors, metge i veterinari, rector i parella de la guàrdia civil, mantons de Manila i sombreros cordoveses, reina i dames d’honor. Però Vistabella aportava dos fets personals i diferenciadors: el marc incomparable de les pedres de la paret de l’església i un parell de dolçainers del Grau de Castelló. Dos músics que arribaven al poble després de tres hores en l’autobús de línia, es quedaven a la fonda de la tia Ester al Dau i tant obrien el paseíllo fins els bous de la Placeta com repetien, les vegades que feren falta, la música del Ball Rodat.

FOTO CARMEN de Cabanes. 30/08/1970. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Eduarda Traver Moliner

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ