Masovers de pedra seca

[Masovers de pedra seca] c.1958 Arxiu de Vistabella. Fons familiar Eduarda Traver Moliner

El nostre territori ocupa lloc destacat aquest mes a la premsa: l’Administració ha comprat una part de Penyagolosa i la muntanya ara és un poc més pública, per tant i en teoria més de tots.

A la pràctica el temps dirà si una decisió i un esforç d’aquesta magnitud ens ajudaran en positiu a sobreviure, que és la nostra lluita.

Som descendents d’un poble de masovers de pedra seca escampats en un ample territori, molts dels quals ni eren propietaris de la terra que treballaven ni del mas que habitaven. Però pasturaven ovelles que netejaven els pinars i els marges, mantenien oberts tots els camins i tornaven les solsides dels bancals. Eren vigilants del nostre magnífic paisatge i ningú no els ho va agrair mai.

No reivindiquem les seues injustes i dures condicions de vida, però els fem memòria i homenatge pel seu respecte de la natura i els animals, per la seua solidaritat entre els clans familiars i per la seua cultura sense lletres.

Els volem recordar perquè han desaparegut, i nosaltres hem heretat la muntanya famosa, el paisatge i les pedres. I encara no sabem si resistirem perquè cada dia en som menys, i no estem fets de pedra seca com ells.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ DAMUNT

6 pensaments sobre “Masovers de pedra seca

  1. Eva Pitarch

    Gràcies per aquestes paraules escrites amb tant sentiment i orgull dels nostres besavis, avis e inclús pares. Gràcies per aquest encertat homenatge que bé es mereixen i que no es perdin mai en l’oblit. Ens han deixat una preuada herència, la seva fortalesa i valentia i un meravellós paisatge del que gaudir i contemplar tot recordant les mans que el van modelar i vigilar.

    Respon
  2. Jesús Bernat Agut

    Elvira, primerament, l’enhorabona per l’article: és just i necessari. Potser, però, ‘pedra seca’ o només ‘pedra’, caseta de pedra, parets de pedra, tancats i serrades… això de ‘pedra en sec’ és traducció poc o gens emprada pels masovers.

    Respon
    1. TENA Michèle

      Nous aussi nous utilisons l’appellation “pierre sèche” pour la construction des murs en pierre seulement superposées les unes avec les autres. Cette technique se pratique encore de nos jours.

      Respon
  3. repblica

    Enhorabona per l’article. Cal fer homenatge i memòria dels nostres avantpassats. Jo, historiador i membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, participe cada dia reivindicant als oblidats i difonent l’estima pel patrimoni.

    Respon
  4. Michèle TENA

    Cet article est un bel hommage en faveur de nos ancêtres qui travaillaient durement la terre. Ils étaient respectueux de la nature , des animaux , de la terre qui les aidaient à vivre modestement.. Ils ont laissé un patrimoine inestimable et il est important de les remercier et de ne pas les oublier.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.